Joan Antoni Samaranch i Torelló

21/7/2021

Barcelona  17/7/1920  - Barcelona 21/4/2010

Joan Antoni Samaranch fou un empresari, polític i dirigent esportiu barceloní a qui es reconeix el mèrit de consolidar el moviment olímpic modern a partir de la seva renovació ètica i solidària. I, en aquest procés, va defensar l’olimpisme des de la seva vinculació amb la cultura. Sens dubte, el seu interès per l’art i l’esperit de col·leccionista van contribuir a la voluntat de trobar una aliança entre l’art i l’esport, i van afavorir la seva capacitat de mecenatge empresarial i institucional (figura 1).

De formació liberal, com corresponia a una família burgesa dels anys trenta, va fer estudis mercantils i d’empresa. Ben aviat es va vincular professionalment a l’esport: va ser jugador i en acabat seleccionador nacional d’hoquei sobre patins i primer president de la federació espanyola d’aquest esport. En la dècada dels cinquanta va exercir diferents càrrecs públics de la ciutat vinculats a l’esport, i als anys seixanta va consolidar aquesta trajectòria en accedir, el 1967, a la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports i a la presidència del Comitè Olímpic Espanyol, responsabilitats que va mantenir fins al 1970. Va exercir també càrrecs estrictament polítics; va ser procurador a les Corts el 1964 i president de la Diputació de Barcelona des del 1973 fins al 1977, quan va ser nomenat ambaixador de la democràcia espanyola, estrenada recentment, davant de l’URSS i Mongòlia. Va ser precisament a Moscou on al cap de tres anys el van escollir president del Comitè Olímpic Internacional (COI). Renovat en aquesta responsabilitat fins al 2001, fou el segon president del COI que més temps ocupà el càrrec per darrere del baró Pierre de Coubertin, i un cop retirat se li concedí el títol de president honorari vitalici. Durant el seu mandat presidencial al COI, Samaranch va reorganitzar la institució, va facilitar-hi l’entrada als països del bloc comunista, va multiplicar el seu pressupost i va convertir les olimpíades en un espectacle mediàtic. La seva influència va ser clau en la celebració dels Jocs de la XXV Olimpíada a Barcelona, el 1992.

Doctor honoris causa de més d’una quinzena d’universitats, rebé entre altres distincions la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1985), la Gran Creu del Reial Ordre del Mèrit Esportiu (1986), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1987), el Premi Príncipe de Asturias dels Esports (1988) o el Collar d’Isabel la Catòlica (2000). El 1991, el rei d’Espanya li concedí el títol de marquès de Samaranch.

Casat amb Maria Teresa Salisachs Rowe, de qui va enviudar el 2000, va tenir dos fills: María Teresa i Juan Antonio.

A la passió que tenia per l’esport s’hi afegia la que sentia per l’art, un entusiasme que es remuntava a la infància, quan el seu pare se l’enduia a visitar exposicions i l’iniciava en l’esperit col·leccionista regalant-li la seva primera col·lecció de segells: la sèrie dels Jocs Olímpics d’Atenes de 1896. El 1945, Samaranch va començar a col·leccionar obres d’artistes catalans: Anglada Camarasa, Santiago Rusiñol, Francesc Gimeno, Eliseu Meifrèn o Modest Urgell. Progressivament, va orientar la seva col·lecció cap al dibuix amb obres de Ramon Casas, Pere Pruna i Isidre Nonell, el seu artista predilecte; i la va ampliar amb dibuixos de Xavier Gosé, Manolo Hugué, Ricard Canals, Dionís Baixeras, Feliu Elias, Ricard Opisso, Joaquim Sunyer, Emili Grau-Sala, Joaquim Mir i Juan Gris. Més endavant va incorporar obres excel·lents de Joan Ponç i d’Antoni Tàpies, i va obrir així la seva col·lecció de dibuixos als artistes catalans del seu temps. Cal remarcar dues petites obres de Pablo Picasso, el retrat de Ricard Opisso i un altre, més esbossat, de Carles Casagemas, a més de dos dibuixos de Salvador Dalí, amb qui va mantenir una relació personal (figura 2 i figura 3).

Joan Antoni Samaranch creà una col·lecció de dibuixos àmplia i amb matisos innombrables que va anar engrandint al llarg de tota la vida. En aquesta col·lecció s’hi poden identificar diferents grups d’obres que, reunides entorn d’un tema o d’un autor, constitueixen seccions ben definides. Com ara la recopilació de més de vuitanta nus femenins o la vintena llarga de dibuixos que representen sant Jordi. Cal destacar un conjunt notable d’obres de Josep Maria Sert que inclou diversos esbossos per als ballets russos de Diaghilev.

Joan Antoni Samaranch va col·leccionar una altra tipologia d’obra sobre paper: les il·lustracions, o més ben dit, els dibuixos originals creats per publicar a la premsa satírica o per il·lustrar llibres. Sobresurten en nombre les il·lustracions humorístiques i de temàtica esportiva, en què destaca la presència d’Opisso i de Valentí Castanys, el caricaturista més popular de l’esport més popular: el futbol, i creador de les revistes humorístiques esportives Xut! i El Once. Dins la mateixa categoria d’il·lustració humorística podem incloure-hi els originals de les caricatures que diversos autors van fer de Samaranch mateix, mentre que les obres de Lola Anglada, sent també il·lustracions de tema esportiu, són més de tipus narratiu. Cal assenyalar que Lola Anglada és una artista força representada en la col·lecció, entre altres factors a causa de l’ajuda que va rebre de l’empresari i que li va permetre viure amb tranquil·litat els últims anys de la seva vida.

A banda dels dibuixos, Joan Antoni Samaranch va formar col·leccions d’obres en suport de paper com ara els cartells de temàtica esportiva i olímpica, una notable selecció de segells del mateix àmbit i fins i tot va recopilar revistes antigues com Cu-cut! o L’Esquella de la Torratxa. Pel que fa a altres suports, va reunir una col·lecció infinita de medalles esportives i un conjunt reduït però selecte d’icones i capses lacades russes (figura 4).

La col·lecció de dibuixos es va mostrar per primera vegada el 1973, a la sala d’exposicions Editora Nacional de Barcelona que va presentar «Cent dibuixos de la Col·lecció J. A. Samaranch». Aquesta exposició es va organitzar també a Granollers, ampliada amb una desena de dibuixos de temàtica esportiva. Al cap d’uns anys, els dibuixos d’artistes catalans de finals del segle xix a mitjan segle xx van integrar la mostra «Col·lecció Samaranch: Dibuixos de Tàpies a Nonell», a la Fundació Francisco Godia, el 2001. Pel que fa als dibuixos entorn de l’esport, cal destacar «Col·leccionisme i esport. Dibuixos i objectes de la col·lecció J. A. Samaranch», organitzada per la Fundació La Caixa, a Barcelona i a Santa Cristina d’Aro el 1995. Els dibuixos d’Opisso es van exhibir el 2004: «Ricard Opisso, dibuixant de Catalunya. Col·lecció Samaranch» i també el 2008: «50 dibuixos de Ricard Opisso. Col·lecció J. A. Samaranch» a Castell d’Aro. A la sala d’exposicions de l’Obra Social de la Fundació La Caixa a Santa Cristina d’Aro s’hi van exhibir, el 2009, els cartells, medalles i torxes de les olimpíades a «Memòria olímpica. Col·lecció Samaranch».

Joan Antoni Samaranch va donar part de la seva col·lecció a diferents institucions: al Museu Dalí, l’original que l’artista havia fet el 1955 per a la invitació de boda amb Maria Teresa Salisachs; al Museu Olímpic de Lausana, cartells olímpics, medalles i una col·lecció completa formada per més de 64.000 segells de temàtica esportiva. Al Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona donà un ampli recull de cartells, medalles i segells.

No obstant això, per damunt d’aquesta faceta personal de col·leccionista, va destacar la seva actitud institucional. Com a polític i també com a empresari, va demostrar sempre una voluntat de suport a l’art mitjançant una extensa labor de patrocini i mecenatge. Va impulsar el mecenatge institucional de Caixa Catalunya mitjançant la compra d’una obra de cada exposició que la Sala Parés organitzava; i aquest va ser el principi de la creació de la seva pinacoteca. Així mateix, com a president de La Caixa de Pensions, va promoure la Col·lecció Testimoni, creada amb el compromís d’adquirir obres d’art a les galeries espanyoles.

Va creure fermament en l’aliança entre l’esport i la cultura, convençut que s’ha de considerar l’esport com una disciplina més de les belles arts, per la seva condició de prescindible i democràtic, la seva recerca d’excel·lència i el seu llenguatge universal. Va propugnar que l’esport es considerés un nou art i, per aquest motiu, al llarg de la seva carrera professional, va promoure la confluència de l’art i l’esport. Des de la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports, va impulsar la manifestació artística «L’Esport en les Belles Arts» el 1965, l’èxit de la qual va donar pas a la creació de la «Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts» el 1967. Com a president del Comitè Olímpic Internacional, va crear l’Olimpíada Cultural que acompanya cada edició dels Jocs i, el juny del 1993, va inaugurar el Museu Olímpic de Lausana, la fundació del qual va presidir fins que va morir (figura 5). A Barcelona, va impulsar el 2004 la creació de Sport Cultura Barcelona, un fòrum d’opinió, debat i diàleg entre diferents col·lectius amb l’objectiu de fomentar la cultura i l’esport.

Empès per la seva triple passió per l’esport, l’art i el col·leccionisme, va incrementar el patrimoni artístic del Comitè Olímpic Internacional en incentivar les donacions d’institucions i promoure l’edició d’obra gràfica com ara la Suite Olympic Centennial. Va crear les comissions de Col·leccionistes Olímpics formades al mateix temps pels seguidors de la filatèlia, la numismàtica i els records olímpics, i el 1982 va fundar la Federació Internacional de Filatèlia Olímpica.

El Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica, va ser anomenat en honor de Joan Antoni Samaranch, després de la seva mort l’any 2010. L’espai del museu dedicat a la Col·lecció Joan Antoni Samaranch recull el seu llegat de reconèixer l’esperit esportiu olímpic a través de l’art i la cultura. La Fundació Barcelona Olímpica també és l’encarregada de gestionar el Centre d’Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, inaugurat el 2012 i situat a la Font del Gat de Montjuïc (figura 6). El centre disposa d’una biblioteca nodrida amb més de 5.000 volums sobre esport i olimpisme procedents de la biblioteca personal de Joan Antoni Samaranch. Per contra, tota la documentació personal del seu pas per la política barcelonina i part de la seva biblioteca es van dipositar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, al monestir de Poblet.

Bibliografia          

Selecció de publicacions de J. A. Samaranch

Samaranch i Torelló, Joan Antoni. «El deporte y las belles artes». Discurs llegit en l’acte de presa de possessió acadèmica celebrat el dia 31 d’octubre de 1974. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1974.

Samaranch i Torelló, Joan Antoni. «La cultura com a part integrant de l’olimpisme». Discurs de recepció com acadèmic d’honor celebrat a Barcelona el dia 26 d’octubre de 1995. Barcelona: Reial Acadèmia de Doctors, 1995.

Samaranch i Torelló, Joan Antoni. «El olimpismo y las artes». Discurs llegit per l’acadèmic honorari Joan Antoni Samaranch el dia 2 de desembre de 1998 amb motiu de la seva recepció i contestació de l’acadèmic José Ángel Sánchez Asiaín. Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1998.

Samaranch i Torelló, Joan Antoni. Memorias olímpicas. Barcelona: Planeta, 2002.

Selecció de publicacions sobre J. A. Samaranch

Boix, Jaume; Espada, Arcadi. Samaranch: El deporte del poder. Madrid: Espasa-Calpe, 1999.

Boix, Jaume; Espada, Arcadi; Pointu, Raymond. «Juan Antonio Samaranch, 1894-1994: l’héritage trahi». Revue EP&S [París: Romillat], núm. 248 (juliol-agost 1994).

Cuenta y razón [Madrid: Fundes], núm. 16 (agost-setembre-octubre 2010). [Exemplar dedicat a la memòria de Joan Antoni Samaranch]

Durántez, Conrado. «Juan Antonio Samaranch, reseña histórica de su definitiva contribución al gran avance del olimpismo moderno». Citius, Altius, Fortius: Humanismo, Sociedad y Deporte: Investigaciones y ensayos [Madrid: Centro de Estudios Olímpicos de la Universidad Autónoma de Madrid], vol. 3, núm. 2 (2010), p. 9-24.

Miller, David. Revolució olímpica: Biografia olímpica de Joan Antoni Samaranch. Barcelona: Edicions 62, 1992.

Riquier, Ludovic; Lescure, Jean-Claude. Juan Antonio Samaranch: Biographie à travers le quotidien Le Monde. Grenoble: Université Pierre Mendès, 2001.

Publicacions sobre la col·lecció de J. A. Samaranch

Borràs, M. Lluïsa. Coleccionistas de arte en Cataluña. Barcelona: Biblioteca de la Vanguardia, 1986-1987.

Borràs, M. Lluïsa. Coleccionistes d’art a Cataluña: Palau Robert, Palau de la Virreina: Barcelona, 22 juny - 22 juliol. Barcelona: Fundación Conde de Barcelona, 1987.

Cadena, Josep M. Ricard Opisso: Dibuixant de Catalunya. Col·lecció Samaranch [catàleg d’exposició]. Barcelona: Fundació La Caixa, 2004.

Cadena, Josep M.; Balius i Juli, Raimon. Memòria olímpica. Col·lecció Samaranch. Barcelona: Obra social Fundació La Caixa, 2009.

50 dibuixos de Ricard Opisso. Col·lecció J. A. Samaranch. Ajuntament de Castell Platja d’Aro: Regidoria de Cultura, 2008.

Col·lecció J. A. Samaranch. Exposició de dibuixos de tema esportiu. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1992.

Col·lecció Samaranch: Dibuixos de Tàpies a Nonell. Barcelona: Fundació Francisco Godia, 2002.

Col·leccionisme i esport. Dibuixos i objectes de la col·lecció J. A. Samaranch. Santa Cristina d’Aro: Fundació La Caixa, 1995.

Rodríguez Aguilera, Cesáreo. Cien dibujos de la colección J. A. Samaranch [catàleg d’exposició]. Barcelona: Editora Nacional, 1973.

Rodríguez Aguilera, Cesáreo Cien dibujos de la colección J. A. Samaranch. Granollers: Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, 1973.

Nadia Hernández