En el primer exemple, la modificació de la forma bàsica del signe verbal ens indica que l'acció anava a començar però ha quedat interrompuda. En el segon, el signant es refereix a l'estat que segueix a la lectura i a la comprensió d'allò que s'ha llegit, i per això utilitza el signe adverbial ‘ja’, que marca el perfecte. En el tercer, tant l'adverbi ‘sempre’ com la forma modificada del verb coincideixen a expressar que l'acció de protestar es repeteix habitualment, com a costum.