Llista de fitxes Web del projecte

Ramon Foguet i Foraster

17/7/2019

Sant Martí de Maldà (Urgell) 25/1/1729  - Tarragona 16/11/1794

 

Retrat del canonge Ramon Foguet, anònim, conservat al Museu Diocesà de Tarragona. 

Fou un dels diversos fills de Josep Foguet, pagès, i de Caterina Foraster. Entrà molt aviat al Seminari de Tarragona i als disset anys continuà els estudis a la Universitat de Cervera, en la qual es va graduar en dret civil i canònic i es doctorà en filosofia, disciplina que va ensenyar a la càtedra corresponent. Com altres parents molt propers, fou nomenat canonge del capítol de la catedral de Tarragona (l’any 1751, quan encara era molt jove). Va obtenir el 1789 la dignitat d’ardiaca de Vila-seca (la segona en importància del capítol), que mantingué fins a la mort, i exercí diversos càrrecs com a canonge, com el de jutge sinodal, el de subdelegat de la Santa Croada, el d’arxiver capitular i el de vicari general. Fou, a més, diputat eclesiàstic i comissionat provincial a la Cort. El 1769 va formar part de la junta municipal encarregada d’atendre l’alienació dels béns dels jesuïtes expulsats.

Bon coneixedor del llatí i del grec, Foguet fou la figura clau de la cultura tarragonina de la segona meitat del segle xviii i l’erudit local de referència i de consulta obligada per a tots els il·lustrats peninsulars. Entre 1759 i 1760, va emprendre amb el seu amic mallorquí Bartomeu Pou (també eclesiàstic i col·laborador de Finestres) una recopilació d’inscripcions llatines de l’antiga Tàrraco, que dissortadament no van arribar a concloure. Després es va limitar quasi exclusivament a servir de guia i d’informador per a diferents erudits hispànics (viatgers o corresponsals) i van ser aquests els qui van publicar els treballs o estudis més interessants sobre les antiguitats tarraconenses. Fou, evidentment, un eficient col·laborador del Sylloge inscriptionum romanarum (1762) de Finestres i de l’España sagrada (1769) de Flórez, a qui facilità tota mena de notícies, dades i gestions, entre les quals podem esmentar la connexió amb l’artista Francesc Bonifàs i Massó, autor d’uns quants dels magnífics dibuixos dels gravats del tom xxiv d’aquesta última obra, tal com demostren les vint-i-nou cartes —trameses per Flórez a Foguet entre 1762 i 1768 i copiades i remeses el 1833 a la Real Academia de la Historia pel també canonge tarragoní Domènec Sala— que ha publicat el professor F. J. Campos. Un altre dels autors que va tenir relació amb Foguet fou el jesuïta Joan F. de Masdéu, qui va incloure a la seva voluminosa Historia crítica de España (publicada a partir de 1784) un interessant apèndix epigràfic i numismàtic farcit amb nombrosos materials tarraconenses (tom xix, 1800).

Foguet dictà testament el 16 de juny de 1790 i hi va afegir un parell de codicils quatre anys després, uns documents aleshores custodiats pel notari Eudald Gavella i que avui es conserven a l’Arxiu Històric de Tarragona. Donà al convent de franciscans de Tarragona els quatre mil volums de la seva important biblioteca, així com una gran quantitat de fragments de «barros antiguos» (ceràmiques de vernís negre i terra sigillata) amb segells i grafits, un gabinet amb més de quinze mil monedes, diverses antiguitats i peces d’història natural, a més de diferents obres de reconeguts pintors, que van formar un excel·lent museu-biblioteca obert als visitants curiosos, el primer d’aquesta mena a la ciutat. Si llegim els elogis que li van dedicar en lletra impresa personatges tan destacats com Finestres, Flórez, Ponç (castellanitzat Ponz) o Masdéu, podem capir la categoria humana que va assolir i el seu prestigi intel·lectual. El suara esmentat Antoni Ponç i Piquer (1725-1792) va fer una interessant referència a l’important conjunt arqueològic, artístic i bibliogràfic que Foguet guardava a casa seva i que ell va poder veure i apreciar:

«Algunas de las referidas piedras [amb inscripcions romanes] las posee Don Ramón Foguet, Canónigo de esta Santa Iglesia, y él mismo me ha suministrado las copias. El nombre de este buen amigo, y favorecedor mío ya se halla mencionado con igual motivo en las obras del Maestro Flórez, y de Don Joseph Finestres; pero yo debo añadir (aunque será con mucho desagrado suyo), que he encontrado muy pocas personas en mis viages por España tan inflamadas por el provecho, y honor de la Nación, tan prontas a contribuir, y trabajar en quanto puede ser del caso a su ilustración; siendo su casa un depósito, donde cualquier sabio, y curioso encuentra con que satisfacer su buena inclinación en libros, pinturas, medallas, y otras cosas dignas del gusto más refinado, como lo tiene el expresado Señor Foguet, a quien el Público será deudor de muchas de las especies que he referido, si llegan á publicarse. La librería del Señor Foguet es copiosa, y de obras muy raras, particularmente de Autores Españoles. Su colección de medallas de todos tamaños, y metales, de Emperadores, Colonias, familias, latinas, griegas, celtibéricas, &c. es considerable. Entre sus quadros los hay de Carducho, de Rivera, de Ribalta, de Orrente, de Juncosa, y de otros Artífices acreditados».

