Llista de fitxesCol·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

Joan Merli i Pahissa

27/10/2020

Barcelona  22/5/1901  - Barcelona 11/11/1995

 

Figura 1. Retrat de Joan Merli en una rotativa, cap al 1933. Fotografia: Francesc Serra. (Arxiu Fotogràfic de Barcelona.)

Figura 2. Foto de grup, cap al 1929. D’esquerra a dreta: Daniel D. Montserrat, Francesc Camps-Ribera, Ángel Ferrant, Joan Merli, Josep Gausachs, Josep Granyer i Joan Cortès. En primer terme: Emili Bosch-Roger i Joan Rebull. (Fons Artur Ramon Art.)

Figura 3. Miquel Villà, Masnou, oli sobre tela (1930), 61 × 74 cm. El pintor Miquel Villà fou un dels principals artistes promocionats per Merli i va esdevenir un dels pilars de la seva organització artística. (Col·lecció particular.)

Figura 4. Catàlegs de l’«Exposició de Dibuixos» a la Sala Joan Merli, dins les Galeries Laietanes (1929); de la «Primera Exposició-Adjudicació», organitzada per Joan Merli, a les Galeries Laietanes (1930) i de la inauguració d’una exposició col·lectiva a la Galeria Avinyó (1930). (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.)

Figura 5. Josep Obiols, Les tres gràcies, oli sobre tela (1930), 41,5 × 34 cm. (Col·lecció Artur Ramon Picas, procedent de l’antiga col·lecció Joan Merli.)

Figura 6. Joan Rebull, Dona jove, guix (1934), 159 × 41 × 42,5 cm. (amb la base). Fotografia: Balclis. (Col·lecció particular.) Procedent de l’antiga col·lecció Joan Merli. Va ser presentada a l’Exposició de Primavera de 1934. Fotografia: Francesc Serra. L’obra es va posar a la venda l’any 2016 després d’haver estat en parador desconegut durant més de vuitanta anys. (Arxiu Fotogràfic de Barcelona.)

Joan Merli fou una de les figures més interessants i polièdriques del panorama cultural català d’entreguerres (figura 1). Tot i que va ser sobretot marxant d’art i editor de llibres i revistes d’art i literatura, també va exercir com a promotor cultural, tractadista i crític d’art, poeta, novel·lista, autor teatral, compositor musical i fundador a l’exili de la famosa Editorial Poseidón, que publicà dos llibres fonamentals per a la història de l’art, la primera monografia en llengua castellana sobre Picasso (1942) i Universalismo constructivo (1944), de Joaquim Torres-García. De fet, va ser un creador d’iniciatives culturals dins del nucli selecte de les elits intel·lectuals catalanes i va viure en un context polític convuls de recuperació de les aspiracions nacionals i de recessió econòmica que van condicionar les seves activitats com a marxant. Va treballar en pro de la difusió de l’art modern català per mitjà dels seus projectes de revistes, monografies d’art i exposicions orientant el gust estètic del públic i fomentant el col·leccionisme artístic.

Tanmateix va ser un home de la república, que va passar mitja vida a l’exili, lluny del seu país, treballant com a editor a Buenos Aires. Des d’aquest càrrec va guiar les col·leccions del nou art argentí i va contribuir a la difusió dels valors de la cultura catalana per Amèrica del Sud. El camí de l’exili va ser el preu que va haver de pagar per haver instal·lat el seu pensament i la seva activitat com a promotor i activista cultural a l’esquerra, tot participant, en paraules del crític d’art Alexandre Cirici «d’un moment comú d’entusiasme inflamat, en el qual l’art i la cultura eren presos com una mena de profetisme i de responsabilitat col·lectiva».

