Artur Pedrals i Moliné

20/7/2021

Barcelona  18/10/1842  - Barcelona 14/1/1895

Col·leccionista de monedes, medalles, pedres dures gravades, llibres i manuscrits rars, Artur Pedrals i Moliné va ser abastament reconegut pels seus coetanis com a numismàtic i fou soci actiu de diverses entitats culturals barcelonines (figura 1). Va néixer al carrer del Vidre, núm. 26, en el si d’una família menestral barcelonina. El seu pare, Josep Pedrals i Tort, era sastre. Va ser batejat a la parròquia de sant Jaume. No disposem d’informació sobre els seus estudis i formació acadèmica. En les mencions biogràfiques coetànies, així com en les necrològiques, se’l menciona com professionalment lligat a l’activitat mercantil. Consta que va ser un alt empleat de confiança de la firma naviliera de vapors J. M. Bofill e Hijo, fundada el 1868, que a l’època era la principal importadora de carbó anglès a la ciutat comtal. En les darreres dècades de la seva vida residia al carrer Ample, núm. 7, 4t pis, de la mateixa ciutat, on tenia disposat el seu monetari, alguns objectes arqueològics i una destacada biblioteca amb manuscrits de tema històric i valor singular com dos exemplars de la Crònica de Girona, de Jeroni de Real, avui a la Biblioteca Nacional de España, un manuscrit de Pere Serra i Postius que regalà a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú o bé un altre del canonge de la Seu d’Urgell Jeroni Brach i Montiu, que cita en les seves mans Antonio Elias de Molins. També tenia un llibre amb cartes autògrafes de literats i altres personatges il·lustres. El 3 d’abril de 1884 demanà permís —que se li va concedir— per construir-se una modesta casa de planta baixa, suposem que d’estiueig, al solar de la seva propietat del carrer de Bertran, núm. 36, de la localitat de Sant Gervasi (figures 5a i 5b).

El monetari era el centre de la seva col·lecció i estava format per 3.837 monedes i per 473 medalles sense comptar els entallaments i camafeus del seu fons de glíptica. Consta que va exposar part de les peces a la secció arqueològica instal·lada a la sala tercera del Palau de les Belles Arts durant l’«Exposició Universal de Barcelona de 1888». A La Ilustración (28 d’abril de 1889, núm. 443, p. 266), per exemple, es destaquen els anells sigil·lars de la seva propietat. Pel catàleg de l’exposició publicat per l’Asociación Arqueológica Barcelonesa sabem que eren tres de plata del segle xiv i un d’or del segle xviii, a més d’una col·lecció de medalles de proclamació i jura i d’un llibre amb cartes autògrafes de literats. Més detalls sobre les monedes i medalles aporta Emili Reverter, encara que erra, incomprensiblement, en escriure el nom i el cognom i l’anomena Antonio Pedrales (sic), en la seva coetània Guía-catálogo de l’exposició. En aquest sentit, detalla la classificació de l’exposició del monetari de Pedrals d’acord amb la sistematització següent: «1ª Colonias, 2ª Fenicias, 3ª Colonia y municipio de Ampurias, 4ª Imperio romano, desde Nerón a Fernando e Isabel, 5ª Pueblos de Cataluña, 6ª Reyes de Mallorca, 7ª Proclamación de los reyes de España y 8ª Colección de papas».

La Guía del forastero en Barcelona, de Josep Coroleu (1887), menciona la col·lecció i s’atura, amb especial interès, en el monetari. En destaca la sèrie catalana, que considera que no té rival, amb un total de 537 peces de les quals 30 qualifica d’inèdites. Igualment assenyala les més de 200 medalles de proclamació, diversos camafeus procedents del jaciment d’Empúries i una col·lecció de segells. La italiana Guia Numismatica Universale (1889) també la recull, i destaca de la part romana de la col·lecció un tresor baiximperial de petits bronzes. Cal saber, en relació amb aquesta guia, que eren els mateixos col·leccionistes els que facilitaven, per mitjà d’uns formularis impresos, les dades que s’havien de publicar amb posterioritat.

La col·lecció Pedrals respon als models generalistes del col·leccionisme numismàtic local coetani. Aplega monedes de totes les èpoques i sèries amb un especial interès per la moneda catalana. En aquest sentit, destaquen, per exemple, els 91 exemplars de la sèrie comtal a la qual el seu propietari va dedicar molta atenció. Pel que fa a la medalla, sobresurt la sèrie de 348 medalles de proclamació i jura espanyoles. Testimoni de la rellevància de la col·lecció és l’ús que en van fer expressament els numismàtics coetanis com Aloïs Heiss, Antoni Elias de Molins i Joaquim Botet i Sisó (figura 3 i figura 4). No només va obrir la col·lecció als especialistes, sinó que també consta la preparació d’alguna visita més general, com la que va oferir als membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques la tarda del diumenge 24 d’abril de 1881.

Està clar que el seu monetari va despertar l’atenció dels experts fins al punt que la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Barcelona va proposar a la Diputació, el 23 de gener de 1888, la seva compra i s’inicià un llarg procés d’adquisició. Una petita part de la col·lecció va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona el 1889, mentre que el gruix ho va ser per la Diputació el 1895, poques setmanes abans de la mort del numismàtic.

L’Ajuntament de Barcelona, d’una banda, li va comprar 451 monedes i 43 medalles el 27 de novembre de 1889. Les peces van ser dipositades al Museu Martorell a on, des d’almenys 1883, hi havia una secció dedicada a la numismàtica. La Comissió de Foment de la Diputació de Barcelona, d’altra banda, va informar favorablement, en data 3 de gener de 1890, sobre l’adquisició de les 3.386 monedes i 430 medalles que restaven en poder de Pedrals. En una segona comissió tècnica posterior es va reiterar el dictamen inicial que aconsellava la seva adquisició amb destí al Museu Provincial de Belles Arts que la Diputació projectava aleshores. La col·lecció es va comprar, finalment, per 28.000 pessetes. Cal saber que inicialment Pedrals n’havia demanat 30.000 pessetes si bé va deixar clara la seva voluntat de negociar el preu per facilitar el manteniment de la col·lecció a Catalunya.

A començament de 1896 el ministre de Foment i el governador civil van demanar a la Diputació, sense èxit, que diposités la col·lecció al Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona. No va ser, però, fins a la inclusió de la corporació provincial a la Junta de Museus de Barcelona, el 1907, que el fons propietat de la Diputació va ser dipositat i exposat al Museu de la Ciutadella. Finalment, els fons numismàtics del Museu es van dipositar al Gabinet Numismàtic de Catalunya el 1934. Aquesta institució, constituïda el 1932 per la Junta de Museus de Barcelona, és la que avui —com a departament del Museu Nacional d’Art de Catalunya— acull el monetari de Pedrals amb les peces integrades al seu fons.

A més de col·leccionista va desenvolupar una destacada activitat de recerca en el camp de la numismàtica, fins al punt de ser considerat pels seus coetanis com un ferm referent en la matèria. La seva producció escrita va ser tant en castellà com en català en funció de la tribuna en què publicava i va mantenir correspondència i contacte amb els principals historiadors i col·leccionistes de moneda catalans i espanyols. Tant va publicar treballs de recerca com articles i cròniques d’àmbit més periodístic i de divulgació.

Sota la direcció del jurista i numismàtic Àlvar Campaner i Fuertes (1834-1894), que va ser el seu mentor, va impulsar el Memorial Numismático Español juntament amb Gaietà Carreras. Es tractava d’una meritòria i pionera iniciativa privada que pretenia dotar Espanya d’una revista numismàtica similar a les que ja es publicaven a França, Bèlgica, Itàlia o el Regne Unit. Els tres signaven amb data 1 de maig de 1866 el preàmbul amb el qual s’obria la nova tribuna numismàtica que es va publicar en cinc volums fins al 1880. En el tercer volum, publicat el 1873, Pedrals apareix com a codirector (figura 2). Encara van sortir dos volums més i es va projectar transformar-la en una Revista de Arqueología y Numismática Española però la manca de suport institucional i la debilitat del col·leccionisme nacional la van estroncar malgrat l’entusiasme i l’esforç dels seus impulsors, que ja tenien preparat material per a un frustrat sisè volum.

La matèria sobre la qual va realitzar aportacions més rellevants va ser la moneda catalana medieval i moderna a la qual es va aproximar seguint el camí del pioner Josep Salat i el mestratge immediat d’Àlvar Campaner. Els fonaments del seu treball són la recerca de peces en els monetaris, l’atenció a les troballes numismàtiques i la visita als arxius per obtenir fonts documentals. En aquest sentit, al mateix primer volum del Memorial va escriure un article sobre els comtes d’Urgell i la seva moneda, conjuntament amb Campaner, per després publicar-ne un d’individual dedicat als timbres d’or de Joan II amb el títol «Una moneda y un documento inéditos de la época de D. Juan II de Aragón» (p. 217-223) en la qual descriu un raríssim timbre d’or que atribueix a Joan II i a la seca de Perpinyà, a més de publicar un document inèdit d’aquest sobirà relatiu a unes emissions locals rosselloneses de la vila de Vilafranca de Conflent. En el tom segon del Memorial va fer la seva gran aportació de la sèrie de Girona i la troballa del tresor de Figueres. Cal destacar, en aquest sentit, la sistematizació que va publicar de les emissions comtals catalanes i, especialment, de les de Girona en diversos treballs. Part de la seva obra ha quedat inèdita malgrat haver-ne gravat les làmines i haver-les enviat, per exemple, a Campaner i a Botet i Sisó, que les van comentar i que han estat publicades per Campo (2007, p. 104-107).

Entre la seva producció científica, que està parcialment repertoriada a la Bibliografía numismática española, de Juan de Dios de la Rada (1886), i a la Bibliografía de la historia monetaria de España, de Mateu Llopis (1958), cal destacar els articles publicats al Memorial i també a la Revista de Ciencias Históricas. Es va ocupar, segons testimoni qualificat de Botet i Sisó (1908, vol 1, p. 80, núm. 1) de la part numismàtica de la monumental Historia de España, de Modesto Lafuente (1806-1866), continuada en la seva tercera edició per Juan Varela (1824-1905) i publicada per l’editorial barcelonina Muntaner i Simón entre 1887-1890 en 25 volums. L’obra està profusament il·lustrada amb molts gravats de monedes de cada període, si bé sense comentaris ni notes complementàries més enllà dels peus de les imatges. Va aprofitar aquesta tribuna per publicar moltes peces rares, si bé enlloc surt publicat el seu nom.

A la sessió necrològica dictada per Carles de Bofarull el 1895 se li atribueix la classificació del monetari del Museu Martorell i la classificació i la formació del catàleg del monetari Vidal-Quadras. Efectivament, se li deu la preparació del catàleg en quatre volums de la famosa col·lecció barcelonina de Manuel Vidal-Quadras i Ramon, publicat el 1892 amb 87 làmines d’empremtes de les peces. En aquest catàleg, els originals de la qual es conserven al MNAC, signa el pròleg i afirma ser únicament el revisor de la catalogació de la col·lecció. Ara bé, algunes notes en el corpus i el fet que el propietari no surti esmentat expressament com a autor en una obra d’aquesta magnitud, ens porta a atribuir-li un paper de més pes del que confessa. De fet, en el moment de l’exhibició de la col·lecció Vidal-Quadras durant l’«Exposició Universal de Barcelona de 1888» ja li va dedicar una sèrie d’articles a La Vanguardia, a manera de glossa de la col·lecció, en els quals donava a conèixer la seva importància. Especialment interessants són alguns dels seus comentaris que denoten un cert interès museològic en l’exposició i la divulgació de les peces. Molt possiblement també va participar en la publicació del Compendi de la col·lecció editat el mateix any 1888.

