L’1 de maig de 1864 es va constituir la societat Vinyals, Rovira, Ullés i Cia amb l’objectiu de comprar un terreny a Terrassa i de construir-hi una escola que cobrís les necessitats educatives de l’emprenedora burgesia local. L’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó va ser l’autor de l’edifici, que es va construir en un paratge elevat i ventilat, als afores de la vila, sobre una superfície total de 13.932 m2.61 Molina Casamajor havia estat arquitecte municipal de Barcelona fins el 1858, on va projectar la Plaça Reial, la plaça del Duc de Medinaceli i el Teatre Principal entre d’altres. Va elaborar juntament amb Josep Fontseré i altres autors, els plans pels entorns de Barcelona a escala 1:15.000. L’any 1859 es va presentar al concurs de l’Eixample de Barcelona amb el lema Higiene, Comoditat i Bellesa, on va obtenir el segon accèssit.
El 4 de maig de 1864, Pere Comerma, mestre d’obres, començava els treballs de construcció de l’edifici dissenyat per assegurar la comoditat i alhora salubritat del lloc, contemplant les regles bàsiques dels corrents higiènics. Tal com explica el Dr. Pau Aymerich Gilabertó, metge higienista, autor de la topografia mèdica de Terrassa: “Campejan en ell [l’edific] la sobrietat y lo bon gust; combinació de rectas y curvas en la fatxada que formen un joch airós á la vista, sense deixar á part las comoditats, la salubritat del lloch hon fou emplaçat, com tampoc las regles de la higiene com son: la cubicació atmosférica, l’oreig y la ventilació...”
De l’esplèndid jardí que envoltava l’edifici del Col·legi Terrassenc també en tenim notícia per Pau Aymerich: “Lo edifici té forma rectangular y medeix 64,50 metros de llarch per 57,50 d’ample y 18,40 d’altura. Esta rodeijat de vegetació per tots quatre costats, que l’hi suministra l’oxigeno que pot consumir la respiració de les persones que l’habitan y lo que ficsa lo gas al cremar en los metxeros, medint los jardins y horta que l’entoruejan 14.600 mettros, y mes de tres mil los patis de recreo”.
Així doncs, l’objectiu primer del jardí era clarament higiènic, construït amb el convenciment que la vegetació contribuïa a prevenir la propagació de les malalties infeccioses, tan comunes a l’època. Tanmateix, el material gràfic de què es disposa permet copsar com aquest objectiu de salut anava acompanyat d’una qualitat artística i paisatgística molt remarcable.
Malauradament, no ha estat possible fins al moment identificar l’autor d’aquests jardins que, com la Casa Vinyals, es destacaven com atractiu turístic.
El jardí del Col·legi Terrassenc es concentrava en dues àrees en concret: l’avinguda d’accés a l’edifici, des del carrer Col·legi i els jardins ornamentals que, s’estenien des de la façana lateral fins a l’actual carrer Vallhonrat, amb un pla elevat topogràficament a causa del Turó de l’Argila. Aquest turó va desaparèixer el 1945 i només en queda el topònim en una plaça que recorda la seva existència.
Davant de la façana principal, una filera d’arbres s’alineaven amb el cos central de l’edifici, monumentalitzant l’accés des del carrer Col·legi. A banda i banda del camí principal hi havia dos espais formals, gairebé simètrics, plantats amb arbusts i arbres alineats que completaven la composició. El conjunt complert prenia tota l’amplada de l’edifici. El jardí lateral discorria en dos plans: sobre el Turó de l’Argila hi havia una primera terrassa circular envoltada d’arbres que relligava amb la façana lateral a través de denses plantacions de vegetació arbòria.
El Col·legi Terrassenc va rebre la distinció el 1889 per lluir l’escut reial a la façana i va passar a anomenar-se Reial Col·legi Terrassenc. L’escut va ser obra de Josep Llimona, amic personal de Joan Cadevall, aleshores director de la institució. El darrer curs docent del Reial Col·legi Terrassenc va ser el 1900-1901. Al setembre del 1901, els escolapis començaven el seu primer curs en aquest edifici.
Vegetació:
Escultura: L’escut va ser obra de Josep Llimona, amic personal de Joan Cadevall, aleshores director de la institució
Arquitectura: El desnivell se salvava en arribar gairebé a la façana, gràcies a un joc d’escales i balustrades profusament decorades que confluïen en una font central
Fonts:
Fauna:
Ragón, Baltasar. «El Col·legi Terrassenc». Recull de premsa. Vol. 4. (1 setembre 1864) Fons BCT
Francesc Daniel Molina i Casamajó. Gran Enciclopedia Catalana.
Aumerich Gilabertó, P: Lo passat, present i pervindre del REyal Colegi Terrassench y la influencia que’n la localitat ha exercit baix lo punt de vista de la ensenyança. Certamen literari del Ateneo Tarrassench 1890. Vol 1-2 pag 168.
Marinel·lo, Manuel: Tarrasa. Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona. Vol 31. (Barcelona, Gener-Juny 1934) pàg. 50 i 51