Llista de fitxes Web del projecte

Pere Sensat i Maristany

27/10/2020

  ? - Barcelona 17/6/1970

Dibuix Escultura Pintura

 

Figura 1. Pere Sensat i la seva esposa durant una celebració al monestir de Montserrat durant la dècada dels cinquanta, amb l'abat Aureli M. Escarré. (Arxiu MDM.)

 

Figura 2. Atribuït a Bernardo López Piquer (1799-1874), Retrat del nan Francisco Hidalgo, oli sobre tela (1833), 102 × 82 cm. (Museu de Montserrat, N. R. 201.112.)

Figura 3. Ramon Casas Carbó (1866-1932), Carmen amb mantellina, carbonet i pastel sobre paper, 60 × 40 cm. (Museu de Montserrat, N. R. 201.104.)

Figura 4. Joan Roig i Soler (1852-1909), Casa de pescadors, oli sobre tela (Sitges, 1885), 57 × 45,5 cm. (Museu de Montserrat, N. R. 201.121.)

Figura 5. Pau Gargallo (1881-1934), Tors de dona, pedra (1933), 84 × 19,5 × 19,5 cm. (Museu de Montserrat, N. R. 100.517.)

Figura 6. Olga Sacharoff (1889-1967), La barreteria, oli sobre tela (1958), 73 × 92 cm. (Museu de Montserrat, N. R. 201.125.)

Pere Sensat i Maristany era fill de Pere F. Sensat i Millet i d’Aurèlia Maristany i Oliver, originaris del Masnou. La família Sensat havia fet fortuna gràcies a l’empresa que havia fundat Gerard Sensat, avi del col·leccionista. Aquesta empresa passà després a mans dels germans Sensat i Millet sota la raó social d’Aceites G. Sensat e Hijos i finalment passà a mans dels Sensat Maristany. Gràcies a aquesta posició acomodada, Pere Sensat i la seva esposa, Francesca Sanahuja, van poder crear una col·lecció de pintura i escultura força notable i que és, si més no, el reflex d’un moment artístic concret.

Es tracta d’una col·lecció formada entre els anys quaranta i els anys setanta del segle xx per una família burgesa de caire conservador i, en conseqüència, hi predominen opcions artístiques poc trencadores que responen —en alguns casos— a les característiques de la pintura que Alexandre Cirici anomenava irònicament com la pintura de l’estraperlo, molt del gust de la burgesia del moment. Ens referim, per exemple, al gran nombre d’obres del Maestro Palmero i d’altres artistes de tarannà similar que havia adquirit el matrimoni per a la seva col·lecció particular. Tanmateix, entre les obres que decoraven les parets del seu domicili de Barcelona, situat al quart pis del número 77 del passeig de Gràcia, i a la seva segona residència de Llinars del Vallès —una gran finca dissenyada per l’arquitecte Bonet i Garí entre 1955 i 1958 i amb jardins de Nicolau Rubió Tudurí— es trobaven algunes teles i escultures de gran interès.

El matrimoni Sensat va mantenir durant molts anys una estreta relació amb el monestir de Montserrat i, concretament, amb l’abat Escarré (figura 1). No és estrany, per tant, que, un cop traspassada Francesca Sanahuja, una selecció d’obres de la seva col·lecció passessin a formar part, l’any 1989, de les col·leccions del Museu de Montserrat (Figura 2). Malauradament, no existeix un inventari exhaustiu que ens permeti fer-nos a la idea amb fidelitat i rigor de l’abast del conjunt primigeni de la col·lecció Sensat. De tota manera, alguns inventaris parcials realitzats pel Museu de Montserrat en rebre la donació ens permeten fer-nos-en una idea aproximada. Pere Sensat i Francesca Sanahuja eren clients assidus de la Galeria Syra de Barcelona, d’on provenen obres de Pere Pruna, Antoni Vila i Arrufat, Durancamps i dels escultors Enric Monjo, Jassans o Joan Rebull. Tot i això, la col·lecció també comptava amb obres d’artistes no contemporanis que val la pena esmentar. Ens referim, per exemple, a obres de Francesc Torrescassana, Modest Teixidor, Roig i Soler (Figura 4), així com a alguns dibuixos de Ramon Casas (Figura 3) però també quadres d’Anglada Camarasa o bé obres destacades —La barreteria (figura 6) i La floristeria— de la darrera etapa artística de la pintora georgiana Olga Sacharoff. Obres que, malgrat desmarcar-se de la pintura de l’estraperlo, pertanyien plenament a la tradició artística del país i responien als gustos clàssics i amables de la burgesia del moment. No podem oblidar, tampoc, la presència d’obra de l’escultor Pau Gargallo, a qui seguien i admiraven profundament. Els Sensat mantenien una estreta relació amb la família de l’escultor i havia aconseguit adquirir algunes obres seves de l’etapa influïda pel classicisme mediterrani en voga durant les primeres dècades del segle xx com, per exemple, Tors de dona (1933) (figura 5) o bé La segadora (1924) que, malgrat ser obres de qualitat, responen de nou a les etapes més conservadores de l’artista.

 

Bibliografia

Laplana, Josep de C. Les col·leccions de pintura de l’abadia de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Caixa de Terrassa, 1999.

Bernat Puigdollers

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal