Jordi Clos i Llombart

28/7/2021

Barcelona  1950  - 

Nascut el 1950 al barri barceloní del Raval, Jordi Clos (figura 1) afirma que de ben petit va sentir una gran atracció per l’Egipte antic. Passava moltes hores llegint llibres que li anaven descobrint els misteris d’aquella civilització.

Orfe de pare als quatre anys, d’ell en té un record efímer. Va patir una poliomielitis (1954), en aquells temps, difícil de curar, però la seva mare se’n va sortir alimentant-lo de la millor manera i ell hi va posar voluntat per superar aquell entrebanc.

De ben jove ja li agradaven els negocis: de grum en una immobiliària passa a treballar a Mobles Maldà, i, com diu en una entrevista radiofònica («Líquids», 2014): «Allà, als anys seixanta-setanta, vaig conèixer i vaig fer amistat amb el senyor Passola, que era un pioner i un visionari de Barcelona que, com que s’estimava la ciutat, sempre estava pensant a crear negocis per fer-la anar endavant i dissenyava mobles de “modernitat”».

Més tard funda ell també una empresa de mobles, Roberts (vuit botigues a Barcelona i vint-i-vuit representacions per Espanya), la primera d’altres que vindrien posteriorment.

El seu primer viatge a Egipte fou el 1975. Estava ja molt interessat en la seva cultura. Allà coneix Montse Casellas. Al cap d’un temps es casen. La passió per Egipte va augmentant i cristal·litza en la creació de la Fundació Arqueològica Clos. Ja des d’un primer moment les excavacions arqueològiques seran un dels trets distintius de la Fundació, que ha portat a terme diferents projectes a Egipte (Oxirrinc, 1992-1994; Meidum, 1997-2001, i Sharuna, 2006-2020) i al Sudan (1995-1996), on el projecte A la recerca dels faraons negres va aportar una important troballa: una piràmide perduda que, a més de pintures meravelloses, conté el nom i les restes d’un rei nubi no documentat fins aleshores.

D’on li ve aquesta passió per l’Egipte antic? La va descobrir a segon de batxillerat, fent un treball en què va preferir tractar aquesta cultura, més que la grega o la romana. El va atraure la seva màgia, la seva cultura, una manera de viure diferent i un factor afegit: els seus escrits. Mitjançant els jeroglífics, els antics egipcis tenien una forma quotidiana de rebre informació de tota classe de procedència: des dels grans personatges a la gent del poble.

I aquesta passió per la cultura de l’antic Egipte, que ha fet extensiva al viatge en general i que li ha procurat moltes satisfaccions i nous coneixements, no sols no l’ha deixat mai sinó que l’ha impulsat a voler compartir-la per mitjà de les seves creacions ulteriors com a president i promotor d’un grup hoteler. Als seus hotels, per exemple, ha creat espais únics i originals, que, segons la seva història i el lloc on es troben, acullen col·leccions d’art que els converteix en petits museus d’alt valor artístic.

En ells, a més de dormir-hi, els seus hostes poden gaudir de peces artístiques extraordinàries. Al petit museu que va crear a l’Hotel Claris, inaugurat l’11 de juny de 1992, va exposar per als hostes i per al públic barceloní la seva primera col·lecció d’arqueologia egípcia, formada per setanta peces. Deia que valia la pena obrir un museu públic perquè tothom en gaudís. Al cap del temps constata que, en aquesta manera d’entendre la cultura, l’han seguit altres entitats creades per col·leccionistes (com, per exemple, la Fundació Godia, i no és l’única), obertes a la ciutat, en el seu cas per a retornar a la societat civil el que les seves empreses han produït, o bé com a possibilitat d’exercir el mecenatge. Sempre ha pensat que a Espanya no acabava d’arrencar la llei del mecenatge. En canvi té solera a Anglaterra i a França, sense anar més lluny.

És interessant posar en relleu la concepció que té Jordi Clos sobre com vol mostrar les col·leccions dels seus hotels, com a persona que s’estima l’art, la cultura i també Barcelona. Reconegut per la seva activitat tant de col·leccionista com d’estudiós i mecenes, i sobretot per la creació del Museu Egipci de Barcelona (que conté la col·lecció privada més important de l’Estat i una de les més rellevants d’Europa) i de la Fundació Arqueològica Clos (que finança i porta a terme excavacions arqueològiques), així com de l’Escola d’Egiptologia.

L’any 1992, amb recursos totalment privats, va néixer la Fundació Arqueològica Clos amb l’objectiu de difondre l’art i les cultures antigues, en especial la de l’antic Egipte. La Fundació es gestiona a través de l’autofinançament i també amb aportacions de patrocini i mecenatge de particulars i algunes empreses privades.

Dos anys més tard, concretament el 23 de març de 1994, s’inaugurà el Museu Egipci de Barcelona, a la rambla de Catalunya, amb tres-centes peces, en aquells moments l’únic a tot l’Estat sobre aquesta temàtica. Aviat es quedà petit per a acollir tant els visitants com les noves peces adquirides. El mateix any, en col·laboració amb el Griffith Institute de la Universitat d’Oxford, s’organitzà l’exposició «Tutankhamon, imatges d’un tresor sota el desert egipci», alhora que començaren les expedicions culturals, les visites guiades i els tallers per a les escoles, amb la finalitat de donar a conèixer l’antic Egipte i tots els seus misteris al públic escolar.

Al cap de poc temps aquest museu esdevé petit per dur a terme tants projectes, i decideix obrir una nova seu (fins ara, la definitiva) al carrer de València, l’any 2000. És un museu viu i actiu que ocupa una extensió de 2.000 m² distribuïts entre diferents àmbits d’exposició, sales per a fer els cursos i una biblioteca amb més de deu mil llibres i documents. L’àmbit expositiu acull més de mil dues-centes peces de l’antic Egipte, que fan que els visitants coneguin els aspectes més rellevants d’aquesta cultura. Està organitzat en cinc seccions diferents: els atributs i la funció del faraó (figures 5 i 6), càrrecs i personatges privats, vida quotidiana, creences i pràctiques funeràries i, finalment, l’univers religiós. Segueix sent, doncs, un museu únic dins la seva temàtica a l’Estat.

Aquest nou museu és el vaixell insígnia de la Fundació Arqueològica Clos. I si ja s’organitzaven activitats en l’anterior museu de la rambla de Catalunya, en el cas de l’actual museu s’han multiplicat, de manera que se segueixen fent exposicions temporals, visites comentades i nocturnes dramatitzades, missions arqueològiques, expedicions culturals (disposa d’una agència de viatges pròpia), cursos de formació i tallers per a nens i joves. En aquest sentit, l’atenció que la Fundació ha dedicat sempre al públic infantil i juvenil i l’extraordinari èxit de participació en les activitats dissenyades per a ells és un dels motius d’orgull de Jordi Clos, especialment sensible amb els que des de ben petits senten l’atractiu de l’antic Egipte.

Un altre aspecte també important dins les activitats de la Fundació és la creació del Campus Arqueològic a Palau-solità i Plegamans, als terrenys de l’antiga masia de Can Maiol. En aquest Campus s’han reproduït a l’aire lliure tres espais arqueològics de l’antic Egipte (tombes, principalment), i a més s’hi poden realitzar classes, pràctiques de laboratori, dibuix arqueològic, etc., el que fa que sigui un lloc idoni perquè els estudiants que hi van puguin veure i viure una excavació arqueològica, i a més, egípcia.

L’any 1994, la Fundació inaugura el primer curs del seu programa d’estudis: Introducció a l’Egipte faraònic, que fins al moment actual s’ha anat impartint dos cops l’any. Aquell primer any varen ser dinou cursos els que s’hi van fer. Actualment són cinquanta l’any. A més de la temàtica egípcia, n’hi ha hagut de noves, com el Pròxim Orient i l’Extrem Orient, Amèrica precolombina, el món clàssic i també el món medieval. Es pot comptar que han passat per les seves aules quasi cent mil alumnes.

El febrer del 2001, es creà l’Escola d’Egiptologia per a omplir el buit que hi havia dins l’àmbit de l’ensenyament superior. S’hi fan dos cicles independents, d’un any i mig de durada: el diploma i el màster, que culminen amb un viatge a Egipte al final de cada cicle.

És evident, doncs, la diversificació d’aquesta Fundació, que es mostra viva i interessant als ulls de tothom qui tingui inquietud per a aprendre, en especial sobre la civilització egípcia: publicacions, investigació i restauració dels fons, missions arqueològiques, campus arqueològic, convenis amb universitats i beques, visites d’egiptòlegs internacionals, Escola d’Egiptologia, programes d’estudis, programa didàctic infantil i juvenil, visites nocturnes, biblioteca, fons documental i banc d’imatges, exposicions itinerants, exposicions temporals, lloguer d’espais, premis i reconeixements, expedicions culturals i Club d’Amics, mecenes i pròcers.

Tornant a la seva trajectòria com a hoteler, ha estat president del Gremi d’Hotels de Barcelona durant vint anys, fins a juliol del 2019 (gestió de la qual està orgullós, ja que ha permès a Barcelona créixer des del punt de vista econòmic, cultural i turístic); president i promotor de la cadena Derby Hotels Collection; vicepresident de Turisme de Barcelona i vicepresident de la Fundació Barcelona Promoció, promoguda per la Cambra de Comerç de Barcelona.

Si visitem els seus hotels de la ciutat, a més dels de Madrid, Londres i París (vint-i-dos en total), veurem que en tots ells exhibeix part de les seves col·leccions: cinc mil obres d’art antic i contemporani. En edificis singulars, la majoria d’elles. Però la més important, en molts sentits, per al seu propietari, és la del Museu Egipci de Barcelona.

A Barcelona destaca l’Hotel Claris, inaugurat l’any 1992, el qual es va convertir en la primera exposició permanent d’art egipci a la ciutat, unes setanta peces faraòniques, que daten des de l’imperi antic fins a l’època romana, la majoria procedents de contextos funeraris: fragments de taüts, pintures murals, ushabtis, reposacaps, amulets i fragments de pintures murals. Actualment, la sala museu està ocupada per l’exposició «Els maies i l’esplendor d’Amèrica», on es mostren una sèrie de cinquanta peces precolombines que procedeixen de Mesoamèrica, de l’àrea central i de la zona andina (figura 3). Distribuïdes per les habitacions i espais comuns hi ha prop d’un centenar de peces precolombines més, dos mosaics i escultures romanes, escultures índies i birmanes del segle v al xiii, mobles turcs i kílims dels segles xviii i xix, gravats originals procedents de l’obra encarregada per Napoleó, la Description de l’Égypte, i gravats de l’artista Josep Guinovart. En total, unes quatre-centes peces.

Cal destacar que al Museu de les Cultures del Món s’han deixat en préstec (2015) quaranta obres que provenen de la col·lecció precolombina, totes elles de Mesoamèrica. Es poden posar en relleu les figures d’argila de la cultura Veracruz, les de l’occident de Mèxic i les maies.

A l’Hotel Bagués trobem peces de la Col·lecció Masriera, especialment a la sala museu Masriera, espai d’exposició permanent d’una part de la col·lecció d’aquesta marca de joieria catalana de fama internacional.

L’hotel Suites Avenue, en un edifici avantguardista construït el 2009, té a la seva exclusiva sala museu una col·lecció d’art hinduista formada per portes d’edificis monumentals del segle xix, i escultures budistes i hinduistes dels segles xvi al xix (figura 10), juntament amb discs de jade i més de mig centenar de recipients d’ofrenes birmans.

Al Granados 83 hi ha una col·lecció de més de cent vint peces d’art asiàtic dels segles x i xi, procedents de l’Índia i de Cambodja. Els relleus indis del vestíbul i del bar, que representen el panteó hindú, escultures khmers i representacions de Buda del segle ii, es combinen a les habitacions amb peces més petites, com ara portes treballades, gelosies de finestres, petits altars i barrots de fusta dels carros cerimonials de les festes religioses. També hi ha sis mosaics romans amb decoració geomètrica o figurativa de les grans vil·les del segle v.

Al Derby hi ha una col·lecció de litografies d’artistes com Joan Miró, Guinovart, Antoni Tàpies, Xavier Mariscal i Hernández Pijoan. Es troben als espais comuns i a les habitacions. I al Gran Derby la col·lecció també és d’art contemporani, amb litografies, serigrafies, aquarel·les i gravats de Picasso, Hernández Pijoan, Cuixart, Brossa, Mariscal i Tàpies.

