Germans Masriera i Manovens

15/9/2021

   - 

Josep Masriera i Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841- 31 de gener de 1912)

Francesc Masriera i Manovens (Barcelona, 27 d’octubre de 1842 - 15 de març de 1902)

Artistes, pintors i intel·lectuals de finals del segle xix. Els germans Josep i Francesc Masriera i Manovens (figura 1 i figura 2) eren dos dels cinc fills de l’argenter Josep Masriera i Vidal (Sant Andreu de Llavaneres, 1818 - Barcelona, 1875) i Eulàlia Manovens i Roldós (? - Barcelona, 1886).

El primogènit, Josep Masriera i Manovens, va néixer l’any 1841 a Barcelona. Durant l’adolescència va ingressar a l’acadèmia privada de Josep Serra i Porson, i continuà així la seva passió per les belles arts, estimulada des de ben petit gràcies a la seva participació en la joieria familiar. Aquesta devoció per l’aprenentatge de les arts va culminar quan va ser acceptat a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, on va estudiar entre els anys 1867 i 1870. Josep Masriera és conegut per la seva pintura de paisatges, un gènere que el va dur a aconseguir diversos premis a les exposicions internacionals, com ara la «V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques» (Barcelona, 1907), on va presentar dues obres, Llevaneras i San Hilario. Masriera intervenia activament en l’escena cultural barcelonina; per això, l’any 1873 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i, entre el 1889 i el 1890, va ser president del Reial Cercle Artístic de Barcelona. En la seva vessant personal, va contraure matrimoni amb Clotilde Rosés i Ricart, el 1865, amb qui va tenir sis fills.

Francesc Masriera i Manovens va néixer l’any 1842 a Barcelona, un any després que el seu germà Josep. La poca diferència d’edat va fer que ambdós ajudessin a l’argenteria que regentava el seu pare al carrer dels Vigatans de Barcelona. Allà descobreix la seva habilitat pel dibuix i la pintura, motiu pel qual el seu pare decideix enviar-lo a Ginebra a estudiar la tècnica de la pintura sobre esmalt. Al seu retorn a Barcelona, ingressà a l’acadèmia privada de Josep Serra i Porson amb el seu germà gran. La pintura de Francesc Masriera és de caire orientalista, un corrent artístic que el va fer mundialment conegut i gràcies al qual va guanyar diverses condecoracions com la Medalla de primera classe de la «IV Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques» (Barcelona, 1898), amb Retrat de la meva dona. El 1870 es va casar amb Josefa Ferrer i Fontanet, la seva model per excel·lència, a qui va conèixer durant la seva etapa parisenca. No van tenir descendència.

A la mort del seu pare l’any 1875, els germans Masriera i Manovens van heretar la joieria familiar, en la qual treballaven. El perfeccionament de l’orfebreria i de la seva professió de pintor, els va dur per fires i exposicions de belles arts arreu d’Europa representant, d’una banda, la marca Masriera e Hijos, i de l’altra, les seves obres pictòriques. Durant aquests viatges per Europa es van submergir en el fascinant i emergent món de les antiguitats a Catalunya des de feia alguns anys, i van començar a aplegar objectes i obres d’art fins a formar una interessant col·lecció que van decidir emplaçar al seu taller de Barcelona. Les peces que decoraven l’estudi eren molt variades. Les procedències, els materials i les cronologies dels objectes creaven un espai que recordaria les Wunderkammer. La peculiaritat d’aquest taller el va fer molt conegut entre els intel·lectuals de l’època, clar exemple és la descripció de l’estudi que els germans tenien al carrer del Bruc, i que Pompeu Gener narra a La Llumanera de Nova York l’any 1879. Segons aquest article, al llarg del recorregut descobriríem mobles antics, objectes de vidre i ceràmica, tapissos, escultures, pintures i, fins i tot, instruments musicals.

Aquest taller aviat va ser substituït per un altre al carrer de Bailèn (figura 3). Dissenyat per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (1848-1910), seguint el model de la Maison Carrée de Nimes, es va inaugurar el 12 d’abril de 1884. La premsa de l’època de seguida va percebre la particularitat d’aquest nou edifici i del seu encant, de les reunions socials i activitats que s’hi duien a terme i dels objectes que hi allotjava. El nou temple-taller Masriera va néixer per donar cabuda a dues funcions principals: una de més metafísica, com a temple de les arts, i una de més pragmàtica, la de taller. L’objectiu fonamental d’aquest espai era la creació, i és per això que la producció artística dels germans Masriera seria un dels motius principals pels quals haurien adquirit tantes obres de tipologies diverses. De fet, en alguns quadres de Francesc Masriera s’hi troben representades peces de la col·lecció, com la capseta (figura 4) que apareix a l’obra Abans del ball (núm. catàleg. 042364-000, 1886, MNAC).

Quan Francesc Masriera i Manovens mor l’any 1902, Josep continua amb l’empresa familiar i assumeix la conservació del temple-taller fins a la seva defunció, l’any 1912. A la mort dels germans, és Lluís Masriera i Rosés (Barcelona,1872), fill del primogènit, qui el succeeix a la joieria familiar, i hereta l’edifici del carrer de Bailèn i la col·lecció. El joier no només va fer créixer la col·lecció, sinó que va crear un museu per compartir-la amb els barcelonins. En aquesta línia, va redactar i publicar el Catálogo de las principales piezas de la colección de antigüedades y objetos de arte del pintor Luis Masriera, un llibret que detalla les peces que formaven la col·lecció quan va esdevenir propietat de Lluís Masriera.

Bibliografia i fonts

«El parthenon Masriera». La Publicidad [Barcelona], núm. 2220 (1 maig 1884), p. 1.

«El taller de los señores Masriera». La Vanguardia [Barcelona] (30 abril 1884), p. 2859-2860.

Gener, Pompeu. «Lo taller dels germans Masriera». La Llumanera de Nova York [Nova York], núm. 56 (desembre 1879), p. 1.

Marinel·lo, Manuel. «Francisco Masriera, el pintor de la riquesa». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona [Barcelona: Junta de Museus], núm. 18 (novembre 1932), p. 321-325.

Masriera i Rosés, Lluís. Catálogo de las principales piezas de la colección de antigüedades y objetos de arte del pintor Luis Masriera. Barcelona, 1930-1932.

Ogalla, Aurora. «La col·lecció de Lluís Masriera i Rosés (1872-1958)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi [Barcelona], vol. 32 (2018), p. 78-91.

Pirozzini Martí, C. «Los germans Masriera». La Ilustració Catalana [Barcelona], núm. 118 (15 setembre 1884), p. 259-262.

Quílez, Francesc. «El temple-taller Masriera: un model singular d’atelier vuitcentista». A: Bravo, Isidre (ed.). Els Masriera: Francesc Masriera (1842-1902), Josep Masriera (1841-1912), Lluís Masriera (1872-1958) [catàleg d’exposició]. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1996, p. 162-171.

Serraclara i Pla, M. Teresa. Los Masriera, una saga de artistas. 4 v. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999.

Aurora Ogalla