Llista de fitxesCol·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

Josep Anton de Cabanyes i Ballester

14/7/2021

Vilanova i la Geltrú (Garraf) 14/8/1797  - Vilanova i la Geltrú (Garraf) 11/6/1852

 

Josep Anton de Cabanyes i Ballester

Figura 1. Masia d’en Cabanyes. Exterior. Fotografia: Wikimedia Commons.

Figura 2. Anònim, Vista de la Masia d’en Cabanyes, principi del segle xix. Fotografia: Arxiu fotogràfic del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Autors: Diego Calderón i Carles Andreu.

Figura 3. Fotografia de la sala dels quadres. Masia d’en Cabanyes.

Un dels casos més primigenis del col·leccionisme de pintura antiga a Catalunya, esdevingut amb un ple criteri de consciència de gust, és el que va protagonitzar el vilanoví Josep Anton de Cabanyes i Ballester. La seva dèria, per dir-ho en paraules de Diderot, destil·la una concepció clarament moderna del col·leccionisme, en què els criteris de gust i selecció personals s’imposen a la tradició dels gabinets acumulatius de meravelles o als monetaris numismàtics i arqueològics més en voga fins llavors. Més excepcional és, encara, que la seva pinacoteca estigui acompanyada d’un acte pràcticament insòlit en la nostra tradició: la realització d’un minuciós catàleg descriptiu intitulat Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes, en què Josep Anton s’esplaia en l’anàlisi de les vuitanta-dues pintures que conformaven el nucli de la seva col·lecció, segurament conscient que no solament ell en seria el lector.

Josep Anton de Cabanyes i Ballester fou un ric comerciant vilanoví, escriptor i col·leccionista, melòman, traductor i pintor ocasional, germà del poeta romàntic Manuel de Cabanyes (figura 1). Es formà en el que, en paraules de Flaubert, en podríem dir una educació sentimental, sobretot perquè la nostàlgia dels anys que passà viatjant per Europa i la seva dilatada estada a Brussel·les, formant-se a la potent companyia comercial Hope d’Amsterdam, finalitzà d’una manera sobtada el 1834. Hi havia estat destinat quan tenia vint anys per indicació del seu pare, Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814), i pel seu oncle, Josep Maria de Cabanyes. Era poliglot i des de Bèlgica i Holanda viatjà per Anglaterra, França, Suïssa, Itàlia i per les principals ciutats espanyoles. Un any abans del seu retorn, el 1833, havia esclatat la Primera Carlinada i Josep Anton de Cabanyes patia per la hisenda i els negocis i per la seva pròpia integritat física i la de la seva família —anys més tard, el maig de 1837, s’exilià durant dos anys a Mallorca per les mateixes raons—. De fet, Josep Anton tenia la sensació de trobar-se en un país roí i bel·licós, en contrast amb la bellesa dels indrets i l’afabilitat de les gents de Bèlgica.

El bagatge cultural que Josep Anton de Cabanyes arramblà de la seva exquisida formació i del seu contacte amb les elits d’una societat refinadíssima com era la dels Països Baixos d’aquells anys posteriors a les guerres napoleòniques el marcà de per vida, fins al punt d’emular en la mesura de les seves possibilitats el comportament que creia que corresponia a la seva condició de ric hisendat. No començà de zero, però. El seu pare, casat amb una de les pubilles més ben situades de Vilanova, ric comerciant de vins i aiguardents, va fer arreglar les cases que el seu sogre, Josep Fuster, tenia al centre de la vila, a la plaça de les Cols, fent xamfrà amb el carrer Comerç. Paral·lelament, i seguint el comportament de les elits barcelonines de la fi del segle xviii que adquirien propietats a la banda alta de Barcelona per tal d’emprar-les com a residències de descans, a la manera de les vil·les suburbanes renaixentistes, Llorenç de Cabanyes adquirí el 1790 la finca de Can Parellada al marquès de Llupià. En aquest indret s’erigí la Masia d’en Cabanyes, un dels edificis més singulars de l’arquitectura neoclàssica catalana, el disseny de la qual anà a compte, segons deducció d’Oriol Pi de Cabanyes, de l’enginyer italià Domenico Bagutti (figures 2 i 3).

No resulta difícil suposar que l’afició del nostre personatge per les arts i les lletres devia empeltar-se-li als Països Baixos i en els múltiples viatges que feu per Europa. Ell mateix, però, s’adonà que una col·lecció despertava un major interès com més i millor es coneixien la història i les vicissituds de les obres que la integraven. No devia ser, però, l’única motivació que l’empenyé a catalogar la pinacoteca. En realitat, Josep Anton de Cabanyes atresorava una inclinació per la història que practicà escrivint una documentada crònica sobre els orígens dels Cabanyes, i tampoc no li eren llunyanes la crítica d’art i l’estètica, que ell mateix cultivà fixant el record de les impressions que li causaven les obres i els espais que visitava. Són molt suggeridores, en aquest sentit, les anotacions de les obres d’art i d’arquitectura que veié al llarg dels seus dos anys d’estada a l’illa de Mallorca. Josep Antoni tenia clar que el sentit últim del seu catàleg consistia a posar en valor la col·lecció que havia aplegat, amb l’esperança que els seus hereus sabrien apreciar, conservar i prosseguir —com, de fet, succeí— la seva tasca.

