Reus (Baix Camp) 9/1/1855
- monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) 26/4/1941
Eduard Toda i Güell és una de les personalitats més destacades del tombant dels segles xix i xx. Destaca com a diplomàtic, alt funcionari de l’Estat, egiptòleg, bibliòfil, escriptor, historiador, investigador, restaurador, numismàtic, mecenes, antropòleg, filantrop i col·leccionista.
Nascut a Reus l’any 1855, la seva infantesa i joventut resta vinculada a l’educació a l’Institut dels Pares Escolapis de Reus, on, entre d’altres, compartí coneixença amb Antoni Gaudí i el doctor Josep Ribera, amb els quals Toda desenvoluparia algunes activitats culturals i un incipient projecte de restauració del monestir de Poblet.
Seguí la seva formació a Madrid, on feu els estudis de dret. Fou a partir de les relacions familiars i d’amistat establertes a la capital —entre les quals destaca la que mantingué amb l’escriptor, historiador i polític Víctor Balaguer—, que Toda inicià la seva relació amb la carrera diplomàtica i amb l’administració general de l’Estat, gràcies a la qual encetaria una llarga i extensa nòmina de viatges i estades arreu del món.
Desenvolupà diverses missions diplomàtiques a l’Àsia, l’Àfrica i diferents punts d’Europa, on destaquen les seves etapes a la Xina, Egipte, Sardenya i Londres. Precisament, la capital del Regne Unit fou l’última de les seves destinacions dins de la funció publica. A partir de llavors canvià la seva carrera professional cap a la gestió de negocis privats, vinculats al metall i empreses navilieres.
A inicis del segle xx comença el seu retorn a Catalunya i la seva més estreta vinculació, primer, amb el castell-monestir d’Escornalbou i, més tard, amb el monestir de Poblet —on esdevindrà president del Patronat del Monestir de Poblet (figura 1) i gran restaurador del cenobi de la Conca de Barberà i hi morirà l’any 1941.
Entre altres càrrecs que desenvolupà a partir de la seva dedicació al món cultural, Toda va ser elegit vicepresident i, més tard, president, de la Comissió Provincial de Monuments, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, membre de la Junta de Museus de Barcelona, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre corresponent de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, membre del Patronat de la Biblioteca de Catalunya, col·legiat honorari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona o president del Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, a més de rebre diverses medalles i condecoracions dels governs de la Xina, Cambodja, Siam, Portugal, Dinamarca i França.
Dins les innumerables activitats en què Toda centrà part de la seva activitat —ja hem esmentat la seva profunda vinculació amb el món cultural, polític i nacional—, el col·leccionisme és una de les que s’ha començat a estudiar més recentment. Les aportacions d’Eulàlia Jardí, Jaume Massó, Jordina Gort, Assumpció Estivill i Mònica Ginés són especialment remarcables, ja que ajuden a conformar el fil conductor de les diverses i repartidíssimes col·leccions.
La trajectòria vital i professional de Toda és un mirall de les seves col·leccions. Els viatges que més influenciaren l’obra investigadora o escrita del reusenc també són aquells en els quals dedicà més esforços a formar una col·lecció d’objectes. Així, entre tots els viatges, destins de missions diplomàtiques i estades que feu Toda, els més especials, importants i fructífers foren els de la Xina, Egipte i Sardenya.
A partir d’aquesta premissa sobre els viatges més destacats de la trajectòria del diplomàtic, podem organitzar les col·leccions Toda basades en l’origen dels elements compositius: col·lecció xinesa, col·lecció egípcia, col·lecció local; a més, per la seva importància, la col·lecció bibliogràfica.
En la seva primera missió diplomàtica, el reusenc fou enviat a la Xina, el febrer del 1876. És en aquest moment que inicia la seva extraordinària col·lecció numismàtica asiàtica —que serà completada amb diferents objectes artístics d’aquell continent. Formada per unes 13.000 referències, de les quals 5.000 només de moneda de la Xina, foren la base per a la publicació, per part de Toda, del volum Annam and its minor currency, del 1882, dedicat a la numismàtica xinesa. Dins de la col·lecció xinesa todiana també trobem exemples de pintura, tèxtil, ceràmica, orfebreria, etc.
Una gran part de la col·lecció, especialment la numismàtica, fou adquirida pel Museu Nacional Arqueològic de Madrid —posteriorment a una proposta feta per Toda perquè fos adquirida per l’Ajuntament de Barcelona—, on forma el fons més important de moneda asiàtica de cap altra col·lecció de l’Estat. Pel que fa a les arts i les arts aplicades, foren repartides entre la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on van ingressar com a donació del reusenc en l’etapa fundacional de l’equipament; el castell-monestir d’Escornalbou; el Centre de Lectura de Reus i el monestir de Poblet. Al cenobi de la Conca de Barberà i, també, a la biblioteca de Vilanova i la Geltrú anà a parar una part important de la documentació relativa al fons xinès reunit per Toda.
