Es presenten a l’IEC més d’un centenar d’activitats previstes en l’Any Joana Raspall
 L'1 de juliol, la novel·lista, poetessa, autora teatral i lexicògrafa Joana Raspall complirà cent anys. Autora de tres diccionaris ―de sinònims, de locucions i frases fetes i d’homònims i parònims―, ha cultivat sobretot el teatre infantil i la poesia, i és una de les pioneres del gènere de la poesia per a infants a Catalunya. Per a commemorar el centenari del seu naixement, al llarg del 2013 s’han programat diverses activitats, i a data d’avui ja se n’han celebrat més d’un centenar. Algunes d’aquestes activitats tindran lloc a l’Institut: a la tardor, està previst que l’IEC aculli l’exposició «Joana Raspall, una escriptora centenària» i una jornada.
|
El 19 de juny, l’IEC va acollir una roda de premsa en la qual es van presentar les activitats realitzades en el marc de l’Any Raspall i la resta d’activitats programades per al que queda d’any. En la roda de premsa, hi van intervenir Carme Arenas, comissionada de l’Any Raspall i presidenta del PEN Català; Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC; Mònica Pereña, subdirectora general del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes; Cèsar Grijalvo, del Departament de la Presidència de la Generalitat, i Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, ciutat on Joana Raspall ha viscut durant noranta-set anys.
Celebrar el centenari d’algú mentre encara és viu és un fet excepcional, i així ho han assenyalat totes les persones que van intervenir en la roda de premsa, que també van destacar la importància de Raspall en els àmbits de la literatura i de la lexicografia i el fet que la seva literatura és apta per a totes les edats. Carme Arenas, comissionada de l’Any Raspall, que va definir l’escriptora com una «activista cultural de primer ordre, amb un esperit de servei al país», va repassar les activitats dutes a terme durant el 2013 i va anunciar les que es realitzaran en els propers mesos. El tret de sortida de l’Any Raspall va ser l’acte inaugural que va tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat el 21 de febrer passat, i algunes de les activitats clau que se succeiran properament són, per una banda, l’acte institucional que se celebrarà al Palau de la Generalitat l’1 de juliol i, per l’altra, la publicació de l’obra poètica completa de Raspall, així com d’obra inèdita. La commemoració es clourà el 29 de novembre amb un acte institucional a Sant Feliu de Llobregat.
|
 
|
|
L’IEC ret homenatge al geògraf Enric Lluch
 Enric Lluch (Barcelona, 1928-2012) va tenir un paper clau en la renovació de la geografia en l’àmbit científic, docent i divulgatiu. Va contribuir de manera decisiva en la concepció de la geografia com a ciència social, amb nous mètodes, nous enfocaments, amb una profunda obertura disciplinària i desplegant un conjunt ampli d’iniciatives en tots els camps. Així el recordava Oriol Nel·lo, deixeble de Lluch i membre de l’IEC, com ell, en l’acte d’homenatge que es va celebrar el 4 de juny a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. L’acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC, i Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.
|
Oriol Nel·lo va centrar bona part de la seva intervenció glosant la figura del Lluch pedagog, «un professor extraordinari i prolífic, que sempre va tenir un gran respecte per les persones que l’escoltaven». Nel·lo va destacar que Enric Lluch va fer de pont entre l’escola geogràfica d’abans de la Guerra civil i les generacions que van començar a estudiar geografia als anys seixanta, així com la seva preocupació per la docència i la divulgació de la geografia: estava vinculat amb el moviment de renovació pedagògica de Rosa Sensat i va crear el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’acte d’homenatge a Enric Lluch va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb la Societat Catalana de Geografia i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori —filials de l’IEC—, el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació Catalana de Ciència Regional.
El vídeo de l'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
|
|
|
Joan Estruch pronuncia l’última lliçó
.jpg) Membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i reconegut com una autoritat de la sociologia de la religió, Joan Estruch va pronunciar l’última lliçó d’aquest curs a la Sala Prat de la Riba de l’IEC amb motiu de la seva jubilació. En l’acte, celebrat el 19 de juny, el també membre de l’IEC Salvador Cardús va definir Estruch com «un home savi, un universitari en el sentit complet, un bon investigador, però sobretot un mestre». Estruch va reflexionar sobre el seu camp d’estudi, la sociologia de la religió, i va esbossar «alguna mena de conclusions», com ara el fet que la religió no s’acaba sinó que es transforma, i que no s’ha de confondre el procés de secularització amb la desaparició de la religió.
|
Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, cursà estudis de postgrau en sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. És catedràtic de Sociologia i director del Centre d’Investigacions en Sociologia de la Religió a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat també director del Departament de Sociologia. Ha fet classes a diferents universitats europees i a la Universitat de Boston. Formà part de la Comissió Tècnica de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona (1979-1994). És membre del Consell Assessor de la Revista de Catalunya. Ha publicat diversos llibres, capítols de llibres i més de cent articles en els àmbits de la sociologia i de la religió. En són un exemple Plegar de viure: Un estudi sobre els suïcidis, amb Salvador Cardús, o L’Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic. Ha fet també nombroses traduccions. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2006).
El vídeo de l'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
 Recull de premsa
|
|
|
|
|
