De totes maneres, l'aspecte habitual també s'indica sovint amb signes manuals que comporten aquest significat, com ‘sempre’, ‘molts cops’, ‘fix’ o ‘sempre igual’, que a la seva vegada es poden modular amb aquesta inflexió habitual.
‘A la meva família sempre se sopa molt tard.’
‘Sempre vaig a treballar en metro.’
‘Vaig molt al cinema del meu barri perquè posen pel·lícules subtitulades.’
‘Les reunions de personal d'aquest hospital són sempre els dilluns.’
‘—Què tal?
—Doncs bé, com sempre.’