Llista de fitxes Col·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

A B C D E F G H I J K L MNO P Q R S T U V W X Y Z  

Joan Ribes Daura

30/9/2021

Ascó (Ribera d'Ebre) 1899  - Barcelona 1982

 

Figura 1. Joan Ribes Daura.

Figura 2. Càmera de fotos Super Technika IV S 9 × 12, marca Linhof (1887-1957), en el seu estoig, amb accessoris i objectius.

Figura 3. Alguns llibres i revistes japoneses de Shimbi Shoin (1897-1938) i The Kokka Publishing Company (1889-1991), de la col·lecció del Centre de Lectura de Reus.

Figura 4. Interior de la casa de Deià (Mallorca), amb algunes pintures de la col·lecció Ribes Daura.

Figura 5. Col·lecció de Ribes Daura: gerros i estàtua oriental en una urna.

Figura 6. Comparació de la fotografia de Joan Ribes a Deià (Mallorca) amb una fotografia de la fototípia de «Landscape: Birds and flowers», a Masterpieces of Motonobu, vol. II, làmina 76-78, Tòquio, Shimbi Shoin, 1904.

Joan Ribes Daura (figura 1) va ser un dels dos socis fundadors de la botiga Ribes & Casals, un dels negocis tèxtils més pròspers de la Barcelona de mitjan segle xx. No obstant això, el traç més personal de la biografia de Ribes ens mostra una personalitat emprenedora i creativa, reflectida en la seva inversió en art i una afició per la fotografia, especialment de paisatge. També va adquirir algunes artesanies orientals i una col·lecció de literatura artística japonesa, amb gravats de qualitat, a conseqüència de la moda del japonisme i dels seus contactes en el mercat de l’art.

El recorregut empresarial de Ribes va començar com a jove aprenent a la botiga tèxtil de Cal Navàs (plaça del Mercadal, Reus) i, probablement, va complementar la seva formació a les classes de reforç de comerç del Centre de Lectura de Reus. Després, en algun moment entre 1914 i 1933, va marxar a Barcelona i allí es va dedicar a la compravenda d’aparells fotogràfics; tornà a Reus de forma esporàdica, per casar-se amb Marina Bolard, filla d’un dibuixant reusenc, el 1927.

Segons les evidències materials trobades al seu despatx a Barcelona, podem afirmar que la fotografia no es tractava només d’un negoci, sinó que aquesta afició el va acompanyar tota la vida; d’entre el material destaca una càmera de fotos de la marca Linhof en el seu estoig, amb accessoris i instruccions originals, i material per a revelar o ja revelat: negatius, diapositives, marcs per a diapositives, plaques de vidre i pel·lícules (figura 2). Respecte a la càmera de fotos, tenim més informació detallada gràcies al certificat de possessió en què es descriu la compra de la Super Technika IV S 9 × 12 i els objectius Technika Xenor 4,5/150, Technika Angulon 6,8/90, Technika Tele-Arton 5,5/240 i Technika Angulon 68/65.3.

La quantitat de material fotogràfic trobat és nombrosa; els temes són el paisatge, la família i la miscel·lània. Pel que fa al material revelat de paisatge, urbà i rural, podem comptar uns cinc-cents exemplars: disset sobres amb fotografies, un àlbum amb les millors fotografies en blanc i negre de Mallorca, un altre d’Europa, dos àlbums més en què veiem fotografies en color i de grans dimensions de Mallorca i Poblet i, finalment, tres àlbums sobre família, postals i algun paisatge, respectivament. També, a l’armari d’àlbums s’han trobat unes cent cinquanta postals de paisatges dels anys 1940-1950, lligades als diversos viatges que Ribes va fer acompanyat de la família i amics per Suïssa, Alemanya, Dinamarca, França, Itàlia i els Països Baixos. Del conjunt de postals en color, algunes ens mostren l’interès de Ribes per l’art, com ara un parell de postals amb fotografia d’art romànic francès, pintura holandesa i d’una figura de porcellana d’estètica indoxinesa.

Paral·lelament a la seva afició i primer negoci, Ribes va trobar un soci amb capital a Barcelona, amb qui va fundar la tenda tèxtil Ribes & Casals el 1933, i és a partir d’aquest moment que va començar a comptar amb un poder adquisitiu considerable per a començar un nou negoci, una immobiliària, i també a invertir en art.

La seva activitat empresarial a Ribes & Casals va començar venent teles a l’engròs a modistes i senyores de l’alta burgesia barcelonina, però el negoci es va anar obrint a una diversitat de col·laboracions. Segons l’artista José Porta Missé (Barcelona, 1927), Ribes comptava amb les estampacions i dissenys del seu pare, Josep Porta i Galobart (Berga, 1888 - Barcelona, 1958), dibuixant reconegut, col·leccionista i antiquari, i, fruit d’aquesta amistat, va començar a aconsellar Ribes en temes d’adquisició d’art. Un exemple és la valuosa col·lecció de llibres i revistes japoneses que probablement va vendre a Ribes, però que prèviament va pertànyer a la col·lecció de Porta, un dels pocs coneixedors de l’art oriental a Barcelona a principis del segle xx, i que representa un exemple de literatura artística de qualitat en el context del japonisme a Catalunya (figura 3).

