Llista de fitxes Col·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

A B C D E F G H I J K L MNO P Q R S T U V W X Y Z  

Ramon Iglesias

15/9/2021

?   ? - Barcelona 1820

 

Figura 1. Anònim, Retrat del canonge Ramon Iglesias, oli sobre tela (c. 1815), 52 × 39 cm. (Donació del canonge Iglesias, 1827. N.R.: 200.011.)

Figura 2. Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678-1755), Jesús entre els doctors de la Llei, oli sobre tela, 118 × 175 cm. (Donació del canonge Iglesias, 1827. N.R.: 200.016.)

Figura 3. Aniello Ascione (actiu a Nàpols entre 1680 i 1708), Natura morta amb flors i fruites en un jardí, oli sobre tela, 76 × 95 cm. (Donació del canonge Iglesias. N.R.: 200.004.)

Figura 4. Aniello Ascione (actiu a Nàpols entre 1680 i 1708), Natura morta amb raïm i préssecs, oli sobre tela, 76 × 95 cm. (Donació del canonge Iglesias. N.R.: 200.005.)

Figura 5. Anònim caravaggesc, La degollació de sant Joan Baptista, oli sobre tela, 144 × 166 cm. (Donació del canonge Iglesias. N.R.: 200.009.)

Figura 6. Les obres de la col·lecció del canonge Iglesias estan identificades amb les inicials «SY».

La figura del canonge Iglesias (figura 1) ens és encara, en molts aspectes, desconeguda. Sabem tan sols que s’anomenava Ramon Iglesias, que era canonge de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona i que exercia de confessor a la Casa de Recer de Barcelona. Tot i així, si ens deixem guiar per les poques referències que hem pogut trobar, era posseïdor d’una important col·lecció de pintura que, en paraules seves, havia reunit durant «los repetidos y largos viajes que tiene efectuados por la península, Madrid, y poblaciones mas principales, particularmente en Nápoles y Roma donde tanto han florecido las bellas artes».

Aquesta descripció, publicada al Diario de Barcelona l’any 1815, correspon a la transcripció de la carta que el mateix Iglesias envià al rei Ferran VII exposant la seva voluntat de fer donació de tot el seu patrimoni artístic al monestir de Montserrat. Després del bombardeig i el saqueig de les tropes franceses durant la invasió napoleònica, el cenobi quedà notablement malmès. El tresor i la seva col·lecció artística quedaren gairebé extingits i només se’n salvaren algunes obres isolades. És per aquest motiu que, amb el propòsit de contribuir a la recuperació de la comunitat, el canonge Iglesias llegà al monestir de Santa Maria de Montserrat la col·lecció de pintura que havia aconseguit reunir al llarg de tota la seva vida. Aquesta col·lecció havia de ser exposada públicament per tal de fomentar l’afluència de visitants i havia de ser custodiada i dirigida per una comissió presidida per l’abat de Montserrat i formada per l’abat de Sant Benet de Bages, el marquès de Villel, el prior de Santa Anna de Barcelona i dos monjos de Montserrat.

Respecte al nombre d’obres que formaven aquest conjunt, trobem informacions dispars. En la carta enviada al monarca es parla d’una col·lecció de dos-cents quadres; en canvi, en la documentació referent a la donació del 1827 es diu que el conjunt era de tres-centes obres i el pare Francesc de Paula Crusellas, en el seu llibre Nueva historia de Montserrat, afirma que el 23 de novembre de 1829 arribà al monestir una col·lecció de quatre-cents quadres. En qualsevol cas, segons es pot deduir de la poca documentació existent, es fa evident que es tractava d’un conjunt gens menyspreable, si més no en nombre.

Malgrat tot, la donació no fou rebuda amb gaire entusiasme i, malauradament, les circumstàncies històriques feren que el conjunt es dispersés irremeiablement durant els anys immediatament posteriors a la seva arribada al monestir. Les mesures polítiques promogudes durant el trienni liberal i la desamortització del 1835 contribuïren notablement a la desaparició de gairebé tot el conjunt, del qual tan sols ens han arribat una quinzena d’obres.

A falta d’un inventari detallat, resulta difícil fer-ne una anàlisi fidel. Tot i així, les poques obres que han arribat als nostres dies —totes elles identificades amb les inicials «SY» (figura 6)— i les referències documentals ens en permeten fer-nos-en una idea global. Segons s’explica a la carta del 1815, de les dues-centes obres, «una buena parte son originales y los restantes aprobados por varios académicos y todos graduados por superiores».

D’entre les obres conservades, en destaca el quadre Jesús entre els doctors de la Llei, una obra de gran qualitat, deguda a la mà d’Antoni Viladomat i que, molt probablement, segons afirma el pare Josep de C. Laplana, podria tractar-se d’una de les obres referents a la vida de Jesús que Jaime Villanueva documenta entre 1805 i 1809 al convent de Sant Agustí i que, poc després, foren embargades i posades a la venda (figura 2). També en destaquen dues magnífiques natures mortes napolitanes signades amb un anagrama que es corresponen amb el nom d’Aniello Ascione, pintor actiu a les darreries del segle xvii i a inicis del segle xviii (figura 3 i figura 4). Tampoc no podem oblidar el magnífic retrat del canonge Iglesias —anònim però molt proper a algunes obres del pintor Salvador Mayol— i algunes còpies d’autors diversos com, per exemple, L’arcàngel Gabriel i L’educació de la Verge Nena, de Carlo Maratta; La primavera, de Bassano o bé els retrats de Ferran VI i Bàrbara de Bragança de Louis-Michel van Loo.

Bibliografia

Alcolea, Santiago. «La pintura barcelonesa en el siglo xviii. Diccionario biográfico». Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. xv (1961-1962), p. 202.

Alcolea, Santiago. Viladomat. Mataró: Museu Comarcal del Maresme: Museu Arxiu de Santa Maria, 1990, p. 116-117.

Benet, Rafael. Viladomat. Barcelona: Iberia, 1947.

Crusellas, Francesc de P. Nueva historia del Santuario de Nuestra Señora de Montserrat. Barcelona: Tipografía Católica, 1896, p. 528.

Diario de Barcelona, núm. 205 (24 juliol 1815), p. 1068.

Laplana, Josep de C. Les col·leccions de pintura de l’Abadia de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 17-21.

Miralpeix, Francesc. Antoni Viladomat i Manalt, 1678- 1755: Vida i obra. Girona: Museu d’Art de Girona, 2014, p. 160, cat. 140.

Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Vol. xviiiViage á Barcelona, Madrid: Academia de la Historia, 1851, p. 172-175.

Bernat Puigdollers

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal