Pere Calders, un dels narradors catalans més importants del segle xx, va publicar algunes obres fonamentals de la literatura catalana ―destaquen el volum de contes Cròniques de la veritat oculta i la novel·la Ronda naval sota la boira―, però també en va deixar d’inacabades. És el cas de Sense anar tan lluny i La marxa cap al mar, dues novel·les, fins ara inèdites, que han sortit a la llum arran d’un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i que es presentaran demà, dimecres 4 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). A la presentació hi intervindran Jordi Castellanos, director del projecte i membre de l’Institut; Magda Alemany, responsable de la pàgina web i de la base de dades de Pere Calders; Valentí Rossell, editor de Sense anar tan lluny, i Joan Melcion, estudiós de l’obra de l’escriptor.
Calders va escriure La marxa cap al mar a principis dels anys seixanta, durant el seu exili a Mèxic. Ambientada a la costa tropical mexicana, la novel·la planteja els eterns conflictes i la confrontació de visions contraposades de la realitat que trobem, també, en altres obres de l’autor. En aquest cas, però, estan enriquits amb el llunyà rerefons dels problemes socials i polítics d’un Mèxic de ficció que, tanmateix, no està tan allunyat del d’ara. Tot i ser una obra inacabada, La marxa cap al mar complementa molt bé les visions mexicanes del món literari caldersià ja conegudes i, a més, té un interès addicional: el fet de poder copsar el procés i les dificultats de la seva escriptura gràcies a les anotacions d’una edició crítica.
En el cas de Sense anar tan lluny, tot apunta que va ser escrita a finals dels anys seixanta, un cop Calders havia tornat a Catalunya després de més de vint anys exiliat; un retorn que va comportar un nou tomb en els seus centres d’interès literari. Pere Calders ofereix, en aquesta novel·la, una visió de la societat catalana d’aquells anys, marcada per uns canvis econòmics, demogràfics i culturals que l’havien sacsejada vivament. Sense anar tan lluny és una obra sobre el temps individual i col·lectiu, poblada de personatges que es mouen governats per una voluntat aliena i poc coneguda, però sense perdre la humanitat que els fa típicament caldersians.
Aquestes obres són dues de les quatre novel·les que Calders va deixar inacabades, juntament amb L’amor de Joan ―una novel·la curta d’aprenentatge que la revista Els marges va publicar la tardor de 2008― i La ciutat cansada, que es va publicar el mes de setembre passat.
|
Són fruit d’un projecte de recerca de l’Institut amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, que conserva el fons documental de l’escriptor
