D’orígens humils, tingué, però, una sòlida formació primària i mostra sempre una tenacitat i força de caràcter a tota prova, tant en el camp empresarial com en l’intel·lectual, de manera que, ja de gran, va aprendre el llatí i el grec.
Es mogué en el camp del tèxtil, de primer com a simple aprenent, després amb empresa pròpia i, finalment, com a representant de l’empresa més gran de París. Això el portà a viatjar per tot Europa i a acumular una fortuna considerable.
La troballa casual d’una moneda medieval, durant una passejada, determinà la seva vocació numismàtica i posà el mateix entusiasme en la seva professió, com en el fet d’anar recopilant peces monetàries de tota mena, però amb clara preferència per les sèries del comtat del Rosselló i de Perpinyà. Feu construir a Perpinyà, l’any 1905, una bella casa, dita Els Til·lers i aviat la va convertir en un veritable museu numismàtic. La mort, el darrer dia de la guerra (1918) del seu únic fill Pau, que servia a l’aviació, el determinà a cedir, en morir, la seva casa i la seva col·lecció com a museu numismàtic i com a centre d’impuls de la cultura catalana.
Al llarg de la seva vida publicà diferents articles i estigué en contacte estret amb el numismàtic gironí Joaquim Botet i Sisó, amb qui mantingué una llarga correspondència.
Les circumstàncies de la Segona Guerra Mundial obligaren l’Ajuntament de Perpinyà i el conservador del museu, Victor Lafont, a inventariar curosament i a resguardar de perills la seva col·lecció, cosa que realitzaren un grup d’amics rossellonesos que després crearien l’Associació Numismàtica del Rosselló i que publicaren també un estudi i inventari de les col·leccions, l’opuscle titulat Musée Numismatique Puig (Tramontane, 1958), reeditat després.
Gràcies a aquesta font d’informació podem saber que el total de la col·lecció comprenia llavors 1.207 peces d’or i 22.589 peces d’argent o de bronze, és a dir, unes 25.000 monedes. Puig, però, llegà una gran quantitat, tant per a la continuïtat de la col·lecció i la seva ampliació com per al sosteniment i conservació del museu, de manera que aquestes xifres encara han estat ultrapassades posteriorment.
Entre els fons, hi ha sèries importants dels sectors grec i romà, però també multitud de monedes catalanes i rosselloneses i, fins i tot, una notable col·lecció de pellofes o monedes eclesiàstiques, tant catalanes com rosselloneses.
El Museu Puig ha esdevingut un referent i el suport per a l’Associació Numismàtica del Rosselló, que cada any organitza unes jornades numismàtiques i que publica la revista La Pallofe, un petit butlletí informatiu, al principi, i actualment una revista d’estudis numismàtics del màxim nivell.