Va implicar-se activament de la vida associativa local i, en aquest sentit, va ser soci destacat de l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, fundada el 1877. Va ser-ne tresorer des d’almenys 1886 i va ser també membre de la nova junta directiva instaurada el gener de 1890 sota la presidència de l’historiador i dibuixant Josep Puiggarí (1821-1903), que va començar a publicar el seu propi butlletí (1891-1896).

Cal destacar, finalment, la seva implicació en el naixent món de l’excursionisme natural i científic. Així, quan el 1890 l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876) i l’Associació d’Excursions Catalanes (1878), després d’anys de dissensions degudes a personalismes i antagonismes van acordar refondre’s, es va nomenar amb aquesta finalitat una junta interina de transició formada per quatre membres de cada associació i es va elegir Pedrals com a president. La seva missió va culminar amb la convocatòria de la reunió general dels socis d’ambdues associacions el 7 d’abril de 1891 en la qual es va constituir la nova entitat amb el nom de Centre Excursionista de Catalunya i seu al segon pis de la casa del carrer del Paradís, núm. 10, que ja ocupava la primera de les associacions. La junta de govern fundacional de la refosa associació va ser presidida per Antoni Rubió i Lluch, mentre que Artur Pedrals va ser-ne elegit vicepresident. Va participar activament en la vida social i així, per exemple, va escriure la crònica de l’excursió corporativa que un nodrit i distingit grup de socis, encapçalat per la junta directiva, van fer al recentment inaugurat Museu Episcopal de Vic, el diumenge 15 de novembre de 1891, i en la qual no li van passar desapercebudes, òbviament, les «600 ó 700 monedas y medallas antigas, entre las que sobresurt la colecció vigatana composta de 52 monedas ibéricas y 53 de edat mitja y moderna, abundant en raresas» (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 5, abril-juny 1892, p. 4). L’any següent continuava amb el mateix càrrec. Cal recordar que al Centre també es recollia un incipient i voluntariós museu en el qual hi havia monedes i medalles que, en el moment present, estan dipositades al Gabinet Numismàtic de Catalunya.

L’Ajuntament de Barcelona el va cridar per participar en una de les juntes tècniques patrimonials en refondre, el 1891, diverses comissions prèvies en una Comissió General de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques. Es tractava d’un organisme consultiu que es va constituir el 12 de desembre de 1891 amb la comesa d’assessorar la corporació municipal en els assumptes de la seva competència. Entre aquests darrers hi havia l’assessorament en les adquisicions. Estava format per regidors municipals i prohoms i erudits locals designats per mèrit personal o per raó del càrrec que ocupaven. Pedrals va quedar integrat en la Junta Consultiva de biblioteques i del Museu d’Història i, quan aquesta es va tornar a dividir, a partir del 12 de gener de 1894, va romandre integrat en la del Museu de la Història, en general, i habilitat, en particular, dins de les seccions dedicades al vidre i a la ceràmica i a la de numismàtica i sigil·lografia.

Com a culminació de la seva trajectòria va ser elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres en sessió d’1 de març de 1886 i va preparar un discurs que, tot i haver anunciat tenir ja preparat sobre un tema numismàtic en sessió de 17 d’octubre de 1887, no va arribar a llegir per raons que no consten i va romandre inèdit. Va morir a Barcelona el 14 de gener de 1895 i, finalment, la seva medalla acadèmica vacant —la número xxxiii— va ser lliurada al bisbe Torras i Bages el 1898.

A la seva mort les institucions a les quals estava vinculat van preparar sentides necrològiques en les seves publicacions, com ara l’Asociación Arqueológica Barcelonesa en el Boletín de la Asociación Arqueológica (núm. 43, febrer de 1895, p. 150 i 151) en la qual es menciona la seva col·lecció de moneda catalana explicant que era «muy completa», o el Centre Excursionista de Catalunya. Aquest darrer li va dedicar una sessió necrològica, anunciada oportunament al Brusi (16 de març de 1895, edició matí, p. 3293) per al vespre del 16 de març de 1895, en memòria del que es recordava com el seu primer president interí, que va comptar amb parlaments de Carles de Bofarull i de Francesc Maspons i Labrós.

Bibliografia

Álbum de la sección arqueológica de la Exposición Universal de Barcelona con un catálogo de objetos por el orden alfabético de expositores: Año 1888. Barcelona: Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa: Imprenta de Jaime Jepús, 1888.

Boronat, Maria Josep. La política d’adquisicions de la Junta de Museus (1890-1923). Barcelona: Abadia de Montserrat, 1999.

Botet i Sisó, Joaquim. Les monedes catalanes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1908-1911. 3 v.

Campaner, Álvaro. Indicador manual de la numismática española. Madrid: Librería Nacional y Estrangera; Barcelona: Impr. A. Verdaguer, 1891.

Campo, Marta. «El Memorial Numismático Español: fòrum de trobada dels estudiosos (1866-1880)». A: Campo Díaz, Marta; Estrada-Rius, Albert (ed.) Cinc segles de numismàtica catalana. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2007, p. 57-60.

Campo, Marta. «Les col·leccions públiques de numismàtica a la Barcelona de la Restauració (1875-1931)». A: Campo Díaz, Marta; Estrada-Rius, Albert (ed.). Cinc segles de numismàtica catalana. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2007, p. 82-85.

Catálogo de la colección de monedas y medallas de Manuel Vidal Quadras y Ramon de Barcelona. Barcelona: A. López, 1892. 4 v.

Compendio del catálogo de la colección de monedas y medallas de D. Manuel Vidal Quadras y Ramon de Barcelona. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepús y Roviralta, 1888.

Coroleu, Josep. Barcelona y sus alrededores: Guía histórica, descriptiva y estadística para el forastero. Barcelona: Jaime Seix, 1887.

De la Rada, Juan de Dios. Bibliografía numismática española o noticia de las obras y trabajos impresos y manuscritos sobre los diferentes ramos que abraza la numismática, debidos a autores españoles o a extranjeros que publicaron en español y documentos para la historia monetaria de España. Madrid: M. Tello, 1886.

Díaz-Andreu, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi (coord.). Diccionario histórico de la arqueología en España (siglos xv-xx). Madrid: Marcial Pons, 2009.

Elias de Molins, Antonio. Catálogo del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona. Barcelona: Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos, 1888.

Elias de Molins, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo xix. Barcelona: Impr. de Fidel Giró y Impr. de Calzada, 1889-1895. 2 v.

Elias de Molins, Antonio. «Monedas inéditas catalanas». Revista crítica de historia y literatura españolas, portuguesas é hispano-americanas, 4 (1899), p. 372-376 i 467-469.

Font, Josep. «Els presidents del Centre Excursionista de Catalunya i el seu temps». Muntanya [Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya], vol. 86, núm. 684 (abril 1976), p. 67-75.

Gnecchi, Francesco; Gnecchi, Ercole. Guida numismatica universale. 2a ed. Milà: Tipografia L. F. Cogliati, 1889.

Graells, Raimon. Dactyliothecae cataloniae: El col·leccionisme de glíptica a Catalunya abans de 1900. Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2011.

Heiss, Aloïs. Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes. Madrid: R. N. Milagro; París: Rollin y Feuardent, 1865-1869. 3 v.

Iglésies, Josep. «Presència de l’excursionisme dins la cultura catalana». A: L’excursionisme a Catalunya: 1876-1976. Barcelona: Fundació Carulla, 1975, p. 18-60. (Nadala de la Fundació Carulla)

Mateu Llopis, Felipe. Bibliografía de la historia monetaria de España con suplementos referentes a los países con ella relacionados. Madrid: Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, 1958.

«Memòria escrita amb motiu del xxv aniversari de la fundació del Centre Excursionista de Catalunya». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya [Barcelona], núm. 243 (abril 1915), p. 91-121.

Molas, Pere; Duran, Eulàlia; Massot, Josep. Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres: Fundació Noguera, 2012.

Reverter, Emilio. Guía-catálogo y memoria de la Exposición Universal de Barcelona. 2a ed. Barcelona: Impr. Militar de Calzada e Isbert, 1888.

Albert Estrada-Rius