El Fons Isidra Maranges i Prat s’integra a l’Arxiu de l’IEC
 Més de tretze mil fitxes sobre termes relacionats amb l’alimentació, la indumentària i les armes extrets de la literatura medieval catalana i prop de cent vint llibres d’autors clàssics i de temàtica medieval és el contingut del Fons Isidra Maranges i Prat, que ha estat llegat a l’Institut d’Estudis Catalans. El conveni de donació va ser signat el 21 d’octubre passat per Maria dels Àngels Bàguena i Maranges, filla d’Isidra Maranges, i Joandomènec Ros, president de l’IEC.
|
Estudiosa de la literatura medieval catalana i, en concret, de la lexicografia emprada en els àmbits de l’alimentació i la indumentària, Isidra Maranges va publicar diversos llibres, com ara La indumentària civil catalana, segles XIII–XV, Premi Antoni Rubió i Lluch 1981, i editat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1991; Els menjars medievals a les terres catalanes, Premi Pròsper de Bofarull, atorgat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC el 1992; Dolços medievals per avui, publicat per l’editorial El Mèdol el 1998, i La cuina catalana medieval, un festí per als sentits, editat per Rafael Dalmau Editor el 2006. |
|
|
Es presenten dos toms d’Història de la música de l’Enciclopèdia de Menorca
 El divendres 16 octubre es van presentar, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, els dos volums d’Història de la música de l’Enciclopèdia de Menorca, de Gabriel Julià Seguí, i el CD La creació del món, de Haydn, segons la versió menorquina d’Antoni Febrer i Cardona i de Joan Vidal i Seguí del 1807. Els volums van ser presentats per Jaume Mascaró, president del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i membre del Patronat de la Fundació Enciclopèdia de Menorca, i la presentació del CD va ser a càrrec de Josefina Salord, coordinadora científica de l’IME; de Maria Paredes, directora de l’obra completa d’Antoni Febrer i Cardona, i de Xavier Daufí, musicòleg. La sessió va ser presidida per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i per Miquel Àngel Casasnovas, president de la Fundació Enciclopèdia de Menorca.
|
L’acte va incloure l’actuació de la soprano Maria Camps i el baríton Lluís Sintes, acompanyats d’una violinista i un guitarrista menorquins. Es va poder visitar també l’exposició sobre Josep Miquel Vidal Hernández (Maó, 1939-2013), que va ser director i fundador de l’Enciclopèdia de Menorca des del 1977 i coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis des del 1986. |
|
|
Jordi Borja rep el V Premi Catalunya de Sociologia
 L’Associació Catalana de Sociologia va lliurar, el 14 d’octubre passat, el V Premi Catalunya de Sociologia a Jordi Borja com a reconeixement a la seva trajectòria professional i la seva aportació científica desenvolupada en el camp de la recerca sociològica que es fa a Catalunya. Més concretament, el jurat va destacar la seva contribució en el camp de la sociologia urbana i territorial, «des d’una permanent relació dialèctica entre l’anàlisi empírica, la reflexió teòrica i la intervenció social». Doctor en geografia i història per la Universitat de Barcelona i geògraf urbanista per la Universitat de París-Sorbona, Jordi Borja és actualment director de l’Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme a la Universitat Oberta de Catalunya.
|
En l’acte de lliurament, Jordi Guiu Payà, professor de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, va ser l’encarregat de presentar la trajectòria acadèmica del premiat i de la seva contribució a la recerca sociològica. Guiu va destacar que en Jordi Borja «s’entrecreuen la passió pel coneixement i el compromís polític; la voluntat per canviar el món amb l’esforç per a interpretar-lo de la manera més ajustada». Per a Guiu, «fos quina fos la seva dedicació —política, acadèmica o professional—, Jordi Borja ha mantingut un mateix conjunt d’interessos: la ciutat, l’urbanisme, els moviments populars —fossin ciutadans o de barri—, el govern democràtic de l’àmbit local, les polítiques territorials i la relació entre les institucions públiques i el territori».
|
|
|
L’exili de la marededéu de Núria, un documental que relata el viatge de la verge entre 1936 i 1941
 Amb l’esclat de la Guerra Civil i davant el fervor anticlerical d’una part dels milicians republicans, el capellà del santuari de Núria, mossèn Ventura, es va endur la imatge de la marededéu a peu per la muntanya fins a enterrar-la en un clot amb l’objectiu de salvaguardar-la de possibles escomeses que la posessin en perill. A partir d’aquí, va començar un exili de la imatge religiosa que es va allargar quatre anys. La història d’aquest viatge es va poder veure el 15 d’octubre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, on es va projectar el documental L’exili de la marededéu de Núria, realitzat per Zeba Produccions i produït per Manuel Castellet, membre de l’IEC.
|
Durant trenta-cinc minuts, i a partir de diferents entrevistes, el documental relata els detalls d’aquest viatge que, del 1936 al 1941, va portar la verge per la Catalunya del Nord, l’abadia d’Hautecombe, a la Savoia francesa, fins a arribar a Suïssa, on va estar primer en una caixa forta d’una oficina bancària i finalment va acabar en mans del bisbat de Friburg. |
|
|
L'IEC celebra el Dia Internacional de la Traducció
 «Els traductors són els herois a l’ombra de la literatura.» Es pot estar d’acord o no amb aquesta cita de Paul Auster. El que és clar, però, és que gràcies als traductors podem gaudir de les novel·les d’Amélie Nothomb, Kurt Vonnegut o Karl Ove Knausgård, la poesia de Yukio Mishima o les obres de teatre de Txékhov. I que gràcies a ells, també, les obres dels nostres autors han arribat a tot el món. Deia Saramago que «els escriptors fan la literatura nacional i els traductors, la universal». Amb l’objectiu de reivindicar la tasca dels traductors, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van celebrar el 30 de setembre, i per tercer any consecutiu, un seguit d’actes en el marc del Dia Internacional de la Traducció.
|
La jornada a l'IEC va començar amb una lectura pública en la qual traductors han llegit fragments de textos que han traduït. Després, s'ha celebrat una taula rodona, titulada «Teràpia de grup: sóc traductor i no me’n planyo, però...», en la qual diversos traductors han compartit amb el públic alguna experiència especialment dura viscuda durant la seva carrera
.
|
|
|
|
|
