Llista de fitxes Col·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

A B C D E F G H I J K L MNO P Q R S T U V W X Y Z  

Abelard Fàbrega Esteve

15/7/2021

Cabanes (Alt Empordà) 1894  - Mèxic 1991

 

Figura 1. Vlady, Retrat d’Abelard Fàbrega, llapis sobre paper (1949), 90 × 58,7 cm. (Museu de l’Empordà, Figueres.)

Figura 2. Josep Bartolí, A Baixeres. Renom i els seus tres menuts, tinta sobre cartró (1939), 38 × 29,5 cm. (Museu de l’Empordà, Figueres.)

Figura 3. Roser Bru Llop, Pati, gravat (no datat), 42,5 × 32 cm. (Museu de l’Empordà, Figueres.)

Figura 4. Pere Calders, La font de Mercuri a l’Alameda Central (Ciutat de Mèxic), aquarel·la sobre paper (1952), 47 × 34 cm. (Museu de l’Empordà, Figueres.)

Figura 5. Avel·lí Artís Gener, Chapultepec (Ciutat de Mèxic), oli sobre tela (1949), 69,5 × 69,5 cm. (Museu de l’Empordà, Figueres.)

Figura 6. Francesc Camps Ribera, Margarita, oli sobre tela (1944), 59 × 50 cm. (Museu de l’Empordà, Figueres.)

Abelard Fàbrega i Joana Just van reunir una col·lecció important d’olis, dibuixos i gravats a Mèxic, on van establir amistat amb el nucli d’intel·lectuals catalans que com ells es van veure forçats a marxar a l’exili. Aquesta col·lecció, tal com Fàbrega esmenta en el moment de la proposta de donació al Museu de l’Empordà, en una carta del 3 de novembre de 1980, volia ésser «l’inici d’unes sales representatives d’artistes exiliats amb motiu de la Guerra Civil de 1936 —fet que trunca el procés de creativitats i d’evolució de la societat catalana— que podrien ésser una mostra de la realització artística de la nostra gent en terres llunyanes, de la qual, Catalunya, recuperaria una petita part d’aquesta producció».

Fàbrega va néixer a Cabanes i, seguint l’exemple de la seva mare, que era mestra en aquest petit poble de l’Empordà, es va dedicar a la pedagogia. Tal com sabem pels estudis d’Antònia Gimbernat i Antoni Dalmau, va cursar el batxillerat lliure i la tenidoria de llibres i va exercir a l’Acadèmia Palafrugellenca (Palafrugell), i tot seguit va estudiar a l’Escola Normal de Girona, on fou deixeble del pedagog Cassià Costal. En el període d’estudiant va formar part de les Joventuts Catalanistes de Girona. El 1918 obtingué la plaça de mestre a l’Escola de Llagostera i el 1922 fou nomenat director de les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, on va exercir fins al 1931. Aquest mateix any va passar integrar-se en els grups escolars de l’Ajuntament de Barcelona i durant el període 1931-1933 fou secretari del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona dirigit per Joaquim Xirau. Militant de la Unió Socialista de Catalunya, durant la Guerra Civil s’integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en el qual fou president de la comissió de cultura i, afiliat a la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyança de la UGT, va ser-ne el primer secretari general. Fou membre de la comissió tècnica del Servei de Material Escolar i Pedagògic en representació del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) i el 1938 fou nomenat membre de la Comissió del Llibre Escolar. El 1939 Fàbrega, en la seva fugida a l’exili, va passar pel camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló, des d’on va ésser traslladat a Narbona i finalment es va poder desplaçar a Mèxic. Un cop arribat va abandonar el PSUC, perquè estava en desacord amb el pacte germanosoviètic, i allà es casà amb Joana Just Montaner, mestra d’Igualada, que havia estat alumna a l’Ateneu d’Igualada.

Joana Just era filla del republicà igualadí Francesc Just i va estudiar primer comptabilitat mercantil i tot seguit magisteri i va obtenir una beca per a l’Escola Normal de la Generalitat. Va exercir a l’Escola Unitària de Nenes i al Grup Escolar de la Generalitat fins al final de la Guerra Civil. Fou militant d’Esquerra Republicana, i el 1939 era a París, per passar tot seguit per Tolosa i Perpinyà, des d’on embarcà cap a l’exili a Mèxic. Allà Just estudia biologia a la Escuela Normal Superior i a partir del 1942 va ésser la directora de la secció preescolar del Colegio Madrid, fundat i finançat per la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles (JARE) i destinat als fills dels refugiats espanyols i tot seguit va treballar a l’escola Secundaria número 4 i fou directora de La Nueva Escuela. Quan el seu marit va obrir la llibreria i papereria, La Protectora, en homenatge a la Protectora d’Ensenyança Catalana, Joana Just s’implica activament en el negoci. Fàbrega, al marge de la política en actiu, va seguir amb una tasca reivindicativa per la llengua i la cultura catalana, des de la comissió de cultura de la Comunitat Catalana de Mèxic, que presidia Pere Bosch i Gimpera. Joana Just per la seva banda, va col·laborar a la Revista dels Catalans d’Amèrica i va ser traductora de diversos volums sobre matèria pedagògica. El 1954, juntament amb Pere Reverté, Abelard Fàbrega va fundar l’Editorial Reverté i el 1963 fou nomenat president de la Secció d’Editors de la Cambra Nacional de la Indústria i Transformació de Mèxic i l’any següent, el 1964, amb l’editor cubà José López Serrano va crear Publicaciones Culturales, que editaven llibres de text. El 1982 va rebre el premi Nacional Juan Pablos atorgat per la Cambra Nacional de la Indústria Mexicana, per la seva activitat d’editor.

Els anys cinquanta, el matrimoni Fàbrega-Just, amb un grup d’intel·lectuals catalans i les seves famílies, van constituir a Cuernavaca una comunitat d’exiliats catalans, instal·lats en bungalous, que anomenaven la petita Catalunya. És precisament aquesta xarxa de relacions amb tots els intel·lectuals catalans exiliats a Mèxic que els va permetre reunir una col·lecció rellevant artísticament i testimoni històric de l’exili català en aquell país. Amb alguns dels artistes dels quals consta obra a la seva col·lecció hi van mantenir relació d’amistat, com el cas de Tísner, Pere Calders, Josep Bartolí o Francesc Camps Ribera.

Acabat el franquisme, Abelard i Joana van retornar algunes vegades a Catalunya i fou el seu desig de donar bona part de la seva col·lecció al Museu de l’Empordà. Per la correspondència sabem, per exemple, que tenien més dibuixos de Vlady, i desconeixem el seu destí final. La donació fou acceptada per l’Ajuntament de Figueres, en aquell moment encapçalat per l’alcalde Eduard Puig Vayreda i pel Museu de l’Empordà, dirigit per Alícia Viñas. En els tràmits de la donació hi va tenir un paper important el pintor Francesc Camps Ribera, amic proper del matrimoni, que els va representar en alguns actes a Figueres, i les germanes Pecanins, que tenien una galeria a Mèxic i els van assessorar en aspectes tècnics de les obres. La recepció de les 97 obres que integraven el fons fou efectiva davant notari el 21 de març de 1982, tot i que en el document només hi consten 92 obres. Com agraïment, en aquell mateix any es va concedir la Fulla de Figuera de Plata de la ciutat a Abelard Fàbrega i al Museu de l’Empordà es van organitzar dues exposicions temporals per mostrar el llegat, el maig de 1983 i l’octubre del 1984. El 2020 el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i el Museu de l’Empordà de Figueres organitzaren conjuntament l’exposició «Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939», en la qual es recupera la història del llegat i es reprodueixen la totalitat de les obres d’aquest fons sota el comissariat de l’historiador Enric Pujol.

El fons té obres de gran qualitat estètica, com el retrat de Fàbrega realitzat per Vlady (Petrograd, 1920 - Cuernavaca, 2005), fill del polític Victor Serge, en el qual ens el mostra amb el braç estirat envers nosaltres, o bé les escenes més crues dels camps de concentració de Josep Bartolí (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995), i el gravat Pati, de Roser Bru i Llop (Barcelona, 1923), una de les artistes més rellevants de l’art xilè contemporani. També hi són presents obres dels pintors Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener (Tísner), Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Enric Climent Palahí, Carme Cortés i Lladó, Francesc Moreno i Capdevila, Josep Narro, Marcel·lí Porta Fernando, Toni Sbert Callao, Jaume Oates, i amb obres d’abans de la Guerra Civil, Manolo Hugué, Emili Grau Sala i Emili Bosch Roger.

A banda de la col·lecció d’art tenien una rellevant biblioteca de llibres d’art, literatura i pedagogia que van donar repartida entre la Biblioteca de Catalunya, l’Ateneu Igualadí i la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera. El seu arxiu personal es troba dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Bibliografia i fonts

Carta d’Abelard Fàbrega a Alícia Viñas, directora del Museu de l’Empordà, 3 de novembre de 1980. Figueres: Arxiu Museu de l’Empordà. Fons Abelard Fàbrega.

Dalmau, Antoni; Gimbernat, Antònia. «Abelard Fàbrega, mestre i editor. Director de les escoles de l’Ateneu Igualadí». Revista d’Igualada, 58 (abril 2018), p. 15-25.

https://cabanesemporda.com/2014/06/10/abelard-fabrega/

Jiménez, Xavier; Playà, Josep. «Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra». Hora Nova, 336 (25-31 octubre 1983).

Llegat Fàbrega. Pintors Catalans a l’exili [catàleg d’exposició]. Museu de l’Empordà, 31 (maig-agost 1983).

Llegat Fàbrega. Segona part. Pintors Catalans a l’exili [catàleg d’exposició]. Museu de l’Empordà, 37 (octubre-desembre 1984).

Pujol Casademont, Enric; Faxedas, Lluïsa; Traverso, Enzo. Art i exili: Artistes de l’exili català del 1939. Figueres: Ajuntament de Figueres: Museu Memorial de l’Exili, 2019.

Mariona Seguranyes Bolaños

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal