Tots aquests principis poden veure's modificats per la possibilitat de la llengua de signes de produir signes manuals diferents a la vegada, cada un amb una mà. Aquesta és una de les manifestacions de la simultaneïtat que apareix en altres aspectes de la llengua. En aquest tipus de simultaneïtat, la mà no dominant (o passiva) informa del tema, i la mà dominant, de la informació nova. Apareix tant amb signes lèxics com amb classificadors, o amb una combinació dels dos.
‘El cotxe que venia de la dreta es va tirar sobre el que s'havia quedat parat al semàfor.’
‘Quan l'aigua comenci a bullir, tira-hi la sal.’
‘Sóc capaç de llegir i caminar al mateix temps.’
‘Estava parada amb el cotxe. Un altre cotxe es va aturar i me'l vaig mirar.’