Era fill de Josep Bonastre, jardiner de l'Ajuntament de Barcelona i Maria Bonastre Munné.
Va cursar estudis primaris treballant posteriorment com
a venedor en els Magatzems “El Siglo” fins que aquests es van incendiar a
finals de 1932.
El 1933 va entrar a l’Escola d’Aprenents Jardiners de
Barcelona inaugurada aquell mateix any. Després de la guerra va entrar a
treballar al Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona com ajudant
de Miquel Aldrufeu, tècnic botànic fins a 1948 que va morir. Es dedicà al
control dels arbres de Barcelona.
El 1950 va ser nomenat Tècnic botànic, càrrec que ocupà
fins a la seva jubilació el 1981.
Des de 1945 fins a la seva jubilació el 1981, va ser
professor de l’Escola de Jardineria en les matèries de Cultius ornamentals i
Nomenclatura botànica. També va ser cap d’estudis (1970), subdirector (1970) i
director honorari (1985) amb motiu del cinquantenari de l’Escola.
A part de la formació per professionals, durant mes de
35 anys va impartir cursos de formació en jardineria per afeccionats.
També va impartir docència a l’Escola Superior
d’Arquitectura de Barcelona i Valencia, a l’escola d’Agricultura de Barcelona i
al Patronat valencià de Ciències Naturals.
Va crear el Index
seminum de Barcelona on s’oferien un miler de llavors per intercanvi amb
altres jardins del mon.
Va ser un expert destacat a nivell internacional en el
camp de les cactàcies i suculentes, sent un dels fundadors a Zurich el 1950 de
la IOS (International Organitation for the study of Suculents). Va organitzar
els congressos de 1961 i 1976 a Barcelona.
Va publicar nombrosos articles en revistes del sector i
de divulgació científica i algunes monografies botàniques com el Catálogo de las plantes de los jardines de
Barcelona (en col·laboració amb Lluis Riudor i Miquel Aldrufeu), Las plantas de jardín cultivadas en España
(1970, 1980, 1991) i Los árboles de
jardín (1972).
Al llarg de la seva vida va rebre diversos nomenaments
com el de Comendador de l’Ordre civil al Mèrit Agrícola, Soci d’honor de la
Societat d’Amics del Jardins de Barcelona, Jardiner il·lustre de Iberflora
(1973), Posseïdor del Escudo de Armas de la Ciudad de la Paz (Bolivia), membre
del Comité assessor del European Garden Flora, Membre d’honor de la Sociedad
Española de Horticultura i de la Asociación Española de Parques y Jardines
Públicos.
Te una planta al seu nom Opuntia panellana. El 1991 se
li va dedicar un monument als Jardins Costa i Llobera de Barcelona.
Projectes:
Obres:
Ja com a tècnic municipal o privadament va col·laborar
en la plantació i manteniment de molts jardins entre els que destaquen el Jardí
Marimurtra (Blanes, 1944-1952), Jardí tropical i d’Aclimatació Pinya de Rosa
(Blanes, 1952-1964); Jardí Aniceto Arce (La Paz, Bolívia, 1974); Jardí pel
Comte de Godó (1950); Jardí de S’Avall de Carlos March (Sas Salines, Mallorca, 1954-1960); Jardí
El Pedregar (1970).
Entre els jardins públics en destaquen el Jardí d'Aclimatació (1945-1980), el Mirador de l'Alcalde (1969) i els Jardins de Mossèn Costa i Llovera (1970), tots ells a Montjuic i la Rosaleda del
Parc Cervantes (1965) a tocar de la la Diagonal de Barcelona.
Documentació:
D.
Juan Pañella Bonastre [autobiografia feta en els anys 1980]. Manuscrit
Biografia de Joan Pañella Bonastre (18/07/1916 – 03/08/1992)
[atrib. A Lluis Abad]. Manuscrit.
«La Escuela Nicolau Maria Rubió i Tudurí [sic] y Joan Pañella Bonastre» Jardines sin fronteras / José Elias Bonells [en línia].
JCP, 22/08/2018