1.Presentació

1.1. Objectiu

Amb l’edició d’aquest Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans pretén oferir a la societat, en general, i als cercles més vinculats amb la recerca, el desenvolupament i la innovació, en particular, una visió objectiva i exhaustiva de l’estat actual de la recerca en matemàtiques a Catalunya, tant pel que fa als investigadors com als grups de recerca consolidats, els projectes de recerca finançats per la Generalitat, el Govern Espanyol i la Comissió Europea, tesis doctorals, becaris postdoctorals, investigadors visitants, programes de recerca plurimensuals, activitats organitzades, etc.

Per raons essencialment conceptuals, però també per operativitat, dels camps fronterers amb les matemàtiques (estadística, investigació operativa, llenguatges i sistemes informàtics, aplicacions...) hem inclòs informació només dels grups i persones per als quals la matemàtica és l’objecte de llur recerca i no només una eina important.

En cap cas no s’ha tractat de fer un estudi comparatiu, ni una avaluació, ni una recollida de dades bibliomètriques de la recerca matemàtica a Catalunya. Aquest llibre simplement vol reunir informació ja existent però dispersa i difícilment localitzable.

 

1.2. Situació de partida

A diferència del que ha passat en altres disciplines científiques, no hi havia hagut mai a Catalunya tradició en recerca matemàtica. En el segon terç del segle passat, només dos noms tenien presència internacional per la recerca que feien: Lluís Antoni Santaló Sors (1911-2001) i Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), el primer emigrat a Amèrica i establert a Buenos Aires, i el segon a Barcelona, desenvolupant una activitat matemàtica molt remarcable tot i les limitacions degudes al seu fràgil estat de salut.

En aquest període, el professorat de la Universitat de Barcelona, l’única existent a Catalunya, va fer un important esforç per a la renovació i l’actualització dels continguts docents. Però, sens dubte degut en part a les circumstàncies especials que el país vivia, no pogué mantenir el contacte real amb els temes d’investigació que s’estaven estudiant en molts altres països.

Podem situar al voltant de l’any 1970 l’inici de la recuperació que ens ha permès arribar a la situació actual. D’una banda, van haver-hi canvis importants en l’estructura universitària, amb la creació de noves universitats i l’increment, encara que molt minso, dels recursos que el govern espanyol dedicava a la recerca (les popularment anomenades “assessores”). De l’altra, un grup de llicenciats entre l’any 1964 i el 1970 s’interessaren pels camps de recerca més innovadors i els estudiaren a fons, alguns en centres de l’estranger, altres a Catalunya. Una dada prou significativa és que, durant la dècada dels setanta, vint-i-nou llicenciats obtingueren el títol de doctor en Matemàtiques a Catalunya, mentre que en la dècada anterior només n’hi va haver nou.

Des d’aleshores, la capacitat investigadora en matemàtiques ha crescut sense interrupció al nostre país en quantitat i en qualitat, tant pel nombre d’investigadors com de treballs de recerca o activitats de tota mena. Les dades d’aquest estudi ho demostren a bastament i Catalunya, com a país, es troba en una franja còmoda entre els països del nostre entorn, tal com ho mostren els Reports de la recerca en matemàtiques elaborats per l’Institut d’Estudis Catalans per als períodes 1990-1995 i 1996-2002.

Hem fixat com a punt de partida l’any 2000, no només pel seu simbolisme al canviar la xifra dels milers, sinó perquè la celebració a Barcelona del 3r Congrés Europeu de Matemàtiques, organitzat per la Societat Catalana de Matemàtiques, pot entendre’s com la majoria d’edat de la nostra comunitat i com el reconeixement de la comunitat matemàtica europea que la recerca matemàtica a Catalunya havia assolit els estàndards internacionals.

 

1.3. Els departaments universitaris i els instituts de recerca

En el període que ens ocupa, a totes les universitats públiques catalanes es fa recerca en matemàtiques, però cal destacar-ne tres tant pel nombre d’investigadors com pel volum de la recerca que hi desenvolupen: per ordre d’antiguitat, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, que, d’altra banda, són les úniques que imparteixen estudis de grau en matemàtiques i tenen un programa de doctorat propi.

La Universitat de Barcelona, amb 78 professors amb el grau de doctor, s’estructura en tres departaments de matemàtiques: Àlgebra i Geometria, Matemàtica Aplicada i Anàlisi, i Probabilitat, Lògica i Estadística, si bé un nombre reduït de professors estan assignats a departaments d’altres facultats. L’any 2009 hi havia 15 projectes de recerca finançats pel Govern Espanyol en el Programa Nacional de Matemáticas i 11 grups de recerca foren reconeguts per la Generalitat. En el període 2000 a 2009 ha participat en 3 projectes finançats per la Comissió Europea i s’hi han llegit 59 tesis doctorals, 13 autors de les quals han fet estades postdoctorals fora de Catalunya.

L’any 2000 fou creat l’Institut de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (IMUB), que agrupa en un ens amb competències pròpies els grups de recerca de la Facultat de Matemàtiques i els dóna suport material. L’IMUB acull investigadors visitants d’aquests grups, serveix de seu per a les activitats que organitzen i atorga subvencions a determinades activitats, a més d’altres actuacions depenents de la situació pressupostària. Des de l’any 2006 es finança essencialment a través d’un contracte programa amb la Universitat de Barcelona.

La Universitat Autònoma de Barcelona, amb 87 professors amb el grau de doctor, s’estructura en un únic Departament de Matemàtiques, amb cinc unitats que es corresponen amb àrees de coneixement: àlgebra, anàlisi matemàtica, geometria i topologia, matemàtica aplicada, i probabilitat i estadística. L’any 2009 hi havia 16 projectes de recerca finançats pel Govern Espanyol en el Programa Nacional de Matemáticas i 7 grups de recerca foren reconeguts per la Generalitat. En el període 2000 a 2009 ha participat en 5 projectes finançats per la Comissió Europea i s’hi han llegit 54 tesis doctorals, 14 autors de les quals han fet estades postdoctorals fora de Catalunya.

L’any 2000 fou creat el Servei d’Estadística de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’objectiu principal del qual és coordinar i potenciar les activitats relacionades amb l’estadística a la UAB i oferir assessorament als seus grups de recerca. Ofereix, també, serveis de consulta externs i organitza cursos de formació, actualització i especialització en temes d’estadística.

L’estructuració organitzativa a la Universitat Politècnica de Catalunya és bastant més complexa, ja que els cinc departaments existents (Matemàtica Aplicada 1, Matemàtica Aplicada 2, Matemàtica Aplicada 3, Matemàtica Aplicada 4, Estadística i Investigació Operativa) engloben cadascun d’ells professors de diverses escoles tècniques i tenen seus a Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, i alguns matemàtics estan adscrits a altres departaments, com és el cas del de Llenguatges i Sistemes Informàtics, i Estructures de l'Arquitectura. La UPC integra en total 261 professors amb grau de doctor. L’any 2009 hi havia 23 projectes de recerca finançats pel Govern Espanyol en el Programa Nacional de Matemáticas i 16 grups de recerca foren reconeguts per la Generalitat. En el període 2000 a 2009 ha participat en 8 projectes finançats per la Comissió Europea i s’hi han llegit 117 tesis doctorals, 19 autors de les quals han fet estades postdoctorals fora de Catalunya.

L’any 2004 la Universitat Politècnica de Catalunya creà l’Oficina de Suport a la Recerca Matemàtica (OSRM), amb l’objectiu de donar suport a la gestió de la recerca en aquest àmbit en tot el seu espectre: programes de recerca, estades d’investigadors visitants, becaris postdoctorals, organització d’activitats, captació de recursos o difusió de la recerca dels grups d’aquesta universitat.

En algunes de les altres universitats que no disposen d’un programa de doctorat (Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Pompeu Fabra) existeix un departament de matemàtiques, mentre que a la resta els investigadors en matemàtiques estan adscrits a departaments diversos. En total sumen 69 professors amb el grau de doctor. L’any 2009 tenien 8 projectes de recerca finançats pel Govern Espanyol en el Programa Nacional de Matemáticas; 6 grups de recerca foren reconeguts per la Generalitat i han participat en 3 projectes finançats per la Comissió Europea.

L’any 1984 l’Institut d’Estudis Catalans creà el Centre de Recerca Matemàtica (CRM), que ara té l’estructura jurídica d’un consorci entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, i està ubicat en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. El CRM forma part del CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) i és membre d’ERCOM (European Research Centres on Mathematics) i de l’EPDI (European Post-Doctoral Institute for the Mathematical Sciences).

En el període que ens ocupa (2000 a 2009), el CRM ha treballat com una infraestructura al servei de tots els matemàtics de Catalunya, organitzant 19 programes intensius de recerca en àrees específiques de les matemàtiques, invitant 100 investigadors d’arreu per estades de llarga durada, acollint 52 becaris postdoctorals (dels quals 16 finançats per la Comissió Europea), participant en 3 projectes finançats per la Comissió Europea, organitzant 99 congressos, workshops i cursos avançats, i donant suport als grups de recerca ja consolidats al mateix temps que promovent noves línies de recerca en àrees estratègiques o emergents amb impacte potencial en el desenvolupament de la societat.

Les fonts de finançament bàsiques per al CRM són el contracte-programa quadriennal signat amb la Generalitat de Catalunya, les convocatòries de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea i acords bilaterals amb entitats públiques i privades.

 

1.4 Contingut

El material que oferim està estructurat en els grans capítols següents.

1. Aquesta presentació.
2. Una informació detallada dels projectes de recerca finançats pel Govern Espanyol actius durant l’any 2010; una relació documentada dels Grups de Recerca Reconeguts, aprovats per la Generalitat l’any 2009 i els diferents projectes finançats per la Comissió Europea que impliquen un treball coordinat amb entitats d’altres països, principalment programes de recerca, xarxes de recerca i centres de formació Marie Curie, però també altres, en el període que va d’inicis de l’any 2000 a finals de 2009.
3. Totes les tesis doctorals llegides a les universitats catalanes durant el període 2000 a 2009, així com tots els becaris postdoctorals vinguts a Catalunya durant aquest període o bé procedents d’institucions catalanes que han estat fora de Catalunya.
4. Una relació exhaustiva de les activitats de recerca d’àmbit internacional en el període 2000 a 2009, ja siguin programes de recerca plurimensuals, congressos, workshops o cursos avançats.
5. El llistat del personal investigador en matemàtiques amb el grau de doctor que treballava de forma estable a Catalunya a finals de l’any 2009, així com els membres de la comunitat que formen o han format part recentment de comitès editorials i d’organismes científics, i els investigadors visitants que han treballat en estades llargues a Catalunya durant el període 2000 a 2009.
6. Una sèrie de 12 articles breus d’autor sobre la situació actual de la recerca matemàtica a Catalunya des de la perspectiva de les diferents temàtiques en el context internacional.

Cadascun d’aquests capítols, a més de la informació pròpia del tema, conté els criteris seguits per a la seva elaboració i les fonts d’informació utilitzades, així com els principals col·laboradors en subministrar les dades.

Amb la finalitat d’oferir una informació més acurada pel que fa a les temàtiques de recerca, hem definit 12 grans àrees de recerca; una classificació, doncs, més fina que la de les clàssiques àrees de coneixement (àlgebra, anàlisi, geometria i topologia, probabilitat i estadística i matemàtica aplicada), tot i que potser encara grollera per poder descriure amb precisió l’activitat de recerca de tots els matemàtics. Són les següents: àlgebra, anàlisi, equacions en derivades parcials, estadística matemàtica, geometria, lògica, matemàtica discreta, optimització, probabilitat, sistemes dinàmics, teoria de nombres i topologia. Hem fet constar “altres” quan alguna dada no es podia incloure en cap de les àrees esmentades.

El contingut del llibre es completa amb una sèrie de gràfics que donen informació numèrica i percentual, de manera il·lustrativa, dels diferents aspectes tractats, per universitats, àrees de recerca, anys, gèneres, franges d’edat del professorat doctor, etc. S’inclouen també les dades agregades per universitats i categories professionals facilitades pel Ministeri sobre trams de recerca del professorat universitari.

Com annex s’inclouen els Reports de la recerca elaborats per l’Institut d’Estudis Catalans per als períodes 1990-1995 i 1996-2002.

La informació que s’inclou es refereix a períodes –diferents segons els capítols– que abasten fins al desembre de 2009. Concretament, els apartats 2.1 i 2.2 es refereixen a l’any 2009, així com la relació d’investigadors inclosa en el capítol 5; la resta de capítols i apartats abasten el període 2000 a 2009.

L’equip de redacció ha estat format per Joan del Castillo (Universitat Autònoma de Barcelona), Xavier Jarque (Universitat de Barcelona) i Margarida Mitjana (Universitat Politècnica de Catalunya), sota la coordinació de Manuel Castellet (Institut d’Estudis Catalans). Assumim la responsabilitat dels possibles errors, inexactituds o omissions –involuntaris, sens dubte, però inevitables en funció dels mitjans disponibles– i en demanem disculpes.

Els redactors som conscients que probablement la informació és incompleta, ja sigui perquè no ens ha estat subministrada per qui li corresponia fer-ho o bé perquè nosaltres no l’hem sabuda trobar. Agrairem, doncs, qualsevol informació que permeti corregir errades, completar dades o incorporar informació que se’ns hagi escapat. Un cop contrastada, la incorporarem a la base de dades i donarem per tancada aquesta primera edició del Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya el dia 30 de juliol de 2010.

L’elaboració d’aquest Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya ha estat finançada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva realització no hauria estat possible sense la col·laboració de les institucions de recerca i dels membres de la comunitat matemàtica catalana, en particular dels investigadors principals de projectes de recerca i dels autors dels articles del capítol 6.