Lluis Muncunill, autor de la Masia Freixa, va ser també
l’arquitecte responsable del magne edifici del Gran Casino,
construït el 1920 al capdamunt del carrer de la Font Vella i
que ben aviat es va convertir en un dels llocs de lleure
predilecte de la pròspera burgesia.
Si bé no tenim constància
de qui va dissenyar el jardí original, sembla que la seva
construcció va anar lligada a la del Gran Casino. El 1920 va
ser enrunat el magatzem de Josep Prat al carrer Sant Jaume
per ampliar el jardí del Gran Casino i, això ens podria fer
pensar que, tal vegada va ser el propi Muncunill l’autor del
disseny del pati.
De la primera composició del jardí sabem
que no va haver-hi grans plantacions, sinó una petita
decoració central semblant a un cordó de boixos retallats; un disseny molt clàssic i senzill.
És durant la reforma iniciada a les
primeries dels anys 40, quan
l’interiorista, músic i també
dissenyador de jardins terrassenc
Eduard Blanxart i Pàmies, inscrit en
l’estètica noucentista, va realitzar el ric
mosaic central que embelleix el pati;
espai que estava destinat a sala de ball
a l’aire lliure.
A part d’aquesta, no coneixem cap més
intervenció de Blanxart en jardins a
Terrassa, tot i que va ser el dissenyador
de jardins com el de Can Camp de
Bigues i Riells, el Molí d’es Felanitxer a Santanyí de
Mallorca, el de Can Rodès a Torredembarra, el
de la Casa Güell a Vacarisses i el de la Casa
Fancelli de Barcelona; tots ells fets amb la
voluntat d’"omplir de poesia el marc de
la vida”
Vegetació: En la reforma dels anys 40, les plantacions sembla que quedaren relegades al perímetre del pati
Escultura:
Arquitectura:
Mosaic central de tesseles ocupant el terra del pati
Fonts:
Fauna:
Garreta i Bochaca, Jordi. Gran Casino. 80 anys d’imatges. Grup Simó & Prado. Terrassa, 2000
Gil i Farré, Núria. «El Cercle Egarenc. La reforma del 1887». Terrassa: Terme 15. CEHT-AHCT, 2000 p. 62- p.65