L’altra gran col·lecció que Toda atresorà al llarg d’una de les seves missions diplomàtiques a l’estranger fou la d’arqueologia egípcia. L’any 1884 Eduard Toda arribà a Egipte, on ocupà el càrrec de cònsol general d’Espanya al Caire fins a l’any 1886. Tot i ser una etapa curta, només dos anys, les seves relacions d’amistat, una de les més importants amb el director del Museu Egipci del Caire i director del Servei d’Antiguitats, el francès Gaston Maspero, proporcionaren a Toda l’oportunitat de participar en viatges i expedicions arqueològiques per tot el país (figura 2 i figura 3).
Una de les accions cimeres de Toda en el camp de l’egiptologia és la participació en la campanya vinculada a la descoberta i excavació de la tomba de Sennedjem, a Deir el-Medinah. El reusenc s’ocupà de la inspecció i l’inventari dels objectes de la tomba, a més de la publicació de part del conjunt, fet que el converteix en el primer egiptòleg català i espanyol.
Al mateix temps que Toda centrava esforços i recursos en el coneixement del passat del país dels faraons, també iniciava una col·lecció d’elements arqueològics vinculats a aquesta cultura. Uixebtis, amulets, tèxtil, joies, elements d’arts decoratives, elements pictòrics i escultòrics sobre diferents suports i objectes vinculats al món funerari egipci —els més usuals en les diferents col·leccions que trobem d’aquesta cultura— formaven la col·lecció del diplomàtic.
Com la col·lecció xinesa, l’egípcia fou repartida entre una donació a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer —on la mòmia d’un infant de cinc anys, de l’època baixa i procedent de Tebes, anomenada popularment Nesi, és la peça més destacada del conjunt i la primera que arribà a un museu català— i una venda al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, formada per unes 1.300 peces. En les dues institucions la col·lecció todiana és la principal i més pretèrita aportació dels seus fons egipcis respectius.
La tercera col·lecció todiana, en aquest cas menys coneguda i estudiada, és la que anomenem la col·lecció local. Un conjunt d’elements, objectes i peces vinculades a Reus, el Camp de Tarragona, Poblet i Catalunya. Una part important d’aquest conjunt fou repartit —en vida de Toda— entre el castell-monestir d’Escornalbou com, per exemple, la Mare de Déu del Llibre —que reposa a la sala capitular del cenobi del Baix Camp—, el Museu de Reus, el Centre de Lectura de Reus, el monestir de Poblet i la mateixa família Toda —un bon exemple és el dibuix d’Eduard Toda realitzat per Ramon Casas, que la família va donar al Museu de Reus l’any 2016 (figura 4).
Finalment, la més nombrosa de les col·leccions todianes esdevé el seu fons bibliogràfic —en la qual també podem encaixar el seu fons documental i arxivístic, format per documents externs i propis. Diferents fonts apunten que la biblioteca d’Eduard Toda fluctuà entre els 60.000 i els 80.000 volums, una catalogació impossible donada la fluctuació de documents i llibres generada per la voluntat del col·leccionista de dipositar, donar o cedir a diferents arxius i biblioteques les referències que fossin de més interès per als centres.
L’epicentre del fons bibliogràfic de Toda és la biblioteca d’Escornalbou (figura 5 i figura 6). L’antic convent de Riudecanyes fou el primer lloc on el diplomàtic reuní en un sol espai la seva biblioteca. Hi destacaven obres estrangeres —escrites en les diverses llengües que dominava el reusenc—, llibres de viatges, documentació i part del fons bibliogràfic d’Escaladei, Poblet i algun volum procedent de Santes Creus, bibliografia històrica de Reus, del Camp de Tarragona, de Catalunya i de la Corona d’Aragó.
Destaquen manuscrits des del segle xiv al segle xix, el fons documental dels viatges de Domènec Badia Leblich, més conegut com a Alí Bei, importants col·leccions de postals —especialment d’Egipte, la Xina i la resta de localitzacions relacionades amb la biografia de Toda—, un conjunt important de retrats de personatges de diferents èpoques —especialment gravats i reproduccions gràfiques—, documentació vinculada a la presència catalana a l’Alguer o referències a les biblioteques conventuals que ja hem citat més amunt.
Com la resta de col·leccions todianes, la bibliogràfica no fou una excepció; fou dividia pel mateix Toda entre les biblioteques dels monestirs de Montserrat i de Poblet, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, la biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, la biblioteca de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, entre moltes d’altres.
L’acció de Toda a favor de les arts, l’arqueologia, el patrimoni i la cultura en general el situen en un punt cimer en la projecció d’una figura vinculada a l’activitat del mecenatge. Poques personalitats com la del reusenc defineixen millor la passió pel col·leccionisme, però també la consciència del bé comú.
Trobem Eduard Toda vinculat a totes les grans accions, activitats i institucions culturals del país que s’emprengueren entre finals del segle xix i principis del segle xx. Una figura polièdrica amb un llegat repartit per Catalunya.
