Salvador Babra i Rubinat

27/8/2021

Manresa (Bages) 2/6/1874  - Barcelona 1/2/1930

Salvador Babra i Rubinat va néixer a Manresa l’any 1874. De jove es traslladà a Barcelona per estudiar el batxillerat i entrà en contacte amb el món de la bibliofília a través d’una tia seva que treballava en el servei domèstic del col·leccionista Lambert Mata i Sala (c. 1857-1931). Contractat per Mata perquè li ordenés la biblioteca, al seu costat va començar a interessar-se pels llibres, especialment pels exemplars catalans i els corpus bibliogràfics, i convertí aquests darrers en veritables eines de treball que li serviren per a formar-se professionalment. Tot i que inicià els estudis d’arquitectura i superà diversos cursos, la seva passió per la bibliofília s’imposà i acabà abandonant-los. Aquesta decisió propicià que el seu mentor li fes plena confiança, el contractés com a comissionat i el destinés a l’estranger, amb l’encàrrec que tanqués diverses operacions per a engrandir la seva col·lecció. Babra no desaprofità l’oportunitat i durant els viatges aprengué els mecanismes del negoci i establí contactes amb importants cases de França, Itàlia i Alemanya, que mantingué al llarg de tota la seva vida.

Progressà ràpidament i Lambert Mata, en adonar-se que no podia ensenyar-li res més, l’ajudà a obrir un negoci dedicat als llibres antics. S’establí en un pis del carrer de Méndez Núñez de Barcelona, i anys després també despatxà al principal del número 10 de la plaça de Sant Josep Oriol, uns espais descrits pels seus coetanis com uns sancta sanctorum dels bibliòfils. Gràcies als grans contactes que posseïa, assolí la fama de trobar sempre qualsevol llibre que li demanessin i proveí d’exemplars les principals biblioteques nacionals i internacionals, entre les quals figuraven institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Municipal de Barcelona, i particulars com Isidre Bonsoms (1849) o Pau Font de Rubinat (1860-1948).

A partir del 1915 s’associà amb Joan Baptista Batlle. Plegats obriren botiga al carrer de la Canuda número 45, que va ser batejada amb el nom de Salvador Babra. Llibreria Antiga i Moderna. Tot i que només treballaren plegats dos anys, Babra continuà amb el negoci i assolí un gran prestigi i reputació que el convertiren en un dels llibreters més importants d’Espanya i en un dels més famosos a Europa i als Estats Units. Va morir a Barcelona l’1 de febrer de 1930, moment en què la seva vídua i el seu fill posaren a la venda la llibreria, i el seu fons passà a mans dels germans Tolrà i de Rafael Patxot.

Com a col·leccionista es va interessar per diverses tipologies d’objectes, i bastí un important catàleg d’obres que, tot i atresorar-les a casa seva i a la botiga, no dubtava a vendre-les quan li arribava una bona oferta. Pel que fa a la pintura, sabem que va ser propietari del Retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, procedent de l’església de Sant Pere de Cubells (Cubells, la Noguera) (finals del segle xiv - principis del segle xv), actualment conservat en una col·lecció particular (figura 2); d’un tríptic hispanoitalià pintat sobre cedre on es representava a la taula central el davallament de Crist i a les portes, sant Ildefons i sant Francesc a la part interior, i sant Pere i sant Pau en grisalla a l’exterior (segle xvi); i d’una còpia italiana d’una taula amb la Mare de Déu i el Nen abraçats, envoltats d’una orla de flors (finals del segle xvi).

Possiblement, la part més important de la col·lecció la conformava l’escultura, tant l’exempta com l’aplicada a l’arquitectura, art que amb la seva intervenció ajudà a revalorar dins del mercat artístic. L’interès de Babra per les peces del romànic i el gòtic el portà a adquirir la porta de l’església de San Miguel de Uncastillo (1150-1200, Uncastillo, Saragossa), conservada al Museu de Belles Arts de Boston (MFAB 28,32) (figura 3). També va ser seva la portalada de pedra de l’església d’Anzano (segona meitat del segle xiii, Esquedas, Osca), que durant molts anys va formar part de la decoració de Can Cabanyes (Argentona), edifici que el col·leccionista adquirí l’any 1922 per a convertir-lo en residència familiar. A la seva mort, els seus descendents la van vendre a l’antiquari Joan Cuyàs i Sala, que posteriorment la cedí a Frederic Marès i actualment forma part del museu que duu el seu nom a Barcelona (MFM 1017).

També tenim constància que va ser propietari d’una talla policromada que representava Crist jutge amb les mans obertes (segle xiii), i d’una imatge de santa Úrsula (segona meitat del segle xiv, Gerb, la Noguera) i d’una de santa Llúcia (segona meitat del segle xiv), ambdues de l’escola de Lleida, que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC 23000 i MNAC 24009). Possiblement, però, una de les peces més importants que va tenir a la col·lecció va ser el Retaule de la Verge i sant Antoni Abat (1378-1390, Gerb, la Noguera). El moble, d’estil gòtic i esculpit en pedra, l’adquirí cap al 1905 i restà guardat a la rebotiga de la seva llibreria fins que després de la seva mort el comprà la Junta de Museus. Ara s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC 025071).

Pel que fa a l’escultura, cal assenyalar també que tingué dues figures en pedra policromada que representaven als apòstols sant Pau i sant Lluc. Esculpides per Joan i Pere Llobet cap al 1387, ambdues procedien de l’antiga Porta dels Apòstols de l’església de Santa Maria de Gandia. L’any 1920 li foren adquirides per la Junta de Museus i ara formen part de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC 15792 i 24090). Així mateix, tenim constància, gràcies al catàleg de l’Exposició Internacional del 1929, que va posseir un relleu d’estil florentí, esculpit en marbre blanc, on es representava la mort de sant Francesc d’Assís i que caldria datar del segle xv.

Un altre grup d’objectes importants dins la col·lecció l’ocupaven els llibres. Gràcies a la seva professió i als excel·lents contactes nacionals i internacionals que tenia des que treballava per a Lambert Mata, no només nodria la botiga i satisfeia les peticions dels seus clients, sinó que atresorà per a gaudi personal un bon nombre d’exemplars importants. Entre ells sabem que hi figurava un Còdex miniat en pergamí amb les Pandectes i les Decretals (segles xiv-xv); tres volums d’una Bíblia en pergamí amb orles i lletres capitals miniades de principis del segle xv; un exemplar únic del Cancionero de fray Íñigo de Mendoza, imprès a Zamora el 1482; un exemplar de Mar de istorias, compilat per Fernán Pérez de Guzmán i editat a Valladolid el 1512; un exemplar en pergamí titulat Aviso para cuerdos, que contenia diversos dibuixos atribuïts a Alonso de Berruguete (c. 1490-1561) datats del segle xvi; un volum de l’Speculum Humanae Salvationis amb vint-i-dos fulls miniats editat al segle xvi; un llibre amb cinquanta-un dibuixos d’artistes andalusos com Francisco Herrera el Viejo (1576-1656), Juan del Castillo (1590-1640), Alonso Cano (1601-1667), Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682) o Cornelis Schutt (1629-1685), que posteriorment va passar a la col·lecció Mateu (Castell de Perelada); un Álbum de pájaros iluminados en colores i amb coberta policromada del segle xviii; una Executòria amb el retrat de Felip V del segle xviii; i un exemplar enquadernat en vellut de l’Arte de la lengua general del Reyno de Chile, escrit per Andrés Febrés i imprès l’any 1765.

Finalment, dins la col·lecció Babra volem esmentar la presència dels goigs i dels naips. Dels primers, segons fonts de l’època, sembla que n’arribà a reunir més de vint mil exemplars. Vint d’ells, els més interessants, van ser seleccionats per a aparèixer reproduïts al llibre Los goigs de Catalunya en lo segle xviii. Recull d’estudis critichs ab un centenar de facsímils y una nota preliminar sobre sa bellesa gràfica, editat l’any 1925 (figura 4). Pel que fa als segons, atresorà repertoris de naips espanyols del segle xv, europeus —antics i moderns—, exemplars procedents de l’Índia, la Xina i el Japó, així com diverses baralles de cartes de tarot, amb la qual cosa confegí una de les col·leccions més interessants d’aquesta mena d’objectes a la Catalunya de principis del segle xx (figura 5).

Juntament amb la seva faceta de col·leccionista, Salvador Babra va destacar per la seva labor com a editor i com a agent artístic. En el primer dels casos, cal esmentar que des de la seva llibreria s’editaren volums com L’art barbre, de Salvador Sanpere i Miquel (1908) i Els trescentistes (1921-1928), del mateix Sanpere i Miquel i de Josep Gudiol i Cunill, autors del primer i del segon volum, respectivament. També publicà textos de Josep Pin i Soler com La baronessa o bé Nau sense timó: Comèdia en tres actes (1917), d’Ernest Moliné i Brasés com Llibreters barcelonins del segle xvi: Cabrit: Trinxer (1918), juntament amb diverses traduccions de Niccolò Machiavelli i compilacions de textos de Joan Lluís Vives.

Pel que fa a la labor com agent artístic, entre els clients que tenia s’hi comptava la Junta de Museus, que va adquirir-li diverses peces procedents de la seva col·lecció particular i que actualment formen part del Museu Nacional d’Art de Catalunya. També es relacionà amb particulars com Lluís Plandiura, a qui aconsellà i ajudà en algunes adquisicions, i amb el nord-americà Charles Deering, a qui, a través de Miquel Utrillo, facilità diversos llibres per a la seva biblioteca de temes hispànics i algunes obres per a la col·lecció que reuní al Palau de Maricel, entre les quals hi figuraven dos bancs procedents d’Alella (segle xvi) i la Bandera del Gremi dels Serrallers, teixida per Benet Gustà i Banchs l’any 1735 (figura 6).

Bibliografia

Batlle, Joan Baptista. Los goigs de Catalunya en lo segle xviii. Recull d’estudis critichs ab un centenar de facsímils y una nota preliminar sobre sa bellesa gràfica. Barcelona: Tip. Católica, 1925.

Duran i Sanpere, Agustí. «El retaule de Gerp al Museu de la Ciutadella». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. i, núm. 3 (agost 1931), p. 67-73.

Español Bertran, Francesca. «El retaule, els sepulcres de Gerb i la inscripció fundacional de la capella de Santa Maria i Sant Antoni». Lambard: Estudis d’Art Medieval, núm. 19 (2006-2007), p. 39-50.

Llonch, Sílvia. «Col·leccionistes i antiquaris catalans presents al Museu Frederic Marès». A: La col·lecció somiada: Escultura medieval a les col·leccions catalanes. Barcelona: Museu Frederic Marès, 2002, p. 71-123. (Quaderns del Museu Frederic Marès; 7)

Merino de Cáceres, José Miguel; Martínez Ruiz, María José. La destrucción del patrimonio artístico español. W. R. Hearst: «el gran acaparador». Madrid: Cátedra, 2012.

Moliné Brasés, Ernest. «Salvador Babra i Rubinat». Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, any xxvi, núm. 141 (15 novembre 1930), p. 97.

Passarell, Jaume. Llibre de llibreters de vell i de bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara. Barcelona: Millà, 1949.

Vindel, Francisco. Catálogo de la «Antigua Librería Babra»: Obras de los siglos xix y xx. Barcelona, 1930.

Vindel, Francisco. Catálogo de la «Antigua Librería Babra». Barcelona, 1931.

Sebastià Sánchez Sauleda