A l’Hotel Balmes i als allotjaments Balmes Residence, edifici d’època modernista catalana, trobem prop de dues-centes obres provinents de l’Àfrica subsahariana, concretament de la gran àrea d’Àfrica central (de l’Atlàntic al mar Roig) (figura 11). S’hi troben principalment màscares i escultures tridimensionals de fusta que representen éssers mitològics i altres esperits que tenen un poder sobre la població; màscares soninké (Mali, Burkina Faso, Costa de Marfil, Mauritània i Senegal) i baulé (Ghana i Costa de Marfil); ibeji (figuretes antropomorfes que van per parelles i que representen els esperits que reben ofrenes) dels grups iorubes (SO de Nigèria, Benín i Togo); i de l’ètnia kota (Gabon i República del Congo) hi ha figures estilitzades de fusta recoberta de metall per protegir els difunts contra la bruixeria i tota classe de mal.

Finalment a Barcelona, a l’Hotel Astoria, es troben dues grans col·leccions: la del cartellisme de començaments del segle xx i la sala museu dedicada a Opisso (1880-1966) (figura 7). La primera aplega cartells de l’època del Modernisme i de l’Art Nouveau, de temàtica publicitària o de grans fets de la ciutat (l’Exposició Internacional del 1929) o de festes populars. A la segona hi ha més de tres-centes obres de l’il·lustrador reusenc Ricard Opisso, que trasllueixen la vida cultural de la ciutat alhora que són una crònica de la seva vida. Curiosament, una sèrie de familiars seus han aportat molta documentació d’ell, que també ha estat incorporada a aquesta sala museu.

De l’Hotel Urban, de Madrid, en podríem dir un «hotel ètnic i màgic» per la barreja i quantitat de peces que s’hi troben repartides als espais comuns i a les habitacions, dins un disseny clarament avantguardista. Provenen d’Egipte, la Xina, l’Índia i l’Àfrica. A la primera planta, es troben desenes de figures i tòtems de Papua Nova Guinea de finals del segle xix (figura 4). Són setanta peces, adquirides l’any 2004 a la Fundació Folch de Barcelona, fruit de set viatges (entre 1964 i 1972) del senyor Folch i el senyor Serra. A la part central de l’entrada a l’hotel (entre l’atri i els salons de convencions) trobem diverses talles cerimonials de les terres del riu Sepik (Papua Nova Guinea) portades per arqueòlegs l’any 1930. En altres zones comunes hi ha estampats de la dinastia Ming. I també, petites estàtues hindús i xineses de finals del segle xix.

En canvi, l’Hotel Villa Real, també a Madrid, atresora una col·lecció de prop d’un centenar de mosaics antics d’època romana i origen siri (segles ii al vi dC), que ofereixen un ampli ventall de decoracions: figurativa, vegetal i geomètrica, i també una petita selecció de mosaics cristians de temàtiques diferents: creus, animals que beuen l’aigua de la vida eterna, inscripcions funeràries i al·legories del paradís. Són destacables, per la seva exquisidesa, la vintena de ceràmiques de tradició grega (zona d’Apúlia, majoritàriament) produïdes al sud d’Itàlia durant els segles v i iv aC (figura 9). Finalment, obres contemporànies d’autors com Guinovart, Tàpies o Warhol, provinents de la compra d’una important col·lecció privada, li donen un punt de modernitat sofisticat.

A l’hotel The Caesar, de Londres, es troba una col·lecció de vint mosaics romans, tots ells d’origen siri (segles iv-v dC), amb decoracions d’animals i vegetals (figura 8).

Per acabar, l’Hotel Banke, abans un banc parisenc, ha estat transformat completament en un edifici que acull els seus hostes perquè gaudeixin de les peces: a cada planta hi ha vitrines plenes de joies que provenen de continents diferents, i, per tant, de cultures diferents: Papua Nova Guinea, Àfrica, Amèrica precolombina, Roma i Àsia (figura 2). I, com a contrast, al vestíbul hi ha una escultura anomenada Rino, de l’artista espanyol dEmo, dissenyada en exclusiva.

Bibliografia

Autobiografies de Jordi Clos i obres generals

Clos, J. Mi querido Nilo: Ayer encontré la pirámide perdida. Barcelona: Península, 2002.

Clos, J. Con la vida en los talones: Memorias apasionadas de un emprendedor, hotelero, mecenas y egiptólogo. Madrid: La Esfera de los Libros, 2013.

Clos, J.; Gonzálvez, L. M. Los tesoros del Claris. Madrid: Electa, 1993.

Gonzálvez, L. M. La colección de arte y arqueología del Hotel Villa Real. Barcelona: Derby Hotels Collection, 1998.

Catàlegs d’exposicions i estudis de peces (Egipte)

Alay, J. L. El secreto del Tíbet: Desvelando la civilización del techo del mundo. Girona: Fundació Caixa de Girona, 2000.

Alegre, S.; Gonzálvez, L. M. Damas del Nilo: Mujeres y diosas del antiguo Egipto. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2004.

Alegre, S.; Gonzálvez, L. M. Joyas de faraones: Tesoros de magia, poder y belleza. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2005.

Autors diversos. Tutankhamón: Imágenes de un tesoro bajo el desierto egipcio. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2004.

Castro Jiménez, N. (coord.). La Momia de Oro: El retorno a la vida. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2003.

D’Amicone, E. Sarcófagos del antiguo Egipto: Jardineros de Amón en el Valle de las Reinas. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2009.

D’Amicone, E. Moda y belleza en el antiguo Egipto. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2011.

Fundación Caja Burgos. Egipto: Arte para la eternidad. Burgos: Fundación Caja de Burgos, 2011.

Gonzálvez, L. M. «Champollion y Rosellini: comentarios en torno a una carta conservada en la Biblioteca de la Fundació Arqueològica Clos». Actas del I Seminario Monográfico de Primavera. El redescubrimiento de Oriente Próximo y Egipto. Madrid: Centro Superior de Estudios de Asiriología y Egiptología, 2001, p. 347-354.

Gonzálvez, L. M. Animales sagrados del antiguo Egipto. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2017.

Gonzálvez, L. M. Osiris: Dios de Egipto, el ser que permanece perfecto. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2017.

Gonzálvez, L. M. Pasión por Egipto. 200 años de coleccionismo en el Museu Egipci de Barcelona. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2018.

Gonzálvez, L. M. Mujeres y hombres del antiguo Egipto. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2019.

Gonzálvez, L. M.; Castro, N. Egipte: El pas a l’eternitat. Tarragona: Fundació Caixa Tarragona, 2009.

Mangado, M. L.; Heras, G.; Bastarrika, G.; Ortiz de Solórzano; C.; Taulé, M.; Gonzálvez, L. «Estudio tomográfico en momias egipcias de animales. Aplicación de las nuevas tecnologías de imagen. II Parte». Aula Orientalis, núm. 30 (2012), p. 17-26.

Pons, E. Terracotas. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2008.

Catàlegs d’exposicions i estudis de peces (col·lecció romana i col·lecció precolombina)

Autors diversos. Arte funerario precolombino: La pasión de Tórtola Valencia. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2009.

Blázquez, J. M. «Mosaicos sirios de la Colección Villa Real, Madrid». Antigüedad y Cristianismo [Múrcia], núm. 15 (1998).

Buenacasa, C. Mosaicos romanos de Siria: Pintura de piedra. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2006.

López Monteagudo, G. «Mosaicos geométricos de la Colección del Hotel Villa Real en Madrid». Antigüedad y Cristianismo [Múrcia], núm. 15 (1998).

López Monteagudo, G. «Nuevos mosaicos de la Colección del Hotel Villa Real de Madrid I». Anas [Mèrida], núm. 17 (2004).

Obres editades per la Fundació Arqueològica Clos

Berenguer, F. (dir.). En busca de los faraones negros. Barcelona, 2001.

Gonzálvez, L. M. Ruta arqueológica por Egipto. Barcelona, 1999-2005.

Herrero, A. Faraones de Egipto, reyes de Israel. Barcelona, 1999.

Lara, X. de. Jardines y dioses egipcios. Barcelona, 2005.

López Grande, M. J. Culturas del Valle del Nilo. Barcelona, 2000.

López Grande, M. J. Damas aladas del antiguo Egipto. Barcelona, 2003.

Martínez Babón, J. Historia militar de Egipto durante la dinastía XVIII. Barcelona, 2003.

Pujol, R. Mil millas Nilo arriba. Barcelona, 2000.

Articles publicats a la revista ArqueoClub (números 1-10, 1997-2009). Revista de divulgació, entre els especialistes i el públic en general, de les activitats culturals de la Fundació Arqueològica Clos

Alegre, S. «¿Quién fue la Dama de Kemet? Una momia de El Fayum en el Museo Egipcio de Barcelona», núm. 4 (2001), p. 20.

Balust, L.; Alcántara, G. «Examen organolèptic i procés de restauració», núm. 7 (2006), p. 60-650.

Clos, J. «La nueva sede: una realidad», núm. 4 (2001), p. 4-5.

Escalas, F. «Estudio de la Dama de Kemet», núm. 4 (2001), p. 21-22.

Garcés i Montero, J. «Philae Theatrum: 10 anys de sentiments eterns», núm. 9 (2008), p. 40-41.

González, E. «Cleopatra VII: la última reina del Antiguo Egipto», núm. 1 (1997), p. 6.

Gonzálvez, L. M. «Más de un centenar de nuevas adquisiciones», núm. 5 (2003), p. 12.

Gonzálvez, L. M. «El Museu Egipci: nuevas adquisiciones», núm. 6 (2004), p. 20.

Gonzálvez, L. M. «El Museu Egipci: restauración, exposiciones, estudios y nuevas adquisiciones», núm. 7 (2006), p. 24-26.

Gonzálvez, L. M. «El papiro de la Dama Bary», núm. 7 (2006), p. 57-59.

Gonzálvez, L. M. «El Museu Egipci, 2007-2008. Restauración, exposiciones y nuevas adquisiciones», núm. 9 (2008), p. 30-32.

Sindreu, M.; Garcia, E. «Mi querido Nilo», núm. 4 (2001), p. 11.

Missions arqueològiques

Berenguer, F.; Gonzálvez, L. M. «Misión arqueológica en Dyebel Barkal (Sudán)». Revista de Arqueología [Madrid], núm. 169 (1995), p. 58-61.

Gonzálvez, L. M. «Trabajos de la Fundació Arqueològica Clos/Museu Egipci de Barcelona en Meidum». A: Martín, A.; López, M. V. (coord.). Españoles en el Nilo. Vol. I: Misiones arqueológicas en Egipto. Madrid: Ayuntamiento de Madrid: Museo de San Isidro, 2004, p. 67-92.

Gonzálvez, L. M. «Trabajos del Instituto de Egiptología de la Universidad de Tübingen en Kom al-Ahmar/Sharuna. La participación del Museu Egipci de Barcelona (2006-2008)». A: 120 años de arqueología española en Egipto [catàleg d’exposició]. Madrid, 2009, p. 134-139.

Gonzálvez, L. M.; Taulé, M. «Misión de la Universidad de Tübingen/Museu Egipci de Barcelona en Sharuna (2006-2010)». A: Araujo, L. M.; Candeias, J. das (ed.). Novos trabalhos de egiptologia ibérica. Vol. I. Lisboa, 2012, p. 485-496.

Gonzálvez, L. M.; Achón, O.; Taulé, M. A. «Trabajos de la Misión de la Universidad de Tübingen/Museu Egipci de Barcelona en Sharuna (2010-2014)». A: Burgos, L.; Pérez, A.; Vivas, I. (ed.). Actas V Congreso Ibérico de Egiptología: Cuenca, 9-12 de marzo 2015, Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2017, p. 479-494. També disponible en línia a: <https://www.oxirrinc.com/wp-content/uploads/2017/06/Ofrenda-de-peces.-V-Congreso.pdf>.

Gonzálvez, L. M.; Belmonte, C.; Taulé, M.; Gomà, F.; Huber, B.; Gamarra, A. «Trabajos de la Universidad de Tübingen en Kom al-Ahmar/Sharuna. La participación del Museu Egipci de Barcelona en el año 2006». Trabajos de Egiptología [Universidad de La Laguna], núm. 5 (1) (2009), p. 265-276.

Padró, J.; Hamza, M.; Subías, E.; Gonzálvez, L. M.; Mascort, M.; Erroux-Morfin, M.; Ibrahim, H.; Taulé, M. A. «Excavacions arqueològiques a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)». Tribuna d’Arqueologia [Barcelona], núm. 1994-1995, p. 161-173.

Victòria Solanilla Demestre