Salvador Miquel i Laporta (figura 1) va néixer al barri de la Barceloneta, en el si d’una família dedicada al món de la confecció i la sastreria. La botiga estava situada al carrer de la Maquinista, número 10, i va ser el punt de trobada dels homes de cultura contemporanis. La botiga va ser col·lectivitzada del 1937 al 1940.
Salvador Miquel va ser el tercer de quatre germans, fruit del matrimoni entre Antoni Miquel Pardo i Teresa Laporta Salichs. Les notes autobiogràfiques custodiades a l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat permeten conèixer amb cert detall la vida de Salvador Miquel. La seva vida formativa i cultural es va centrar al seu estimat barri de la Barceloneta.
Salvador Miquel va formar part de la societat cultural creada pel seu pare, Antoni Miquel, anomenada Lo Tràngol.
Abans de complir vint anys, Salvador va participar en diverses entitats culturals, com l’Orfeó Llevant, i va ser cocreador de les publicacions Psiquis i Mar Vella. Ambdues publicacions només van editar quatre números. Miquel va participar en diverses editorials del Grup Excursionista Barcelonetí, creat el 1922.
El 1919, sota el mecenatge d’Antoni Miquel, Joan Salvat-Papasseit edità el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes, i li dedicà el «Poema sense acabar» del seu segon llibre. Es conserven les cartes manuscrites entre Salvador Miquel i Joan Salvat-Papasseit datades del 1922, mostra evident de la relació personal, en què podem trobar la notícia de la composició dels versets intitulats «Les conspiracions».
El dia 17 de març de 1924, Salvador Miquel va contraure matrimoni amb Francesca Pons i Vilà a Arenys de Mar. El matrimoni va tenir quatre fills: Elisenda (n. 1925 - m. 1926), Maria de Cervelló (n. 1926), Raimon de Penyafort (n. 1929 - m. 2019) i Eulàlia (n. 1933).
Durant el període de 1927 a 1930, Salvador Miquel va organitzar les «Exposicions de Treballs Manuals de Gent del Mar». Segons les seves pròpies paraules, va ser una exposició «amb èxit de caràcter peninsular i estranger. La de 1930 a solisitut del ajuntament i diputació es da a Exposició de Barcelona. Palau Alfons XIII».
Durant la Guerra Civil, la família va acollir persones perseguides com mossèn Josep Palomer, Josep M. Pons i Guri i Xavier de Prats, entre d’altres. El mes de novembre del 1937 la seva casa fou ensorrada pels bombardeigs. El metge de la família els va oferir allotjament a la seva casa d’Olesa de Montserrat. A la primavera de l’any 1938 mor l’avi matern, queda la tieta soltera sola i la família es traslladà fins a Arenys de Mar fins que va acabar la guerra i van poder tornar a casa seva. Els estalvis que havien aconseguit reunir amb l’objectiu de rehabilitar la casa de la Barceloneta es van haver d’utilitzar per a subsistir la família. Aquests detalls van ser facilitats per la senyora Maria Miquel durant l’entrevista personal del dia 19 de juny de 2017.
L’any 1939, Salvador Miquel va ser detingut juntament amb el seu pare, Antoni Miquel, per «rojo-separatista». Pare i fill van ser traslladats al Cànem, al Poblenou, edifici que la família Godó de La Vanguardia cedí per ser usat com a presó. Fins a l’any 1968 Salvador Miquel s’havia de presentar a controls policials perquè era un home «vigilat».
Els anys 1946-1947 Salvador Miquel va promoure la creació d’un centre excursionista, que va ser denominat Centro Excursionista y Folklórico (figura 2), i va ser president de la secció muntanyenca.
Durant la dècada dels anys cinquanta, Salvador Miquel va organitzar excursions per Catalunya, Europa i el nord d’Àfrica. Va participar en la inauguració del mirador dedicat a mossèn Cinto Verdaguer a Montserrat, i arribà a entregar un diploma commemoratiu a l’abat Escarré.
Als inicis de la dècada dels setanta, Salvador Miquel va confeccionar un catàleg sobre rajola de mostra, amb reproduccions pintades a mà sobre paper. L’any 1971, quan la col·lecció va arribar a un gruix considerable, va ser traslladada a la casa de la seva filla, Can Ros, situada a Vallromanes, que rebé el nom de Rajoloteca.
El 7 de novembre de 1973, va ser nomenat corresponsal del Museu d’Història de la Ciutat. Tenim constància de les múltiples conferències que va pronunciar sobre la Barceloneta i l’excursionisme al Centre Excursionista de Catalunya i al de Badalona, entre altres entitats culturals.
L’any 1977 va morir Francesca Pons. Salvador Miquel es va centrar encara més en la seva col·lecció, i catalogà i dibuixà les diferents rajoles de mostra. La seva passió per la seva col·lecció va fomentar una ampliació de la Rajoloteca inaugurada sis anys abans.
Durant l’any 1980, es creà l’Associació Catalana de Ceràmica Decorada i de Terrissa, i en Salvador Miquel fou el primer president. Aquesta associació edità el Butlletí Informatiu de Ceràmica, en el qual, el 1984, es publicà un primer inventari de rajoles catalanes. En l’extensa publicació es recullen els dibuixos del col·leccionista. Als seus butlletins es poden consultar les informacions sobre les Trobades de Col·leccionistes de Rajola Catalana.
Col·lecció de Rajola de Mostra Salvador Miquel
La col·lecció de rajoles de mostra es va iniciar quan Salvador Miquel va descobrir el grup de rajoles de Sant Antoni, arran d’unes obres d’ampliació de la casa familiar dutes a terme el 1922. Les peces eren assequibles, es podien trobar a les obres de rehabilitació de les cases del barri i més prolíficament arran dels desperfectes de la Guerra Civil. La destrucció a causa de les bombes va conscienciar Salvador Miquel de la rellevància de les peces i la necessitat de recuperar-les per a poder conservar i preservar la seva història.
Els paletes i les seves amistats, coneixedors de la seva passió, gairebé al punt obsessiu, van ser els grans aliats del col·leccionista. Miquel convidava de manera senzilla, amb puros, copes o sopars, qui li fes arribar rajoles de mostra. Arran de les troballes s’havien de netejar les peces amb pinzells, escarpretes o serres de ferro per treure el ciment de la peça.
La col·lecció de Salvador Miquel està conformada per rajoles de mostra, datades entre el segle xiv fins a la industrialització del segle xix. Les peces s’han anat recollint, unes vegades amb les seves mans i altres per terceres persones, però sense poder-hi invertir una gran quantitat de diners. Des de l’inici de la col·lecció, el 1922, fins al 1971, any de la inauguració de la Rajoloteca, el gruix de la col·lecció va anar conformant-se i incrementant-se.
L’any 1962, el matrimoni Ros Miquel va adquirir els terrenys de Can Ros, i finalitzaren les obres de construcció de la casa l’any 1965. Esteve Ros, gendre de Salvador Miquel, simpatitzava molt amb la passió del col·leccionista i va afavorir la construcció d’un edifici exempt, dins de la propietat de Can Ros, per a acollir l’extensa col·lecció del seu sogre. Durant molt de temps aquest espai, anomenat Rajoloteca, va constar només d’una planta, però l’any 1976, a causa de les nombroses visites i les necessitats de Salvador Miquel, s’amplià a una segona planta (figura 3 i figura 4).
Des dels inicis de la Rajoloteca, les visites eren realitzades per Salvador Miquel, ell mateix presentava la col·lecció. Segons les seves paraules, «anava a l’absis de l’espai», on hi havia la rajola més antiga, del segle xiv, i allà iniciava un passeig organitzat de manera cronològica, perquè els visitants poguessin gaudir i visualitzar l’evolució de les rajoles de mostra fins al segle xix.
Les visites a la Rajoloteca eren concertades amb cita prèvia, i van ser promogudes gràcies a les bones relacions amb l’Ajuntament de Vallromanes. Salvador Miquel va organitzar, des de l’any 1981, unes trobades de col·leccionistes de rajola catalana per a afavorir la divulgació del patrimoni i l’intercanvi de peces. La rajola de mostra, per la seva característica d’elements decoratius repetitius, permet l’intercanvi de peces, gràcies a les múltiples peces que es podien col·leccionar.
Un cop traspassat Salvador Miquel, la Rajoloteca va continuar, seguint les pautes del col·leccionista, des de l’any 1983 fins al 1987. L’entitat bancària La Caixa va mostrar interès per coordinar un llibre que mencionava la col·lecció. La Generalitat es va assabentar de l’existència de la col·lecció i intentar impulsar la fixació de la normativa museística, que va ser impossible d’aplicar; per tant, es va arribar a l’acord que la col·lecció mantindria el seu caràcter privat.
La disposició de la Rajoloteca només es conserva en diferents fotografies, preses durant la construcció de l’espai i algunes mostres de com estava organitzada (figura 5 i figura 6). Salvador Miquel volia presentar la totalitat de la seva col·lecció als visitants, de manera que sempre romangués completa. Gràcies a la senyora Miquel, hem pogut saber que la Rajoloteca estava vestida amb mobles que provenien del carrer de la Maquinista, entre els quals destaquen una calaixera del 1700, que incorporava una escrivania, i dues caixes de núvia, una d’elles gòtica i l’altra datada del segle xix.
Un dels principals objectius de Salvador Miquel era mantenir i conservar la seva col·lecció de manera íntegra i sencera, sense cap mena de divisió ni dispersió. Per aquest motiu, el 1997, el matrimoni Ros Miquel van començar a estudiar quines institucions podien estar interessades en la col·lecció de Salvador Miquel. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va manifestar un veritable interès per adquirir la col·lecció.
Fruit de les negociacions entre l’Ajuntament i la família Miquel, es va assolir un acord de compravenda privat entre ambdues parts. Es dugué a terme el 26 de març de 1999. Les parts contractuals van ser Maria de Cervelló Miquel, com a plena propietària de la Col·lecció Salvador Miquel, i l’alcalde d’Esplugues de Llobregat. Al contracte privat es reconeix la plena propietat de la senyora Miquel de la col·lecció de «883 peces o conjunts de rajola de mostra, fruit del treball familiar dels seus avantpassats, que li va ser donada pel seu pare». L’Associació Catalana de Ceràmica va fer una llista de les peces que estaven ubicades a la Rajoloteca Salvador Miquel per a la memòria tècnica que va realitzar com a document acreditatiu del contracte.
El lliurament de la col·lecció es va dur a terme durant l’any 1999. La part venedora havia d’entregar les peces lliures de càrregues i amb tota la documentació que permetés la seva catalogació. L’Ajuntament es comprometia a conservar la col·lecció en un immoble municipal, per a permetre’n l’exposició permanent i pública, i «es mantindrà la integritat de la col·lecció almenys durant un termini de trenta anys des de la formalització del present document». Es mantindria la denominació Rajoloteca Salvador Miquel.
La col·lecció va ser destinada, des de l’inici de l’adquisició, al Museu Can Tinturé.
Can Tinturé va ser dissenyat i creat per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa, l’any 1898. Fou concebut com la residència habitual de la família del regidor i batlle de la vila d’Esplugues, Joan Tinturé.
Dins de la memòria tècnica encarregada pel Museu de Can Tinturé s’agrupen els conjunts de rajoles amb el mateix motiu decoratiu i es relacionen les primeres dades: tipologia de la rajola, procedència i data aproximada. La memòria es compon de 883 entrades, en què podem veure l’exemple del primer grup: «1-4. Rajoles de rajoler. 14,5 × 14,5 cm. Procedència catalana. Segle xiv» o bé el grup de rajoles des del núm. 785 fins al núm. 802, produïdes a València i datades del segle xviii. Un cop va ingressar la col·lecció completa al museu es va generar un primer inventari, desglossant peça per peça, i que va generar 3.918 fitxes individuals de les rajoles de mostra.
Aquestes peces es relacionen segons el número d’inventari nou, en què podem trobar les rajoles primerenques del segle xiv, arribant fins al segle xix. El gruix de la col·lecció data dels segles xvii-xviii i la procedència habitual és Barcelona. Hi ha un gran volum de peces originàries de València (segles xviii-xix), Terol (segles xvii-xviii), Saragossa (segles xvi-xviii), algunes identificades de manera general com a aragoneses (segles xviii-xix), algunes de Talavera (segles xvii-xviii), Toledo (segles xv-xvi), Sevilla (segles xvii-xviii), tres rajoles de Delft (Holanda, segle xviii) i una peça de Montreaux (França, segle xix). Les dimensions habituals de les rajoles de mostra són 13 × 13 cm, encara que en podem trobar des d’11 cm fins a 20 cm. Les més grans provenen de Barcelona i França. Els materials són homogenis, argila ferruginosa, emmotllada, cuita i pigmentada a mà amb estergit. Arran de la multiplicitat de peces, al museu només es presenten mostres del gruix de la col·lecció. Avui dia la seva museografia és molt subtil, on podem veure la peça sobre un suport metàl·lic, com ho mostra la imatge (figura 7). Podem comprovar com els marcs de fusta han desaparegut i amb ells l’horror vacui de l’espai, contemplem com les peces es poden gaudir de manera individual i alhora creant el seu conjunt decoratiu.
La seva distribució espacial és molt sòbria i elegant, a la vegada que ens transporta al món de Salvador Miquel. El creador de la Rajoloteca desitjava que la seva col·lecció s’exposés íntegrament, però per la quantitat ingent de peces, les seves multiplicitats i els nous criteris museístics es presenta com una mostra, que és fidel a la definició tipològica.
La ciutat d’Esplugues va rebre tant la col·lecció de rajoles de mostra com l’aportació de documents familiars, per mitjà de Raimon Miquel, fill de Salvador. El fons documental va ingressar el 21 de maig de 2013, i el conveni va ser efectiu des del 10 de juny de 2014. La cessió es va dur a terme en règim de comodat o contracte de préstec entre les parts actuants: Alcaldia d’Esplugues i el propietari del fons documental, Raimon Miquel, sense cap mena de contraprestació econòmica. L’objectiu d’aquesta cessió és preservar i promoure la consulta dels investigadors, i queda de manifest que el fons pot ser exposat, segons els criteris del museu de Can Tinturé. Es va pactar el nou nom que rebria el fons «Fons Salvador Miquel», cessió de Raimon Miquel, que canviaria a «Fons Salvador Miquel, donació de Raimon Miquel», un cop passats cinc anys, moment en què la cessió esdevindria donació.
La documentació estava guardada en vint-i-una capses (de camises i sabates), sis carpetes d’anelles, una carpeta-capsa, dues caixes de petit format, una bossa de paper, cinc llibres d’actes solts i un dietari. Aquesta documentació fa referència a la història de la sastreria, als viatges organitzats per Salvador Miquel i la més rellevant, les anotacions manuscrites que han permès conformar una biografia acurada. Del fons conservat a l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat podem esmentar dues cartes, entre The Hispanic Society of America i la família Ros Miquel, en què es pot comprovar l’interès de l’entitat cultural ubicada a Nova York per la col·lecció de la Rajoloteca. Les missives daten de l’any 1985 i l’any 1986.
La figura de Salvador Miquel i Laporta ha estat cabdal per al col·leccionisme de rajola de mostra; fou pioner en la seva catalogació i recerca i va saber donar un lloc rellevant a les rajoles de mostra dins del món del col·leccionisme. Va impartir moltes conferències, va concebre i gestionar la Rajoloteca, va manifestar la seva passió per les peces de ceràmica a totes les persones que rebia; en definitiva, va ser una persona culta, plena de coneixement i inquietuds fins al final de la seva vida.
La col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel ha estat objecte de diferents exposicions temporals:
— Exposició temporal de la Col·lecció de Salvador Miquel al Museu d’Art de Girona, durant els mesos de març i abril del 1985.
— «Calidoscopi. Una mirada a l’univers de la rajola de mostra catalana», presentada al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, va estar oberta al públic del mes de juny al mes d’octubre del 2017.
