20/7/2021
Alexandria (Egipte) 15/6/1860
- Manila (Filipines) 29/4/1939
|
Figura 1. Juan Mencarini i la seva esposa, Rosario Blanco Mendieta, davant la seva residència de Xangai. Fotografia familiar cedida per Rosario Mencarini Ruiz. |
|
Figura 2. Fotografia de Brangulí, 9 × 12 cm, de la vitrina d’arqueologia i etnografia oriental a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. (Arxiu Nacional de Catalunya Fons ANC1-42 / BRANGULÍ, codi ANC1-42-N-34205.) |
|
Figura 3. Juan Mencarini, Cuisinier ambulant, albúmina, publicat a Commerce, industrie, outils, ustensiles, meubles, vetements, costumes, types des habitants du Fokien (1895). (Museu d’Història Natural de Lilla, digitalització del grup de recerca ALTER (UOC).) |
Juan Mencarini Pierotti (figura 1) fou un dels principals divulgadors de la història i la cultura de l’Àsia oriental a Espanya al tombant del segle xx. Pioner en la filatèlia i la història postal de la regió, també contribuí al desenvolupament de la fotografia amateur. Tot i que la seva vida i tasca professional es desenvolupà a l’Àsia, va mantenir contactes amb Catalunya i Espanya que donaren com a resultat contribucions importants a col·leccions i museus.
Mencarini va néixer a Alexandria i va créixer a Singapur i Manila, sempre seguint els destins del seu pare, Albino, natural de Viterbo. La seva residència a la Xina s’estén del 1879, quan Albino fou nomenat cònsol d’Espanya a Hong Kong, fins al 1923, quan es retirà a les Filipines. La seva mare, Ida Pierotti, era originària de Lucca, a la Toscana, i la seva única germana, María del Carmen, es casaria amb Víctor Maria Concas i Palau, qui fou ministre de Marina i conseller d’Estat.
L’any 1881 Mencarini ingressà a les Duanes Marítimes de l’Imperi Xinès, oficina encarregada de la recol·lecció dels aranzels del comerç marítim. Durant tres dècades, Mencarini ocupà càrrecs a diferents ciutats xineses (Canton, Xiamen, Taipei, Xangai, Fuzhou, Hankou), atenyent finalment la posició de Comissionat de Xiamen (Fujian). En paral·lel a la seva activitat professional, Mencarini compila catàlegs descriptius de segells de la Xina i de Filipines, i fou membre de la Royal Asiatic Society, la Società Asiatica Italiana i la Real Sociedad Geográfica de España, institucions per a les quals va preparar estudis històrics. Apassionat del poder il·lustratiu i pedagògic de la fotografia, Mencarini va ser sempre un amateur d’èxit, i va participar en la fundació de les primeres associacions de fotògrafs amateurs entre els estrangers residents a les ciutats xineses de Xangai i Fuzhou.
Entre 1887 i 1889, Mencarini va obtenir un permís d’absència durant el qual va viatjar a Itàlia i Espanya. L’estiu de 1888 Mencarini representà l’illa de Taiwan a l’«Exposició Universal de Barcelona», si bé la major part d’objectes artístics i etnogràfics del seu estand provenien de la Xina continental. Aquesta tasca de representació en fires internacionals era habitual entre oficials de les duanes xineses, seguint l’impuls del seu comissionat en cap, el nord-irlandès Robert Hart.
En acabar l’exposició, Mencarini va donar objectes etnogràfics de Taiwan a la Corona espanyola, amb destinació al Museu d’Ultramar, i una petita col·lecció a la ciutat de Barcelona, per al Museu Martorell: el Fons Documental de la Junta de Ciències Naturals inclou el donatiu (Id0203), a través del metge Evaristo Batlle, de «varis ídols procedents de diferents temples, i una col·lecció de llibres, una col·lecció de dibuixos i una de quadres». Però la donació més important fou la que rebé Víctor Balaguer per al seu recent museu de Vilanova i la Geltrú (figura 2). D’aquesta donació, que ha estat examinada en profunditat per la historiadora Mònica Ginés Blasi, destaquen una col·lecció de monedes d’època imperial, única a Catalunya; diverses figures votives de porcellana i ceràmica de la dinastia Qing, mostres de pintura fan kwae, a més de llibres, àlbums i col·leccions d’ous i cloïsses taiwanesos. La donació de Mencarini, que s’explica en part per l’ajut de Balaguer en la publicació pòstuma i difusió de les traduccions de Píndar del pare de Mencarini, conforma en el moment present el gruix de la col·lecció oriental del museu, junt amb altres objectes donats per Eduard Toda i Güell i Francesc Abellà, entre d’altres.
Per la seva banda, la part més important de la seva producció fotogràfica està inclosa en l’àlbum Commerce, industrie, outils, ustensiles, meubles, vetements, costumes, types des habitants du Fokien, un catàleg de vora vuitanta imatges de la regió de Fuzhou i del qual actualment se’n conserven dues còpies al Museu d’Història Natural de Lilla (figura 3) i a la biblioteca del Museu Guimet de París. Mencarini obtingué les fotografies per encàrrec del cònsol francès a la ciutat, Ernest Frandon, qui va remetre l’àlbum, junt amb mostres d’objectes i tèxtil, a cambres de comerç i museus francesos. Les fotografies de Mencarini inclouen vistes i paisatges, amb especial atenció als conreus i les tècniques agrícoles, i documenta extensament oficis tradicionals, venedors ambulants i tipus humans, en la línia de la fotografia antropològica del segle xix. A Espanya, Mencarini va publicar un bon nombre d’imatges a la premsa il·lustrada com a complement d’articles de divulgació.
En abandonar les Duanes Imperials el 1912, Mencarini exercí durant quatre anys d’agregat comercial del consolat espanyol a Xangai i s’establí com a agent comercial d’importació i exportació sota la firma Mencarini & Co. El 1923 es retirà a Manila, on fins a la seva mort, el 1939, Mencarini encara exercí de professor de xinès de funcionaris de la hisenda filipina i continuà amb la seva activa vida cultural.
Bibliografia
Bru, Ricard. «El col·leccionisme d’art de l’Àsia oriental a Catalunya (1868-1936)». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Mercat de l’art, col·leccionisme i museus: Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles xix i xx. Bellaterra [etc.]: Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], 2014. (Memoria Artium; 17)
Ginés Blasi, Mònica. «Estudi preliminar de la col·lecció de moneda xinesa de la Biblioteca Museu Balaguer». Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, núm. 4 (2011), p. 115-128.
Ginés Blasi, Mònica. El col·leccionisme entre Catalunya i la Xina (1876-1895) 1885. Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història de l’Art, 2013.
Mencarini, Juan. Catálogo descriptivo de los sellos de correos y tarjetas postales de las Islas Filipinas. Manila: Imp. de Loyzaga y Ageo, 1896.
Mencarini, Juan. «Formosa. Apuntes para un estudio». Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. 38 (1896), p. 210-277.
Mencarini, Juan. «Note on the postage stamps of China, 1878-1905, with descriptive catalogue and plates of the various issues». Imperial Maritime Customs, Returns of trade and trade reports, Appendix M, Shanghai, Statistical Dept. of the Inspectorate General, 1905, p. 50-81.
Mencarini, Juan. Conferencia dada por don Juan Mencarini en la Cámara de Comercio de Barcelona el día 6 de diciembre de 1912. Barcelona: Félix Costa, 1912.
Mencarini, Juan. «Fukieng and Foochow». Philippine Social Science Review, vol. 2, núm. 1 (1930).
Ortells-Nicolau, Xavier. «Juan Mencarini and amateur photography in fin-de-siècle China». Kritika Kultura, 30/31 (2018).
|