20/7/2021
Martorell (Baix Llobregat) 3/11/1883
- Martorell (Baix Llobregat) 23/7/1970
|
Figura 1. Vicenç Ros (1956). De fons es pot observar l’espai (primera capella a la dreta) on s’exposen les peces Els misteris del rosari al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell. (Arxiu del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.) |
|
Figura 2. El Museu Municipal Vicenç Ros (2019). L’espai d’aquesta fotografia correspon a la nau principal de l’antiga església de caputxins. Les obres s’exposen al llarg de tota aquesta nau central amb les noves mesures de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l’edifici que s’han dut a terme des del 1989. |
|
Figura 3. Espai on s’exposen Els misteris del rosari (d’autor desconegut), segle XVII. Consisteix en un conjunt de 15 plafons de 16, 17 o 18 rajoles cadascun de ceràmica catalana decorada. Aquesta obra està catalogada pel Museu Municipal de Martorell (ubicació actual) amb el número d’inventari MVR/103 fins al MVR/117. Procedeix d’una casa particular de Vilanova i la Geltrú. Cada plafó narra els diversos misteris: els misteris de goig (anunciació de Maria, visitació de Maria a Elisabet, naixement de Jesús, presentació de Jesús i predicació de Jesús en el temple), els misteris de dolor (oració de Jesús a l’hort de les Oliveres, flagel·lació de Jesús, coronació d’espines, camí del calvari i crucifixió) i els misteris de glòria (resurrecció, ascensió de Jesús, pentecosta, assumpció de Maria i coronació de Maria Reina). |
|
Figura 4. Autor desconegut. La batalla dels gats i les rates (c. 1642). Aquesta composició de 108 rajoles va sofrir desperfectes i 33 rajoles van ser reproduïdes per Joan Guivernau el 1962. Està catalogada pel Museu Municipal de Martorell (ubicació actual) amb el número d’inventari MVR/228. El lloc de producció és Barcelona i el lloc de procedència, la cuina del Mas du Gari (‘rata’, en provençal), Crau d’Arle, Provença (França). La tècnica emprada és l’estergit sobre ceràmica. Té unes dimensions de 128 × 170 cm. La font d’ingrés va ésser una donació de Josefa Saus i Villarreal a Vicenç Ros. El plafó és una al·legoria del setge de Perpinyà i Cotlliure durant la Guerra dels Segadors, que va durar del 1640 al 1652. |
|
Figura 5. Autor desconegut, conjunt de Rajoles d’arts i oficis (segle XVIII, època de «la Palmeta»). Està catalogada pel Museu Municipal de Martorell (ubicació actual) amb el número d’inventari MVR/213, 217 i 222. La tècnica emprada és l’estergit sobre ceràmica i són de producció barcelonina. Individualment, cada rajola té unes dimensions de 13,50 × 13,50 cm. En el conjunt que es veu en la fotografia les dimensions —d’esquerra a dreta— són: 40,5 × 13,5 cm / 94,5 × 13,5 cm / 40,5 × 40,5 cm / 94,5 × 27 cm. Aquestes rajoles policromes barcelonines de tanca groga representen diverses temàtiques: astres, vaixells, animals i homes d’oficis. |
|
Figura 6. Autor desconegut, Pots d’apotecari (farmàcia) grans (1700-1750, sèrie de faixes o cintes). Estan catalogats pel Museu Municipal de Martorell (ubicació actual) amb el número d’inventari MVR/257, 261, 251, 281, 258 i 255. La tècnica emprada és de pisa decorada en blau sobre ceràmica. Les dimensions de cada pot són 11 cm de diàmetre per 31,5 cm d’alçada. Les decoracions són de motius diversos però sempre incloent la representació vegetal (a vegades també amb representació humana o animal) i al centre en diagonal, una recepta que porta la inscripció de l’element que contenia cada pot. En aquest cas, els pots són de: «Passaru», «Se Lactucae» (llavor d’enciam), «Satis Vitri», «Piper Mig» (pebre negre), «Se Mapi» (llavor de nap) i «Cort Tamar» (escorça de pell). |
Industrial, polític i col·leccionista martorellenc, Vicenç Ros i Batllevell (figura 1) va ésser el més gran de quatre fills fruit del matrimoni de comerciants format per Joan Ros i Cascanta i Madrona Batllevell. Començà la seva formació a l’escola El Convent de Martorell, fins que a l’edat de catorze anys (1898) s’endinsà en el món laboral —entrant a treballar al despatx de la firma del comerciant de farines Josep Duran, situat al carrer de Trafalgar de Barcelona—, mentre feia estudis de comptabilitat, la qual cosa feu que assolís coneixements de dret mercantil. Per aquest motiu, les estades a Martorell seran de tres o quatre cops a l’any, ja que començà una vida a la ciutat.
Serà en aquest punt quan Vicenç Ros començà a entrar en el món del col·leccionisme: segons la memòria d’un dels seus descendents —recollida per l’historiador Ferran Balanza— cada cop que pujava a la vila de Martorell carregava una maleta grossa i pesant plena de rajoles recollides entre els enderrocs de la Barcelona de finals del segle xix i principis del segle xx. Un altre motiu que impulsà Vicenç Ros al món del col·leccionisme és l’estreta relació amb un altre gran personatge cultural per a la vila de Martorell: Francesc Santacana i Romeu (1883-1936). Ambdós personatges van ésser germans de llet, ja que la mare de Francesc Santacana morí en el part i la mare del nostre col·leccionista fou l’encarregada d’alletar el petit Francesc. Això suposà una gran amistat durant tota la seva vida; i Francesc Santacana heretà la passió per l’art del seu avi Francesc Santacana i Campany (1810-1896).
Però tornant a la biografia del nostre col·leccionista, el 24 de juliol de l’any 1906 —a causa de la mort del seu pare— es posà al front del petit negoci familiar (el molí fariner de Can Bros) juntament amb el seu avi Vicenç Ros i Gajó. El 15 d’octubre de l’any 1906 es jubilà el seu avi i Vicenç Ros passà a ésser «el nou de cal Moliner». El negoci tingué més pèrdues que guanys i el va ampliar amb l’oferta i el subministrament d’altres productes com: sofre, sulfat, sal, guano, etc.; i amb això aconseguí que a poc a poc l’empresa familiar fos, ja cap al 1912, plenament rendible.
Mig any després de la mort del seu pare, el 16 de gener de 1907, es casà amb Josepa Saus i Villarreal; i anys després naixeran quatre fills: Joan (1 de novembre de 1907), Francesc (22 de maig de 1910), Montserrat (17 d’octubre de 1913, que morí a divuit mesos) i Montserrat (27 de setembre de 1918).
La família visqué a la plaça de la Vila, número 2, fins que l’any 1924 el mateix col·leccionista es construí la torre de la carretera de Piera. Aquest és un fet important, ja que la decoració d’aquesta torre es duu a terme amb arrambadors de ceràmica i panells de rajola historiats de la seva pròpia col·lecció (plafons que més tard passaran a formar part del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell).
El polifacètic Vicenç Ros i Batllevell també destacà per ésser alcalde de la vila de Martorell dos cops: de 1924 a 1930 i de 1940 a 1951 (ambdós en etapes de dictadura). Són diverses les publicacions que parlen sobre les bones tasques que realitzà, ja que dotà la vila d’un servei d’aigua i clavegueres complet i eficient, remodelà el cementiri, establí el mercat setmanal, etc.
Però la tasca més important com a col·leccionista arribà dins del seu segon mandat com a alcalde de la vila, ja que l’any 1945 s’inaugurà el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell (figura 2) en un antic convent de monjos caputxins, que es construí entre l’any 1687 i 1700, i que aleshores era abandonat. És en aquest any quan Vicenç Ros —com a director del Museu— farà la donació de les seves peces ceràmiques i altres objectes. Isidre Clopas serà el primer conservador del museu. A més, es cridà a la gent del poble a fer donacions, amb la qual cosa es va arribar a tenir un gran nombre de peces de tipologies diverses: etnològiques (de tallers de cadiraires, botes de vins…), artístiques (amb la donació de Miquel Bultó i Roig d’obres d’artistes com Pau, Lluís i Agustí Rigalt), arquitectòniques i arqueològiques de procedències diverses, i documentals.
La col·lecció de Vicenç Ros i Batllevell se centra bàsicament en la ceràmica, tot i que també trobem objectes d’altres materials com fusta o pedra. Si comptem les peces per conjunt, abasta un total de 235 peces: 219 de ceràmica i 16 d’altres materials.
Si ens centrem en la col·lecció de ceràmica, els objectes es poden dividir entre «rajoles» i «peces de forma».
Dins de les rajoles trobem tres tipologies: rajoles gòtiques, plafons religiosos i plafons profans, aquests últims amb temàtiques de caceres, bèl·lics i heràldics, d’arts i oficis, rajoles de mostra, floreres i altres tipus.
Les rajoles gòtiques es poden separar en dos grups: les de producció valenciana a Manises (54 peces), que es datarien cap al segle xv; i les de producció catalana a Barcelona o Sant Genís de Rocafort (3 peces), que es datarien cap al segle xv o xvi.
Els plafons religiosos comprenen en aquesta col·lecció un total de 58 composicions. Destacaria el conjunt de 15 plafons datats del segle xvii d’Els misteris del rosari (figura 3) compostos cadascun per 17 rajoles de ceràmica barcelonina decorada (de 54 × 54 cm) i que procedeixen d’una casa particular de Vilanova i la Geltrú.
Pel que fa als plafons profans, trobem tres plafons d’escenes de caceres del segle xvii compostos de 165, 70 i 150 rajoles. D’altra banda, aquesta tipologia també consta de dos plafons de temàtica bèl·lica/heràldica. D’aquest grup destacaria sobretot la peça de La batalla dels gats i les rates (figura 4), d’autor desconegut i datada vers el 1642; i reproduïda per Joan Guivernau al 1962. Aquesta obra procedeix de la cuina del Mas du Gari (‘rata’, en provençal) situat a Crau d’Arle, Provença (França). Les rajoles d’arts i oficis (figura 5) són les predominants, sense cap mena de dubte, en aquesta col·lecció. La catalogació/inventariat d’aquestes peces ens donaria un total de cinc grans conjunts, més dotze rajoles catalogades de manera individual. Els cinc grans conjunts de rajoles d’arts i oficis abasten un total de 387 rajoles individuals. El mateix passa amb les rajoles de mostra, que es cataloguen per 27 composicions, però desglossades ens donaria una totalitat d’unes 2.300 rajoles de mostra. Finalment, pel que fa a les rajoles, trobem 10 peces de composicions de floreres i 5 composicions d’altres temàtiques.
En l’apartat de ceràmica de forma tenim dues categories: la vaixella i els contenidors. Dins de la vaixella trobem un plat català i dos de valencians; tres plates catalanes i una de valenciana; i dues gerres o vaixella de taula catalanes (totes datades entre el segle xvii i xviii). En la categoria de contenidors trobem ceràmica farmacèutica, amb 16 pots grans (figura 6) i 10 de mitjans, 4 gerres i un aiguamans. Totes aquestes últimes peces són de procedència catalana i la majoria són datades entre el 1700 i el 1750.
Finalment, els objectes d’altres materials es poden classificar en fusta o pedra. Pel que fa als objectes de fusta, són onze: dues caixes de núvia del segle xvii i deu botes de vi de procedència del Celler de la Vinya Nova de Collbató/El Bruc. D’altra banda, en els objectes de pedra trobem cinc peces d’elements decoratius arquitectònics esculpits en pedra: una làpida sepulcral d’Isabel Dou i d’Ignasi Sola, una clau de volta amb escut, un escut de salvaguarda reial, un capitell gòtic i un escut de pedra. Totes aquestes peces estan datades al voltant dels segles xiv-xv i procedeixen del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron de Barcelona.
La col·lecció de Vicenç Ros i Batllevell és, probablement, una de les col·leccions més riques i variades de ceràmica catalana i valenciana de tot Catalunya, que mostra el perfil d’un col·leccionista apassionat, ambiciós i perfeccionista. A més, l’exposició d’aquestes peces en un lloc històric, com és l’antic convent de caputxins de Martorell, dota aquestes obres d’una aura meravellosa i digna d’admirar.
Bibliografia i fonts
Ainaud i de Lasarte, Joan. «Vicenç Ros, col·leccionista e impulsor del comarcalismo». La Vanguardia (6 novembre 1983), p. 27-38.
Balanza, Ferran. Notes sobre Vicenç Ros, 1983. [text no publicat, notes personals]
Balanza, Ferran. De Francesc Santacana a Vicenç Ros, passant per Isidre Clopas, 1995. [text no publicat, notes personals]
Cirici, Alexandre; Manent, Ramon. Ceràmica catalana. Barcelona: Destino, 1977.
Clopas, Isidre. «Martorell: Museo Municipal “Viçens Ros”». A: Museos locales y particulares de la provincia de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1977.
Clopas, Isidre. «Els museus de Martorell i els col·leccionistes de ceràmica». Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi [Barcelona], núm. 3 (1989), p. 83-88. També disponible en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/viewFile/219095/328679>.
Subirana, Rosa M. [et al.]. «El Museu Municipal “Vicenç Ros” de Martorell». A: Museus singulars de Catalunya. Barcelona: Diàfora, 1979, p. 33-37.
|
