Llista de fitxesCol·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

Maties Muntadas i Rovira

20/7/2021

Barcelona  1854  - Barcelona 2/8/1927

 

Figura 1. José Mongrell, Retrat de Maties Muntadas Rovira. Fotografia del llibre La colección Muntadas, Barcelona, 1931. (Col·lecció particular.)

Figura 2. Residència Muntadas, galeria (Barcelona, 1909). Fotografia: Adolf Mas. (© Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas.)

Figura 3. Pere Garcia de Benavarri i taller, Banquet d’Herodes, tremp, relleu d’estuc i daurat amb pa d’or sobre fusta (c. 1470). (© Museu Nacional d’Art de Catalunya.)

Figura 4. Santa Llúcia, grup de Sant Bertran de Comenge, talla en fusta policromada (c. 1300). (© Museu Nacional d’Art de Catalunya.)

Figura 5. La colección Muntadas, Barcelona, Oliva de Vilanova, 1931, p. 13.

Figura 6. Dipòsit de peces confiscades al Museu d’Art de Catalunya al Palau de Montjuïc, sala de conferències, juliol de 1936. Fotografia: Joan Vidal i Ventosa. (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona.)

Maties Muntadas (figura 1) fou un col·leccionista summament reconegut del seu temps, ja que va aconseguir crear una de les col·leccions d’art més importants del nostre país. Home de negocis, alt estatus social i un gust depurat per l’art, especialment d’època medieval i moderna, van fer d’ell una de les principals figures de la nostra història del col·leccionisme.

Enginyer químic, empresari i director de la fàbrica La España Industrial, aquest és el perfil professional de Maties Muntadas, qui es va encarregar de la direcció de la fàbrica durant el període de 1880 fins a la seva mort, l’any 1927. Aquesta fàbrica tèxtil ubicada al barri de Sants de Barcelona era herència familiar del seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny (Igualada, 1816 - Barcelona, 1880), casat amb Francesca Rovira i Torelló, amb qui va tenir dos fills, Maties i el seu germà Manuel. Sota la seva direcció, malgrat passar per diferents alts i baixos, es van incorporar a la fàbrica avenços en l’àmbit tècnic de la maquinària de producció de teixits i estampats. Alhora també li han estat molt reconegudes les millores socials que va portar a terme per als seus treballadors.

Els seus mèrits empresarials li van portar el reconeixement del rei Alfons XIII, qui li va concedir, l’any 1909, el títol nobiliari de Santa Maria de Sants (o Sans).

En l’àmbit personal, Maties Muntadas es va casar amb Carme Estruch i Malet (Barcelona, 1857-1930), el dia 11 d’octubre de 1878. Van tenir tres filles: Maria del Carme, Josepa i Francesca, i formaren una de les famílies més destacades de la societat barcelonesa. L’èxit empresarial, l’entrada a l’alta societat espanyola i la seva fortuna li van atorgar un important reconeixement social amb presència a les institucions públiques i relacions polítiques i civils, que segurament li van obrir moltes portes a allò que era la seva gran passió: el col·leccionisme d’art.

Les paraules d’un dels seus coetanis més destacats, Joaquim Folch i Torres, ens apropen a la seva figura per entendre com vivia Maties Muntadas per la seva col·lecció: «Home de gust depurat, educat en la visió de les grans obres d’art dels museus d’Europa que coneixia a meravella, l’il·lustre col·leccionista fou dels primers a la nostra terra, i molt abans que les corporacions oficials, a comprendre l’alt interès dels nostres primitius del “tres-cents” i del “quatre-cents”, i un dels que recollint-les pietosament, ha salvat d’una extradició segura, singulars meravelles de la nostra pintura gòtica».

Muntadas va crear la seva col·lecció entre l’últim quart del segle xix i principis del segle xx, en un moment bulliciós culturalment i artístic arreu d’Europa. La col·lecció constà de pintures, escultures i mobiliari datat des d’època medieval fins al segle xvi, a més de diversos objectes dels segles xvii i xviii, ubicada originàriament a la seva residència de Barcelona (figura 2), mentre que les obres d’art i els objectes variats pertanyents al segle xix i principis del segle xx quedaven fora del que ell considerava com a col·lecció i eren considerats merament decoratius.

Col·leccionista d’esperit romàntic i present en ell el corrent de recuperació de l’art antic, no consta a la seva col·lecció cap obra d’artistes contemporanis. I és aquesta particularitat la destacada pels seus coetanis; el valor que donava Maties Muntadas a la pintura gòtica catalana quan encara no s’havia consolidat a la societat l’esperit de recuperació i conservació de l’art antic. Viatjà freqüentment per Aragó i el nord de Catalunya adquirint obres d’art in situ, directament als venedors, en la majoria dels casos a l’Església. Un treball localitzat de recerca que encaixa amb l’esperit romàntic del col·leccionista. També viatjava arreu d’Espanya i, a vegades, s’acompanyava d’algun expert antiquari, als quals també visitava freqüentment a la mateixa ciutat de Barcelona, com Celestino Dupont o Joan B. Parés. També eren habituals els seus viatges a París per adquirir obres, on aprofitava per realitzar consultes a restauradors i experts en art dels principals museus. Aquesta última afició, la restauració, li va ser fortament criticada a la seva època, ja que alguns experts coetanis, com Josep Gudiol, van donar testimoni d’aquesta pràctica del col·leccionista, criticada per ser massa habitual i excessiva en algunes obres.

La col·lecció Muntadas constà d’un important volum d’obres pictòriques d’època medieval i moderna, iniciada amb exemples del romànic, com són ambdós laterals de l’Altar de Tavèrnoles (segle xii, MNAC). El gruix de pintura més destacat de la col·lecció pertany a l’època gòtica, amb exemples de les escoles catalana, aragonesa, valenciana i castellana. Destaquen peces com el compartiment de retaule amb el Martiri de santa Eulàlia, de Bernat Martorell (segle xv, MNAC), la taula procedent de Vallmoll (Alt Camp) de la Mare de Déu, de Jaume Huguet (segle xv, MNAC), el compartiment de retaule amb el Banquet d’Herodes, de Pere Garcia de Benavarri i taller (segle xv, MNAC) (figura 3), els dos compartiments de retaule del Mestre de Retascón (segle xv, MNAC) o la taula de l’Epifania, de Fernando Gallego (segle xv, MNAC). La recopilació de pintura de la col·lecció Muntadas va més enllà del gòtic i tenim importants exemples de pintures del Renaixement com el Sant Càndid, d’Ayne Bru (segle xvi, MNAC) o el Retaule de la Passió de Crist, del Mestre d’Astorga (segle xvi, MNAC), entre d’altres acompanyats també per obres menors de pintura de l’escola hispanoflamenca més tardanes.

La col·lecció d’escultura és també molt destacada, amb un important nombre de talles gòtiques, moltes d’elles representant la Mare de Déu (figura 4), també relleus i reliquiaris. S’acompanya d’una part important de la col·lecció dedicada al moble, amb exemples de mobiliari català dels segles xv i xvi: caixes de núvia i cofres gòtics i renaixentistes, barguenyos i arquilles amb incrustacions d’ivori. També constava de diverses peces d’orfebreria, principalment creus parroquials, teixits com draps de seda i rellotges del segle xviii.

I és que Maties Muntadas era un entusiasta de l’art i de la seva col·lecció, fins al punt que va redactar diferents manuscrits a tall d’inventari de la seva col·lecció. És en un d’aquests documents, Escritura de inventario de los bienes relictes por el Excelentísimo Sr. D. Matías Muntadas y Rovira, Conde de Sta. María de Sans (1928, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (Barcelona)), on ha quedat constància de tots i cadascun dels seus béns artístics. El manuscrit assenyala les obres d’art i objectes artístics que componen la seva col·lecció, acompanyats d’un número de registre atorgat pel col·leccionista, d’informació de l’origen de la peça inclòs el nom del venedor quan el coneixia, de la catalogació de la peça portada a terme per Maties Muntadas, la ubicació original —diferenciant les peces que s’ubicaven a la residència de la família a Barcelona i allò que decorava les estances de la seva casa d’estiueig, Manso Calders, a Montornès del Vallès— i la taxació. Aquesta última dada és curiosa, ja que Muntadas afegia al preu de compra les despeses en restauració, indicant així als seus hereus el cost total de la peça.

Tota aquesta informació de primera mà anava destinada a les seves hereves, la seva esposa i les tres filles, que passaven a ser l’any 1927, a la mort del seu pare, les propietàries de la col·lecció Muntadas. Va ser el seu gendre Josep Maria d’Albert Despujol (Barcelona, 1886-1952), primer baró de Terrades des de 1921 i casat amb la filla gran de Maties Muntadas, Maria del Carme Muntadas i Estruch, segona comtessa de Santa Maria de Sants, qui va passar a ser el cap de família. Josep Maria d’Albert va passar a dirigir l’empresa familiar, La España Industrial, i a més de fer-se càrrec dels negocis i l’economia familiar també ho va fer de la magnífica col·lecció Muntadas.

La col·lecció estava ubicada a la residència familiar de Maties Muntadas i Carme Estruch, al carrer de Roger de Llúria, número 110, de Barcelona (avui dia desapareguda). Espai original de la col·lecció creada en mans de Maties Muntadas fins a la seva mort, posteriorment, custodiada aquí també per les seves hereves. La col·lecció constava d’obres d’art de primera fila que van portar fins aquí alguns especialistes en art medieval, els quals demanaven estudiar les seves peces, com els nord-americans Walter William Spencer Cook (Boston, 1888 - Nova York, 1962) i Chandler Rathfon Post (Detroit, 1881 - Cambridge, Massachusetts, 1959), professor medievalista de la Universitat de Harvard, el qual va recollir a la seva monumental publicació A history of spanish painting, importants obres gòtiques de la col·lecció Muntadas. Ambdós historiadors anaven a visitar la col·lecció Muntadas per estudiar algunes de les seves obres cabdals i mantenien una viva correspondència per demanar còpies dels clixés fotogràfics de les obres de la col·lecció, amb Josep Maria d’Albert i amb el fotògraf català Adolf Mas (Solsona, 1861 - Barcelona, 1936) qui va fotografiar totes les peces de la col·lecció, incloses estances de la residència i a la família Muntadas.

La importància de la col·lecció era tal que els seus hereus van tenir una iniciativa molt interessant i va ser portar a terme la publicació d’un catàleg de la col·lecció l’any 1931, sota el títol La colección Muntadas (figura 5). Es tracta d’una edició privada molt acurada i costosa, amb un disseny propi dels catàlegs de subhastes de l’època, creada amb la voluntat de fer un homenatge a Maties Muntadas i a la seva col·lecció.

Una opció possible que hi havia darrere d’aquesta magna publicació podria ser la voluntat de la família de vendre la col·lecció, ja que el primer baró de Terrades va fer enviar-lo a diverses institucions, estudiosos i museus d’arreu d’Europa. De fet, tenim notícies de l’interès de les institucions oficials a adquirir la col·lecció Muntadas, com l’Ajuntament de Barcelona. Diverses actes de sessió de la Junta de Museus de Barcelona de l’any 1935, documentació conservada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, recullen l’interès per la col·lecció i com se n’estudiava la compra.

Però els esdeveniments històrics van fer un gir abrupte en la història de la col·lecció Muntadas. L’esclat de la Guerra Civil de 1936 va suposar un perill absolut per al nostre patrimoni artístic, que es convertí en una víctima silenciosa del conflicte. Col·leccions privades de la ciutat de Barcelona van ser confiscades per la Generalitat republicana de Catalunya a l’estiu de 1936 i van ser evacuades de la ciutat mesos més tard, juntament amb les col·leccions procedents de museus, institucions públiques i privades, com l’Església. Entre aquestes, la majestuosa col·lecció Muntadas, que va ser confiscada i evacuada de la seva residència familiar de Barcelona, tasca dirigida per l’antiquari Josep Bardolet, responsable de la confiscació de la col·lecció Muntadas al costat dels tècnics de la Generalitat, dirigits per la Conselleria de Cultura.

La primera etapa de la confiscació de la col·lecció Muntadas va constar de 220 peces i es va realitzar al mateix mes de juliol de 1936. La seva confiscació té una particularitat i els tècnics encarregats del seu registre ho van fer resseguint, en estricte ordre, el catàleg de la col·lecció publicat per la família el 1931. El primer grup evacuat va ser el més nombrós, compost pel gruix de la col·lecció; a aquest el van continuar més als mesos d’agost i setembre, fent un total de 336 obres d’art confiscades entre pintures, talles, mobiliari i objectes decoratius de la família Muntadas. La col·lecció va ser traslladada al dipòsit del Museu d’Art de Catalunya al Palau de Montjuïc de Barcelona (figura 6). En aquest primer dipòsit, la col·lecció Muntadas va quedar completament integrada amb la resta de col·leccions privades, béns eclesiàstics, el Tresor de la Catedral de Barcelona, les mateixes obres del Museu i un centenar d’obres d’art rescatades en un primer moment arreu de tota la ciutat de les flames revolucionàries. L’octubre de 1936 finalitza el gruix inicial de les confiscacions de col·leccions d’art privades, a la vegada que s’inicien les tasques d’organització per traslladar el patrimoni artístic fora de la ciutat de Barcelona. La Generalitat es trobava lluny d’estabilitzar la situació política i per iniciativa d’una de les personalitats capdavanteres de la confiscació i salvaguarda del patrimoni, Joaquim Folch i Torres, es decideix començar a traslladar una part important de patrimoni públic i privat fora de Barcelona.

Segons la documentació conservada, la col·lecció Muntadas va iniciar el seu periple cap a la ciutat gironina d’Olot el 9 de novembre de 1936 amb l’èxode de les 30 primeres peces; a aquest viatge el continuen molts més, traslladant pintures, talles i objectes d’orfebreria. Es van evacuar de Barcelona, pràcticament, totes les obres publicades al catàleg de 1931, mentre que diverses peces de mobiliari i obres menors es van quedar dipositades al Palau de Montjuïc.

