Germà petit de Domènec (es portaven 30 anys) i de Josep Aldrufeu. Va iniciar la seva activitat laboral juntament amb el seu pare que era hortolà i constructor de pous i mines d'aigua.
Es va casar als 34 anys amb Francesca Gurgui i Baquiol (+1923).
FORMACIÓ ACADÈMICA
Es va afeccionar a la jardineria i al cultiu de planta en hivernacles, gracies a un veí francès anomenat M. Pichot, que el va recomanar per estudiar a l’Escola municipal de Jardineria d’Orleans i a Bèlgica.
DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA PROFESSIONAL
Al seu retorn el 1865 va convèncer els germans per crear una empresa dedicada al conreu d’arbres i a la jardineria en general. L’empresa s’anomenà “Aldrufeu Hermanos” i s’establí a la Gran Via cantonada carrer de Sicília, a l’alçada de l’actual Plaça de Toros Monumental.
A la mort del seu germà Domènec es creà l’empresa “Herederos y hermano de Domingo y José Aldrufeu” essent-ne el gerent fins que se separà de l’empresa per desavinences en el repartiment de l’herència del seu germà mort. En Joaquim s’instal·là pel seu compte l’any 1876 o 1877 en uns terrenys d’Ignasi Carsi anomenats “Hort dels Caputxins” on hi havia hagut un convent, a l’actual carrer del Bruc, 182.
Va habitar la “Casa Vella”, masoveria de la finca i fins i tot va viure a la mateixa Torre principal. La finca ocupava tots els terrenys des del carrer Bruc fins prop del Passeig de Sant Joan i del carrer de València al del Rosselló (en aquells anys encara no s’havien obert els carrers de Mallorca, Provença, Diagonal, Girona ni Bailèn). L'empresa disposava d'un hivernacle de grans dimensions.
El 1895 s’anunciava com “Establecimiento hortícola de Joaquin Aldrufeu” nom que es mantenia el 1899 un cop ja mort. Aquest any, el seu establiment complia les condicions acordades en la Convenció Fil·loxèrica de Berna.
APORTACIONS FETES
Tot i que es dedicava principalment a la “construcción y conservación de parques y jardines” la principal activitat econòmica d’aquest jardiner era la comercialització d’arbres fruiters i ornamentals, així com de plantes “d'estufa”, llavors, etc.
Va participar a l’Exposició de Plantes i Flors de 1891, obtenint diploma d’honor i medalla d’or en el concurs de flor tallada. També li fou atorgat el premi de S.A. la Infanta Isabel.
El 1892 en el Concurs de Plantes, flors y fruits va obtenir un accèssit (40 pts) per la col·lecció de plantes a l’aire lliure i una menció honorífica; un 1r premi (100 pts) per la col·lecció de plantes en flor; un 2º premi (100 pts) per la col·lecció de fruits frescos; un 1r premi (100 pts) a la col·lecció de flors tallades i un accèssit (40 pts) per un centre de taula.
El 1895, en el Concurs de Plantes i Flors va obtenir: Medalla de 1ª classe i de 2ª classe per vegetals vius; medalla de 3ª classe a la categoria de Parcs, jardins i horts i una menció honorifica en arts i indústries hortícoles.
Va guanyar en els Concursos Hortícoles de 1892 i 1894 i en el de 1895 va obtenir cinc medalles. També va concursar en esdeveniments organitzats en diverses ciutats espanyoles com ara Madrid i Cadis.
Fou l’introductor a Espanya de l'obtenció de noves varietats de roses. El 1894 va crear una nova varietat de roses que anomenà Reina Maria Cristina, el 1896 la Mariano Vergara i el 1897 la Joaquim Aldrufeu.
PERTINENÇA I/O PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS
Fou proveïdor de la Reial Casa i era membre de diverses societats nacionals i estrangeres, essent president, vicepresident i comptador (1894-1896) de la Societat Catalana d’Horticultura.
Se li va concedir la creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica
OBRES ESCRITES
Va publicar nombrosos catàlegs dels seus productes. En tenim constància dels números 11 (1882), 17 (1888), 18 (1890) i 22 (1895).
Projectes:
Obres:
Documentació:
JCP, 06/11/2017
