c. 1875
- Barcelona 13/4/1956
Pere Mir Martorell (figura 1) fou un industrial vinculat a les empreses tèxtils Manufacturas Valls, SA i Vda. de José Tolrà, SA. Es casà amb Delmira Amorós. Dins del món de les arts tenia amistat amb Josep Clarà, Gustau Gili i Sebastià Gasch.
A la seva casa de la part alta de la rambla de Catalunya de Barcelona reuní una notable col·lecció d’art, especialment de pintura dels segles xix i xx. Hi havia obres de Martí i Alsina —un d’ells un paisatge proper a l’estil de Friedrich—, un paisatge de Joaquim Espalter, Modest i Ricard Urgell, un Erasme de Lasarte de Venècia, un gran retrat femení de Dionís Baixeras, Anglada Camarasa, Isidre Nonell, Xavier Gosé, Joan B. Porcar, una gran vista de Barcelona d’Olga Sacharoff (figura 2) o olis d’Alexandre Cardunets.
Malgrat centrar-se en pintura catalana, també tenia alguna peça forastera, com un Giorgio de Chirico. A la mort dels seus fills Pere, Jesús —acadèmic de Ciències i Arts—, i Carles, la col·lecció es dispersà. El retrat a l’oli, realista però amb un accent «Dau al 7» a la solapa, que li va fer Antoni Tàpies el 1950, rar exemple de retratisme convencional en l’obra d’aquest pintor, passà després a la col·lecció del Cercle del Liceu de Barcelona, entitat de la qual Mir Martorell era soci.
«Necrología. Don Pedro Mir Martorell». La Vanguardia (15 abril 1956), p. 24.
