Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 

22/10/2020

Barcelona    - 

La col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
(Passeig d’Isabel II, 1, Casa Llotja 2n pis, 08003 Barcelona. https://www.racba.org).

La col·lecció d’art que actualment custodia la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (figura 1), considerada el primer museu d’art que va haver-hi en aquesta ciutat, és una col·lecció cabdal per entendre la història de l’art modern català, de referència obligada per a tots aquells investigadors i aficionats interessats en la producció artística catalana dels segles xviii i xix, que omple un buit existent en l’oferta de les diferents col·leccions d’art conservades a la ciutat.

Té el seu origen en la col·lecció generada al llarg de més de dos-cents anys d’història de l’Escola de Belles Arts, ja que des dels inicis (1775) els regidors de l’Escola van tenir la voluntat d’enriquir-la amb obres d’art de valor, com a elements auxiliars de la docència. Per una banda, van anar fent adquisicions, fonamentalment del manierisme romà, a les quals es van anar sumant les obres més destacades de la producció escolar; aviat els exercicis dels professors i dels alumnes premiats i pensionats foren considerats com a obres amb entitat suficient per passar a formar part de la col·lecció artística que serviria com a model als estudiants i com a museu per al públic en general. D’altra banda, en ser l’única gran col·lecció d’art existent a la ciutat, ben aviat es va començar a ampliar amb fons procedents d’esglésies i convents afectats per la Guerra del Francès i les desamortitzacions, com també amb donacions diverses de particulars que n’elevaren el nivell i la representativitat. A aquest important fons s’ha de sumar el que la mateixa acadèmia va anar generant a partir de la seva creació, l’any 1850, amb les aportacions dels acadèmics.

 

La seu: l’escola i l’acadèmia

Per entendre la raó per la qual una col·lecció artística tan important es trobi dins d’un edifici de vocació econòmica com és la Casa Llotja, que des del segle xiv fou centre neuràlgic de l’activitat comercial de la ciutat, hem de conèixer algunes dades històriques fonamentals.

Després de les sol·licituds dirigides al rei pels artistes i intel·lectuals de Barcelona per crear una Acadèmia de Belles Arts a la ciutat, va haver de ser finalment una entitat local i econòmica, la Junta Particular de Comerç —creada el 1758 i ratificada el 1760—, la responsable de la creació d’una Escola de Dibuix a Barcelona, que obrí les seves portes l’any 1775 a la planta alta de l’històric edifici Casa Llotja de Mar de Barcelona, seu d’aquella entitat.

L’objectiu inicial fou formar dibuixants capacitats per dissenyar objectes i motius ornamentals que serien fabricats per les noves indústries manufactureres, impulsant la producció i el comerç; de fet, l’actual Escola Superior de Disseny i Art Llotja té el seu origen en la secció d’arts i oficis d’aquesta Escola, considerada la més antiga d’entre les escoles de disseny d’Espanya. Posteriorment, el 1778, la Junta de Comerç amplià els ensenyaments de dibuix a pintura, escultura i arquitectura, i passà a denominar-se Escola de Nobles Arts.

Després que el 1847 les juntes de comerç es transformessin en corporacions merament consultives, un reial decret d’Isabel II de 31 d’octubre de 1849 creà les acadèmies provincials de belles arts, com a òrgans consultius de l’Estat, amb les funcions de vetllar pel patrimoni, fomentar l’estudi de les belles arts i, fonamentalment, dirigir l’ensenyament existent en les diferents localitats del país. I així fou com el 1850 quedà constituïda l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona, que dirigí l’Escola des de llavors, així com la col·lecció d’art, compartint la seva seu en aquest segon pis de la Llotja.

Després d’un període de direcció conjunta entre l’Acadèmia i la Universitat de Barcelona, l’any 1900 es feu efectiva la desvinculació de les Escoles amb l’Acadèmia, encara que continuaren compartint els mateixos espais. Mentre que l’Escola Superior de Belles Arts va marxar de la Llotja el 1940 i l’Escola d’Arts i Oficis Artístics ho feu a finals de la dècada dels anys seixanta del segle xx, la Reial Acadèmia encara avui manté la seva seu al segon pis de l’edifici.

Actualment, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi continua sent una institució històrica, instal·lada encara en un espai històric (figura 2), que desenvolupa, a través de l’activitat dels acadèmics i de les seves seccions —Museu, Arxiu i Biblioteca—, una funció, cada dia més important, quant a l’atenció, la protecció, l’estudi i la divulgació del patrimoni artístic i documental que custodia i de l’art català en general.

