Ramon Borràs i Costa estudià arts i oficis a Hostafrancs, i tenia un negoci familiar de bugaderia a Sants, que regentaria personalment. Home culte i amb una vocació molt forta de salvar documents escrits, de tota classe, durant molts anys ajudà Valentina Renart a conservar i ordenar l’ingent arxiu del seu pare, l’artista Joaquim Renart, que incloïa també, entre moltes altres coses, bona part del llegat del dibuixant, poeta i músic Apel·les Mestres, de qui Renart havia estat marmessor. Juntament amb Joan Proubasta, nebot dels Renart, Borràs esdevingué marmessor d’aquell llegat riquíssim, bona part del qual —inclosos els originals de l’ingent diari personal que escriví entre 1918 i 1961— lliuraren a la Biblioteca de Catalunya (figura 1). Fou membre de l’Associació d’Exlibristes de Barcelona, on formà part de la junta directiva (des de 1965).
Encara que bàsicament la seva col·lecció era de manuscrits, i de materials de tota mena relatius a l’antic municipi de Sants —del qual ell era fill devot—, contenia també molts dibuixos i gravats, especialment d’Apel·les Mestres, Joaquim Renart i Josep M. Subirachs. D’aquest tenia una col·lecció d’estampes molt completa, i també una de completíssima de medalles, que catalogà personalment al llibre Subirachs medalles (Barcelona, Mediterrània, 1997).
Posseïa també la insòlita revista manuscrita Il Tiberio —trenta-set números entre 1896 i 1898, que en realitat són quaranta, ja que n’hi ha tres més d’extraordinaris—, que procedia de la col·lecció de premsa de Joan Audet i Puncernau, plena no sols d’escrits sinó també de dibuixos de Marià Pidelaserra, Gaietà Cornet, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Filibert Montagut, Josep Víctor Solà i Andreu, Joan Comellas i Ramon Riera i Moliner, que en va ser l’ànima. Era la manera que aquell grup d’artistes va trobar per mantenir informat el seu company Pere Ysern i Alié, quan a les acaballes del segle xix ampliava estudis artístics a Roma, on li enviaven la revista per correu (figura 2).
La col·lecció de manuscrits de Ramon Borràs consta d’uns 17.000 documents d’entre 1553 i 1995, encara que el gruix principal sigui dels segles xix i xx, corresponents a uns 2.100 personatges catalans, vinculats a Catalunya o bé que tinguin un destinatari català. És una col·lecció única reunida per Borràs al llarg de la seva vida, dedicada a la recopilació de patrimoni documental i artístic, i que procedeix de molts fons diferents, entre altres, dels arxius personals de Josep M. de Sucre, Víctor M. d’Ymbert, Joan Alandi, Anguera de Sojo, Manuel Clausells, Batista i Roca, Lluís Bertran i Pijoan, José Bonet del Rio, Josep Canals, Ferran Canyameres, Alexandre Cardunets, Joaquim Carreras Artau, Lluís Coll i Espadaler, Joan Cortès i Vidal, Francesc Curet, Feliu Elias, Enric Claudi Girbal, Alfons Iglésias, Jacint Laporta i Mercader, Francesc Lletjós, Manuel R. de Llauder, Jaume Massó i Torrents, Josep Maria Millàs-Raurell, Ramon Miquel i Planas, Josep Mullor, Francisco Peris-Mencheta, Puig i Ferreter, Frederic Rahola, l’esmentat Renart, Alfons Roure, Torrell de Reus, Joan Ventosa i Calvell, Ángel Zúñiga, i de les entitats Montaner y Simón, Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), Associació de Música Da Camera, revista Joia, Salons d’Octubre i Edicions de la Rosa Vera.
Entre els personatges representats a l’Arxiu Borràs hi ha nombrosos artistes plàstics com Antoni Caba, Domènech i Estapà, Domènech i Montaner, Dionís Baixeras, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Frederic i Lluís Masriera, Salvador Alarma, Lluïsa Vidal, Joaquim (figura 3) i Dionís Renart, Anglada Camarasa, Manolo Hugué, Joaquim Sunyer, Josep Clarà, Torres-García, Xavier Nogués, Feliu Elias, Francesc d’A. Galí, Francesc Labarta, Joan Junceda, Manuel Ainaud, Josep Aragay, Rafael Benet, Josep Mompou (figura 4), Frederic Marès, Ismael Smith, Pere Ynglada, Manuel Humbert, Enric Cristòfor Ricart, Emili Bosch-Roger, Alexandre Cardunets, Josep M. de Sucre, Lola Anglada, Francesc Domingo, Ángel Ferrant, Josep Granyer, Josep Llorens i Artigas, Gustavo de Maeztu, Joan Miró, Alfred Sisquella, Ramon Sunyer, Francesc Vidal Galicia, Leandre Cristòfol, Jaume Pla, Joan Josep Tharrats, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç o Ràfols-Casamada. I hi ha també crítics d’art com Miquel i Badia, Utrillo, Gasch o Joan Cortès.