El periple de la col·lecció Muntadas durant la Guerra Civil no va acabar aquí: hi ha constància documental de la sortida des d’Olot d’obres d’art de la col·lecció a l’estiu de 1938, aquestes traslladades cap als dipòsits fronterers de salvaguarda de la Generalitat, concretament cap a Can Descalç, a Darnius. L’arribada de l’any 1939 va estar marcada per l’exili, també del nostre patrimoni. En un últim intent de salvaguardar diverses obres de la col·lecció Muntadas, al voltant de 16, van viatjar juntament amb un gran volum d’obres d’art de tota la geografia espanyola cap a Ginebra, sota la protecció internacional de la Societat de Nacions.

Mesos després del final del conflicte, dins del desolador panorama de la postguerra, és el primer baró de Terrades, Josep Maria d’Albert, com a responsable de la col·lecció Muntadas, qui s’encarrega de buscar les obres de la col·lecció amb l’ajuda de l’historiador i restaurador gironí Joan Sutrà Viñas (Figueres, 1898-1981), amic de la família. És Sutrà qui localitza les obres de la col·lecció als diferents dipòsits de salvaguarda, tant a Barcelona com a Olot i Darnius, fins a Ginebra. La col·lecció és reclamada per la família a les autoritats franquistes i aconsegueixen recuperar-la totalment, entre finals de 1939 i 1940, a excepció de 6 peces que han estat perdudes (un drap de seda del segle xv, un tapís renaixentista, dos relleus en fusta policromada del segle xvi, una pintura de l’escola de Rubens del segle xvii i un rellotge de carilló del segle xviii). La col·lecció recuperada és progressivament traslladada a la residència propietat de la família de Josep Maria d’Albert a Badalona, al barri de Pomar i coneguda amb el nom de Can Colomer, ja que la residència Muntadas de Barcelona estava en molt mal estat. A principis de la dècada dels quaranta, podríem confirmar que la col·lecció ja restava completa a la ciutat de Badalona, i havia convertit Can Colomer en un autèntic museu d’art. Aquest és escenari de nombroses visites de personalitats del món de la cultura, fins als anys cinquanta, quan les notícies sobre la possible venda de la col·lecció Muntadas es disparen i finalment, l’any 1956, a la mort de Josep Maria d’Albert, les filles de Maties Muntadas fan el pas definitiu de vendre la col·lecció a l’Ajuntament de Barcelona. La compra per part de l’Ajuntament genera una última exposició celebrada al Saló del Tinell de Barcelona i un nou catàleg de la col·lecció l’any 1957. Actualment la col·lecció Muntadas es troba integrada al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu del Disseny de Barcelona.

Bibliografia

Barrachina, Jaume. «Maties Muntadas, Jaume Espona i Miquel Mateu: el col·leccionisme d’art antic i d’arts decoratives». A: Bassegoda, Bonaventura (ed.). Col·leccionistes, col·leccions i museus: Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya. Bellaterra [etc.]: Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], 2007. (Memoria Artium; 5)

Barrachina, Jaume. «Unes anotacions de procedències de la mà de Maties Muntadas» A: Bassegoda, Bonaventura (ed.); Domènech, Ignasi (ed.). Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle xx. Bellaterra [etc.]: Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], 2013. (Memoria Artium; 15)

Colección Matías Muntadas. Catálogo-guía: Salón de Tinell y Real Capilla de Santa Águeda. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sociedad Alianza de Artes Gráficas, 1957.

Escritura de inventario de los bienes relictes por el Excelentísimo Sr. D. Matías Muntadas y Rovira, Conde de Sta. María de Sans. Notaria de D. Manuel Borrás y de Palau (Barcelona), 28 de gener de 1928. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (Barcelona). Fons: Adquisicions patrimoni artístic. Museus.

Folch i Torres, Joaquim. «La Col·lecció Muntadas». Gaseta de les Arts [Barcelona], any iv, núm. 78 (1 agost 1927).

Folch i Torres, Joaquim. «La adquisición de la colección Muntadas por el Ayuntamiento de Barcelona». Destino [Barcelona], núm. 1014 (12 gener 1957).

Gudiol i Ricart, Josep. «La Collection Muntadas». Gazette des Beaux-Arts [París], t. xl-viii (1956).

La colección Muntadas. Barcelona: Oliva de Vilanova, 1931.

La España Industrial. Libro del centenario, 1847-1947. Barcelona: Seix Barral, 1947.

Pérez Carrasco, Yolanda. Patrimonio confiscado. La incautación y el éxodo de colecciones de arte privadas en Barcelona durante la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Base, 2019.

Yolanda Pérez Carrasco

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal