Joan Ramon Campaner i Noceras

14/7/2021

Palma  12/9/1812  - Barcelona 14/11/1876

Joan Ramon Campaner i Noceras va néixer del matrimoni integrat per Ramon Campaner i Francesca Noceras. Després de cursar els primers estudis a la seva ciutat natal, el 1830 va traslladar-se a Barcelona i l’any següent iniciava la carrera de medicina. Prèviament, havia cursat a Palma estudis d’humanitats, lògica, retòrica i matemàtiques i, ja a Barcelona, de física experimental, agricultura i botànica. Aquesta formació multidisciplinària ens emplaça davant una personalitat polièdrica en matèria de coneixement, que va completar amb interessos per la història, la poesia i la cultura en general. Metge de professió, va ingressar a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1851, institució de la qual va ser bibliotecari i arxiver (1856-1866), cosa que prova el seu interès pel coneixement del passat. En el mateix sentit, des del 1847 va impartir classes de geografia i història a la Universitat de Barcelona. També era soci corresponsal de l’Acadèmia de Medicina de Palma i de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País.

A Barcelona, en un primer moment va residir a les cases Xifré del carrer de Llauder, número 4, tot i que posteriorment va traslladar el seu domicili al carrer de la Canuda, número 16, segon pis. Desconeixem quan va començar Campaner la seva col·lecció i quines van ser les seves fonts de proveïment d’obres d’art, però de l’anàlisi de les fonts deduïm que era algú interessat, d’una banda, en la pintura antiga, i també en el dibuix antic, ja que tenia exemplars d’Antoni Viladomat i de Manuel Tramulles que, en traspassar, van ser adquirits per Raimon Casellas als seus hereus. Avui es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Un dels aspectes més rellevants de la col·lecció Campaner és la presència d’obres importants de pintura gòtica, com tot seguit veurem. Tanmateix, sembla que aquest apartat de la col·lecció li va venir donat en adquirir bona part (o tota?) la col·lecció de Josep Genescà, de qui no posseïm gaire informació i amb qui compartia espai a la finca esmentada del carrer de la Canuda. En aquest sentit, segons la guia El Consultor del 1857 eren propietaris d’un «Museo de pinturas, historia natural y biblioteca». Pel que fa a les pintures, la guia en destaca una de l’escola senesa i altres taules dels segles xiv i xv, a més d’alguna obra llavors relacionada amb Bartolomé Bermejo, cosa que ens emplaça davant un dels primers aplecs de pintures gòtiques documentat en terres catalanes. A banda, s’hi trobaven obres de diferents escoles europees, entre les quals destacava l’espanyola, amb un nodrit grup de pintures d’autors i noms ben altisonants: «Morales, Zariñena, Ribalta, Ribera, March, Martínez, Herrera, Parra el antiguo, Arellano, F. Ricci, Vanderamen, Goya, Menendez, Miranda, los dos Juncosas, Cuquet, Viladomat, Tramulles, Montaña, Flauger, Mayol, Martí y por varios y preciosos paisajes del Caballero Cabanyes, etc.». De l’escola italiana s’esmenten obres de «Caracci, Caravaggio, Guercino, Pinturicchio, Sosoferrato, Recco, Giordano, Mola, Cesari, Tempesta, Maratta, Vaccaro, Rosa, Tiboli, Solimena, Pannini, Canfranco, etc.». Hi havia també pintures flamenques de les que no s’esmenta l’atribució, a més de «grabados antiguos y modernos muy preciosos». Quant a la col·lecció d’història natural, es comenta que era «sumamente rica y abundante en minerales, mariscos y aves, y sobresale especialmente una colección de insectos de la América meridional que cuenta más de 2.000 especies de coleópteros […], raros ortópteros, hermosísimos lepidópteros […] extraños hemípteros […] y en arácnidos la espantosa Mygale avicularia, etc. etc.». Sobre la biblioteca s’apunta que la major part estava integrada per «obras pertenecientes a ciencias, artes e historia, observándose también algunas ediciones antiguas y algún libro raro».

A dia d’avui desconeixem quins eren els motius que van portar Genescà i Campaner a compartir aquell espai, i quines obres hi va aportar cadascun. Allò que sí que sabem és que bona part de les taules gòtiques que s’exhibien al carrer de la Canuda havien estat adquirides pel primer, com la que segurament era la més important de totes, el Judici final conservat des del 1936 a l’Alte Pinakothek de Munic (inv. 10201) atribuït al florentí Gherardo Starnina (doc. 1387-1409) (figura 1), un dels grans representants del gòtic internacional a Europa, actiu a València entre el 1395 i el 1401. Genescà l’havia adquirit a Mallorca abans de 1855. En aquesta data l’obra va aparèixer publicada a la Iconografía Española de Valentín Carderera, que recull que el propietari «Lo adquirió en Mallorca donde se hallaba en un antiguo colegio fundado por el célebre Raimundo Lulio para el estudio de las lenguas orientales necesarias á los misioneros» —es refereix al col·legi de Miramar (Valldemossa). En qualsevol cas, la data tan primerenca d’adquisició per part de Genescà, juntament amb la possessió d’altres pintures medievals que després esmentarem, el confirmen com un dels pioners en el col·leccionisme de pintura gòtica en terres catalanes, avançant-se gairebé mig segle al col·leccionisme institucional.

A l’edició de 1863 d’El Consultor, Genescà i Campaner continuen compartint finca al carrer de la Canuda, tot i que ara només hi consta com a «biblioteca particular». Tanmateix, dos anys després, Víctor Balaguer es refereix a la col·lecció sense esmentar Genescà, la qual cosa segurament indica que ja era mort. En aquest sentit, a l’exposició retrospectiva celebrada a Barcelona el 1867 el Judici final de Starnina va ser cedit per Campaner. Aquesta dada, juntament amb altres que ho confirmen, demostra que el darrer va quedar-se, com a mínim, amb algunes pintures de la col·lecció un cop mort Genescà, un traspàs d’obres que va produir-se entre el 1863 i el 1867 i que també va incloure pintures de Lluís Borrassà i Antoni Viladomat. D’altra banda, la taula de Starnina no va ser l’única pintura medieval que Campaner va aportar a l’exposició retrospectiva de 1867. Al catàleg consten dues taules amb la representació de la Mare de Déu i el Nen que, cadascuna, es descriuen amb el qualificatiu de «bizantina», cosa que segurament indica que es tractaria de peces romàniques, o bé d’icones orientals. També hi va aportar una taula gòtica amb la Mare de Déu i el Nen, una natura morta de Viladomat i un retrat del comte de Floridablanca, entre altres obres.

Joan Ramon Campaner va morir a Barcelona el 14 de novembre de 1876 (La Ilustración Española y Americana, núm. vii, 22 de febrer de 1877, p. 127). L’any següent els hereus cedien a l’exposició retrospectiva celebrada a Barcelona vuit pintures gòtiques. Set d’elles es presenten com un conjunt (núm. 229-235) i estaven dedicades a sant Martí i sant Pere Màrtir, mentre que la vuitena era una «Tabla tríptica con imágenes de santos, siglo xv» (núm. 228). Pel que fa a les primeres, a l’àlbum heliogràfic editat amb motiu de la mostra es recull que les set taules havien estat prèviament propietat de l’esmentat Josep Genescà. Tal com hem defensat en un altre lloc, cal identificar la majoria d’aquests compartiments amb les restes de dos retaules que Lluís Borrassà va pintar per a la catedral de Barcelona a inicis del segle xv, per encàrrec de dos membres de la família Despujol. Un dels retaules va ser contractat el 1419 i estava dedicat a sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d’Aquino, mentre que l’altre va ser realitzat gairebé simultàniament i va dedicar-se a santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir. Van presidir les respectives capelles fins a finals del segle xviii, quan foren desmuntats i, probablement, arraconats, segons han estudiat Santiago Alcolea i Francesc Ruiz.

Genescà va fer-se amb les taules de Borrassà en data indeterminada, probablement cap als anys cinquanta del segle xix i, poc després, algunes van ser dibuixades a l’aquarel·la per Josep Puiggarí, segons va donar a conèixer Bonaventura Bassegoda. No sabem quants compartiments posseïa en total, però com a mínim eren més de deu, inclosa la central del retaule de santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir, avui en una col·lecció particular barcelonina (figura 2), que cal identificar amb la «tabla tríptica» que hem esmentat més amunt. Alguns d’aquests compartiments han aparegut en data recent en comerç, concretament, tres d’ells. Del primer dels retaules s’ha subhastat la Decapitació de sant Hipòlit i els seus familiars (Barcelona, Balclis, 25 de juny de 2020, lot 181) (figura 3), mentre que del segon s’han subhastat la Professió de sant Pere Màrtir (Barcelona, Sala de Ventas, 26 de febrer de 2020, lot 565) (figura 4), i el Miracle de sant Pere Màrtir amb els nàufrags (Madrid, Segre Subastas, 15 de desembre de 2020, lot 60) (figura 5). Les dues primeres han estat adquirides per la Generalitat de Catalunya i dipositades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les aquarel·les de Puiggarí han permès confirmar, a més, que un Calvari conservat en una col·lecció particular de Barcelona va pertànyer al mateix conjunt (figura 6).

És interessant fer notar que la majoria de compartiments d’aquests dos retaules duen una etiqueta a la part posterior on s’hi pot llegir «Mercedes Campaner de Valls» més un número de referència de cada obra. Mercedes Campaner Calvet (1851-1882) era filla de Joan Ramon Campaner, i deduïm que va heretar la col·lecció del pare. Es va casar amb Salvador Valls Saló (1834-1902), d’aquí que adoptés el cognom «de Valls» i que el fes constar a les etiquetes esmentades, que podrien tenir a veure bé amb un possible inventari de la col·lecció o bé amb la participació de les taules en alguna exposició celebrada a Barcelona al segle xix amb posterioritat a la mort de Joan Ramon Campaner. Tenint en compte que Joan Ramon va traspassar el 1876 i Mercedes el 1882, les etiquetes es devien posar a les obres entre aquestes dues dates. El darrer esment de la col·lecció té a veure amb la seva venda i dispersió, ocorreguda el 1891.

Bibliografia

Álbum heliográfico de la Exposición de artes suntuarias: celebrada en el edificio de la Universidad de Barcelona en setiembre y octubre del año 1877. Barcelona: Imprenta del Heredero de don Pablo Riera, 1878, p. 13.

Alcolea Blanch, Santiago. «Entorn de tres retaules de Lluís Borrassà». A: Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Vol. II. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 395-399.

Alcolea Blanch, Santiago. Lluís Borrassà. Decapitació dels familiars i els servents de Sant Hipòlit. Barcelona, 2020. [Informe inèdit]

Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona en 1865. Vol. I. Barcelona: Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1888, p. 217.

Bassegoda, Bonaventura. «Casellas col·leccionista: petita història d’una col·lecció». A: La col·lecció Raimon Casellas: Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1992, p. 78.

Bassegoda, Bonaventura. Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903), primer estudiós del patrimoni artístic. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2012, p. 24-25.

Cardedera, Valentín. Iconografía española. Vol. I. Madrid: Imprenta de R. Campuzano, 1855, p. 39.

Catálogo de la exposición retrospectiva de obras de pintura, escultura y artes suntuarias celebrado por la Academia de Bellas Artes. Barcelona: Imprenta de Celestino Verdaguer, 1867, p. 53.

Catálogo de la exposición de artes suntuarias antiguas y modernas: Barcelona: Narciso Ramírez, 1877, p. 13.

Escudé, Manuel M.; Corbella, Jacint. «Joan Ramon Campaner i Noceras (1812-1876) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 40 (2003), p. 97-102.

Fustagueras, Jaime. Breve reseña de los archivos, bibliotecas, gabinetes, monetarios y museos de Barcelona. Barcelona: Imprenta de la Publicidad, 1858, p. 30.

[José de Manjarrés]. Informe sobre el resultado de la Exposicion Retrospectiva celebrada por la Academia de Bellas Artes de Barcelona en 1867. Barcelona: Imprenta de Celestino Verdaguer, 1867, p. 6.

Miralpeix, Francesc. Antoni Viladomat i Manalt: 1678-1755: Vida i obra. Girona: Museu d’Art de Girona, 2014, p. 493-495.

Ruiz Quesada, Francesc. «Aportacions al coneixement de la pintura de Lluís Borrassà a la catedral de Barcelona». Lambard: Estudis d’art medieval, viii (1996), p. 229-235.

Ruiz Quesada, Francesc. «La darrera producció del taller de Lluís Borrassà. Una via per a l’aproximació a dos artistes: Lluc Borrassà i Pere Sarreal». Lambard: Estudis d’art medieval, x (1997), p. 53-96 i 233-243.

Sala, José Antonio. El Consultor: Nueva guía de Barcelona. Barcelona: Imprenta de la Publicidad a cargo de A. Flotats, 1857, p. 490.

Sala, José Antonio; Ll., M., El Consultor: Nueva guía de Barcelona, Barcelona, Establecimiento tipográfico de Narciso Ramírez, 1863, p. 77.

Velasco Gonzàlez, Alberto. «L’exposició retrospectiva de Barcelona de 1867 i els inicis del col·leccionisme de pintura gòtica a Catalunya». Lambard: Estudis d’art medieval, xxii (2012), p. 9-65.

Velasco Gonzàlez, Alberto. «Pintures de Lluís Borrassà, col·leccionisme vuitcentista i mercat artístic recent», en premsa.

Alberto Velasco Gonzàlez