Parlar de can Torras és indestriable de parlar de l’època daurada de l’estiueig gelidenc. El seu origen es remunta a l’any 1917, quan l’important industrial metal·lúrgic Joan Torras Puig, de Barcelona, propietari de la foneria Torras Herreria y Construcciones, encarregà la construcció d’una segona residència al seu amic, arquitecte i company d’universitat, Francesc de Paula Nebot i Torrens.
L’elecció de Gelida es degué a una recomanació mèdica, ja que la salut de la seva esposa, Assumpció Ferrer, requeria un clima sec.
L’arquitecte Nebot, inscrit en els corrents noucentistes, construí una elegant residència d’estil afrancesat situada al capdamunt del turó. A la dècada del 1920, la casa va ser reformada pel constructor gelidenc Delfín Mas i Valls, que l’amplià tot incorporant-hi noves estructures, espais i detalls arquitectònics fins a conferir-li el seu aspecte actual.
L’entrada al jardí es troba al cantó esquerre de la finca, tot just on hi ha l’edifici subsidiari que feia les funcions de masoveria. La porta és de forja, ornamentada amb un escut on s’inscriuen les lletres J i T (Joan Torras), i està coronada o rematada per una esfera de vidre.
La visió de la casa i el jardí a través de la reixa de ferro és l’única de què es disposa des del carrer, ja que la resta del perímetre consta de mur i tanca verda. Un cop traspassada, la porta del jardí ens condueix a la façana principal, ubicada al bell mig d’una mena de saló verd a l’aire lliure que dona la benvinguda. Parterres de formes orgàniques, laterals i frontals, abracen i circumden l’edifici. Un parterre central geomètric, dibuixat d’obra, acull dos arbres (actualment dues palmeres datileres) que visualment emmarquen simètricament l’edifici.
Per imatges antigues sabem que en el seu origen, en lloc de les palmeres, al parterre s’hi arrelaven altres elements arboris que, per la seva excepcional grandària, podrien haver estat tant pollancres com xiprers macrocarpa o fins i tot eucaliptus, tots molt en boga en aquells temps.
El petit desnivell entre la casa i aquest espai verd se supera mitjançant una petita escalinata lateral, a banda i banda, que condueix a l’entrada principal, la qual, amb algunes escultures i bancs, fou un recurs arquitectònic que embellí tant el jardí com l’edifici.
El jardí, tal com el coneixem actualment, presenta un estil eclèctic, sobretot per la seva configuració vegetal. Envolta totalment la mansió amb elements arboris i arbustius: avets, palmeres, cedres, plantes exòtiques i una gran pineda a la part posterior que arriba fins als límits de la finca.
Francesc de Paula Nebot, com hem dit, fou un arquitecte noucentista, seguidor dels corrents del seu moment, entre els quals hi havia l’art del jardí. És just esmentar que en aquelles dates fou un dels arquitectes-artistes pioners en l’aplicació d’aquest art, el del disseny i traçat de jardins, “per tal de donar bon criteri i exaltar a obres d’art el nostre paisatge”, i és per aquest motiu, pensem que no menor, que podria haver aplicat un estil ben diferenciat en la construcció d’aquesta casa, proposant un jardí noucentista. Tot i que les imatges antigues no ens ho aclareixen, en el disseny perimetral del jardí sí que es pot intuir un tractament ordenat i simètric.
Vegetació:
Escultura:
Arquitectura:
Fonts:
Fauna:
RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M.Mercè: "Els primers jardins de Gelida" Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018 p.91
CARAFÍ ROSELL, Mercè (1998). L’Abans: Gelida. Recull gràfic 18901965. Efadós Editorial.
MAS TULLA, Maria Teresa; RIERA PÉREZ, Jaume (2017). Gràcies a la vida. Bubok Publishing.