 

Contingut de la col·lecció

La col·lecció aplega més de 7.000 obres d’art entre pintures, escultures, arts decoratives, dibuixos, plànols i estampes dels segles xvi al xxi, amb figures de renom internacional, encara que el gruix del fons el conformen obres d’artistes catalans dels segles xviii i xix. A aquest conjunt hem de sumar les més de 23.000 fotografies que s’hi conserven.

De les més de 760 pintures, 108 es troben dipositades en diferents museus i entitats, com són el Museu Nacional d’Art de Catalunya (92), el Museu Marès de Barcelona (5), el Museu Marès de Montblanc (6), la Llotja, Escola Superior de Disseny i Art de Barcelona (2), el Cercle del Liceu de Barcelona (2) i el Palau de la Generalitat (1). Quant al dipòsit del MNAC, quasi totes les obres es van lliurar el 1906 als Museus de Barcelona, sent en un principi un dipòsit de 131 peces —de les quals posteriorment se n’han recuperat 39—, per col·laborar amb el projecte de la Diputació de Barcelona de 1893 de crear un Museu Provincial de Belles Arts. Les obres més importants de la col·lecció de l’Acadèmia, nou de les pintures realitzades per Annibale Carracci i els seus deixebles per a la capella Herrera de San Giacomo degli Spagnuoli (Roma) (figura 3), que s’incorporaren al fons acadèmic el 1851, formen part d’aquest dipòsit, com ho són també la sèrie de la Vida de sant Francesc d’Assís d’Antoni Viladomat, procedent del convent de Sant Francesc de Barcelona, que s’incorporà el 1835 definitivament a les col·leccions de l’Escola, on ja havien estat temporalment en l’època napoleònica. Així mateix, la col·lecció compta encara amb 6 de les 26 pintures dipositades per l’Estat (Museu del Prado) a l’Acadèmia l’any 1868.

Entre la producció del segle xx hem de destacar moltes de les obres guanyadores del concurs de paisatges de Catalunya anomenat Premi de Paisatge Josep Masriera (inclouen també alguns dibuixos i estampes), que va tenir lloc anualment en l’Acadèmia entre 1916 i 1965, així com les peces aportades pels acadèmics en ingressar a la institució.

Alguns dels pintors representats en la col·lecció són Mateo Cerezo; Pompeo Batoni; Onorio Marinari; Pierre Mignard; Pere Crusells; Pere Cuquet; Josep Bernat Flaugier; Francesc Rodríguez; Salvador Mayol; Antoni Ferran; Bonaventura, Gabriel, Ramon i Joaquim Planella; Salvador Molet; Benet Espinós; Francesc Lacoma; Vicente López; Josep Serra i Porson; Claudi Lorenzale; Pelegrí Clavé; Lluís Rigalt; Ramon Martí i Alsina; Marià Fortuny; Federico de Madrazo; Francesc Torrescassana; Antoni Caba; Simó Gómez; Benet Mercadé; Enric Monserdà; Modest Teixidor; Aleix Clapés; Joaquim Mir; Josep Amat; Rafael Durancamps; Will Faber; Modest Cuixart o Jaume Muxart.

Quant a l’escultura, hi ha al voltant de 280 peces d’escultura, medalles i diverses arts com relleus, busts i estàtues en guix, terracota, marbre o bronze, medallons ornamentals i algunes peces d’arts decoratives, que cronològicament se situen entre 1798 i el moment present, i 119 medalles —tant de models en guix com reproduccions o obres en bronze—, pertanyents bàsicament a la sèrie de reproduccions vuitcentistes de medalles renaixentistes, a la sèrie de models en guix del medallista Antoni Parera i Saurina i a la donació del medallista contemporani Ramon Ferran.

Una de les escultures, el Bust retrat de l’arquitecte Domènech i Montaner, d’Eusebi Arnau, es troba en dipòsit a la Casa-Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar.

El fons d’escultura es complementa amb les 23 peces que formen part de la decoració de la Casa Llotja, avui seu de la Cambra de Comerç, com és el cas de les estàtues del pati d’entrada, de l’arrencada de l’escala o del Saló Daurat, moltes d’elles del gran escultor Damià Campeny —que fou alumne i professor de l’Escola—, que es van incorporar al catàleg d’escultura publicat per l’Acadèmia l’any 2001. D’aquest escultor l’Acadèmia conserva també diverses peces, així com un magnífic retrat realitzat pel seu company Vicent Rodes (figura 4).

Altres escultors representats en la col·lecció són Ramon Amadeu, Teodor Mur, Antoni Solà (figura 5), Josep Bover, Manuel Vilar, Agapit i Venanci Vallmitjana, Fidel Aguilar, Emili Fontbona, Joan Matamala, Josep Montserrat, Miquel i Llucià Oslé, Joan Borrell, Jaume Otero, Frederic Marès, Ricard Sala, Lluïsa Granero, Josep M. Subirachs, Manuel Cusachs, Domènech Fita o Francesc Fajula, entre d’altres.