Però val la pena subratllar que a l’arxiu hi ha també papers de polítics com Cambó, Pi i Margall, Sol i Padrís, Castelar, Rius i Taulet, el doctor Robert, Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Batista i Roca, Jaume Aguadé, Nicolau d’Olwer, Andreu Nin, el general Bassa, el general Castaños i el comte d’Espanya. També n’hi ha d’escriptors com Aribau, Víctor Balaguer, Martínez de la Rosa, Zorrilla, Echegaray, Jacint Verdaguer, Teodor Llorente, Leopoldo Alas, J. Feliu i Codina, Peius Gener, Narcís Oller, A. de Pagès de Puig, Conrad Roure, Guimerà, Ignasi Iglésias, Adrià Gual, Caterina Albert, Antoni M. Alcover, Joan Alcover, Artur Masriera, Francesc Matheu, Maragall, Ramiro de Maeztu, Carner, Ors, Bofill i Mates, Estelrich, Josep M. Junoy, López Picó, Pijoan, Pujols, Riba, Sagarra, Josep M. Folch i Torres, Marià Manent, Benguerel, Bertran i Pijoan, Manuel Brunet, Joan Alavedra, Just Cabot, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Garriga i Boixader, Ventura Gassol, Giménez Caballero, Ramón Gómez de la Serna, Millàs Raurell, Puig i Ferreter, Sánchez-Juan, Carles Soldevila, Ernest Vendrell, Lluís Via, Plàcid Vidal, Espriu o Pedrolo. D’alguns d’aquests escriptors hi ha originals manuscrits complets d’obres seves (Zorrilla, Puig i Ferreter).
Hi ha també músics com Pedrell, Granados, Morera, Lluís Millet, Pau Casals, Pena, López Chávarri, Llongueras, Falla, Gerhard, els Lamote de Grignon, Joan Manén, Francesc Pujol, Marian Perelló o Frederic Mompou, erudits com Pròsper de Bofarull, Ferran Soldevila, Rubió i Balaguer o Batllori, i filòsofs com els Carreras i Artau, Serra Hunter o Eduard Nicol, hisendats i empresaris de tot ordre com Alexandre Móra i Riera, Joaquim Cabot i Rovira, Manuel Clausells, Miquel Mateu i Pla i Lluís Plandiura. I a part dels eclesiàstics citats per altres conceptes també hi ha manuscrits del cardenal Casañas.
Tots els noms esmentats són només una petita tria del conjunt, d’entre els que més manuscrits hi ha a l’Arxiu Borràs. Hi ha també personalitats importants presents a la col·lecció amb documents solitaris, com Espartero, Nicolás Salmerón, Lerroux, Antoni Maura, Companys, Unamuno o Salvat Papasseit. I entre les personalitats internacionals que tenen algun manuscrit al fons cal esmentar els escriptors Mistral, Aragon, Montherlant, Jules Romains; els músics Richard Strauss, Ravel, Prokófiev, Hindemith, Poulenc, Thibaud, Cortot, Wanda Landowska, Menotti; els pintors Picasso i Fujita, així com figures d’altres camps com Chaplin o Marconi.
Igualment a la col·lecció hi ha fons manuscrits importants de dues empreses musicals de primer ordre, l’Associació de Música Da Camera i la Societat Musical Daniel. Al conjunt hi ha també alguns àlbums romàntics, lligalls de l’antic Hospital de la Santa Creu, llibres de comptes de l’Associació de Música Da Camera i de l’Editorial Montaner y Simón, menús i targetes de visita.
A part de tot això cal consignar igualment prop de cinc-cents llibres tots dedicats, d’autors com Cocteau, Jacint Verdaguer, Duran i Bas, Pere Corominas, Rusiñol, Ignasi Iglésias, Torres-García, Prudenci Bertrana, Pujols, Plàcid Vidal, Puig i Ferreter, Dolors Monserdà, Sánchez-Juan, Joaquim Folguera i altres.
El conjunt és extraordinari. Només del líder de la Lliga Regionalista, Cambó, hi ha més de dues-centes cartes dirigides al llarg de prop de trenta anys a Joan Ventosa i Calvell, l’altre puntal del partit. Del pintor i escriptor Josep M. de Sucre hi ha prop de quatre-cents papers; del pintor, crític i historiador de l’art Feliu Elias hi ha cent cinquanta documents; de Pi i Margall, president de la Primera República, hi ha prop de setanta escrits; del poeta Zorrilla n’hi ha prop de cinquanta.
L’any 2000 va vendre la col·lecció de manuscrits a la Biblioteca de Catalunya, a un preu molt raonable, altres materials seus també hi arribarien després per donació, i més tard la col·lecció d’Il Tiberio —menys tres números extraordinaris que no pertanyien a Borràs— seria adquirida per la Biblioteca a les seves hereves. Altres parts del seu fons es poden haver dispersat.
Ramon Borràs tingué la sensibilitat i l’agudesa de detectar l’existència de fons documentals importants en perill de destrucció o d’abandó, i la seva agilitat per rescatar-los era molt més alta que la de les administracions mateixes, massa burocratitzades a l’hora d’actuar. Per això, amb la seva gestió personalíssima, va fer un servei inigualable a la preservació de la memòria històrica del país.
«La Generalitat adquiere un importante conjunto de 17.000 manuscritos». La Vanguardia [Barcelona], núm. 42.643 (28 de juliol de 2000), p. 37.
