Fill de Fernando Rivière i
Chavany i de Rosalia de Caralt i Sala, va ser el tercer de cinc germans. Casat amb Maria Teresa Vidal-Quadras i Villavecchia a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè el 1929 , va tenir 4 fills. Enginyer industrial de formació, als 19 anys es va fer càrrec de l’empresa de trefilatge i teles metàl·liques que havia fundat el seu avi François Rivière i Bonneton, nascut a Alvèrnia, al centre de França. L’empresa, Rivière S.A., inicià una fora expansió després de la guerra civil i va arribar a ser capdavantera en el sector als anys 1970.
Home afable, culte, col·leccionista d’art, gran viatger, la seva passió pels cactus i les plantes crasses el van convertir en un gran especialista en aquesta matèria.
Rivière tenia la idea de fer una col·lecció de plantes des de nen. Cap als 12 o 13 anys ja havia intentat fer un petit jardí de plantes suculentes i cactàcies a casa els seus pares, sota un eucaliptus, que no va funcionar. Va ser aleshores que va decidir que el dia que tingués un terreny en faria un.
El 1945 comprà una finca a Blanes on creà el jardí d’aclimatació Pinya de Rosa que, amb prop de 7.000 espècies, es va convertir en un jardí de referència mundial a nivell de plantes suculentes.
Membre de l’IOS (International Organization for Succulent Plant Study) des del 1953 , es relacionà amb els botànics especialistes més recone
guts en aquesta matèria, com ara Curt Backeberg, Martín Cárdenas i Louis Vatrican, i participà activament en la organització dels congressos de l’IOS a Barcelona el 1961 i el 1976. Fou considerat, juntament amb Joan Pañella, el degà en plantes cactàcies a l’Estat espanyol.
La seva biblioteca particular, avui malauradament gairebé desapareguda, es va convertir en una de les més importants d’Espanya en cactologia.
Experts en botànica de cactus i altres suculentes li van dedicar plantes classificades per ells: Leucostele rivierei i Opuntia riviereana, descrites per l’alemany Curt Backeberg el 1953 i el 1962 respectivament, Echinopsis riviere-de-caraltii, dedicada pel professor Martín Càrdenas Hermosa el 1971, i Aloe rivierei, dedicada per J.J. Lavranos i L.E. Newton el 1977.
Projectes:
Obres:
Documentació:
CABANA i VANCELLS, F. (2001). Fàbriques i empresaris: els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Diputació de Barcelona. Vol.1, p 167 - 170
COCA ROS, J. (1976) El XIV Congreso Internacional de la I.O.S. celebrado en Barcelona”. Parques y Jardines. núm.19 (novembre) , p. 6-9.
BALLESTER-OLMOS, J.F ,(1975) “Jardín botánico tropical Pinya de Rosa”. Iberflora (nov.).
RIVIÈRE DE CARALT, F. “Pregó de Festa Major”, Blanes, 1990
MBM, 25/01/2015