La Garriga (Vallès Oriental) 6/8/1912
- La Garriga (Vallès Oriental) 21/3/1967
La Fundació Maurí es crea a partir de la voluntat testamentària de Josep Maurí i Serra, fill il·lustre de la Garriga, amb l’objectiu de conservar i divulgar el seu llegat. S’ubica a la seva casa natal, on residí fins a la seva mort.
Es constitueix l’any 1969 com a fundació de caràcter privat regida per un patronat que en fa la gestió i la conservació. L’edifici s’estructura com a museu, sala d’estudis, biblioteca i arxiu, i disposa d’uns fons importants. La biblioteca té uns 5.000 volums especialitzats en art, literatura, història i religió procedents de la biblioteca particular de Maurí i de noves adquisicions de la Fundació. L’arxiu consta de més de 800 pergamins i diversos fons consultables. La col·lecció d’imatges té més de 100.000 fotografies i uns 2.000 clixés de vidre de diverses col·leccions. La Fundació custodia un important llegat artístic, especialment d’imatgeria religiosa, pintura barroca i mobiliari divers, així com una mostra d’arqueologia local.
Josep Maurí i Serra (figura 1), notari i historiador, home de profundes conviccions cíviques i religioses, va ser un dels promotors més dinàmics de l’activisme cultural de la Garriga. Des de ben jove s’integrà al moviment fejocista de Catalunya, en el qual trobà el marc adequat per a les primeres iniciatives. Fou impulsor del setmanari local El Congost (1933-1936) i, posteriorment, de La Hoja de Acción Católica, denominada a partir de 1966 Full Parroquial de la Garriga (1939-1978).
La seva vocació per la història el portà a la publicació de diverses obres: Història de la Garriga, en tres volums (1949-1954); El santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952); El Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes (1952), població on va exercir de notari des del 1944; Els sants de la diòcesi de Barcelona (1957) o El convent de Blanes (1958).
També endegà una important restauració per a la conservació de l’església de la Doma, per la qual sentia una especial estimació, i no hi escatimà esforços.
Aquestes aportacions, juntament amb el llegat de les col·leccions d’art i fons documentals, són la culminació de la seva dedicació al servei de la cultura de la Garriga.
Les col·leccions de la Fundació Maurí
L’edifici de la Fundació era la casa de Josep Maurí i, per tant, conservava la funció de residència. Va caldre fer-hi diversos arranjaments per adaptar-lo al nou ús museístic i, un cop habilitada la planta baixa, el pis i l’oratori, s’inaugurà com a museu l’any 1969.
Planta baixa
La distribució de bona part dels objectes que hi trobem coincideix amb l’emplaçament de quan Maurí hi vivia. A l’entrada, es pot veure una caixa de núvia del segle xviii flanquejada per dues cadires amb seients i respatller de cuiro del segle xvii. A la paret, tres quadres ovalats de pintura a l’oli sobre tela, obra catalana del segle xviii amb la iconografia de la Mare de Déu del Pilar, les Esposalles de la Mare de Déu i el Naixement. També hi veiem uns gravats, obra italiana del segle xvii, amb la representació de sant Agustí i sant Gregori. Fragments de relleus decoratius barrocs i, emmarcat, el diploma de nomenament de Josep Maurí com a fill predilecte de la Garriga amb motiu del quarantè aniversari del seu traspàs.
Entrant a la sala de la dreta trobem la sala memorial de Josep Maurí. En dues vitrines hi ha exposats diversos documents que hi fan referència. A l’esquerra, alguna fotografia, cartes i prospectes de viatge. A la dreta, una mostra de la seva obra escrita, tant llibres com periòdics. En aquesta sala hi ha tres quadres amb representacions de marines de fantasia, pintura sobre tela del segle xviii, i una gran tela amb el davallament de Crist de la creu, del segle xviii.
Prosseguint i de nou al corredor trobem uns exvots o retaulons elaborats per artesans humils com a mostra d’agraïment per la gràcia obtinguda. En un d’ells s’hi representa el setge d’Orà (Algèria) i la intervenció del garriguenc Antoni Poi. Una magnífica caixa de núvia, amb ornamentació gòtica de talla i policromada, obra catalana d’inicis del segle xvi. Al damunt, diversos fragments de capitell de pedra i relleus decoratius del segle xv.
Seguint, entrem a la sala de juntes de la Fundació. A les parets hi trobem diverses obres pictòriques d’Enric Galwey (1864-1931), pintor molt vinculat a la Garriga on també hi tenia casa, Jaume Pahissa (1846-1928), destacat paisatgista; Apel·les Mestres (1854-1936), il·lustrador i escriptor, i Xavier Nogués (1873-1941), dibuixant, gravador i pintor. Al centre, en una fornícula, una bella talla moderna de sant Raimon de Penyafort, patró dels notaris (figura 2). Sobre la llar de foc, un gran cartell comercial de l’empresa d’embotits de Joan Torra, realitzat pel dibuixant i pintor Alexandre de Riquer (1856-1920) i, a banda i banda, unes vitrines amb pots de farmàcia i plats de ceràmica del segle xviii.
En dues vitrines s’hi mostren diverses peces d’arqueologia local amb representació de la cultura neolítica, ibèrica i romana, que ens duen al passat remot de la població. També hi trobem el piano del mestre Josep Sancho Marraco (1879-1960), músic i compositor garriguenc amb una fecunda producció, especialment de temàtica religiosa i popular.
Tornant enrere, al peu de l’escala hi veiem un retaule del calvari del segle xvii amb dues figures de talla sobre un paisatge idealitzat de la ciutat de Jerusalem. Està flanquejat per dues columnes policromades de talla barroca amb decoració de cares humanes. Pujant, ens trobem amb diversos elements barrocs de talla penjats a la paret i, seguidament, la col·lecció de diverses pintures sobre tela dels patriarques de l’Antic Testament, obres del segle xvii, que enceten els patriarques Josep, Isaac i Zabuló. Al replà, una bonica caixa de núvia i al damunt una pintura sobre tela d’un paisatge bucòlic, obra del segle xviii.
Primera planta
A l’esquerra trobem la sala que condueix a l’arxiu, on podem veure una mostra de talla de fusta d’imatgeria religiosa. Hi destaquen dues talles romàniques de la Mare de Déu, diverses talles policromades d’època barroca, obres dels segles xvii i xviii, i vuit misericòrdies, cadascuna de les quals porta inscrit el nom d’un sant dins un escut, el qual sempre està sostingut per figures humanes o bé flanquejat per animals o altres elements decoratius, obres de talla policromada catalana del segle xv. També hi ha dos bonics relleus que representen els passatges bíblics de la Visitació i la Circumcisió de Jesús, talla policromada, obra catalana del segle xviii. S’hi pot ressaltar la bella policromia de les vestidures amb fons daurat que amb el ratllat de la pintura aconsegueix l’efecte de riques teles teixides amb fil d’or.
A la sala que condueix a la biblioteca hi trobem diversos elements de talla barroca procedents de retaules o altars, cartel·les amb motius vegetals o àngels, columnes salomòniques amb decoració vegetal, amb un bust humà, àngels i altres ornamentacions. També una mostra d’imatgeria religiosa de diversos sants i santes de diversa procedència, tots ells de rica policromia, obra catalana dels segles xvii i xviii.
A la biblioteca o sala d’estudi hi veiem un quadre de pintura sobre tela de colors cridaners que porta per títol Al·legoria del Nadal, obra de Ramon Rogent i Perés (1920-1958). En aquest espai de la biblioteca, i a l’arxiu, s’hi guarden diversos fons documentals, majoritàriament relacionats amb la Garriga. També hi ha l’arxiu fotogràfic, en uns mobles compactes, amb més de 100.000 imatges de la Garriga, des de finals del segle xix fins a l’actualitat. Aquest arxiu ha estat creat per Albert Benzekry i Fortuny (figura 3).
Pujant cap al segon pis, a la paret de l’escala hi continua la col·lecció dels patriarques de l’Antic Testament, diverses talles de fusta de calats gòtics i renaixentistes i també diversos fragments de pintura sobre tela, obra catalana del segle xviii.
Segona planta
Ja al replà del segon pis, trobem una caixa policromada sobre la qual hi ha diversos elements barrocs, dos àngels sostenen una peanya, al costat dos canelobres daurats, al damunt una pintura sobre tela del patriarca Neftalí. Quatre columnes barroques flanquegen les entrades de la biblioteca de Josep Maurí i de l’oratori.
Per la porta de la dreta s’entra a la biblioteca. De concepció moderna, però amb la sàvia integració dels elements antics, té un gran encant que predisposa a l’estudi. Quatre columnes policromades barroques del segle xvii, procedents d’un altar, i diversos elements decoratius de la mateixa procedència que porten la data 1652 separen els dos espais creats per un sostre de quarterons de fusta i un altre en pendent fins al finestral apaïsat.
Sobre una calaixera bombada del segle xviii i filetejada de boix hi ha un templet amb cúpula sostinguda per sis columnetes que fa el cobriment d’una talla de la Puríssima Concepció, obra del segle xviii.
Sobre una de les llibreries hi ha quatre columnes barroques decorades amb garlandes de flors tallades, obra del segle xvii, que flanquegen dos alts relleus amb les figures de l’arcàngel sant Miquel, amb llança i escut en plena lluita amb el diable, i el Sant Àngel Custodi del Regne, totes dues talles policromades, obra del segle xvii (figura 4). Al mig de la sala, i damunt d’un armari amb calaixos i fitxers del fons d’imatges, hi ha una bonica reproducció a escala de la fragata Joaquima Serra feta pel mestre d’aixa Josep Giralt Xapelli, de Blanes, realitzada el 1947 expressament per a Josep Maurí. Els llibres de la biblioteca són majorment especialitzats en història i literatura catalana i religió, col·leccions aplegades personalment per Josep Maurí.
Sortint de la biblioteca entrem a l’oratori. En ell hi ha l’obra més important que té la Fundació: part de les talles gòtiques del respatller del cadirat del cor de la catedral de Girona (figura 5). Aquesta estança fou construïda a propòsit per contenir aquesta obra. Guarda un gran equilibri i serenor. Quatre columnes barroques semblen sostenir la lluerna que il·lumina l’estança. El respatller és de la segona meitat del segle xiv i es contractà el 1351 amb Eloi de Montbrai, conegut com a mestre Eloi. Les talles aquí existents, però, cal considerar-les més del seu taller que no tallades per ell, fins i tot hi és distingible la mà de més d’un autor. Els diversos plafons, amb arcs lobulats, presenten una gran diversitat de personatges: frares, dimonis, àngels, formes vegetals. Són especialment interessants els àngels músics, que mostren una selecció d’instruments musicals propis del segle xiv.
