La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), preformada el 1822 i fundada efectivament el 1834, posseeix una petita col·lecció d’art que és fruit dels concursos de pintura i escultura que organitzà en una època de la seva existència.
Ja a mitjan segle xix, la SEBAP secundà iniciatives artístiques com l’Asociación de Amigos de las Bellas Artes, constituïda sota el patronat de la SEBAP el 1846 i que fou l’organitzadora de les principals exposicions d’art anuals que se celebraren a la Barcelona de l’època romàntica. Amb tot, a la col·lecció de l’entitat no hi resten obres d’aquesta etapa.
Més endavant, trobem a la col·lecció un quadre d’història d’Enric Monserdà sobre L’Ajuntament i altres autoritats barcelonines empresonats l’any 1809 per no haver volgut reconèixer Bonaparte (figura 1), obra que guanyà el 1877 el primer premi al concurs de pintura d’història que la SEBAP havia convocat i que va valer al pintor el nomenament de soci de mèrit.
És a partir de 1882 que es convocà amb més regularitat el premi de pintura a l’oli —de 500 pessetes— de caràcter històric i gènere al·legòric que representés algun fet interessant ocorregut a Catalunya que es relacionés amb qualsevol dels fins que eren objecte de la missió de la societat, i un d’escultura, bust d’un personatge distingit difunt de la província de Barcelona. Les obres premiades quedaven propietat de l’entitat i són les que donen cos a la col·lecció conservada.
El primer premi d’escultura —un retrat de Pau Piferrer— el guanyà el 1883 Agustí Querol, però la peça no figura ara a la col·lecció, com la majoria de les obres escultòriques premiades. I el primer premi de pintura que es conserva —a més de l’esmentat de Monserdà— se’l va endur Alexandre de Riquer el 1886 amb la composició al·legòrica Surge et ambula (figura 2), mentre l’oli realista de Joan Baixas Carreté Abnegación guanyava un accèssit (figura 3); aquestes dues obres foren presentades l’any anterior.
Ramon Camins és autor de l’oli Dar de comer al hambriento, premiat el 1890, i el mateix autor guanyaria un segon premi de pintura el 1895 —250 pessetes— per l’oli El Bruch (5 Junio de 1808) (figura 4). Tanmateix, aquell any, el primer premi —de 500 pessetes— se l’endugué Joaquim Mir amb l’obra L’istiu: colònia escolar (figura 5). Segurament aquesta és la pintura més important de la col·lecció i una de les primeres creacions destacades del qui havia de ser el gran paisatgista català postmodernista.
El 1904 s’endugué el premi l’oli realista de Josep Maria Xiró Guerra Civil —ara premiat amb 700 pessetes— i el mateix autor rebé un accèssit de 250 pessetes per Hércules señalando en España los límites del mundo (figura 6), una obra paradoxalment molt més representativa de la personalitat de l’artista, marcada per un simbolisme alimentat pel sentiment èpic del Verdaguer de L’Atlàntida. Aquell any hi hagué un altre accèssit —de 250 pessetes— per a Ganarás el pan con el sudor de tu rostro, oli de tema rural, típic de l’estil del seu autor, Joan Pinós (figura 7).
Sembla que s’acabà la concessió de premis a partir de 1906, l’any següent que es premiés, no cap obra d’art, sinó el manuscrit de Raimon Casellas Historia de la pintura en Cataluña, desde el siglo xii al xviii, ambos inclusive.
La col·lecció conté altres pintures, com dos retrats a l’oli. Un és obra de Modest Teixidor (1895), que rebé un premi extraordinari, amb medalla i diploma, i representa l'advocat i polític Vicente de Romero y de Baldrich, i l’altre, de Romà A. de Clausolles, representa l’exsenador Joaquín M. de Paz (1898), que fou president de la SEBAP.
Hi ha també el Retrat del Dr. Bartomeu Robert, que fou president de la Societat (1898-99), oli de Josep Maria Tamburini (figura 8).