Els dibuixos apleguen més de 5.000 obres de procedències i tipologies diverses (segles xviii-xxi), que s’han anat incorporant a la col·lecció acadèmica al llarg de la seva història mitjançant donacions, llegats i adquisicions. Malauradament, i al contrari d’allò que succeeix amb la pintura i l’escultura, de la col·lecció de dibuixos que s’hi hauria de conservar, fonamentalment pels treballs, exercicis de classe, obres premiades, estudis i projectes realitzats tant pels alumnes com pels mestres de l’Escola de Belles Arts —com és habitual en la majoria de les reials acadèmies de belles arts actuals—, gairebé no es conserven dibuixos i plànols, ja que, segons les escasses notícies que se’n tenen, el gruix de la col·lecció va sortir de la Casa Llotja quan l’Escola va marxar de l’edifici.

Entre els dibuixos destaquen pel seu nombre i/o per la seva qualitat els de Vicent Rodes, Lluís Rigalt, Pau Milà i Fontanals, Josep de Manjarrés, Marià Fortuny (figura 6), Joaquín Mosteirin, Ramon Martí i Alsina, Agustí Rigalt, Vicenç Genovart i Alsina, Enric Monserdà, Joaquim Renart, Apel·les Mestres, Ignasi Serra i Goday o Francesc de Paula Nebot. I hem d’esmentar també la col·lecció generada pels dibuixos guanyadors del Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot, que se celebra anualment a l’Acadèmia des de l’any 1989 (els anteriors dibuixos premiats des de 1959 es conserven al MNAC).

Així mateix, hi ha al voltant de 1.500 plànols i dibuixos d’arquitectura, procedents en la seva majoria del llegat d’Apel·les Mestres i de l’Escola d’Arquitectura, majoritàriament, per tant, obres dels segles xviii i xix. Josep Oriol Mestres, Francesc Daniel Molina, Miquel Garriga i Roca, Francesc de Paula del Villar, Josep Fontserè o Narcís Josep M. Bladó són alguns dels arquitectes representats a la col·lecció amb un volum important de plànols.

Quant a les estampes, es conserven més de 1.000 obres, en la seva majoria de reproducció, i algunes matrius. A aquestes s’haurien d’afegir les estampes enquadernades i els llibres il·lustrats que es troben a la Biblioteca. D’aquest fons hi ha quatre estampes de Tommaso Piroli dipositades al Cercle del Liceu de Barcelona. Entre els artistes més destacats trobem a François Perrier, Salvatore Rosa, Giovanni Volpato, Benoît, Gérard i Jean Audran, Étienne Baudet, François Chéreau, Raffaello Morghen, Gérard Edelinck, Giovanni Folo, Pasqual Pere Moles, Francisco de Goya, Ramón Bayeu, Pau Alabern, Blai Ametller, Francesc Fontanals, Juan Antonio Salvador Carmona, Joaquim Pi i Margall, Antoni Ollé i Pinell, Josep Benet i Espuny, Marià Casas o Joan Barbarà, entre d’altres.

Finalment, hi ha més de 3.000 fotografies antigues, de reproducció d’obres artístiques de grans mestres o d’arquitectures i vistes, de format gran, que es van comprar per a l’ensenyament. Entre els fotògrafs representats es troben Jean Laurent, Charles Thurston Thompson, Carlos Naya, Adolphe Braun, Louis-Émile Durandelle, Angelo de Mattia, Moyse Léon et Isaac (Georges) Lévy, Alinari o Franck. A més, des de 1996 a l’Acadèmia es conserva l’arxiu fotogràfic de la revista La Hormiga de Oro, publicada setmanalment entre 1884 i 1936, que aplega al voltant de 20.000 fotografies positivades, així com originals dels dibuixos publicats en la revista.

 

L’exposició permanent

L’exposició permanent de la col·lecció, oberta al públic, es troba distribuïda dins de la seu de l’Acadèmia al segon pis de la Llotja. És, per tant, un espai històric i museístic, però també un espai viu i actiu, que continua desenvolupant tota l’activitat acadèmica.

El recorregut s’estableix per deu de les dotze sales de l’Acadèmia, passadissos i salons que, malgrat les reformes efectuades al llarg de més de dos segles d’existència, compten amb la singularitat de conservar l’aire i la disposició de les galeries artístiques vuitcentistes, la qual cosa dota l’espai d’un caràcter especial i únic a Barcelona. Però, aquesta peculiaritat també condiciona el discurs expositiu de la col·lecció, ja que s’ha d’adaptar als espais existents de tal forma que no és possible establir un ordre rigorosament cronològic o temàtic, encara que tampoc no es consideri estrictament necessari, ja que el gruix de la col·lecció exposat abasta fonamentalment un segle de producció artística, el xix, d’unes temàtiques, gèneres i característiques tècniques i artístiques molt similars, dins dels cànons acadèmics.

En total, a les sales visitables s’exposen 363 obres —fonamentalment pintures i escultures—, entre les quals s’inclouen també peces d’art contemporani gràcies a les aportacions que fan els acadèmics quan ingressen a la institució.

 

Documentació i bibliografia (selecció)

Actes publicades de l’Acadèmia (1850-1934).

Arxiu de la Junta de Comerç (Biblioteca de Catalunya).

Arxiu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Bassegoda Nonell, Joan. La Casa Llotja de Mar de Barcelona: Estudi històric, crític i descriptiu de l’edifici i de les seves col·leccions d’escultura i pintura. Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1986.

Bordas, Luis. Memoria acerca de la erección y progresos de la Junta de Comercio de Cataluña y de su Casa Lonja. Barcelona: Imprenta de Ignacio Oliveres y Comp., 1837.

Bracons Clapés, Josep. «A propòsit de la inauguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya». Butlletí XVIII: Barcelona 2004 [Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ)], vol. xviii (2005), p. 267-275.

Catálogo de las obras que existen en la 1ª sala de la galería de Bellas Artes de la Real Junta de Comercio del principado de Cataluña, con los nombres de sus autores é indicación de lo que representan [Barcelona, 1833].

Catálogo de las obras en pintura y escultura que existen en el Museo de la Junta de Comercio de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Ferrando Roca, 1847 [Biblioteca de Catalunya JC Imp. 202/26]

Catálogo de la Esposición de objetos de arte celebrada por la Academia de Bellas Artes de Barcelona en el año de 1866. Barcelona: Imprenta y librería de Verdaguer, 1866.

Catálogo de las obras de pintura pertenecientes al Museo á cargo de la Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona. Barcelona: Imprenta y librería de Verdaguer, 1867.

Durá Ojea, Victoria. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi: III - Dibuixos de Lluís Rigalt. Barcelona: RACBASJ, 2002.

Durá Ojea, Victoria. «Cap al reconeixement com a Museu de la Col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Una reivindicació històrica». A: Gras, Irene; Freixa, Mireia (coord.). Acadèmia i Art: Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània. Barcelona: GRACMON: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2016. (Col·lecció Singularitats), p. 65-85.

Fontbona, Francesc. «El Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi». Butlletí VII-VIII: Barcelona, 1993-1994 [Barcelona: RACBASJ], vol. vii-viii, 1994, p. 167-186.

Fontbona, Francesc; Vélez, Pilar. «Els primers museus d’art públics a Catalunya». Serra D’Or [Barcelona], núm. 433 (gener 1996), p. 53-55.

Fontbona, Francesc; Durá, Victoria. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. I-Pintura. Barcelona: RACBASJ, 1999.

Marès Deulovol, Frederic. Dos siglos de enseñanza artística en el Principado. Barcelona: RACBASJ, 1964.

Moreno Manzano, Salvador. La escultura en la Casa Lonja de Barcelona. Neoclasicismo y romanticismo académico. Barcelona: RACBASJ, 1983.

Museo de la Academia de Bellas Artes [catàleg d’exposició] [c. 1872] [manuscrit a l’Arxiu de l’Acadèmia]

Real Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. Exposición antológica de pintura [catàleg d’exposició]. Sant Sebastià: RACBASJ: Gobierno de Navarra: Caja de Ahorros de Navarra: Caja de Ahorros de Vitoria y Álava: Diputación Foral de Bizkaia, 1999.         

Soler y Pérez, Leopoldo. «Escuela Superior de Artes e Industrias y Bellas Artes de Barcelona. Su Historia y estado actual. Por Leopoldo Soler y Pérez, catedrático y director de la misma». A: Universidad de Barcelona. 1909-1910, Barcelona: Tipografía La Academia, de Serra Hnos. y Russell, 1910, p. 347-468.

Vélez, Pilar. Catàleg del Museu de Llotja: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi: II - Escultura i medalles. Barcelona: RACBASJ, 2001.

Ynventario de lo existente en la Academia de Bellas Artes, 1821. Barcelona: Arxiu de la Junta de Comerç: Biblioteca de Catalunya (CVI, 6, 14-21). [manuscrit]

Victoria Durá Ojea