c. 1857
- Barcelona 29/1/1931
El Fons Lambert Mata de Ripoll
L’origen d’aquest fons, en la seva doble vessant bibliogràfica i pictòrica, rau en la deixa que el patrici i col·leccionista d’orígens ripollesos Lambert Mata i Sala (figura 1) feu a l’Hospital de Ripoll nomenant-lo hereu dels seus béns artístics i literaris just el dia abans de morir; l’Ajuntament de la vila decidí de fer-se’n càrrec.
Aquest fons ha estat inventariat diverses vegades: la primera, l’any 1937, per la bibliotecària Ramona Masvidal; la segona, el 1971, quan l’Ajuntament de Ripoll l’encarregà a un grup d’universitaris amb l’objectiu de reordenar-lo definitivament. La darrera data de 1981.
El fons bibliogràfic (figura 2) el componen un total de 60.000 volums entre llibres impresos, manuscrits, pergamins, premsa, revistes, pamflets publicitaris… D’entre aquest riquíssim fons cal destacar-ne els següents:
— Dels llibres impresos, dues edicions incunables impreses a Venècia el 1489 i el 1490 i dedicades a la figura de sant Benet: la seva regla i una hagiografia deguda a la ploma del papa Gregori I, respectivament.
— Una edició de La Celestina de l’any 1543 (figura 3), única al món segons el Manual del librero hispano-americano, de Palau i Dulcet. Aquesta obra és considerada la perla del llegat bibliogràfic.
— Una edició datada de 1515 de l’Arbre de Ciència, de Ramon Llull; del mateix autor trobem una versió en castellà del mateix títol, de 1663, i una edició també en castellà de Blanquerna, de 1749.
— La Constitució de Carles III de l’any 1706 (Constitucions, Capítols, y Actes de Cort, fetas, y atorgats, per la S. C. R. Magestat del Rey Nostre Senyor Don Carlos III, Rey de Castella, de Aragó, Comte de Barcelona). Aquestes corts van ser convocades per l’arxiduc Carles d’Àustria, i van ser les darreres convocades a Catalunya fins a la recuperació del Parlament català l’any 1932; val a dir que representen la darrera manifestació del constitucionalisme català abans de ser abolit pel Decret de Nova Planta.
Pel que fa a manuscrits, cal destacar-ne els que segueixen:
— El núm. 21, unes taules astrològiques del segle xv; se’n conserven dues còpies: la de la Biblioteca Nacional de París i la de Ripoll. La de Ripoll és més completa car conté anotacions a banda que ens permet conèixer el català científic d’aleshores.
— El núm. 23, Com lo infant Martí fou lo desè Rey de Aragó e compte de Barcelona, de 1426 (figura 4); és obra del monjo escrivà de Poblet Pere Arnau i dels monjos il·luminadors Marfors i Joan Ballester.
— El núm. 45, un tractat de medicina del segle xv, traduït de l’àrab al llatí.
— El núm. 68, del literat Francesc Fontanella (1622-1683); l’investigador de la UdG, Josep Valsalobre en feu al seu moment un acurat estudi en què posà de manifest que és l’obra de Fontanella que conté més composicions poètiques; que és l’únic amb dos pròlegs, l’un destinat al públic lector i l’altre a una dama, la seva estimada Gileta; al llarg de les seves pàgines, ens desvela el nom real de la dama: Maria Teresa Am.
— Un altre manuscrit molt interessant, és l’original de La fugida a Egipte, de mossèn Jacint Verdaguer.
Pel que fa a l’apartat d’hemeroteca, aquí s’hi recullen gairebé totes les publicacions aparegudes des de mitjans del segle xix fins al primer terç del segle xx.
El fons pictòric el componen una cinquantena d’obres (vegeu la llista «Lambert Mata» Fons pictòric), a més a més d’una carpeta amb quatre dibuixos d’Antoni Viladomat, tots ells de temàtica religiosa; dinou dibuixos de Modest Urgell signats amb els pseudònims Katuful, Catul i Koki, un paisatge de Sant Joan les Fonts, de Josep Berga i Boada, i tres retrats al carbó amb punts de clarió de Marcel Pic. Un punt i a part mereix una obra ben singular: l’àlbum de dibuixos eròtics, un total de trenta-vuit, dos dels quals aquarel·lats, titulat Academias autógrafas, d’Eusebi Planas i Franquesa, elaborats entre els anys 1868 i 1871.
El fons pictòric fou estudiat per la professora Maria Antònia Heredero, del Departament de Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i en el seu informe destaca que bona part dels quadres havien estat reentelats en algun moment o altre, que hi havia un nombre no gens negligible de marcs amb un cert valor per la qualitat de la seva factura i, finalment, l’absència de peces de gran valor. Cal dir que la peça més valuosa, un quadre signat per Guido Reni, va desaparèixer els anys de la Guerra Civil, segons consta en el primer inventari de 1937.
A part d’unes poques natures mortes i algun paisatge, bona part de les obres són de temàtica religiosa, pertanyents a les escoles hispànica, flamenca i italiana; els pintors catalans estan representats per Josep Berga i Boada (Camps de gallarets i el dibuix al carbó Nen que rega), Marià Vayreda (Paisatge), Vicent Nicolau Cutanda (Escolanet), Dionís Baixeras (Pastor), Juli Borrell (Parella d’ancians), Mateu Balasch (Sepultura de Roma) i Joan Llimona amb una litografia.
Posteriorment al Fons Lambert Mata s’hi afegí una aquarel·la de Ceferino Olivé de l’any 1961, que representa la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll.