Fill d’empresari tèxtil, el seu besoncle fou el dibuixant i pintor Jaume Pahissa i Laporta. Des de molt jove es va sentir atret per la música, les lletres i el món de l’art. S’inicià com a editor de revistes d’art i literatura: La Mà Trencada (1924-1925), Quatre Coses (1925) i Les Arts Catalanes (1928-1929), i de col·leccions de monografies d’art i poesia («Els Poetes d’Ara» (1923-1924), sota la direcció del poeta Tomàs Garcés). Les seves relacions amb el grup noucentista de la penya de La Revista liderat pel poeta Josep M. López Picó, el seu pas per les Galeries Laietanes i les tertúlies a la llibreria regentada pel poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit, marcaran la seva concepció estètica de joventut. Va tenir un paper molt important en l’edició i difusió de la poesia de Salvat-Papasseit i, el 1926, sota les Edicions Quatre Coses publicà la primera monografia de Joaquim Torres-García escrita per Josep F. Ràfols amb la qual contribuí en la defensa dels frescos del Saló de Sant Jordi. També es relacionà molt estretament amb el grup d’Els Evolucionistes a partir de les visites al taller de l’escultor Joan Rebull, on va entrar en contacte amb la resta dels artistes que hi anaven. Compartí amistat amb Joan Cortès, crític del grup, Julián Castedo, Josep Granyer i el madrileny Ángel Ferrant principalment, així com amb els artistes que havien format part de l’Agrupació d’Artistes Catalans, com Emili Bosch-Roger, Francesc Vidal i Gomà i Pere Daura, amb qui l’uní una relació personal molt estreta. Va tenir relacions professionals, afinitats artístiques i amistat amb diversos artistes de la Generació de 1917, com Francesc Camps-Ribera (figura 2).

Els anys de la Segona República, fou nomenat secretari de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art, va organitzar les exposicions de primavera i va donar impuls a les mostres d’art modern català a l’exterior. Va ser director de la revista Art (1933-1936), on difongué els artistes catalans moderns amb profusió d’imatges de les seves obres, contribuint al seu col·leccionisme artístic. Durant la Guerra publicà el llibre 33 pintors catalans (1937) com un manifest en defensa de la pintura nacional catalana.

La primavera de 1923 viatjà a París, ciutat que visitaria en diverses ocasions, on conegué de primera mà el negoci de l’art i, un any més tard, contractà l’escultor Joan Rebull, aleshores resident a la capital francesa. També promocionà Rafael Barradas, Emili Bosch-Roger, Josep Granyer, Josep Obiols, Francesc Camps-Ribera, Julián Castedo, Jaume Guàrdia, Jaume Mercadé, Josep Maria Marquès-Puig, Francesc Gimeno, Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Ramon Capmany, Miquel Villà, Carme Cortès. Poc temps després se n’afegirien d’altres com Emili Grau i Sala, Ramon López, Josep Prim, Francesc Vidal i Gomà, Emili Armengol, Josep Gausachs i Alfred Opisso. Merli va seguir una línia d’orientació estètica marcada per una «modernitat intel·ligent» en la tria dels artistes joves que buscaven una renovació de l’art al marge dels postulats més acadèmics i oficials del Noucentisme (figura 3).

El 1928 s’inicià com a marxant d’art modern amb la Sala Joan Merli dins les Galeries Laietanes, organitzant exposicions individuals i col·lectives dels seus artistes, algunes també al Centre de Lectura de Reus. Als ulls de la crítica era vist com un «marchand d’avançada» que es movia entre el fauvisme i l’avantguardisme, aquest darrer representat en la figura de Rafael Barradas. El mes de desembre acollí una important mostra de dibuixos d’Isidre Nonell amb la intenció de recuperar la seva obra com a dibuixant i valorar el dibuix com a objecte de col·lecció. En aquesta línia també participà com a marxant en les fires de dibuix al carrer dels primers anys trenta.

El 1930, en un context de crisi econòmica, que afectà el sector artístic, va fundar l’Organització Joan Merli, com a nou sistema de venda d’art per subscripció, amb l’objectiu de facilitar la compra d’obres de pintura i escultura moderna a una àmplia base social, incentivar la inversió en art i fomentar el col·leccionisme, que va tenir una gran repercussió en el mercat de l’art català. Va aplegar un total de dos-cents socis que, per mitjà d’una quota mensual de vint-i-cinc pessetes, tenien dret a triar cada sis mesos, en adjudicació i tria per sorteig públic, precedit d’una exposició, un quadre de pintura a l’oli o una escultura en terracota o bé dos quadres o dues escultures dels artistes contractats pel marxant. Les mostres es van celebrar primer dins les Galeries Laietanes, per passar a diferents espais cedits per galeristes de la ciutat de Barcelona, com la Sala Badrinas, la Galeria Syra i, en un pis situat a la tercera planta del número 255 del carrer de Provença. Joan Merli gestionà primer la seva organització com a marxant d’art modern des d’un despatx del número 11 del carrer de la Portaferrissa i més endavant des del número 13 de la Via Laietana (figura 4).

Així mateix, per mitjà de l’organització es dedicà a la comercialització d’escultures en terracota de Rebull realitzades a partir de tiratges limitats i numerats de sis exemplars, com també a la venda d’obres de Josep Granyer, la majoria en guix. La presència avui en dia de moltes terracotes de Rebull en diferents col·leccions tant públiques com privades ens permet confirmar que la venda d’aquestes peces seriades a preus econòmics va ser un èxit. Entre els afiliats a l’Organització Joan Merli trobem un dels principals col·leccionistes d’obres de Rebull, Francesc Vallverdú, amic personal de l’escultor i propietari d’una fàbrica d’olis a Reus; com també el pintor, decorador i dissenyador Josep Palau i Oller, el músic Pau Casals, el secretari de l’Associació Música Da Camera, Manuel Clausells, i l’empresari Pere Sensat Maristany.

El mes d’octubre inaugurà una sala d’art pròpia, la Galeria Avinyó, al número 25 del carrer d’Avinyó de Barcelona, que era també una botiga de venda de motllures, marcs de talla, materials, articles per a artista i objectes per a regal i tenia en exclusiva la comercialització de les ceràmiques de Josep Aragay i de Josep Obiols. En ella donà impuls a l’art jove, experimental i modern i també al dibuix, amb les mostres dels artistes Joan Rebull, Jaume Busquets, Ricard Santos i Esteban Vicente. Tot i que la seva existència fou breu, va deixar una important petjada en el context galerístic barceloní dels anys trenta.

El subscriptor de l’Organització Joan Merli pertanyia, principalment, a una burgesia mitjana, intel·lectual, catalanista i progressista; hi havia escriptors, com Martí Esteve; poetes, com Tomàs Garcés; artistes de tradició noucentista i moderns moderats, com Joan Rebull, Marià Pidelaserra, Josep Mompou, Josep Obiols, Rafael Solanich, Ramon Sarsanedas, Ramon Sunyer; advocats, com Xavier Vidal de Llobatera. També arquitectes, com Francesc Folguera, Antoni de Ferrater i Bofill, membre actiu del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC); els germans Antoni i Ramon Puig i Gairalt, Lluís Bonet i Garí, Josep Maria Ribas i Casas. Tal vegada formaven part de l’organització metges de gran prestigi com Joan Estil·las, Jacint Reventós, Cristià Cortès, Salvador Goday, Lluís Vila i d’Abadal i el doctor Francesc Abelló, un dels psiquiatres més reputats, director de l’Institut Pere Mata de Reus. Així com molts eren importants industrials que provenien sobretot del sector tèxtil i alhora eren regidors, polítics i membres de la Lliga Regionalista o d’Acció Catalana amb responsabilitats en els governs municipals i en el món associatiu, com els sabadellencs Miquel Arimon, Ramon Picart i Antoni Oliver, germà del poeta Joan Oliver (Pere Quart). També l’empresària tèxtil Tecla Sala, vídua Riera, important col·leccionista d’obres d’art, propietària de grans fàbriques a l’Hospitalet i a Roda de Ter i d’un edifici al centre de Barcelona, el Casal de Sant Jordi, realitzat per l’arquitecte Francesc Folguera, on es trobava la seu del negoci tèxtil i la residència familiar, o Francesc Álvarez, empresari del món de la publicitat. D’altres eren intel·lectuals molt actius que participaven de la vida cultural de les seves poblacions, com Josep Sanjuan Banús, president de la Secció d’Art del Centre de Lectura de Reus, i que col·laboraven en els diaris i les revistes locals. Convé destacar d’entre els socis l’advocat, pintor i col·leccionista Ferran Benet, que atresorà una important col·lecció de pintura moderna catalana, i el poeta, advocat i dinamitzador cultural Eusebi Isern i Dalmau. I encara algun representant de l’alta burgesia com el financer, mecenes i promotor cultural Fèlix Millet i Maristany i el polític Francesc Macià i Llussà. Quan va esclatar la Guerra Civil, alguns dels seus propietaris compromesos amb la causa republicana van haver de fugir a l’exili, mentre que d’altres van patir represàlies i àdhuc van ser afusellats i, en conseqüència, algunes d’aquestes col·leccions es dispersaren.

El marxant va afavorir la creació d’una nova generació de col·leccionistes que sentia afició per la pintura i l’escultura catalana figuratives i que, amb la compra d’obres d’art per subscripció contribuïa a ajudar els nostres artistes. La quasi totalitat formaven part d’una burgesia catalanista i culta, es coneixien més enllà del medi artístic i estaven interessats en el foment de l’art català dins d’un projecte de país. El mes de novembre de 1934 Joan Merli va publicar el primer número del Butlletí del Col·leccionista Amateur d’Art, on es lamentava de les grans dificultats que impedien el desenvolupament del col·leccionisme amateur d’art a casa nostra i paral·lelament fundà l’Associació Amateur d’Art, de recorregut efímer.

Segons el crític Sebastià Gasch, Merli va començar sent col·leccionista, abans que editor i marxant d’art, i albergà dins la seva col·lecció particular obres dels artistes que promocionà, com Rafael Barradas, Isidre Nonell, Josep M. Marquès Puig, Jaume Guàrdia, Francesc Camps-Ribera, Miquel Villà, Emili Bosch-Roger, Pere Daura, Josep Prim, Joaquim Sunyer, Josep Obiols (figura 5), Emili Grau i Sala, Esteban Vicente, i dels argentins Juan Del Prete, Gustavo Cochet i Raquel Forner que, amb la mort del marxant, es van vendre o dispersar. A més, fou un dels principals col·leccionistes de l’obra de Rebull; va aplegar-ne, entre altres peces, el Cap de dona (1920), en pedra calcària d’Ulldecona; el conegut Retrat del meu fill Jordi (1927), en fang cru policromat que avui en dia es conserva al Museu Reina Sofia de Madrid; els relleus en terracota Dues figures femenines nues, dempeus (1930-1933), Dues figures de dona (1928-1933), en parador desconegut; Dona emmirallant-se (c. 1934) i Anadiòmene (c. 1934); les terracotes Cap de nena (c. 1930), Anna (c. 1930), Cap de nen (c. 1930-1935) i els bronzes Dona nua (1930), Cap de nen (c. 1930), no localitzat, i un Cap de nen (c. 1930), de pedra calcària d’Ulldecona. Algunes van desaparèixer a Tarragona al final de la Guerra Civil, com fou el cas del projecte d’escultura en guix per al monument a Fortuny de Reus titulada Figura (1928) i el nu Dona jove (1934), en guix, avui dia recuperada (figura 6), exhibides al Saló de Montjuïc de l’Exposició de Primavera de 1934 i reproduïdes a la revista Art del mes de maig de 1934 junt amb el retrat de Joan Merli vestit de torero (1932), de pedra calcària. Merli atresorà una bona part dels dibuixos de l’escultor realitzats entre 1927 i 1930, alguns de París; la majoria, més de setanta, van integrar l’exposició «Rebull» al Palau de la Virreina de l’any 1982 i se’n va perdre el rastre després que aquesta es clausurés. La publicació del catàleg raonat de l’escultor va fer aparèixer una carpeta amb un conjunt molt important de dibuixos i gravats de l’escultor anteriors a la Guerra Civil provinents de la col·lecció del marxant.

Joan Merli va haver de fer front a un mercat de l’art català complex, a causa d’una manca de tradició en la compra d’obres d’art, que els marxants, crítics i col·leccionistes no havien estat capaços d’organitzar de manera prou sòlida. A partir de la gestió iniciada per Merli la situació havia començat a canviar gràcies a l’existència d’un col·leccionisme i marxandatge d’art modern intel·ligents que va permetre als artistes professionalitzar-se. Malgrat els esforços per dur a terme el seu projecte, la crisi econòmica i l’esclat de la Guerra Civil van posar punt final a la seva organització artística.

Bibliografia i fonts

Abelló, Joan; Fernández, Carmen. Joan Rebull: Años 20 y 30 [catàleg d’exposició]. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2003.

Baron, Ester. «Picasso per Joan Merli. Una primera biografia com a repte, vigència, passat i present». A: Picasso i Identitat: 3r. Congrés Internacional: 27-29 abril 2017 [en línia]. Barcelona: Museu Picasso de Barcelona; Caldes d’Estrac: Fundació Palau. Centre d’Art, 29 abril 2017. <http://museupicassobcn.org/congres-internacional/ca/baron>.

Baron, Ester. «Joan Merli, marxant de l’escultor Joan Rebull: mercat i col·leccionisme d’escultura de petit format en terracota durant els anys trenta». A: Rodríguez, Cristina; Gras, Irene (ed.). Modern sculpture and the question of status. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018. (Col·lecció Singularitats), p. 403-418.

Baron, Ester. Joan Merli i Pahissa (1901-1995). Promoció, difusió i col·leccionisme de l’art català entre 1920 i 1950 [tesi de doctorat]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2020.

Benet, Rafael. «Sala Joan Merli (a les Galeries Laietanes)». La Veu de Catalunya, núm. 10141 (30 novembre 1928, vespre), p. 1.

Cadena, Josep Maria. «Joan Merli, un promotor de arte». Diario de Barcelona (23 desembre 1973), p. 20.

Cirici, Alexandre. «Presència de Domingo i de Merli». Serra d’Or, núm. 171 (desembre 1973), p. 816.

Corredor-Matheos, José (dir.); Mercader, Albert. Joan Rebull: Catálogo razonado de esculturas. Barcelona: Fundación Arte y Mecenazgo, 2010.

«Exposició de Primavera 1934». Saló de l’Art Modern (Parc de Montjuïc). Saló de Montjuïc-Saló de Barcelona, 20 maig-8 juliol. Barcelona: Junta Municipal d’Exposicions d’Art de Barcelona, 1934, p. 30, núm. cat. 202.

Fontbona, Francesc. «Joan Merli, marxant d’art i editor». A: Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc. 33 pintors catalans de Joan Merli. Barcelona: Anna Ruiz Galeria d’Art, 2001, p. 12-15.

Fontbona, Francesc. «Galeries d’art a Barcelona fins el 1936». E-artDocuments [en línia], núm. 10 (2015). <https://www.raco.cat/index.php/e-art/article/view/306049> [Consulta: 21 juny 2019].

Merli, Joan. «L’obra de Joan Rebull». A: Rebull. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Centre Cultural del Palau de la Virreina, 1982, p. 10-23.

Riba, Carles. «Impressió d’escultures de Rebull», Art, vol. 1, núm. 8 (maig 1934), p. 225-233.

XI Seminari sobre Història Social del Col·leccionisme: «Agents i comerç d’art. Noves fronteres» [en línia]. Organitzat pel grup de recerca Tresors, Marxants, Col·leccions del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (Barcelona, 26 novembre 2015). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015. <https://www.ub.edu/ubtv/en/colleccio/congressos-i-jornades/xi-seminari-sobre-historia-social-del-colleccionisme>.

Ester Baron Borrās

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal