Cinquè fill del matrimoni
Joan Mirambell i Escofet i Antònia Ferran i Rabella. Creix en un ambient culte
propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare i protegit per la
seguretat econòmica de les seves fàbriques tèxtils.
Als trenta set anys, el 5 d’octubre de 1929, a
la Parròquia de Santa Madrona al Poble Sec, es casa amb la jove aragonesa Xuana
Coscujuela i Pardina (1910-2000). Tenen dues filles, Elisea i Mª Antònia.
Mor als 91 anys d’edat. Enamorat del Montseny i de la natura, les
seves cendres s’escampen al Pla de la Calma.
Estudia batxillerat al Col·legi Sant Ildefons
i l’any 1909 es gradua en el “Instituto General y Técnico”.
A l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí es desperta
el seu interès per la jardineria i ingressa a l’Escola Superior dels Bells
Oficis per obtenir el títol de Director
de les Arts del Jardí.
Per completar la seva formació cursa diferents
assignatures a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i a la Universitat
Literària.
S’inicia com a pintor, il·lustrador i mestre
de dibuix, si bé és com a paisatgista i dissenyador de jardins que assoleix
reconeixement i prestigi.
Exposa al Primer Saló de Tardor organitzat per l’Associació d’Amics de les
Arts a les Galeries Laietanes (1918) i a les Exposicions d’Art
celebrades al Palau de Belles Arts (1919 i 1920).
Il·lustra, conjuntament amb el germà de l’autor,
Estampes y Calcomaníes de Ramon
Garriga Boixader (1911) i el segon llibre de poemes de J. Mª de Sagarra El mal
caçador (1916).
És col·laborador artístic de la revista Quaderns d’estudi i d’altres
publicacions de l’època.
Exerceix l’ensenyament de dibuix en vàries
escoles i en nombroses classes particulars de dibuix artístic i de preparació
per carreres. És mestre al Patronat de la Sagrada Família (1911-1913) i al Grup
Escolar Baixeras (1923-1930). És nomenat professor de Realitzacions a l’Escola
Tècnica d’Oficis d’Art (1920-23) i a l’ Escola d’Estiu (1921-23). A l’Escola de
S’Agaró, assumeix, al costat de Carles Mª Baró, l’educació artística (1935-36).
Dedicat a la jardineria, treballa amb la flor
i la nata dels arquitectes noucentistes, no únicament en el disseny de jardins,
sino que també, participa en concursos d’arquitectura i realitza esgrafiats.
La seva dilatada carrera com a jardiner deixa
gran quantitat de jardins escampats no només arreu de la geografia catalana
sinó, també, en paisatges més llunyans.
Artista estimat i reconegut, participa
activament en el moviment cultural de l’època. Conversador exquisit, dedica
llargues hores a les tertúlies de companys artistes, reunits a l’avantsala de
la galeria La Pinacoteca de Gaspar Esmatges i a la terrassa de l’Hotel Colón,
presidida per l’industrial i col·leccionista Lluís Plandiura.
Entusiasta i conreador de l’art en totes les
seves manifestacions, durant la Guerra Civil col·labora amb la Generalitat de
Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic. I rep l’encàrrec del conseller Ventura Gassol
d’ocupar-se del traçat, reforma i conservació dels jardins dels edificis,
institucions i monuments dependents del Departament de Cultura (juny 1937).
Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc (1912),
l’Associació Música “da Camera” (1913),
l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1920), el Centre Excursionista de Catalunya (1925),
el Foment de les Arts Decoratives (1935) i el Centre Autonomista de Dependents
de Comerç i de la Indústria.
Projectes:
Obres:
«Els Jardins de Joan Mirambell a Blanes», Revista Blanda, núm. 18
Joan Mirambell i Ferran: un dissenyador de jardins oblidat Monografies del Montseny núm. 23
Llistat elaborat per la familia dels jardins projectats i dirigits per Joan Mirambell i Ferran:
Ateneu de Barcelona - Pati interior
Castell de Perelada
Fàbrica ENASA (Madrid)
Fundació Olzina (Santa M. Reina)
Golf de Llavaneres
Golf del Prat del Llobregat
Golf de Puigcerdà
Golf de Sant Cugat
La Rosaleda de Madrid
Palau Robert
Real Club de Polo de Barcelona
Tenis Barcelona
Montjuïc al 1929
Font de l'Oreneta a Viladrau
Sra. Carmen Amaya a Begur
Sr. Pepe Andreu al Tibidabo, Cap Sa Sal de Begur i a Puigcerdà
Sra. Madronita Andreu de Klein. Avda. del Tibidabo
Srs. Badia. Cabrils i Montcabrer
Sr. Amadeu Bagués Cerqueda. Mataró
Sr. Balcells. Viladrau
Sr. Manuel Balet
Sr. Bernades. Llavaneres
Sr. Baró de Güell
Sr. Batlló
Sr. Beleta. Viladrau
Sr. Delmiro de Caralt. Barcelona
Sr. Bernat del Montseny
Sra. Carbó
Sr. Amadeu Carreras. Blanes
Sr. Josep Clarà (escultor) Barcelona
Sr. Catasús. Sitges
Sr. Clavell. S'Agaró
Caves Raventós
Clínica Planas. Pedralbes
Sr. Crelmet
Comte de Caralt
Comte d'Egara. Puigcerdà
Comte d'Elda. Puerta de Hierro. Madrid
Comte de Godó. Puigcerdà
Comte de Montesacro. Barcelona
Sr. Domec. Puerto de Santa Maria
Sra. Ehlis. Montgoda
Sra. Ensesa. S'Agaró- Sa Gavina. Camí de Ronda
Sr. Espona. Terrat de Barcelona i Torelló
Sr. Fierro
Sr. García Nieto. Viladrau
Sr. Guardans. Terrat Barcelona
Sr. Guasch. Camprodon
Sr. Krimerl. St. Joan de les Abadeses
Sra. Guiomar. Lloret
Sr. Llonori- Prat de baix
Sr. Joan Jover. Sitges
Sr. Ignacio Macaya. Sitges
Sr. Malagarriba. Barcelona. Montgoda (Cala Trons)
Mr. Jean Marchel. Barcelona
Sr. Montals
Sr. F. Muñoz. Terrat de Barcelona i Vallvidrera
Sr. Noguera Guzmàn. Mataró
Sr. de Olano. Platja d'Aro
Sr. Pérez Rosales
Sr. Lluis Plandiura. La Garriga
Dr. Pedro Pons. Carretera de Vallvidrera
Sr. Prat Feliu. Barcelona
Sr. Puig
Sr. A. Puig Palau. Mas Juny. Cala Castell
Sr. Punter. La Garriga
Documentació:
ARITZETA, Margarida. “El jardiner
Joan Mirambell”. Serra d’or,
juliol-agost 1984, pàg. 31-35.
COSCUJUELA, Chuana. Continazion (1922-1983). Uesca:
Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, 1992.
GALÍ, Alexandre. Història de les institucions i del moviment
cultural a Catalunya de 1900 a 1936. Llibre II. Ensenyament primari (Segona
part). Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1979.
MONTMANY, Antònia; COSO, Teresa;
LÓPEZ, Cristina. Repertori de catàlegs
d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya (fins l’any 1938). Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans, 2002.
SUÀREZ, Alícia; VIDAL, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
ZAMORA I ESCALA, Jaume Enric.
“Joan Mirambell i Ferran: un dissenyador de jardins oblidat”. Monografies del Montseny, núm. 23.
Viladrau: Amics del Montseny, juny 2008, pàg. 77-87.
APM, 20/08/2018