Estudià càlcul mercantil i comptabilitat als Germans de les Escoles Cristianes de Calaf.
La filatèlia i el gravat popular
Com per a molts col·leccionistes de la seva generació, Joan Graells va començar amb la filatèlia. Es va iniciar en el col·leccionisme gràcies a trobar als paquets que es rebien a la llibreria de la seva família uns segells bonics i diferents dels altres que tenien els seus companys i que eren els normals amb què es franquejaven les cartes ordinàries. Hi havia a la seva població un metge que era un col·leccionista investigador que li va fer agafar gust per aquesta afecció. A la sortida de l’escola anava al seu domicili particular (el trobava, ja que era l’hora de consulta de les assegurances; la seva ajudanta el feia passar per la porta del seu pis particular i xerraven moltes estones dels temes del col·leccionisme i sobretot de la investigació del perquè d’aquelles estampetes). Això va durar molts anys, fins que es va celebrar a Barcelona el 1960 un congrés internacional de filatèlia, al qual el va animar a presentar una part de segells del Vaticà i li van donar un segon premi.
En aquell temps començava la cursa pel domini de l’espai, i els segells eren un mitjà de propaganda per mostrar l’avenç d’aquesta nova era que s’obria per a la ciència i el desenvolupament de nous progressos per la humanitat. Això va portar Joan a formar una notable col·lecció de segells d’aquesta temàtica i d’altres, com la dedicada als primers vols de l’aviació i zepelins, i a la conquesta dels pols Nord i Sud, i a l’astronomia.
Del col·leccionisme de segells passà a altres modalitats de les arts gràfiques com les auques, els goigs, els romanços, el petit gravat en general, els cartells, els autògrafs i la bibliofília.
Història local
Si considerem la història de la població de Calaf en el segle xix, hi ha dos fills d’aquesta vila que sobresurten i que entre els vilatans eren poc coneguts. Un era en Laureà Figuerola i Ballester i l’altre, Alexandre de Riquer. A través de la corresponsalia en diversos diaris de Barcelona com el Correo Catalán, Diario de Barcelona i altres, Graells va donar a conèixer aquests dos personatges al país.
Laureà Figuerola
Advocat i economista, Figuerola va arribar a ser ministre d’Hisenda de la primera república i va implantar a l’Estat la pesseta com a unitat monetària, a més de nombroses lleis. Així mateix també fou president del Senat. Joan Graells, els anys seixanta, començà a adquirir documents i llibres relacionats amb aquest personatge.
Alexandre de Riquer
Una altra figura és la d’Alexandre de Riquer i Inglada, artista polifacètic que dibuixà, pintà, dissenyà, escrigué i fou un dels introductors del modernisme en totes les seves facetes al nostre país. Igualment, va impulsar l’exlibrisme, va dissenyar i ensenyar la tècnica de l’aiguafort; és a dir, fou un artista total.
La visita a llibreries de vell a la recerca de l’obra d’Alexandre de Riquer va portar Graells a interessar-se pels exlibris, i a començar la col·lecció d’aquestes boniques marques de propietat que enriqueixen els volums de les biblioteques dels bibliòfils.
Començà a adquirir quadres i dibuixos a galeries, particulars i subhastes i va arribar a formar un bon nucli i un ventall on es pot seguir l’evolució d’Alexandre de Riquer al llarg de la seva vida. Ho amplià amb fotos de l’artista, cartells, postals, altres objectes, premsa i revistes de l’època en què Riquer publicà els seus dibuixos i cròniques.
Com a membre del consell municipal de Calaf, organitzà del 20 al 27 de juny de 1976 una exposició homenatge a la vila nadiua de Riquer, en què es desenvoluparen conferències, recitals de poesia, participació de les escoles i corals, i s’inaugurà un monòlit a la seva memòria realitzat per l’escultor i col·leccionista Frederic Marès. Es va poder gaudir de la presència dels seus fills Josep Maria i Jean, altres familiars, representants de l’obra social de la Caixa Manresa, patrocinadors de l’acte, com també del Museu d’Art Modern de Barcelona, crítics d’art i estudiosos de Riquer. Aquest homenatge es va cloure amb l’edició del llibre Alexandre de Riquer, l’home, l’artista i el poeta, en el qual es van publicar les conferències que es van impartir, i que fou la primera monografia d’aquest gran artista, ja que si Riquer era mencionat en totes les publicacions sobre el Modernisme, mai no s’havia publicat fins aleshores un llibre sobre ell.
Aquesta exposició homenatge de l’any 1976 va tenir grans conseqüències per a la col·lecció Riquer de Joan Graells. Els contactes i l’amistat amb els fills i parents d’Alexandre de Riquer, disseminats aleshores a França, Suïssa i Mallorca van fer que per donació o compra de llurs fons, la col·lecció de Joan Graells sigui la més important a Catalunya de l’artista calafí pel que fa a la documentació. Durant més de cinquanta anys (des de 1966), la col·lecció s’ha enriquit amb els manuscrits de molts llibres de poesia de Riquer, manuscrits d’obres inèdites, moltes proves d’impremta de textos i d’il·lustracions corregides, correspondència, tota mena de carnets, agendes, recull de bibliografia, sobretot de premsa, a més de molts dibuixos originals i, evidentment, moltes pintures, sobretot de la darrera època paisatgística (Pirineus i Mallorca) de l’artista. Nogensmenys també hi ha un raríssim paisatge de la Segarra de l’inici de la carrera de Riquer (1876) i sobretot una de les seves més originals obres religioses, L’Anunciació, del 1893.
Relacions amb el món del col·leccionisme
Frederic Marès i Joan Graells es van conèixer l’any 1974, i els va reunir la passió comuna del col·leccionisme. Es van fer molt amics; el primer acompanya el segon a veure exposicions, a trobades d’antiquaris i altres actes relacionats amb el món del col·leccionisme, en el qual Marès serveix de tutor i orienta l’aleshores jove Joan Graells. L’encoratja a ampliar el ventall de les seves dèries. Una altra persona que va engrescar-lo en aquest món fou Valentina Renart, filla i hereva del patrimoni artístic de Joaquim Renart, amb la qual va tenir també una gran amistat. S’ha d’esmentar al mateix temps que en Joan ha estat obert i ha facilitat i col·laborat amb els estudiosos que li han demanat informació, especialment amb el doctor Eliseu Trenc, amb qui ha col·laborat en el muntatge de totes les grans exposicions sobre Riquer que aquest ha comissariat.
