FOLCH I TORRES, Joaquim
Barcelona, 1886 - Badalona, 1963
La història dels nostres museus d’art té en la figura
de Joaquim Folch i Torres un puntal indiscutible, que, com a crític d’art i
director de la Pàgina Artística de La Veu de Catalunya (1909-1920;
1927-1930), exercí una clara influència en l’orientació estètica del
Noucentisme.
Nasqué en el si d’una família relacionada amb les
creacions literàries i musicals. Es formà a l’Escola Superior d’Art i
Indústries i Belles Arts de Barcelona, nom amb el qual es denominava aleshores
l’antiga Llotja. El seu pas pels Estudis Universitaris Catalans fou decisiu per
orientar la seva professió vers la història de l’art i els museus.
La defensa i compromís nacionalista, ja fos com a
militant de les Joventuts Nacionalistes (des de 1907) com també el lligam
d’amistat i suport a l’ideari d’Enric Prat de la Riba, el situen en llocs
decisius i importants. A través del seu treball com a crític d’art, tant la
pintura mural com els oficis artístics, l’art popular i l’art del jardí,
aglutinà a molts dels joves artistes i arquitectes que, com ell, feren de les
creacions expressió de modernitat i de tradició. A través dels seus escrits
fent l’elogi del xiprer, de l’aigua, dels senzills “jardinets de masia” posà en
rellevància aquesta art que esdevingué
expressió de l’estètica noucentista.
Altrament, la mirada a Europa a través del viatge
d’estudis (1913-1914) fou l‘incentiu amb el que abordarà amb una gran amplitud
de mires en contribuir a la professionalització. I és en aquest sentit que
Joaquim Folch desenvoluparà des del punt de vista de l’excel·lència el seu
treball com a museògraf. Assumí, primer, la direcció de la secció d’Art
Medieval i Modern del Museu (1918), per passar després a la Direcció General
dels Museus d’Art (1920-1939) i ser secretari de la Junta de Museus. El seu bon
criteri va prevaldre tant a l’hora de fer viable l’arrencament de les pintures
murals romàniques del Pirineu; pilars de les actuals col·leccions del MNAC, com
pel que fa a les col·leccions que integren el Museu de la Ceràmica. Joaquim
Folch, amb remarcable tenacitat, realitzà la tasca de preservar i difondre el
patrimoni català, en moments difícils (Guerra Civil), custodiant-lo de les
zones de conflicte (Olot, París, Maisons-Laffitte). Tot i que, aquesta acció i
el seu compromís catalanista foren els factors de la seva destitució al davant
dels museus de la ciutat i d’haver d’afrontar el judici sumaríssim que se li
incoà. No tornà a tenir veu pública fins el 1952 quan inicià les
col·laboracions a la revista Destino,
fins el 1963; any de la seva mort.
Cal també remarcar que del període de construcció d’un
país modern en ple moment del Noucentisme va dissenyar, juntament amb Francesc d’A.
Galí, el pla d’estudis de l’Escola Superior dels Bells Oficis (1914-1923), on
exercí també de professor. A través, de les diverses especialitats que
s’establiren hi havia la de Les Arts del
Jardí i l’Escultura pública, matèries
que prenien una gran novetat en el panorama artístic del moment i que feien
extensiu els ideals estètics del Noucentisme en l’àmbit ciutadà i de transformació
del paisatge. S’afermava així, a través d’uns estudis reglats, la voluntat de
convertir les “arts menors” en una producció i realització de qualitat i
professionalització.
Per a Joaquim Folch i Torres l’escriptura era un
mecanisme constructor de realitat des del qual aspirava tant a vincular l’art a
la vida quotidiana (tasca de crític d’art a La
Veu de Catalunya) com el de contribuir al coneixement de la història de
l’art català (director de la revista Gaseta
de les Arts (1924-1930); creador de l’eina científica Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (1931-1937) i, en l’etapa
de postguerra, a través dels escrits a la revista Destino (1952-1963).
També conreà la poesia des de molt jove i participà,
obtenint algun guardó, en diversos Jocs Florals. Però no va ser fins 1950 que,
impel·lit per Caterina Albert i el seu cercle, a l’Escala, publicà el recull,
intitulat Poesies.
Entre d’altres distincions fou membre de l’Institut
Francès d’Arqueologia i Art Musulmà de Damasc (1926); del College Art
Association of America (1928); The Hispanic Society of America (1935); de
l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica, 1942); Acadèmica de
la Reial Acadèmia de Sant Jordi (1929); i, per la rehabilitació i acció en pro
dels museus de Sitges fou nomenat fill adoptiu de la Vila de Sitges.
Projectes:
Obres:
Documentació:
BIBLIOGRAFIALa llei de les formes,
Tipografia Vives, Sabadell (1912); Sobre
l’Art del Moble a Catalunya, Impr. Elzeviriana, Barcelona (1913); Meditacions sobre l’arquitectura, “La
Revista”, Barcelona (1917); L’Alba de l’abat Biure, Junta de Museus,
Barcelona (1920); El pintor Martí i
Alsina. Els precedents artístics. L’home i l’artista. L’obra, Junta
Municipal d’Exposicions, Barcelona (1920); Notícia
sobre la ceràmica de Paterna i sobre els materials procedents de les
excavacions del 1908 a 1911, adquirits per la Junta de Museus, Publicacions
de la Junta de Museus, Barcelona (1921; 1931); Museo de la Ciudadela. Catálogo de la Sección de Arte Románico,
Junta de Museos, Barcelona (1926); Els
antics vidres catalans esmaltats, Ed. Políglota, Barcelona (1926); Santiago Marco, Monografies d’Art, Barcelona
(1926); El Retaule de la confraria dels
Revenedors, Llibreria Catalònia, Barcelona (1926); Resum de la Història General de l’Art (1927-1928, 2 vol); La ceràmica, Editorial David, Barcelona
(1928); Les pintures murals romàniques de
Santa Maria de Tahull, Industrias del Papel, S. A., Barcelona (1931); La capella de Sant Jordi al Palau de la
Generalitat, Industrias del Papel, S. A., Barcelona (1931); Frontales románicos catalanes del Museu
d’Art de Catalunya, Junta de Museos, Barcelona (1934); L’Art Catalan du Xe. au XVe. Siècles, Paris (1937); Poesies, Impr. Tipografia Empòrium,
Barcelona (1950); La pintura romànica sobre
fusta, Ed. Alpha. Col. Monumenta Cataloniae, Barcelona, Vol. IX (1956); L’Art Català, Aymà, Barcelona (dir.)
(1957; 1961, 2 vol) i Fortuny,
Asociación de Estudios Reusenses, Reus (19162), entre d'altres.
TEXTOS, IMATGES,
ARTICLES QUE REFERENCIEN A LA PERSONA:
Josephine Purtscher, “Arte Románico Catálogo.
Junta de Museos de Barcelona, Museos de la Ciudadela . By Joquim Folch y
Torres, a The Art Bulletin, (1929),
núm. 1; J. Puig i Cadafalch, “El cas d’En Folch i Torres”, a Arts i Bells Oficis (1930) pàg. 76-77 i La Veu de Catalunya, 11-IV-1930; J.
Ainaud de Lasarte, “Folch y Torres y los Museos de Barcelona”, a Destino (1963); Mercè Vidal i Jansà, Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim
Folch i Torres. IEC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona (1991);
Mercè Vidal i Jansà “Joaquim Folch i Torres, museògraf. Els inicis de la
museografia catalana”, a Museus, núm. 3, (1992), pàg. 22-33; Milagros Guardia,
“El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil: un informe inèdit de
Joaquim Folch i Torres”, a Butlletí del MNAC
(1993), núm. 1, pàg. 303-304; Mercè Vidal i Jansà, “La salvaguarda del
patrimoni artístic català durant la guerra civil espanyola”, a Viatge a Olot, Ajuntament de Barcelona,
Àmbit Serveis Editorials, (1994), pag. 11-22; Mercè Vidal i Jansà, “Un text
inèdit de Joaquim Folch i Torres. Algunes dades de la proposta”, Viatge a Olot, Ajuntament de Barcelona,
Àmbit Serveis Editorials, Barcelona (1994), pag. 23-29; Enric Jardí, Els Folch i Torres i la Catalunya del seu
temps, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona (1995); C. Estrada
i Campmany, “La depuració franquista de Joaquim Folch i Torres, cap de la Junta
de Museus de Barcelona (1939-1942)”, a Perspectiva
social, núm. 40, (1997), pàg. 141-157; F. Vilanova i Vila-Abadal, “Joaquim
Folch i Torres i el risc polític de salvar el patrimoni artístic”, Repressió política i coacció econòmica: les
responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la
postguerra (1939-1942), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona (1999),
pàg. 425-442; Jordi Castellanos “Tres cartes de Joaquim Folch i Torres a Raimon
Casellas”, a Els Marges núm. 67, (2000),
pàg. 161-165; F. Fontbona i de Vallescar, Semblança
biogràfica. Conferència pronunciada davant el Ple per … el dia 22 de març de
1999, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona (2000); Mercè Vidal i Jansà,
“Joaquim Folch i Torres i Lluís Plandiura dues personalitats apassionades pel
nostre patrimoni artístic”, a Memoria
Artium (2007), núm. 5, pàg. 191-221; A. Garcia et alt. , Cent anys de la
Junta de Museus de Catalunya (1907-2007), Publicacions Abadia de
Montserrat, Barcelona (2008); Mercè Vidal i Jansà (coord.), Joaquim Folch i Torres. Últims escrits.
Destino 1952-1963, Fundació Folch i Torres, Palau-Solità i Plegamans (2009);
M. Mercè Vidal i Jansà, “Joaquim Folch i Torres en els anys de les seves
col·laboracions al setmanari Destino”,
a Mercè Vidal i Jansà (coord.), Joaquim
Folch i Torres. Últims escrits. Destino 1952-1963, Fundació Folch i Torres,
Palau-Solità i Plegamans (2009), pàg. VII-XVIII; Mercè Vidal i Jansà, “Joaquim
Folch i Torres, director dels Museus d’Art de Barcelona (1918-1939), a Convidats d’Honor. Exposició commemorativa
del 75è aniversari del MNAC, Publicacions MNAC, Barcelona (2009), pàg.
51-73; Cristina Mendoza, “El Museu d’Art de Catalunya”, a Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC,
Publicacions MNAC, Barcelona (2009), pàg. 16-35; E. Pérez Vallverdú, Fantasmones rojos. La venjança falangista
contra Catalunya, Contravent, Barcelona (2009); Mercè Vidal i Jansà (ed.) Llibre de viatge (1913-1914) Joaquim Folch i
Torres . Ajuntament de Barcelona, Publicacions de la Universitat de
Barcelona, Barcelona (2013); Mercè Vidal i Jansà, “Presentació. Joaquim Folch i
Torres, l’intel·lectual actiu i compromès amb el seu temps: el museògraf”, a Vinyet
Panyella (ed.) Joaquim Folch i Torres. El
Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme, Curbet Edicions, Girona (2013),
pàg. 5-14; Vinyet Panyella, “Estudi introductori. Joaquim Folch i Torres. El
Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme “, a Vinyet Panyella (Ed.), Joaquim Folch i Torres. El Cau Ferrat i la
museïtzació del Modernisme, Curbet Edicions, Girona (2013) pàg. 15-46;
Ignasi Domènech “Joaquim Folch i Torres i l’exposició d’El Greco al Palau
Maricel de Sitges el juny de 1936”, a Memoria
Artium, núm. 15 (2013), pàg. 73-96; M. Antonia Casanovas, “Joaquim Folch i
Torres i la ceràmica”, a Ceràmica i
rajola catalana-valenciana. Compendi bibliogràfic. Joaquim Folch i Torres,
Josep Font i Gumà, Manuel Gómez Moreno, Josep Puig i Cadafalch, AMPEL,
Esplugues de Llobregat (2013), pàg. VII-IX; Mercè Vidal i Jansà, “Joaquim Folch
i Torres, Josep Font i Gumà, Antpni M. Gallissà i Soqué i Josep Puig i
Cadafalch. Algunes notes referides als autors i al seu context”, a Ceràmica i rajola catalana-valenciana.
Compendi bibliogràfic. Joaquim Folch i Torres, Josep Font i Gumà, Manuel Gómez
Moreno, Josep Puig i Cadafalch, AMPEL, Esplugues de Llobregat (2013), pàg. XI-XVII; Mercè Vidal, “Folch i Torres,
historiador, crític d’art i museòleg”, a Serra
d’Or, (2013) núm. 647, pàg. 20-21; Mercè Vidal, “Folch i Torres, director
dels museus d’art de Barcelona”, a Serra
d’Or, (2013) núm. 647, pàg.21-26; Francesc Fontbona, “Folch i Torres,
historiador de l’art”, a Serra d’Or,
(2013) núm. 647, pàg. 26-31; Montserrat Pagès i Paretas, “Folch i Torres i el
salvament de la pintura romànica catalana”, a Serra d’Or, (2013) núm. 647, pàg.31-35.
Web: www.joaquimfolchitorres.cat
Mercè Vidal i Jansà, 22/02/2016
|