En la nota necrològica apareguda a la Gazeta de Madrid el 2 de desembre de 1794 (p. 1417), entre altres coses, s’hi assenyala:

«Había juntado tantos libros, medallas y pinturas que su museo fue freqüentado de los curiosos viageros, y hoy es uno de los más preciosos ornamentos de esta ciudad. Se combinaron felizmente sus facultades, su genio amador de la antigüedad, y su domicilio donde hay tantas. No solo en este buen gusto fue exemplo a los Eclesiásticos pudientes, sino también en todas las virtudes de su estado, especialmente en la aplicación a las letras, y en la caridad con los pobres».

En el discurs biogràfic pòstum sobre Foguet que publicà l’any següent el frare i historiador Josep Rius, hi ha una quantificació d’aquell llegat patrimonial:

«El Monetario del Señor Foguet contiene unas tres mil Medallas, algunas Cornelinas y Camafeos, y a juicio de los hábiles en la materia son muy particulares y preciosas [...]. Sobre los tiestos o barros hallados en los campos vecinos a Tarragona compuso el Señor Arcediano una nerviosa Disertación, en que prueba con erudición y energía, no ser Seguntinos e iguales a los que en 1779 publicó en otra erudita Disertación el Excelentísimo Señor Don Antonio Valcárcel Pío de Saboya y Moura Conde de Lumiares; sino de fábricas que había en Tarragona, dando a esta Ciudad aquel no conocido ramo de industria en unos tiempos, en que así como daba el nombre a la mayor parte de España excedía a todas sus Ciudades, en la magnificencia de Palacios, aquaductos, Circo, Amfiteatro &c. A la verdad en su Museo existente en este nuestro Convento de Tarragona se ven 280 barros de calidades y especies distintas por sus relieves, oficinas, o nombres de los sujetos a cuyo uso se fabricaron, y de todo este número solos ocho se parecen à los 78 barros que publicó el Conde de Lumiares».

La major part dels objectes llegats per Foguet va desaparèixer o es va dispersar entre 1811 i 1813 arran del violent assalt i la consegüent ocupació de la ciutat per les tropes de Napoleó. A Madrid, a l’arxiu de la Real Academia de la Historia, es conserven dos manuscrits (de 1803 i 1807) signats pel també canonge de Tarragona Carlos B. González de Posada, continuador de la tasca de Foguet, que fan referència als citats segells i grafits sobre ceràmiques romanes.

Bibliografia i fonts

Campos, F. J. «Correspondencia del agustino Enrique Flórez con el canónigo D. Ramón Foguet i Foraster». Butlletí Arqueològic, èp. v, núm. 19-20 (1997-1998), p. 271-311.

Domínguez Bordona, J. «La biblioteca de Don Ramón Foguet, canónigo tarraconense (1725 [sic] -1794)». A: Miscel·lània Puig i Cadafalch. Vol. I. Barcelona, 1951, p. 243-253.

Güell i Junkert, M. Notes per a l’estudi d’una família d’altes dignitats eclesiàstiques de la Seu de Tarragona (segle xviii): Els Foguet, Tarragona, 1991.

Massó Carballido, J. «Arqueologia i col·leccionisme il·lustrats a Tarragona (1760-1813)». A: Bassegoda, B.; Domènech, I. (dir.). Antics i nous col·leccionistes: Materials per a la història del patrimoni artístic de Catalunya. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, p. 83-107.

Massó Carballido, J. «Foguet i Foraster, Ramon». A: Diccionario biográfico español. Vol. 20. Madrid: Real Academia de la Historia, 2011, p. 315-316.

Massó Carballido, J. «Foguet Foraster, Ramon». A: Güell, M.; Rovira i Gómez, S.-J. (coord.). Biografies de Tarragona. Vol. III. Benicarló, Onada, 2013, p. 55-56.

Montesinos i Martínez, J. Terra sigillata: Antigüedades romanas i. Madrid: Real Academia de la Historia, 2004, p. 237-324.

Oración fúnebre que en la exequias celebradas por los PP. Franciscos de Tarragona a la buena memoria de su bienhechor el ilustre D.r D.n Ramón Foguet, Canónigo que fue, y Arcediano de Villaseca Dignidad de la Metropolitana de Tarragona, en el día 16 de Mayo de 1795 dixo el P. Fr. Josef Rius ex-lector de Filosofía, Religioso de la referida Orden, y su Bibliotecario en el mismo Convento. Tarragona, 1795.

Ponz, A. Viage de España, en que se da noticia de las cosas más apreciables, y dignas de saberse, que hay en ella. Tom XIII. 2a ed. Madrid: Viuda de Ibarra, Hijos y Compañía, 1788, p. 188-189 (§ 66).

Ruiz i Porta, J. «Els canonges Foguet y González de Posada, archeólechs de Tarragona». Boletín Arqueológico, èp. ii, núm. 3 (1914), p. 93-144.

Jaume Massó Carballido

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal