Las 4es Jornades de Revistes Científiques (4JRC), que se celebren els dies 9 i 10 de juny de 2011 a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), volen donar suport als editors de revistes científiques en la millora de les publicacions. Al llarg de dos dies, les 4JRC oferiran un espai de trobada perquè editors, investigadors i professionals de la informació comparteixin les seves experiències, n’analitzin l’evolució i comentin els punts forts i febles de la tasca que desenvolupen. El principal objectiu de les 4JCR és, d’una banda, dotar al col·lectiu amb eines i coneixements per a millorar els aspectes formals i els estàndards de qualitat de les revistes científiques, i de l’altra, potenciar la difusió, la internacionalització i la visibilitat de les publicacions mitjançant la indexació en bases de dades i repositoris.
El programa de les 4JRC s’ha dissenyat tenint en compte les principals inquietuds dels assistents a les edicions anteriors; es comptarà amb la presència d’experts nacionals i internacionals que donaran una visió global de l’estat i les perspectives de l’edició de publicacions científiques.
Les 4JRC s’estructuren en tres sessions. La primera sessió, titulada «Contingut i aspectes formals de les revistes científiques» (9 de juny al matí), serà a càrrec de Ricard Guerrero, secretari científic de l'Institut d'Estudis Catalans, que ens parlarà sobre les trenta-set revistes que l'IEC publica a través de les seves societats filials i que engloben diferents camps del saber. Frances Luttikhuizen donarà claus als editors no nadius per a la preparació d’originals en anglès i abordarà qüestions com: què ha de trobar el lector en el resum, la introducció i la conclusió? Com pot l’editor reduir redundàncies?, entre altres. Els investigadors necessiten publicar en revistes que compleixin amb els requisits de qualitat establerts, perquè els treballs obtinguin la difusió necessària i siguin valorats positivament pels avaluadors de la recerca desenvolupada. En aquest sentit, Mercè Piqueras, editora associada de la revista International Microbiology, analitzarà la funció de l’article com a última etapa de la investigació científica. I, per concloure la primera sessió, Leda Xhelo, editora de revistes científiques de l’IEC, explicarà els criteris i indicadors que s’utilitzen per a determinar la qualitat de les revistes científiques i els components informatius que han de tenir els articles originals.
La segona sessió, «Avaluació i internacionalització de les revistes científiques» (9 de juny a la tarda), se centrarà en dues iniciatives catalanes per a l’avaluació de les revistes científiques. Lluís Rovira, responsable de CARHUS Plus+, ens parlarà sobre aquest sistema d’avaluació de les revistes científiques en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats, i explicarà com les revistes poden millorar la seva classificació. Cristóbal Urbano, Marta Somoza-Fernández i Josep-Manuel Rodríguez-Gairín, tots tres del projecte MIAR-2011, faran un reflexió en la qual s’aposta per uns instruments d’internacionalització que permetin el manteniment de les identitats culturals, geogràfiques o lingüístiques, però que alhora projectin aquestes identitats com una aportació a la universalitat del coneixement científic.
El fenomen de la digitalització de les revistes científiques i el moviment d’accés obert ha repercutit de manera important sobre les vies de comunicació o accés a la producció científica. En la tercera sessió, «Difusió i visibilitat de les revistes científiques» (10 de juny al matí), intervindrà Ruth Francis, cap de comunicació de la revista Nature, que parlarà sobre noves tendències en la comunicació científica i sobre com es pot maximitzar l’impacte de la recerca que es publica. Ramon B. Rodríguez, cap del Servei d’Edició Electrònica de les publicacions del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), debatrà la conveniència de separar clarament el conceptes de visibilitat i ús dels continguts i plantejarà la influència positiva o negativa que les diverses iniciatives d’accés obert poden tenir entre si. Rafael Aleixandre, de l’Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero del CSIC i la Universitat de València, explicarà els indicadors bibliomètrics utilitzats per a l’avaluació de la qualitat dels continguts i oferirà estratègies per a millorar la difusió, la visibilitat i la internacionalització de les revistes científiques, posant èmfasi en la importància que té avui dia l’ús de les noves tecnologies i en la potencialitat d’Internet i dels webs socials per a assolir aquests objectius. La conferència de cloenda de les 4JCR serà a càrrec de Philip Purcell, gerent de negocis estratègics de Thomson-Reuters, que ens explicarà diversos mètodes d’avaluació bibliomètrica de les revistes científiques i debatrà l’ús que se’n fa en la compilació i la interpretació.
Les sessions es podran seguir en directe o en diferit mitjançant la videoteca de l’IEC. |