A més a més del consell de Porta, segons els descendents, Ribes també es guiava per altres antiquaris de Mallorca i Barcelona, i va començar a crear una col·lecció d’art antic amb artesanies orientals en la dècada dels quaranta i cinquanta, aproximadament, amb les quals decorava la seva casa a Deià (Mallorca) a l’estil de gabinet de curiositats. D’aquesta col·lecció queden localitzades les poques artesanies orientals que decoren l’antic despatx de Ribes a Barcelona, i sabem pels descendents i algunes fotografies del seu patrimoni a Deià que es tractava d’un conjunt de retaules anònims altmedievals i renaixentistes, a més de pintura holandesa i de bodegons de principis del segle xviii (figura 4). També van destacar algunes artesanies orientals com les que podem veure en una de les seves fotografies: dos gerros i una estàtua femenina en una urna amb iconografia oriental o el quadre emmarcat amb tres estampes —una de japonesa, a l’estil de retrats de figures importants de la societat japonesa, i dues de xineses, d’estil contemporani— que ens dona la benvinguda al rebedor del seu antic despatx (figura 5). A més a més, altres peces de la col·lecció serien: tres okimonos d’ivori, un tapís xinès de grans dimensions, una estàtua de Buda o una peça d’una vaixella anglesa amb la imatge d’un petit paisatge oriental emmarcat al centre, de la marca Mason’s. No obstant això, la col·lecció més rellevant és el conjunt de vint-i-nou llibres i vint-i-set revistes de literatura artística japonesa de les editorials toquiotes Shimbi Shoin i The Kokka Publishing Company que tracten, amb textos, fototípies i gravats a color sobre seda i paper, una diversitat de capítols de la història de l’art japonès i que actuen com a catàlegs il·lustrats per als col·leccionistes, amb reproduccions molt fidedignes de les obres d’art originals. També, augmentat el seu valor, inclouen fototípies en blanc i negre realitzades per un dels fotògrafs japonesos més importants de l’època, Kazumasa Ogawa (1860-1929).

Resseguint les últimes notícies sobre Joan Ribes veiem la seva menció com a soci d’honor de l’associació Joventut Conscient d’Ascó (1971-1985), el 1979, i la donació de la col·lecció de llibres i revistes japoneses al Centre de Lectura de Reus, el 1972, per l’estima i records que tenia al centre, segons veiem en la carta de donació. Altres correspondències de finals dels anys seixanta, anys setanta i principis dels vuitanta ens mostren que segueix en contacte amb l’escenari artístic, gràcies al contacte amb artistes com Ismael Balanyà i Moix (1921-2000) pintor, grafista i professor de l’Escola Massana de Barcelona i la pintora reusenca Magda Folch (1903-1981).

Finalment, podem concloure que, en relació amb la col·lecció d’art, la principal motivació de Ribes era la d’invertir a llarg termini i que no es tractava d’un col·leccionista estudiós de les seves adquisicions. Atesa la poca quantitat de peces, tampoc no era un apassionat de l’art oriental però, a causa del seu negoci tèxtil i la seva predilecció pel paisatge, és una mostra que coneixia la moda pel japonisme i la chinoiserie, el seu valor i, potser, apreciava la seva estètica, en què la natura era la protagonista. De fet, la seva afició per la fotografia i el tema del paisatge ens ajuda a vincular l’empresari amb les seves adquisicions com ara les pintures holandeses de paisatge o la col·lecció de llibres i revistes japoneses que inclouen gravats japonesos amb reproduccions de pintures de paisatges i fototípies realitzades per un dels fotògrafs més reconeguts al Japó. És interessant la petita anàlisi en què es veuen similituds estètiques entre les seves fotografies i els gravats japonesos, però això ens ha quedat com una hipòtesi més (figura 6). En definitiva, Ribes va anar aglutinant una col·lecció bastant clàssica, fruit de l’amistat i la influència d’antiquaris i artistes a Barcelona i Mallorca, apostant per un gabinet d’art antic, però també fent-se ressò de l’apreciada estètica cosmopolita i moderna de principis del segle xx, representat per les artesanies orientals i complementant el seu hobby, la fotografia.

Bibliografia

Bru, Ricard. «El col·leccionisme d’art de l’Àsia oriental a Catalunya (1868-1936)». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Mercat de l’art, col·leccionisme i museus: Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles xix i xx. Barcelona, 2014. (Memoria Artium; 17)

Tucker, Anne et al. The history of japanese photography. New Haven/Londres: Yale University Press: The Houston Museum of Fine Arts, 2003.

Pujals, Rebeca. Ressò de japonisme: Un recorregut per la col·lecció de literatura artística japonesa del Centre de Lectura de Reus. Reus: Centre de Lectura de Reus, 2017.

Rebeca Pujals Cobo

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal