.jpg) El Carxe és el fragment més petit de la llengua catalana. La situació geogràfica que ocupa —en un extrem de la regió de Múrcia— i el fet d’haver-se format durant el segle XIX ha despertat l’interès dels estudiosos. La celebració del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1911, just en el moment de màxima expansió del Carxe, ha motivat l’exposició «El Carxe, territori de frontera», promoguda per la Delegació de l’IEC a Alacant, que es pot visitar a Barcelona, a la seu de l'Institut, del 20 de febrer al 15 de març. Com ha afirmat el lingüista Joan Veny en la inauguració de la mostra, «el català, en aquest racó de Múrcia, no té reconeixement jurídic i ha de ser objecte de protecció». En l'acte inaugural també han participat Salvador Giner, president de l'IEC, i Fran Ruvira, comissari de l'exposició.
|
L’exposició consta de dues parts: una destinada a donar a conèixer el Carxe (geografia, història, demografia, dialectologia, sociolingüística, estatut jurídic i cultura popular) i una altra que s’ocupa dels lingüistes relacionats amb la Secció Filològica de l’IEC que han estudiat aquest territori, com són Pompeu Fabra, Pere Barnils i Sanchis Guarner. A més dels panells amb informació escrita i gràfica, l’exposició inclou projeccions audiovisuals que permeten escoltar rondalles amb la veu dels autòctons del Carxe i veure fragments de la pel•lícula Orson West, de Fran Ruvira, basada en la visita que el director nord-americà Orson Welles va fer al Carxe als anys cinquanta a la recerca de localitzacions per a un western que no es va arribar a fer mai. |
|