A la pinacoteca de Josep Anton de Cabanyes hi abunden especialment obres de les escoles bolonyesa i romana dels primers anys del segle xvii —amb atribucions generoses a Carracci, Reni, Poussin, Albani, Rosa, Guercino, Lanfranco, etc.— i obres d’escola flamenca i holandesa de la fi del segle xvi i dels primers decennis del xvii. Tot i que la sensibilitat classicista era ben present en els llibres de viatges de l’Europa il·lustrada i s’havia estès arreu del continent aquest corrent de retrobament amb els valors de la cultura clàssica grecoromana, el decantament classicista de Cabanyes, malgrat l’animadversió que sentia pels professors de Llotja, devia començar a Barcelona, on l’ideari d’Anton Raphael Mengs, difós pel diplomàtic José Nicolás de Azara i per personatges com Antonio Ponz des del si de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, havia penetrat des del moment fundacional de l’escola de dibuix barcelonina.

És per això que el Catálogo és una font de primer ordre per a conèixer el seu gust. Fou elaborat al final de la seva vida, cap a 1850, ja que Josep Antoni hi consignà un seguit de quadres del seu germà Joaquim, pintor i militar, que corresponen a les seves estades a Alcalá de Henares i Segòvia i al seu pas per Mallorca. El Catálogo, tot i tractar-se d’una font d’una gran utilitat per a reconstruir la col·lecció original, no resol, però, alguns dubtes importants, com ara quines obres foren adquirides per Josep Anton i quines ja provenien, si és que és el cas, del seu pare o de la casa Cabanyes d’Argentona, d’on eren originaris els Cabanyes vilanovins. Una part de la col·lecció ja la tenia abans de 1835, data en què es veié obligat a tapiar la Masia d’en Cabanyes, tancar la casa de la plaça de les Cols i emprendre un pelegrinatge que el dugué a Mallorca i a Barcelona fugint de la inestabilitat provocada per les escaramusses de les guerres carlines. És força probable que una part dels quadres els hagués atresorat durant els seus viatges per Europa: les pintures sobre superfície de coure —habituals de les escoles holandesa i flamenca— i segurament bona part dels llenços que es poden adscriure a l’àmbit italià formen part d’aquest lot de compres foranes. Gràcies a les anotacions del Catálogo també sabem que a Barcelona hi comprà la Sèrie de la vida de Josep, d’Antoni Viladomat —avui a la Col·lecció Muñoz Ramonet de Barcelona— i és probable que n’hi adquirís algunes més, ja que la Barcelona de les revoltes de 1835 i de la posterior desamortització es convertí en un mercat artístic freqüentat per àvids compradors vinguts d’arreu d’Europa.

Tot i que la qüestió de la ubicació original dels quadres no és del tot clara, diversos documents permeten fer-nos una idea d’on estaven emplaçats. Podem deduir que alguns els tenia a Barcelona, a la casa del carrer de Mercaders, una part dels quals se’ls endugué, amb els que havia adquirit durant la seva estada a la Ciutat Comtal, cap a Vilanova i la Geltrú, però no pas a la Masia d’en Cabanyes, sinó a la casa de la plaça de les Cols. Les pintures ingressaren a la masia en el moment en què Carles i Alexandre de Cabanyes, fills de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles, es repartiren el llegat. La vil·la neoclàssica i la pràctica totalitat dels quadres de la col·lecció original traspassaren a Alexandre de Cabanyes. Avui dia, una part molt substancial dels quadres que conformaven la pinacoteca es pot continuar contemplant a la coneguda Masia d’en Cabanyes —declarada, l’any 2014, bé cultural d’interès nacional (BCIN) en la categoria de monument històric.

Bibliografia i fonts

Cabanyes i Ballester, Josep Anton de. Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes, c. 1850.

Cabanyes i Ballester, Josep Anton de. Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca, c. 1837-1839.

Cabanyes i Ballester, Josep Anton de. Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca. Introducció, notes i comentaris de Joan Rius Vila. Barcelona: Pòrtic, 1970.

Cabanyes i Ballester, Josep Anton de. Noticias cronológicas, geneológicas, biográficas e histórico-económicas de la Casa de Cabanyes en Villanueva y la Geltrú, c. 1822-1849.

Miralpeix, Francesc. «Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850)». Locus Amoenus [Universitat Autònoma de Barcelona], núm. 15 (2017), p. 193-222.

Miralpeix, Francesc. «Pintura i gust col·leccionista de Josep Anton de Cabanyes (1797-1852)». A: Tomàs, Alba (coord.). La Masia d’en Cabanyes. Relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu: Visites temàtiques al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf; Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, 2017, p. 9-13.

Pi de Cabanyes, Oriol. «Avantpassats a Holanda». A: El sol de Vilanova i el Garraf misteriós. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2000.

Pi de Cabanyes, Oriol. «Cabanyes Ballester, José-Antonio de». A: Diccionario biográfico español. Vol. X. Madrid: Real Academia de la Historia, 2010.

Puig Rovira, Francesc Xavier. «Cabanyes Ballester, Josep Antoni». A: Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.

Rius Vila, Joan. Del Maresme al Penedès i al Garraf, a través dels Cabanyes vilanovins: més de mil anys d’història i de llegenda. Vilanova i la Geltrú: Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, 1982.

Rius Vila, Joan. «El noble señor D. José Antonio de Cabanyes y Ballester». Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer, cinquena època, tom iv (1956), p. 3-22.

Rius Vila, Joan. La vida i l’obra de Manuel de Cabanyes a través de la seva biografia. Vilanova i la Geltrú: Centre d’estudis de la Biblioteca Víctor Balaguer, 1986.

Francesc Miralpeix Vilamala

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal