Francesc Fàbregas i Mas

14/9/2021

Barcelona  11/11/1857  - Barcelona 12/12/1933

Francesc Fàbregas i Mas (figura 1) era fill de Joan Fàbregas i Peix (1815-1889), industrial adober, i la seva muller, Maria Mas i Esparvé. Va tenir quatre germans: Josep, Cristòfor, Teresa i Maria. El germà gran, Josep, va acumular una petita fortuna gràcies a fer crèdits hipotecaris; en morir l’any 1901 sense hereus, Francesc va rebre diferents terrenys a Calella, Pineda de Mar i a l’antic terme de Palau (absorbit el 1928 per Granollers). El 1905, amb quaranta-set anys, va casar-se amb Faustina Mata i Guerrero (1866-1924), filla d’un industrial de Ripoll, casada en primeres núpcies amb Ignasi Plana i Escubós, un notari d’Olot del qual va esdevenir l’hereva universal.

Va estudiar medicina i cirurgia a Barcelona, on es va llicenciar l’any 1880. Va esdevenir especialista de les vies urinàries, però va exercir com a ginecòleg. El 1883 va ingressar a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, de la qual va arribar a ser president entre 1911 i 1913, quan va propiciar la celebració del Primer Congrés de Metges en Llengua Catalana (Barcelona, juny del 1913). El 1932, amb motiu del trasllat de l’Acadèmia a un edifici a la Via Laietana, va pagar la renovació del mobiliari de la seva biblioteca.

El 1917, a Granollers, va contribuir a finançar l’acabament del nou hospital-asil (amb 30.000 pessetes i altres diners per a mobiliari i equipament), a partir del projecte de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, després que s’haguessin acabat els diners aportats per una subscripció popular iniciada el 1914. En el testament de la seva muller, morta el 1924 (el mateix any de l’acabament de les obres), aquesta va deixar una renda de 50.000 pessetes per a la mateixa institució sanitària. En agraïment, el 1928, l’Ajuntament granollerí va nomenar Fàbregas fill adoptiu de la ciutat; després de la seva mort, el 1935, li van dedicar un bust als jardins de l’Hospital de Granollers, fet per l’escultor olotí Josep Llitjós (figura 2).

A Olot, tenia un xalet d’estiueig. El 1918 va presentar-se a les eleccions generals espanyoles pel districte d’Olot, amb la candidatura de la Lliga Regionalista; va romandre al Congrés de Diputats durant tota la legislatura, que només va durar un any i tres mesos. Com a promesa electoral, va transformar l’antic hospital de pobres de Sant Jaume en una clínica del segle xx, amb un donatiu de 30.000 pessetes; per aquest motiu, l’Ajuntament olotí també va dedicar-li un carrer de la ciutat. Al marge d’això, a Olot va donar diners per a un certamen musical, per a uns jocs florals, per a un concurs sardanista i per a un concurs local de tennis.

Una passió que Francesc Fàbregas compartia amb la seva muller era la filantropia. Des del 1919 i fins a la seva mort, Fàbregas formava part de la junta unificada de la Casa de Maternitat i de la Casa de la Caritat de Barcelona, primer com a vocal i, des del 1923, com a vicepresident. Aquí va fer donatius per a aliments, obsequis, roba, mantes, llits o aparells mèdics. En morir Faustina, ell va encarregar-se de portar a terme les seves voluntats testamentàries: la construcció d’un pavelló per a ampliar la Casa de Maternitat del barri de les Corts, obra duta a terme entre 1932 i 1942 per l’arquitecte Josep Goday i Casals, i acabat per Joan Rubió i Bellver (obra que actualment s’anomena Pavelló Blau); la construcció d’un altre pavelló a Horta, per a descongestionar l’edifici del centre de la ciutat, projectat pel citat Rubió i Bellver entre 1928 i 1936 (que, a partir de 1957, esdevindrien les Llars Mundet); i la construcció d’un altre pavelló per a malalts amb tuberculosi a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, concebut per l’arquitecte Damià Ribas i Barangé entre 1934 i 1940 (obra que fou enderrocada el 1997).

No es coneix amb certesa quina era la posició econòmica de Francesc Fàbregas, però, tenint en compte els estudis realitzats, les propietats de què disposava i els diners que va donar de forma altruista (en vida o que va llegar en el seu testament), devia tenir una condició benestant. Segons la Gaceta Municipal de Barcelona, l’any 1917, Fàbregas apareix relacionat en una llista de veïns de la ciutat que contribueixen amb més impostos a l’erari públic. El 1891 entra com a soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona, entitat de la qual arriba a ser membre de la junta, concretament, amb el càrrec de vicesecretari (1900-1901). Fou un dels pioners a tenir cotxe a Barcelona i, a partir del 1906, va fer-se soci del Reial Automòbil Club de Catalunya, del qual va ser president (1913-1918).

Francesc Fàbregas va morir sense descendència i fou enterrat al Cementiri de Montjuïc, en el panteó de la família Mata Guerrero, construït per l’arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté. En el seu testament va fer deixes a diferents entitats benèfiques, científiques i culturals. La seva biblioteca va partir-se en dos: els llibres relacionats amb medicina foren donats a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i els volums relacionats amb la jurisprudència (heretats del seu cunyat Manuel Mata) foren donats a la Universitat de Barcelona. Entre els llibres de medicina, tenia algunes obres antigues com ara un exemplar del tractat Cirurgia, escrit per Pere d’Argellata, imprès a Perpinyà per Joan Rosembach l’any 1503, avui conservat a la British Library de Londres. Era amant i coneixedor de l’art: tenia una col·lecció de 89 obres (65 pintures, 9 dibuixos, 2 escultures i 13 peces d’arts decoratives) que va llegar íntegrament al Museu d’Art de Catalunya.

Quan aquestes obres ingressaren al Museu, es va elaborar una llista numerada amb una breu descripció i una adscripció d’autoria, en alguns casos. Són fàcils d’identificar, pel detallisme de les referències i perquè en posar el número d’inventari es va seguir aquesta numeració (des del 22901 fins al 22989). Hi ha tretze obres que foren dipositades a l’actual Museu del Disseny, entre les quals destaquen un grup de rajoles policromades, representant un calvari signat per Daniel Zuloaga (MNAC/MAC 22904) i diferents gerros de manufactura xinesa (MNAC/MAC 22979, 22980, 22982 i 22983). La resta d’obres responen al gust burgès català de l’últim quart del segle xix i primers anys del segle xx. Es tracta d’obres de temàtica convencional i d’ampla acceptació que farcien el mercat artístic d’aquella època: paisatges, escenes costumistes de la vida quotidiana (ja sigui rural o urbana), figures masculines o femenines (gitanes) amb aire flamenc, retrats, natures mortes i pintura religiosa.

Tenia uns dibuixos signats pel pintor Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 1860-1926) (figura 3), en què hi ha la dedicatòria «a mon estimat amich / Fco. Fàbregas» feta l’any 1885 (vegeu MNAC/MAC 22961-D i 22964-D). Destaquen algunes pintures de paisatge de l’escola d’Olot: Interior de bosc (MNAC/MAC 22963), de Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 1843 - Olot, 1894), actualment en dipòsit al Museu de la Garrotxa (figura 4); o Paisatge (MNNAC/MAC 22968), de Josep Berga i Boix (la Pinya, 1837 - Olot, 1914). Entre les obres de visió romàntica que presenten personatges rurals tenim Jove pagesa (MNAC/MAC 22952), de Josep Serra i Porson (Roma, 1828 - Barcelona, 1910) o Jove pagesa (MNAC/MAC 22921), de Josep Maria Tamburini i Dalmau (Barcelona, 1856-1932). Personatges d’aire flamenc, com gitanes pintades per Julio Moisés Fernández de Villasante (Tortosa, 1888 - Suances, 1968). I un bon grapat de retrats, entre els quals hi ha majoritàriament dones joves amb actitud jovial: Bust femení (MNAC/MAC 22961-D), de Joan Llimona; Retrat de dona jove (MNAC/MAC 22919), de Josep M. Tamburini; Bust de noia somrient (MNAC/MAC 22909-D), de Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 1863-1912); o un dibuix com Bust femení (MNAC/MAC 22959-D), de Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 1866-1932). Tipologia de noia jove alegre que també es repeteix en escultura: La coqueteria (MNAC/MAC 22970), de Josep Reynés i Gurgui (Barcelona, 1850-1926) (figura 5), o la famosa Joventut (MNAC/MAC 22969), de Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1964-1934).

La temàtica religiosa constituïa un nucli important en la col·lecció Fàbregas, amb un total de 25 quadres. Hi ha un gruix d’obres anònimes i de poca qualitat artística, però també n’hi ha d’altres que han rebut atenció historiogràfica: Santa Faç (MNAC/MAC 22901), atribuït al cercle d’Albrecht Bouts; quatre escenes relacionades amb miracles de sant Antoni de Pàdua (MNAC/MAC 22929, 22938, 22939 i 22984), d’Andrea Lilli (Ancona, 1555 - Ascoli, 1610); Fugida a Egipte (MNAC/MAC 22977), de l’Anagramista A. W., un pintor flamenc del segle xvii; El Salvador i la Dolorosa (MNAC/MAC 22931 i 22932), d’Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678-1755) (figura 6); o tres pintures religioses (MNAC/MAC 22937, 22936 i 22933), de Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, 1757 - Barcelona, 1813). Del mateix Flaugier val la pena comentar el retrat de Josep I Bonaparte (MNAC/MAC 22906), o una pintura mitològica com Seguici nupcial amb l’estàtua d’Himeneu (MNAC/MAC 22978).

Fàbregas també tenia natures mortes de força qualitat: dos (MNAC/MAC 22972 i 22975) Tommaso Realfonzo dit Masillo (Nàpols, c. 1677 - després de 1743), dos més (MNAC/MAC 22943 i 22955) Luis Egidio Meléndez (Nàpols, 1716 - Madrid, 1780), un (MNAC/MAC 22949) Elena Recco (activa a Nàpols i Madrid a finals del segle xvii i inicis del xviii), i dos (MNAC/MAC 22947 i 22954) Josep Mirabent i Gatell (Barcelona, 1831-1899).

He deixat per al final un grup de quatre pintures inèdites fins fa poc temps. Una és Nen sucant pa en un got de vi (MNAC/MAC 22928), que respira la temàtica i l’estil que va desenvolupar Bernhard Keil (Helsingor, 1624 - Roma, 1687), pintor danès establert a Itàlia des del 1651 i conegut com a Monsù Bernardo. Un Noli me tangerí (MNAC/MAC 22944), d’autoria anònima, però que parteix d’una composició de Federico Barocci. Una Adoració dels pastors (MNAC/MAC 22913) que té una forta influència del pintor Andrea Vaccaro (Nàpols, 1604-1670), i que caldria assignar a un seguidor seu. I Suïcidi de Cató (MNAC/MAC 22946) (figura 7), obra autògrafa de Luca Giordano (Nàpols, 1634-1705), de la qual es van fer moltes versions i còpies.

Bibliografia

Barnades, J. «La clínica». El Cartipàs, núm. 82 (2015), p. 4.

Blaya, Sílvia; Yeguas, Joan. «Un suicidio de Catón de Luca Giordano en el Museu Nacional d’Art de Catalunya». Napoli Nobilissima, vol. vii, fasc. ii (2020), p. 34-44.

Boronat Trill, Maria Josep. La política d’adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Barcelona: Junta de Museus de Catalunya: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

Calbet Camarasa, Josep Maria. Diccionari biogràfic de metges catalans. 3 v. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajona: Universitat de Barcelona, 1981-1983.

Canivell Masbernat, Eudald. Bibliografia medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917. Barcelona: Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

Casellas, Raimon. «L’estil imperi a Barcelona: En Flaugier en els primers temps de l’ocupació». La Veu de Catalunya (3 març 1910), p. 3.

Cornudella Capdevila, Josep. Espíritu de caridad. A la buena memoria del Dr. D. Francisco Fábregas Mas y de su esposa Da. Faustina Mata Guerrero. Barcelona: I. Gráfica A. D. Ltda, 1940.

Cornudella Capdevila, Josep. «Francisco Fábregas (1911-1913)». Libro de oro de la Academia de Ciencias Médicas publicado con motivo de su lxxv aniversario. Barcelona: Imprenta Socitra, 1953.

Gibert, J. «El llegat del senyor Francesc Fàbregas als museus». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. iv, núm. 40 (1934), p. 276-277.

Longhi, Roberto. «Quattro “modelli” del Lilio a Barcellona». Paragone [Florència: Sansoni], núm. 137 (1961), p. 48-50.

Maseras, Alfons. «Les pintures de Flaugier llegades pel doctor Fàbregas als nostres museus». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. iv, núm. 41 (1934), p. 306-312.

Mendoza, Cristina. Catàleg de pintura segles xix i xx. Fons del Museu d’Art Modern. 2 v. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1987.

Planagumà, Teresa; Puigvert, Xavier; Santaló, Ester. Nomenclàtor viari de la ciutat d’Olot. Olot: Ajuntament d’Olot: Arxiu Comarcal de la Garrotxa, 2006.

Salmerón, Pilar. «El pavelló Fàbregas-Mata, o de Santa Faustina». A: De Santa Creu a Sant Pau: El bloc de la història de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau [en línia], 22 juny 2012.

Tintó, Lluís. «Viure per la caritat». El 9 Nou, núm. 513 (9 desembre 1994), p. 14.

Tintó, Lluís. «El tàndem Ribas-Fàbregas, clau en la construcció de l’Hospital». El 9 Nou, núm. 513 (9 desembre 1994), p. 15.

Tintó, Lluís. «Fill adoptiu de la ciutat». El 9 Nou, núm. 513 (9 desembre 1994), p. 15.

Tintó, Lluís. «La dedicació als necessitats». El 9 Nou, núm. 515 (16 desembre 1994), p. 14.

Tintó, Lluís. «Testament pensant en molts». El 9 Nou, núm. 515 (16 desembre 1994), p. 15.

Tribó Traveria, Gemma. El campus Mundet: Un entorn per descobrir: Patrimoni, medi natural i sostenibilitat. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008.

Ventura Herrera, Santiago. L’Hospital-Asil de Granollers, història i arquitectura. Projecte de fi de carrera. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya: Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, 2010.

Verdaguer Illa, M. Carme. L’escultura a Olot: Diccionari biogràfic d’autors. Olot: El Bassegoda, 1987.

Wilkinson, Alexander S. Iberian books: Books published in spanish or portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601. Leiden - Boston: E. J. Brill, 2010.

Yeguas, Joan. «La remodelació de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2018)». Acta/Artis: Estudis d’Art Modern, núm. 6 (2018), p. 195-215.

Yeguas, Joan. «Francesc Fàbregas i Mas (1857-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2020, Sitges-Bellaterra, 2021, p. 197-224.

Joan Yeguas Gassó