La vida d’Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d’Esponellà (figura 1) ve marcada per un esperit d’investigació i estudi de la nostra història, i especialment pel seu lloable esperit col·leccionista per salvaguardar un extens patrimoni que forma part de la història de Catalunya.
En conceptes generals, les col·leccions principals són: l’arxiu familiar i valuoses peces de bibliofília, pintura, escultura i indumentària.
Aquestes col·leccions havien estat reunides per la família Fortuny, al llarg dels anys, en el seu palau del carrer de Casp de Barcelona, palau que ocupava l’illa compresa entre els carrers de Casp, Bruc, Gran Via i Roger de Llúria i que l’any 1913 es va vendre.
Amb l’enderroc del palau les col·leccions es van disseminar entre: el carrer de Casp, número 21, principal (els pisos que es van construir i que era la nova residència dels barons), Can Sentromà (una gran masia de Tiana) i llocs tan distants com podien ser uns magatzems d’Almacelles (Segrià) —nucli urbanitzat i repoblat el 1773 per un avantpassat del baró— o el mateix Esponellà (Pla de l’Estany), al gran casal on actualment resideix l’Ajuntament i que està presidit per les restes del castell dels barons, excavat per la Diputació de Girona.
L’any 1931 Epifani de Fortuny, a la mort del seu pare, va rebre la complexa herència, i amb ferma voluntat del que avui en diem activisme cultural, va concentrar tot el patrimoni a la masia de Can Sentromà (figura 2), on l’any 1936 ja tenia les col·leccions guardades procedents d’Almacelles i d’Esponellà.
Al llarg dels anys s’incorporaren les peces arqueològiques trobades a la vil·la romana que es descobrí a la finca l’any 1934 i que s’excavà sota el control del professor Serra i Ràfols.
Totes aquestes col·leccions es podien haver perdut durant els anys de la guerra, ja que la finca es convertí en centre de comandament de les tropes republicanes, però el cap de les forces, de nom Rojo, va veure al museu el bust del general Salazar, sogre del baró, i el comandant digué al baró que, tal com rebia ell la finca, la trobarien en acabar-se la guerra, ja que ell va ser l’assistent del general durant anys i en tenia un bon record. I va complir la promesa.
Patrimoni reunit a la masia Can Sentromà de Tiana (1931-2015)
Edifici A: arxiu
Inaugurat l’any 1950, és un edifici adjacent a la capella, en el qual es van agrupar i classificar més de 200 caixes amb documentació, i el mateix nombre d’altres amb escrits complementaris (figura 3).
Eren documents testamentaris, compres i vendes i anotacions familiars de:
Família Berart. Gaspar Berart va ser el primer baró d’Esponellà. El títol li va ser concedit l’any 1717 per l’arxiduc Carles d’Àustria per mèrits en la defensa de Barcelona com a cap de les milícies d’Argenters. Organitzà i finançà un petit exèrcit al Pla de l’Estany. El títol va ser reconegut pel rei Felip V en virtut del tractat d’Utrecht.
Família Fortuny. A finals del segle xviii, un descendent de la família Fortuny, notaris a Vall-de-roures (Matarranya) s’establí a Mataró, on es va casar amb la darrera pubilla Sentromà, Maria Teresa Sentromà i Guàrdia.
A finals del segle xix Epifani de Fortuny i de Carpi va demanar la rehabilitació del títol de baró d’Esponellà, que no havia estat en ús des del primer baró, Gaspar Berart, i que per matrimonis familiars li corresponia, i va ser rehabilitat per Alfons XIII com a segon baró d’Esponellà.
Família Sentromà. Es conserva tota la documentació testamentària des de finals del segle xii fins al 1815, en què la darrera pubilla es casa amb Epifani de Fortuny.
Famílies Guàrdia, Cortiada, Carles i Pou. Per matrimoni s’emparentaren amb la família Fortuny.
També es conserven diversos pergamins, algun dels més antics conservats a Catalunya, que evidencien la riquesa de l’arxiu.
Edifici B: capella
Edifici del segle xv construït sobre una capella del segle x, amb peces notables com el retaule del taller de Rafael Vergós del segle xv (figura 4), i escultures religioses de Joan Roig i Solé, Ramon Amadeu i una màscara de cera de la cara de sant Carles Borromeu ja mort.
Edifici C: biblioteca
El 1959 es va inaugurar la biblioteca, amb més de 15.000 llibres (figura 5), que comptava amb una bibliotecària contractada.
Dins de les col·leccions cal destacar els llibres de l’Associació de Bibliòfils de Catalunya (grup Els XII) i més de 1.200 volums sobre la Guerra Civil, molts d’ells prohibits en l’etapa franquista.
A la biblioteca, anualment (entre el 1974 i el 1984), es van celebrar conferències i concerts.
Edifici D: tesaurus
Es van destinar dos edificis a tesaurus o magatzems de classificació i exposició de ceràmiques (figura 6). La participació d’assessors italians en les excavacions va ajudar a classificar les ceràmiques de les excavacions, catalogar-les en caixes i fer un diari detallat de les estratigrafies per poder datar totes les construccions.
Edifici E: museu
Annex a la biblioteca es va construir el museu, que guardava les peces trobades a les excavacions de la vil·la romana.
S’hi exposaven peces de marbre com el déu Pan, del segle iii, anells amb figures incises com la deessa Niké o el Tritó, forrellats, ceràmiques estampillades, marbres, atuells de ceràmica i una variada col·lecció de bronzes (fíbules, monedes) i de peces d’os (pintes, agulles, raspadors), etc.
Com a peces grans hi havia dolis i àmfores. Finalment, cal citar les maquetes de les excavacions i de les instal·lacions de premsatge del vi.
Edifici F: la casa
1) Col·lecció de mobiliari estil Lluís XVI. Procedent del palau de Barcelona, es portà a Sentromà un ric mobiliari amb taules de marqueteria, grans miralls i llits sumptuosos (figura 7).
2) Col·lecció de vestits dels segles xvii i xviii (figura 8). Cal remarcar:
— Un vestit de prohom barceloní i, dels femenins (1770), dos vestits brodats, un amb fil d’or i l’altre amb fil de plata.
— Set casaques de festa del segle xvii.
— Vuit armilles brodades.
— Quinze ventalls (dos amb peces d’ivori i dos pintats per La Tour, pintor de cambra de Lluís XV).
3) Col·lecció de figures de pessebre de l’escultor Ramon Amadeu (1745-1821). Trenta-vuit figures nadalenques.
4) Col·lecció de figures de la deessa Tanit. Procedents d’excavacions de la cova des Cuieram, a Eivissa, vint-i-quatre figures.
5) Col·lecció pictòrica. També hi havia un llegat pictòric, amb vint-i-un quadres dels grans mestres (Urgell, Cusachs, Casas, Sorolla) i d’altres de menys coneguts (figura 9).
Cloenda
La mort d’Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, l’any 1989 va portar un deteriorament del patrimoni de Can Sentromà. En aquell moment es marcaren altres objectius i algunes col·leccions es van perdre.
Al cap d’uns anys es produí la venda de la finca de Can Sentromà a un grup inversor.
Afortunadament (al meu criteri) alguna de les col·leccions més importants són en lloc segur, com l’arxiu, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya gràcies a les gestions del net del baró, Carles de Fortuny.
Les col·leccions d’indumentària es dipositaren al recentment creat Museu d’Esponellà, i les figures d’Amadeu, al Museu d’Olot.
