14/9/2021
Barcelona 8/5/1866
- Barcelona 2/1938
|
Figura 2a. Còpia de les pintures romàniques de Sant Quirze de Pedret. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. |
|
Figura 2b. Còpia de la taula central del retaule del Conestable de Jaume Huguet. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. |
|
Figura 3. Projecte d’instal·lació de l’exposició El Arte en España, al Palau Nacional de Montjuïc, amb firma de Macari de Golferichs. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. |
|
Figura 4. Fotografia de la casa Golferichs, obra de Joan Rubió i Bellver, al moment de la construcció, 1905. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic de Barcelona |
Nascut al carrer dels Arcs, al cor de la Ciutat Vella, fill d’un metge homònim que va presidir el Col·legi de Metges de Barcelona, Macari Golferichs és un home d’activitats diverses, que inclouen el col·leccionisme de teixits i la història de l’art, amb especialització en art islàmic, i que també té una producció com a dibuixant, sobretot com a autor de còpies de pintures, elements arquitectònics i, sobretot, de mostres tèxtils.
Format com a enginyer de camins a Madrid i París, se n’esmenten diverses destinacions professionals a Amèrica (on treballa en l’explotació i exportació de fustes exòtiques) i a Síria (on neix la seva especialització en l’estudi de l’art islàmic); altres projectes el vinculen a la colonització de terres ermes a Andalusia.
El vessant de Macari Golferichs com a col·leccionista se centra en els teixits, seguint la tendència d’altres coetanis a Catalunya, però també va abastar més àmbits, segons podem deduir de la donació que va fer el 1921 al Museu d’Art de Barcelona d’un capitell de Sant Pere de Roda. Al marge d’un conjunt de teixits coptes, la col·lecció que exposa el 1904 i dona el 1906 al museu barceloní comprenia teixits i brodats dels segles xv-xviii, entre altres peces, i també un conjunt de dibuixos acolorits amb reproduccions de teixits dels segles xii-xviii.
La seva tasca de dibuixant està lligada al col·leccionisme i als seus estudis d’història de l’art: al Museu del Disseny de Barcelona es conserva un àlbum amb reproduccions policromades originals de teixits perses, bizantins, aràbics, italians, espanyols, etc. (MD 3858), mentre que un conjunt de models d’indumentària copiats de pintures antigues (els frescos de Pedret, diversos retaules de la catedral de Barcelona, etc.) es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), junt amb altres dibuixos amb detalls de capitells, resolts amb una tècnica no gaire depurada. Altres dibuixos, conservats també a l’AHCB, s’identifiquen com a projectes de decoració per a una «Casa de España», un dels quals amb data del 1921, que potser es poden posar en relació amb aquests locals de serveis a la població espanyola en capitals estrangeres, com les que es van crear en la dècada dels anys vint a Lisboa, Londres i Roma.
Macari Golferichs és assenyalat com un dels responsables, junt amb Jeroni Martorell i Pere Bosch Gimpera, del Repertori iconogràfic d’Espanya, iniciat el 1915, que va servir per a l’organització de la mostra «El arte en España» en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Les seves 80.000 fitxes van ingressar a la Biblioteca dels Museus d’Art el 1931. La firma de Macari Golferichs apareix també en uns plànols del Palau Nacional conservats a l’AHCB (planta baixa, pis principal i soterrani), amb indicacions numèriques que fan referència al muntatge d’«El arte en España» amb indicació de les peces de diferents museus, catedrals i altres col·leccions públiques i privades.
El Repertori iconogràfic també va ser utilitzat, en l’esmentada exposició del 1929, per al projecte del Poble Espanyol, en el qual sembla que Golferichs també va tenir un paper inspirador. Se l’esmenta igualment com a col·laborador de la restauració del monestir de Ripoll.
Com a «artígraf», Golferichs és autor d’alguns treballs que han quedat inèdits, sobre art islàmic i sobre Cartago, i un treball clàssic sobre La Alhambra. Investigación y estudio histórico arquelógico y artístico de este monumento (1929). Però, sobretot, la seva tasca com a escriptor d’art es troba dispersa en diverses publicacions, en especial en els anys vint: escriu assíduament al diari La Vanguardia i a les revistes Museum, El Constructor o Barcelona Atracción (on firma la sèrie «La estatuaria en Cataluña»). També és cridat sovint a fer conferències, per exemple, una sobre la història del ferro per al Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona (La Vanguardia, 11 desembre 1932, p. 12) o al Centre Excursionista de Catalunya, del qual era soci.
Afiliat al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1893, del qual va ser tresorer en la junta del 1899, pren part a la seva primera exposició, celebrada a la Sala Parés, en la secció d’arts sumptuàries, segurament amb alguns teixits de la seva col·lecció, i el 1898 fa un dibuix a l’àlbum d’homenatge al bisbe Torras i Bages. També participa en el projecte d’inventari de l’art català, que l’entitat promou cap a 1906-1908.
Políticament conservador, va ser membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i apareix esmentat també com a membre del Comitè de Defensa Social, en què forma part d’una ponència encarregada d’estudiar la manca de parròquies a Barcelona, junt amb els arquitectes Domènech Estapà, Enric Sagnier i Eduard Mercader (La Vanguardia, 5 gener 1907, p. 4); i també s’interessa per altres temes socials, com les cases barates, sobre les quals escriu a la premsa (La Vanguardia, 8 octubre 1924, p. 18), o la situació dels presos. Un projecte que apareix esmentat sovint a la premsa de l’època és el de la reforma agrària a la comarca andalusa de Baza, on preveia implantar el sistema de la masoveria, freqüent a Catalunya, a través d’una empresa que havia de portar-hi l’aigua per a reg i explotar la meitat de les terres, tot i que el projecte no va tenir èxit.
Macari Golferichs és recordat com a propietari de la casa construïda per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver a la Gran Via de les Corts Catalanes (1901), i que actualment és la seu d’un centre cívic, després d’una campanya veïnal que en va evitar l’enderroc.
Bibliografia i fonts
Carbonell Basté, Sílvia. El col·leccionisme i l’estudi dels teixits i la indumentària a Catalunya: Segles xviii-xx. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, p. 87, 114-115, 117. També disponible en línia a: <https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2016/hdl_10803_399345/scb1de3.pdf>.
Cladellas, Esteve. «Repertori iconogràfic d’art espanyol». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. i, núm. 2 (juliol 1931), p. 54-56.
Folch i Torres, Joaquim. «Un arxiu de materials per a l’estudi de la història de l’art espanyol a Barcelona». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. i, núm. 2 (juliol 1931), p. 56-60.
«Los que mueren: Macario Golferichs Losada». La Vanguardia (24 febrer 1938), p. 2.
Marchi, Maria Bàrbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2011, p. 38, 41, 73, 80, 96.
Publicacions de Macari Golferichs
Colonización de España: proyecto de colonización de 10.000 hectáreas de terreno regable en el término judicial de Baza, provincia de Granada, aplicado al sistema catalán de aparcería. Barcelona: Impr. y Librería de Montserrat, 1909.
El Islam: La Alhambra. Investigación y estudio histórico arqueológico y artístico de este monumento. Redacción literaria de Luis G. Manegat. Barcelona: David, 1929.
«La catedral de Gerona». El Constructor, III, 16 (febrer 1925), p. 116-119.
Notas históricas de la espada de San Ignacio. Barcelona: Tipografía Católica, 1908.
«Santa Eulalia, mártir barcelonesa». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 8 (1915-1916), p. 233-238.
«Un palacio construido en tapial». El Constructor, II, 13 (novembre 1924), p. 27-28.
|
