Aquest jardí, situat al darrera de la
vivenda, arribava fins als murs de la
basílica del Sant Esperit i estava format
per abundants plàtans i arbres, fet que
li conferia un aspecte molt romàntic.
La casa del carrer Font Vella, coneguda
com a Casa Vancells, va ser construïda
per Francesc Trias, propietari
(juntament amb Bartomeu Amat i
Ignasi Vieta, el seu cunyat) de la
industrial tèxtil Amat, Trias i Vieta, ja en
funcionament des d’abans del 1850.
Ramona, una de les dues filles de Vieta,
es va casar amb Lluís Vancells, que
també va entrar, al seu moment, al
negoci tèxtil familiar.
El jardí de Can Vancells, l’autoria del
qual es desconeix, servia de lloc de
repòs familiar, però és també un
exemple de l’aspecte representatiu de
la natura portada a l’àmbit privat de
com la natura pot esdevenir escenari i
recreació. En vida de Llongueras i de
Joaquim Vancells, el jardí de la casa
familiar va ser un centre de trobades i
de representacions efímeres com Les
noies de marbre, escenografia de Joan Llongueras.
Aquest
jardí va servir també de font d’inspiració i va ser representat
pictòricament en l’obra de Vancells.
L’escriptor terrasenc Baltasar Ragón el descrivia així:
“Un dels [jardins] senyorials era el de la casa Vancells, del carrer de la Font Vella, ple de plàtans
que acaronaven i besaven els murs del
campanar de la nostra Basílica.
Expressament [...] a la tardor recordava
l’època del romanticisme, amb algunes
parelles sentades en els clàssics bancs
de pedra entapissats de fulles seques.”
Avui l’espai d’aquest jardí encara
existeix.
Vegetació:
Grans exemplars de platans.
Escultura:
Arquitectura:
Fonts:
Fauna:
Cabana, Francesc: Fàbriques i empresaris.
Els protagonistes de la Revolució Industrial
a Catalunya. Diputació de Barcelona.
1991. Pag 63.
Baltasar Ragón. Los jardines tarrasenses
Document inèdit mecanoscrit i amb
anotacions (BCT).
Vista jardí Casa Vancells. Arxiu Tobella.
Autor: Alfons Ubach. Ref. 24477.