Pere Grañén Bueso (3 d’octubre de 1858 - 6 d’agost de 1921)
Pere Grañén Olivé (3 de febrer de 1889 - 27 de juliol de 1960)
Pere Grañén i Raso (Barcelona, 31 d’octubre de 1912 - 11 de maig de 1997)
Els orígens de la família Grañén se situen a la localitat homònima de la comarca dels Monegros, província d’Osca. Es creu que a finals del segle xix la família es traslladà a Barcelona, i la prosperitat aconseguida feu que es dediquessin a l’exercici de professions com la medicina o la farmàcia, a la qual es van dedicar els tres Grañén que presentem a continuació, el primer, Pere Grañén Bueso, és l’avi, farmacèutic (figura 1), el segon és el pare, Pere Grañén Olivé (figura 2), que treballà a les oficines dels magatzems d’olis Basseda, abans d’obrir una farmàcia a la plaça Reial de Barcelona. I el tercer apotecari és Pere Grañén i Raso, que, en llicenciar-se de l’exèrcit l’any 1939 (figura 3), exercí com a farmacèutic junt amb el seu pare, a la farmàcia situada al carrer de la Portaferrissa, número 34, cantonada amb el carrer del Pi, de la qual sempre fou el titular fins que es va jubilar, l’any 1985. A Grañén i Raso, que no es va casar, com a família se li coneix un germà, Enric, metge, i una germana, M. Dolors.
El fons Pere Grañén i Raso forma part dels fons personals de l’Arxiu Nacional de Catalunya identificat amb el codi de referència (ANC 1-160). La donació es feu en dues entregues entre 1995 i 1996, la qual incloïa, la col·lecció d’auques i soldats, llibres, postals, gravats, fotografies familiars, documentació personal i objectes farmacèutics. La part que ens interessa, la de les auques, va ser catalogada, digitalitzada i restaurada l’any 2015.
La singularitat de la col·lecció rau en el fet que permet l’estudi d’aquesta imatgeria popular tan concreta, a més de tenir una visió individualitzada dels fulls. El conjunt consisteix en fulls solts enquadernats en cinc àlbums, quatre d’ells són auques i un de soldats, amb un total de 1.187 unitats. Els volums facticis no tenen cap tipus de descripció del contingut, i l’única informació són uns fulls solts que fan la funció d’índex en què hi ha l’escrit extret del llibre Imatgeria popular catalana. Les auques: «Aquesta col·lecció d’auques de quatre volums de rodolins i una de soldats. Col·lecció començada per Joan Cardona i Vert, mestre que visqué fins a l’any 1921. Abans, però, es desfeu de la col·lecció iniciada cap al 1870, la qual per mediació del llibreter en Jaume Andreu, passà al poder de Pere Grañén Bueso, l’avi nostre, i d’ell al nostre pare, Pere Grañén Olivé.»
Aquesta succinta informació apunta que els orígens de la col·lecció es remunten al 1870, a un tal Joan Cardona, que la va vendre a Jaume Andreu i Font (1850-1904), el qual la va passar (interpretem, vendre) a l’avi del nostre farmacèutic Pere Grañén Bueso, i aquest la llegà als seus descendents Pere Grañén Olivé, primer, i finalment, Pere Grañén i Raso, que és qui feu la donació a l’ANC. Aquesta titularitat diferenciada de la col·lecció la veiem en els segells en el revers dels fulls, concretament en el que diu «Procedent de la Col·lecció Andreu» i el dels Grañén: «Col·lecció Pere Grañén Bueso (3-X-1858) - (6-VIII-1921) // Pere Grañén Olivé (3-II-1889) - (27-VII-1960)».
A primer cop d’ull, la diferència entre els àlbums és l’enquadernació. Els números 1 i 2 d’auques, i el 5è de soldats tenen unes tapes de color marró, mentre que els àlbums 3 i 4 tenen unes enquadernacions grogues. La diferència exterior té la seva correspondència a l’interior. En el context de presentar la col·lecció, creiem important fer aquesta puntualització perquè és el primer indici de qui n’és el col·leccionista, i qui va ser el responsable de l’organització del contingut dels àlbums facticis.
La primera marca és el cognom «Cardona» que trobem escrit a mà en molt pocs exemplars (una desena, en total). La segona és el segell que fa referència al llibreter, periodista i col·leccionista de gravats Jaume Andreu que surt a quasi tots els exemplars del 1r, 2n i 5è àlbums (els enquadernats de color marró). I la tercera és la referent als Grañén que veiem també al costat del segell Andreu, i només en els àlbums 3 i 4 (enquadernats de color groc). Aquesta diferència de titularitat dels segells estampats en els reversos dels fulls es correspon amb els criteris d’organització dels àlbums, de manera que la pauta de cada col·leccionista es reflecteix en el conjunt. Així, podem constatar com el criteri de Jaume Andreu és el que preval en els volums 1, 2 i 5, atès que s’organitza a partir dels impressors que produïen aquesta tipologia documental, i creiem que això pot venir del fet de ser llibreter. Sobre aquest punt hem de dir que les auques i els fulls de rengle de soldats eren un material gràfic molt popular que es venia a les llibreries dels mateixos impressors que les produïen. A més, ordenar-los per impremtes és la forma més natural de presentar aquests fulls solts de temàtica tan variada. Un altre aspecte no menys important de l’ordenació per impremtes és que permet fer l’inventari sobre el fons d’una determinada casa en relació amb aquesta producció gràfica. De manera que aquests tres àlbums van permetre plantejar l’estudi del conjunt, la qual cosa van fer Amades, Vila i Coromines en els llibres Imatgeria popular catalana: les auques (1931), i Imatgeria popular catalana: els soldats i altres papers de rengles (1933-1936) i, a més, els catàlegs respectius reprodueixen, en forma de facsímil, els àlbums de la col·lecció Grañén.
L’altre criteri col·leccionista és el que tenen els àlbums 3 i 4, en els quals els fulls es presenten ordenats per temàtiques.
Les auques i els fulls de rengle de soldats són el grup més nombrós dins els cinc volums facticis però, també, hi ha un corpus representatiu de fulls extrets de publicacions periòdiques.
Les auques eren una producció impresa que tingué la seva esplendor durant tot el segle xix i va anar decaient a principis del xx. Normalment, es venien a les llibreries dels impressors que les produïen, però, també, era habitual que persones cegues les venguessin de forma ambulant. La varietat de la temàtica representada a les auques és variadíssima, cosa que permet visualitzar l’actualitat de l’època, aspectes educatius, religiosos, morals o, simplement, descriptius lligats a efemèrides del moment, etc. A tall d’exemple, tenim la visita de Carles IV i la reina M. Lluïsa a Barcelona l’any 1802 (ANC1-160-N-18) (figura 4), que és una auca amb quaranta-vuit rodolins numerats i sense text, que fan una síntesi dels actes i celebracions que van tenir lloc a Barcelona amb motiu de la visita reial i de la cort, durant els mesos de setembre a novembre de 1802. Altres temes representats també són les processons de Setmana Santa a Barcelona (ANC1-160-N-12), jocs de la infància (ANC1-160-N-6), l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (ANC1-160-N-709), les festes de la Mercè (ANC1-160-N-658), temes de moral, històrics, etc.
Passem a descriure molt ràpidament el contingut dels àlbums de la col·lecció Grañén. El primer volum conté un total de 314 auques ordenades cronològicament i per impressors de Catalunya i de València. Les primeres auques són les del valencià Ildefonso Mompié (c. 1786 - Valencia, 1855). A continuació, venen les de l’impressor de Manresa Pau Roca i Pujol (1794-1880). I, seguidament, les impremtes barcelonines com la d’Ignasi Estivill (c. 1768-?) ubicat al carrer de la Bòria (figura 5), amb una auca acolorida que representa la Constitució de Cadis del 1812. A continuació, trobem les auques de l’editor Josep Clarà, amb una sèrie d’exemplars numerats del 4 al 75. I una altra impremta amb la sèrie quasi completa és la d’Antonio Bosch, del carrer del Bou de la Plaça Nova, amb un recull de la número 1 a la número 117. Tot seguit, ve la impremta d’Antonio Llorens del carrer de la Palma de Santa Caterina, amb la sèrie numerada de la 1 a la 68. I, per acabar, amb el primer àlbum, les auques soltes editades pel gironí Miquel Homs.
El segon àlbum té 311 fulls, i pel que fa a l’ordenació veiem dos criteris. Un és el mateix del primer, per impressors, aquesta vegada madrilenys. I l’altre és el que agrupa fulls retallats de publicacions periòdiques. Abans que res hem de dir que les auques a Madrid rebien el nom d’aleluyas, nom que està directament relacionat amb les processons de Setmana Santa. Pel que fa als impressors, veiem els noms de Marès, Minuesa i, finalment, Hernando. El primer cognom correspon al català resident a Madrid Josep Maria Marès i Roca (1804-?) qui, segons Amades, fou l’introductor de les auques a la capital, on residí des del 1831. Les al·leluies de Josep M. Marès tenien una clara inspiració catalana, no només per la tipologia i la temàtica, sinó també pels dibuixants que hi participaren, com Ramon Puiggarí (1820-1894), Celestí Sadurní (1863-1910) o Tomàs Padró (1840-1877). A continuació, ve una representació de les anomenades aleluyas de teatros, editades per la impremta Ferrer y Compañía amb, l’exemple d’Historia sucinta y fiel de los novios de Teruel (ANC1-160-N-403), obra de Juan Eugenio Hartzenbush. Seguidament, s’agrupen les al·leluies per l’adreça de la impremta: «Venta al por mayor, Colegiata 6», sèries numerades del número 1 al 26, una d’elles titulada El pilluelo de Madrid (figura 6), amb quaranta-vuit vinyetes i dos versos cadascuna, basada en l’obra homònima de l’escriptor Alfonso García Tejero, i número 8 de la sèrie.
Les al·leluies de l’impressor Manuel Minuesa (?-1875) presenten el peu «M. Minuesa, Juanelo 19». Segons l’estudi de J. F. Botrel, imprimia per compte de Marès. Quan morí Minuesa la casa s’associà amb la de successors de Bosch, impremta barcelonina que vèiem abans i, finalment, els seus fons van ser adquirits per la casa Hernando, amb seu al carrer de Tabernillas, número 2.
Continuant el recorregut del segon àlbum, veiem les auques de l’establiment litogràfic Boronat, aquest de Barcelona. El recull es diferencia per la tècnica utilitzada. Si habitualment les auques eren un material principalment xilogràfic, ara els 27 exemplars de la casa «Lit. Boronat» són auques litogràfiques estampades en fulls de colors i no sobre el blanc habitual.
El segon tipus de fulls del segon àlbum són les publicacions periòdiques que s’agrupen per la revista, diari o setmanari del qual es van retallar. S’ha pogut reconèixer, per exemple, la sèrie o col·lecció de caricatures (50) publicades a Madrid amb el títol «Aleluyas de “El Cardo”». L’únic nexe entre aquests fulls solts de la resta del volum és que provenen de la premsa satírica de finals de segle xix, revistes editades a Madrid i Barcelona, entre elles La Mosca, La Avispa, La Broma, Lo Mestre Titas, La Campana de Gràcia, El Motín i Don Quijote, com per exemple dins les «Aleluyas de “El Cardo”», la dedicada a la vida del polític Mateo Sagasta titulada Vida y hechos de Mateo, liberal, riojano y feo (ANC1-160-N-512) (figura 7).
El tercer volum recull un total de 197 fulls que, a diferència dels àlbums anteriors, té els fulls enganxats sobre un altre paper més gruixut. Aquí les auques s’organitzen per temes; així, el grup és molt més heterogeni. Dins aquest ordre temàtic hi ha dos subgrups, un és el que col·lecciona auques, mentre que l’altre recull estampes soltes i sèries. Dins aquest últim hi ha sèries d’estampes xilogràfiques de tema taurí, o les litografies sobre la visita a Barcelona de Ferran VII i la reina Maria Josepa Amàlia l’any 1828. Les estampes soltes són de temes religiosos o jocs infantils. I pel que fa a les auques, hi ha les festes de la Mercè, unes peregrinacions a Roma i temes d’història. Aquesta vegada els fulls retallats provenen dels títols: Lo Nunci, La Tramontana, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa o La Tomasa.
El quart àlbum és el menys voluminós, i només presenta un total de 68 exemplars. La majoria, auques repetides en els àlbums 1 i 2. Aquí el criteri del col·leccionista és també temàtic, com ara edificis notables de Barcelona, temes històrics o amb fins publicitaris.
L’àlbum 5, amb la mateixa enquadernació dels dos primers, col·lecciona un total de 297 fulls de rengle de soldats. La tècnica utilitzada més habitual és la xilografia, però també hi ha moltes litografies, com és el cas d’Ejército español. Artillería de plaza (figura 8), estampada en blanc i negre i acolorida amb la tècnica anomenada a la trepa o estergit, aplicant el color a les figures i donant vida a les files de soldats.
Igual que en els àlbums 1 i 2, l’organització interna és per impressors. Així que s’agrupen per les cases que els produïen, tant de Barcelona com de Madrid. I podem veure com les mateixes impremtes d’auques es dedicaven a la producció de soldats. Els soldats editats a Barcelona són principalment de la «Impremta d’Antonio Bosch» entre d’altres, mentre que les de Madrid són la «Imprenta Colegiata 6», la «Imp. de José María Marés plazuela de la Cebada», i la «Imprenta de Marés y Compañía», o «Venta al por mayor Encomienda, 19». L’últim recull és el de la impremta litogràfica barcelonina «Lit. de Paluzie» fundada per Esteve Paluzie Cantalozella (1806-1873) i continuada pel seu fill Faustino Paluzie (1833-1901).
Per acabar el nostre recorregut per la col·lecció Grañén, volem destacar el valor de preservació d’aquest tipus de material gràfic tan popular, i de tan fràgil conservació. El seu ús era puntual, moltes vegades adreçat a un públic infantil, que, a més, a causa de les característiques del paper (la seva qualitat tan baixa) o el simple pas del temps, en facilitava la destrucció i pèrdua, ja que es tracta d’un material que no estava pensat per perdurar. Per tant, el valor patrimonial de la col·lecció és doble perquè, com dèiem, permet contemplar els fulls de forma individualitzada, i també, perquè facilita estudiar les impremtes productores, que van fer tan popular aquest material gràfic a finals del segle xix. En definitiva, l’abast popular de la col·lecció Grañén és un tret distintiu, però, també, un risc per a la seva conservació; d’aquí que el fet col·leccionista que va permetre enquadernar els exemplars fou un dels factors més rellevants per a garantir-ne la conservació i que hagi arribat aquesta manifestació artística fins a nosaltres.
