Etiopatogènia i Tractament dels Trastorns Mentals Greus

Investigador/s Principal/s :

Judith Usall
jusall@pssjd.org

Departament:

Unitat de Recerca

Centre:

Institució:

Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Membres: 14

Línia de recerca:

El grup s’ha organitzat en 4 línies específiques de recerca. A continuació es detallen cadascuna d’elles, així com els objectius concrets. -Bases clíniques, cognitives i psicosocials dels trastorns mentals greus que coordina Susana Ochoa i que té com a objectius més específics: 1. Avaluar les característiques clíniques, psicosocials i neuropsicològiques que presenten les persones amb un trastorn mental greu ens permetrà identificar de manera més adequada les necessitats de tractament en cada un dels casos. La línia té com a objectiu avaluar diferents aspectes clínics, socials i neuropsicològics, entre d'altres, de les persones que amb un trastorn mental greu i de forma específica; les persones que inicien el trastorn mental greu (primers episodis psicòtics). D'altra banda, per tal de poder realitzar bones avaluacions en aquests àmbits també es necessita poder disposar d'instruments de mesura adequats. 2. Determinar les variables de funcionament clínic, social o neuropsicològiques que més incideixen en una pitjor evolució del trastorn amb la intenció de poder prevenir el deteriorament. 3. Estudiar les diferències clíniques, socials i neuropsicològiques dels diferents trastorns mentals greus. 4. Determinar els aspectes genètics i biològics implicats en els diferents subtipus clínics. 5. Disposar d’uns instruments de mesura adequats per a l’avaluació de les persones amb un trastorn mental greu. -Intervencions en salut mental que coordina Judith Usall i que té com a objectius més específics: 1. Realitzar assajos clínics independents de la indústria per a avaluar l’eficàcia de fàrmacs ja comercialitzats per a altres indicacions, per al tractament de pacients amb trastorn mental greu que no responen als tractaments habituals (especialment els símptomes negatius). 2. Dissenyar nous tractaments psicològics o participar en l’avaluació de tractaments ja dissenyats, per a estudiar-ne l’eficàcia. Estem realitzant estudis per a millorar el tractament de les al•lucinacions auditives; de rehabilitació cognitiva i de millora de les alteracions en metacognició. -Psiquiatria Molecular que coordina Belén Ramos i que té com a objectius 1. Entendre com la regulació de la transcripció gènica, en particular el factor de transcripció Sp4 i altres de la seva família, poden contribuir al desenvolupament neuronal normal i en la patogènesis dels trastorns mentals greu e identificar proteïnes alterades encara desconegudes en trastorns mentals greus que són importants per la microcircuïteria entre neurones i glia. 2. Estudiar el factor de transcripció Sp4 i nous factors en cervells humans postmortem de pacients psiquiàtrics i la seva associació amb la severitat en los símptomes 3. Identificar nous reguladors transcripcionals i efectors cel•lulars alterats en cervells de malalts amb esquizofrènia importants per la microcircuïteria entre neurones i glia. 4. Estudi de l'efecte de tractaments farmacològics en els marcadors moleculars alterats en la malaltia mental i el seu papel en el desenvolupament dentrític. 5. Identificar biomarcadors perifèrics en primers episodis psicòtics. -Trastorns mentals en la infància i l'adolescència que coordina Luis San i que té com a objectius més específics: La investigació en població infanto-juvenil permet investigar els diferents trastorns sense la influència de la cronicitat ni dels tractaments farmacològics. A més aporta coneixement més fiable sobre els primers símptomes que pot ser fonamental per a la prevenció. 1. L’objectiu és millorar la pràctica clínica i, incrementant la relació entre aquestes dues perspectives tant per a optimitzar la pràctica clínica quotidiana com per a prioritzar una investigació que respongui preguntes rellevants per a la millora dels diagnòstics i els tractaments. 2. Estudiar la neuropsicologia del desenvolupament, la genètica, la neuroimatge, la neurobiologia, la terapèutica, l’ epidemiologia i la prevenció dels trastorns mentals greus en la infància.

Àrees:

  Transtorns del Sistema Nerviós Central   Desenvolupament   Cognició 

Paraules clau:

schizophrenia, first-episode psychosis, gender, cognition, treatment, symptoms, psychosocial functioning,transcription factor, high risk psychosis, assessment

Publicacions:

Usall J; Huerta-Ramos E, Iniesta R, Cobo J, Araya S, Roca M, Serrano-Blanco A, Teba F, Ochoa S. Raloxifene as an adjunctive treatment for postmenopausal women with schizophrenia. J. Clin. Psychiatry, 2011; 72(11):1552-7 

 Reynolds G, Yevtushenko OO, Gordon S, Arranz B, San L, Cooper SJ. The obesity risk gene FTO influences body mass in chronic schizophrenia but not initial antipsychotic drug-induced weight gain in first-episode patients. Int J Neuropsychopharmacol, 2013; 16(6): 1421-1425 

 Pinacho R; Villalmanzo N; Lalonded J; Haro JM; Meana JJ; Gill G; Ramos B. The transcription factor SP4 is reduced in postmortem cerebellum of bipolar disorder subjects: Control by depolarization and lithium. Bipolar Disorders; 2011; 13, 474-485

Pàgina Web del grup


 

IEC  SCB  INC-UAB  UAB

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 933 248 584. Fax +34 932 701 180. scb@iec.cat

- 2014 -



Llicència de Creative Commons
El Mapa de la recerca en neurociències a Catalunya de Josep Saura Martí i Josefa Sabrià Pau està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons