20/7/2021
Barcelona c. 1830
- Barcelona 16/9/1900
|
Figura 1. Etiqueta de la botiga d’Alexandre Planella. Revers de la pintura de Josep Armet, Un país. Record dels Pirineus. (Museu Nacional d’Art de Catalunya.) |
|
Figura 2. Etiqueta de la botiga d’Alexandre Planella. (Museu Frederic Marès S-24221.) |
|
Figura 3. Inscripció autògrafa d’Alexandre Planella (1883). Joan Mates, Plany sobre el cos de Crist mort. (Museu Capitular - Tresor de la Catedral de Girona.) |
|
Figura 4. Alexandre Planella, Relació de les obres restaurades per al Museu Municipal de Barcelona (1891). (Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.) |
|
Figura 5. Laureà Barrau, La capitulació de Girona. (Museu Nacional d’Art de Catalunya.) |
|
Figura 6. Alexandre Planella, Paisatge. (Museu Nacional d’Art de Catalunya.) |
|
Figura 7. Alexandre Planella, Inscripció autògrafa del revers d’un dibuix de la seva col·lecció. (Museu Nacional d’Art de Catalunya.) |
Com a membre d’una prolífica família d’artistes, es convertí en un dels models més representatius de l’activista patrimonial vuitcentista. Però lluny de cenyir-se a una especialitat concreta, Planella orientà la seva activitat professional en un sentit pluridisciplinari, adoptant un perfil molt polièdric.
Els seus inicis en el món artístic, al final de la dècada dels anys quaranta del segle xix, els hem de cercar a l’escola de Llotja, amb una formació artística tradicional i convencional, com els artistes acadèmics de l’època. Tot i aquest aprenentatge, la seva condició creativa va tenir una producció molt reduïda, gairebé desconeguda, atès l’escàs nombre de composicions que han arribat fins als nostres dies. I és que, en aquest sentit, sembla que seguí les passes familiars regentant una botiga de venda d’estampes i tota mena d’eines i instruments per a la pràctica del dibuix i les pintures, després d’adonar-se que una activitat pictòrica inconstant no podria garantir amb prou continuïtat els ingressos econòmics familiars. A l’establiment, ubicat en els seus inicis al carrer dels Escudellers, número 80 (figura 1 i figura 2), i que poc temps després traslladaria al carrer de Milans, número 2, s’hi venien també caricatures fetes per ell mateix, signades sota el pseudònim de Fots.
L’any 1850 és l’any documentat d’inici de la que seria la seva ocupació més reconeguda i que més va contribuir a la seva reputació social: la de restaurador d’obres d’art. Planella es convertí en tot un pioner d’una disciplina emergent i no gaire practicada en aquell moment i començà a rebre tota mena d’encàrrecs (figura 4). Entre les obres que es coneixen que va restaurar podem citar l’aquarel·la L’arbre encantat (MNAC/GDG 11311 D), d’Antoni Fabrés, El darrer dia de Numància (MNAC 10021), de Francesc Sans i Cabot o La capitulació de Girona (MNAC 10756), de Laureà Barrau (figura 5). Aquesta activitat constant va fer que cap a la dècada de 1870, la botiga s’especialitzés en la venda de productes de neteja i preparats de restauració.
Però una de les seves intervencions més destacades va ser la que li va encomanar la Diputació de Barcelona l’any 1875, amb la restauració de La batalla de Tetuan, de Marià Fortuny, que tot just acabava d’arribar a Barcelona. Aquest encàrrec no deixava de ser una mena de reconeixement a la seva merescuda reputació com a restaurador que ja s’havia guanyat molts elogis i lloances i que s’acabaria convertint, amb els anys, en una dilatada i brillant carrera professional, vinculada molt sovint a la conservació del patrimoni religiós (entre d’altres, havia restaurat unes pintures murals de l’església de Santa Maria del Mar).
Aquest contacte amb obres antigues el portaren també a realitzar còpies d’algunes obres medievals que aprofitava per donar a conèixer en les exposicions d’indústries artístiques, a les quals no solia faltar.
La curiositat, però, va ser la que el dugué a la pràctica d’una de les activitats que començava a despuntar en aquell moment: el col·leccionisme. Un col·leccionisme pel qual demostrà un gust molt eclèctic, aplegant joies, claus i ferros, així com altres objectes amb resultat heterogeni i que, amb els anys, acabaria enfocant-se en un important conjunt d’obres gràfiques, especialment amb dibuixos i estampes d’autors com Antoni Viladomat, Mariano Salvador Maella, Pere Pau Montaña, Manuel Tramulles o Pau Rigalt.
Amb tota probabilitat, aquesta nova inclinació artística, així com la progressiva dedicació professional a les tasques de restauració que l’acompanyaria tota la seva vida, va poder motivar el tancament de la botiga i la decisió de canviar de domicili, l’any 1890, i traslladar-se a viure al barri de la Barceloneta fins a la seva mort, una dècada més tard (figures 3, 6 i 7).
Bibliografia
Álbum de la sección arqueológica de la Exposición Universal de Barcelona con un catálogo de objetos por el orden alfabético de expositores: Año 1888. Barcelona: Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa: Imprenta de Jaime Jepús, 1888, p. 78.
Catálogo general de los objetos que figuran en la exposición de agricultura, industria y bellas artes, inaugurada en 24 de setiembre de 1871, por S. M. el rey D. Amadeo I, en el local de la nueva Universidad de Barcelona. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Narciso Ramírez y C.ª, 1871, p. 32.
Elias de Molins, A. Diccionario biográfico y bibliográfico de artistas catalanes del siglo xix. Barcelona, 1895, p. 368.
Guardia, M.; Camps, J.; Lorés, I. El descubrimiento de la pintura mural románica catalana. La colección de reproducciones del MNAC. Barcelona, 1993, p. 26, 35.
«Noves». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. V, núm. 16 (gener-març, 1895), p. 64.
Ossorio y Bernard, M. Galería biográfica de artistas españoles del siglo xix. Madrid, 1883-1884, p. 354.
Quílez i Corella, F. M. «Recepció crítica i vicissituds històriques». La batalla de Tetuan de Fortuny. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2013, p. 113-139. (Context; 1)
Quílez i Corella, F.M. «La contribució d’Alexandre Planella (ca. 1830-1900) a la història de la restauració i el col·leccionisme catalans del vuit-cents». Locus Amoenus, 13 (2015), p.107-125.
Ràfols, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días. Vol. II. Barcelona, 1953, p. 354.
Xarrié i Rovira, J. M. Restauració d’obres d’art a Catalunya: Quatre generacions i un noble ofici: conservació i restauració del patrimoni cultural moble (1892-2001). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.
|
